Camí de Ronda Lloret de Mar-Blanes

 

Data de la sortida: 3 de juny 2026

Sortida preparada per: Manel Carbó i Xavier Mellado.

Participants: 48 Caminaires.

Hem fet el recorregut de nord a sud per evitar iniciar camí amb la pujada al castell de Sant Joan de Blanes. Si bé els trams a ran de mar no són els predominants, en el seu conjunt, hem gaudit de la caminada.

Distància: 11 km

Desnivell: 380 m.

La ruta està molt ben senyalitzada, especialment en el terme municipal de Lloret, no amb la terminologia de "Camí de Ronda" sinó com "Sender  Mediterrani". També segueix un tram del GR-92.

Ens hem desplaçat en autocar fins a Lloret de Mar i hem començat a caminar des del capdamunt de Passeig Marítim, gaudint de la proximitat al mar.

Ens hem desviat pel Carrer de la Vila per visitar l'església de Sant Romà.

Es tracta d'una edificació d'origen gòtic del s. XV .

Fou restaurada i ampliada a inicis del s. XX seguint l'estil modernista a iniciativa d'indianos lloretencs.

Més informació, clicar.

Tornem al Passeig Marítim passant pel davant de la Casa de la Vila.

Al final del Passeig, ens trobem les plaques dels campions del Rally Costa Brava del qual Lloret ha estat punt de sortida molts anys.

Comencem pròpiament el camí de ronda dirigint-nos capa la Punta d'en Rosaris.

Fem un tram esglaonat que afortunadament està en molt bones condicions.

Que ens porta a un mirador coronat pel monument a la "Dona Marinera".

Seguim el camí esglaonat de baixada.

Passem per Cala Banys molt ocupada per establiments d'hosteleria. 

Novament fem un tram de forta pujada i caminem vorejant el penya-segat.

I aviat tenim a la vista la torre de l'antic castell de Sant Joan de Lloret.

Les restes del castell estan envoltades per una tanca de protecció que impedeix accedir-hi.

Es pot visitar els caps de setmana i durant els mesos d'estiueig és obert cada dia.

Rodegem la torre i novament fem un tram de forta baixada.

Aquesta part del recorregut és de molta bellesa i paga la pena aturar-se a diversos mirador que anem trobant.

Arribem a la platja de Fenal passant per la vora de la "Roca Blanca" i travessant un curt  túnel excavat a la roca.

Voregem la bonica platja de Fenals en aquesta època força ocupada per banyistes i també grups de joves estudiants.

A l'extrem sud de Fenals girem 45º i el camí s'empina cap al bosc.

Fem un tram molt agradable per dins del bosc.

El camí de muntanya s'acaba sobtadament. La senyalització de la ruta ens desvia cap a zona urbanitzada. Fem un tram seguint el carrer de Pius Font i Quer.

Passem per l'entrada als Jardins de Santa Clotilde. entenem que estem fent tota una volta per evitar el pas pels jardins.

Continuem vorejant els jardins pujant pel camí de sa Boadella.

L'itinerari no baixa fins la platja de Sa Boadella. Uns 200 m. abans d'arribar-hi ens desviem a la dreta per dins del bosc i fem una pujada força exigent utilitzant les arrels dels pins com esglaons.

Durant la pujada tenim vistes sobre sa Boadella.

I a continuació la cala de sa Cova.

Al final de la pujada enllacem amb l'antic camí de Blanes: un tram de terra i un altre d'asfalt, vorejant construccions turístiques amagades dins del bosc que no permeten el pas.

Ens desviem de l'itinerari senyalitzat per baixar fins a l'ermita de Santa Cristina.

Us agradarà conèixer la seva història.

Informació, clicar.

Baixem fins a la platja de Santa Cristina que enllaça amb la de Treumal, caminat entre els banyistes.

A final de la zona de bany, desviament de 45º a la dreta i nova pujada.

El camí ens porta pins a una zona d'aparcament paral·lela a camí de baixada que hem fet per arribar a Santa Cristina.

Novament hem de fer un tram urbanitzat per vorejar el jardí botànic "Pinya de Rosa".

Un procés d'urbanització que no s'atura i que continua ocupant espais que semblen inaccessibles.

Arribem al peus del turó del castell de Sant Joan de Blanes.

El camí s'enfila entre el matollar farem una distància d'uns 300 m amb desnivell pronunciat.

I arribem al cim entre antenes de telecomunicacions i l'ermita de Sant Joan.

El Castell de Sant Joan va ser construït per vigilar les incursions dels pirates, sobretot en èpoques en què Mallorca era sota el domini àrab. El primer document que el cita data del 14 d'octubre del 1002, en una acta on el comtes Ramon Borrell i Ermessenda el donen com alou a Seniofred, vescomte de Girona. (Wikipèdia)

Per conèixer més de la seva història, clicar.

L'accés al recinte es fa per una portalada molt castigada pel temps i les guerres però  és el lloc més fotografiat per les bones vistes que s'emmarquen.

Des del cim, les vistes són per gaudir-les: La zona costanera fins al delta de la desembocadura de la Tordera.

Cap a l'interior, fins al Montseny a l'horitzó.

Acabem la nostra estada al castell fent-nos la foto de record

al peu de la torre de l'homenatge restaurada.

A quarts de dues del migdia abandonem el recinte emmurallat i ens preparem per fer la baixada fins a Blanes que hem vist des de les altures. 

La baixada té 4 trams esglaonats de molt desnivell, i algun tram està en reparacions.

Entre tram i tram es travessen carrers on cal buscat els senyals vermells i blancs del GR.

L'esforç de la baixada es veu recompensat per l'arribada al Passeig Marítim de Blanes.

Acabem el Camí de Ronda gaudint de la passejada vora al mar dirigint-nos cal a la Palomera.

Tota la colla del Caminaires que hem gaudit del Camí de Ronda

I per acabar bé el dia, dinem junts al restaurant de Ca la Maria de Tordera.

Can Robert-Can Pobla-La Mola

 
Data de la sortida: 13 de maig 2026

Sortida preparada per: Manel Carbó, Miquel Granero, Lluïsa Patón i Gil Méndez

Participants: 25 Caminaires.

Hem fet el recorregut SL C-50. Està senyalitzat, tot i que algunes senyals estan arrencades, es pot seguir perfectament un recorregut que és molt popular.

Camins majoritàriament pedregosos i esglaonats.

Distància: 9 km

Desvivell: 550 m.

Ens hem desplaçat en cotxes fins a la urbanització de Can Robert on ens ha estat fàcil trobar aparcament, donat que l'aparcament que hi havia a la masia de can Robert ha estat suprimit.

Per arribar al camí hem de pujar pel carrer Boixedes i a l'esquerra es troba un camí amb una tanca que normalment està oberta. Seguint el camí uns 500 m s'arriba a la masia de Can Robert on abans es permetia l'aparcament.

Nosaltres seguim la pista ampla que ens portarà fins a can Pobla.

Tal com anem guanyant alçada, anem gaudim de molt bones vistes dels contraforts de massís i de la plana del Vallès.

Aproximadament un 2 km de pujada sostinguda, però de sòl còmode de trepitjar i som arribats a can Pobla.

Hi fem l'aturada per esmorzar.

La masia de can Pobla està documentada des de l'any 1192. Els actuals edificis daten d'entre el 1902 i 1905 quan fou adquirida per Antoni Quadras i Feliu, segon fill de l'industrial Josep Quadras i Prim, baró de Quadras.

Palau Baró de Quadras. Clicar.

Destaca l'edifici que fou casa d'estiueig de la família Quadras. 

La nostra companya Isabel ens ha aportat informació d'aquesta edificació imitant un castell amb merlets i finestres neogòtiques. L'actual propietari, cinquena generació del primer propietari, ens ha complementat detalls de la seva història.

Deixem enrere can Pobla i comencem a pujar per camí de muntanya.

La senyalització del camí ens indica que anem en direcció correcta, però en un bon tram no trobem cap senyal de SL C-50.

El desnivell va augmentant i la dificultat d'alguns trams també.

Els esforços tenen la seva compensació amb les bones vistes de les que gaudim.

Novament al camí rocallós i esglaonat.

Enllacem amb el conegut "Camí dels Monjos".  A partir d'aquí la senyalització del camí millora.

El camí va alternant entre zones boscoses i clarianes rocalloses. Ja tenim a la vista en monestir de Sant Llorenç del Munt.

Un últim esforç per arribar al cim.

Ja hi som tota la colla de Caminaires. Hem fet el cim!

Ens han saludat els agents rurals del Parc Natural que s'encarreguen del control de l'espai i dels visitants, amb l'especial recomanació de no sortir dels espais i  senders senyalitzats.

Aprofitem per visitar l'antiga hostatgeria del monestir que va funcionar durant molts anys com a restaurant i que actualment és un espai d'informació.

La construcció més antiga és l'església de Sant Llorenç que està documentada des de l'any 947. La seva història està molt lligada al monestir de Sant Cugat i va existir fins l'any 1608 quan va morir el seu darrer abat.

Actualment tot el conjunt està gestionant per la Diputació de Barcelona.

La porta d'entrada a l'església es troba orientada a ponent.

Des d'on tenim magnífiques vistes amb el Massís de Montserrat de fons.

Sortim del Monestir, i tal com ens recomanat els agents rurals del Parc Natural,  continuem el nostre recorregut seguint els senyals del SL C-50 en direcció al Montcau.

El pronunciat pendent de la Canal del Mico ens obliga a un primer esforç per als nostre genolls.

Fem un petit desviament i una aturada per admirar el Morral del Drac.

Passat el Morral del Drac cal parar atenció perquè aviat hem de trobar el desviament cap a Can Robert.

El sender continua en forta baixada pel Canal de l'Abella. Aquest tram és força dificultós per la irregularitat del camí que és molt pedregós.

De mica en mica el desnivell del camí va perdent intensitat i podem gaudir de la bellesa del bosc que travessem.

L'arribada a la pista principal de Can Pobla també la fem caminant sobre roca viva, però arribem tots sans i estalvis de la forta baixada.

L'últim tram de baixada per la pista ens serveix per relaxar les cames de l'esforç realitzat.

Tota la colla ens reagrupem a Can Robert on donem per acabada la sortida, disposats a tornar cap a casa i gaudir d'un bon dinar.