Masia Platraver-Puigsacalm

Data de la sortida: 28 d'octubre 2026

Sortida preparada per: Jaume Torelló, Isabel Peña i Pere Pont

Participants: 20 Caminaires.

Els organitzadors ens han volgut preparar una ruta a l'abast de tothom per fer el cim del Puigsacalm.

Hem fet el mateix recorregut ta pujada i baixada.

Distància: 4+4 km

Desnivell: 286 m

Temps:

Pujada 1h 30 min

Baixada: 1h 10 min.

Ens hem desplaçat en cotxe per la C-17 fins St. Quirze de Besora i ens hem desviat fins a Vidrà, on hem agafat la carretera de Ciuret.

Al coll de Ciuret s'agafa la pista no enquitranada que ens portarà a la masia de Platraver. Són aproximadament 3 km que cal fer amb molta cura.

Aconseguim arribar a la zona d'aparcament que tenen habilitada a can Platraver.

La masia Platraver està situada en un pla de prats i pastures que continuen ocupades per vaques i cavalls.

Actualment també funciona com a casa rural.

Més informació, clicar.

Voregem la casa en direcció a llevant.

Les vaques observen el nostre pas sense immutar-se, nosaltres tampoc volem destorbar-les.

Comencem a pujar a través del prat. En aquesta vessant tenim sol, però endevinem la presència de núvols baixos cap a on ens dirigim.

Anem guanyant alçada  i el camí es dibuixa amb més precisió.

Ens sorprèn l'abundància de flors liles amb estams grocs que semblen sembrades al prat.

Es tracta de la flor del "safrà bord", en castellà "azafrán salvaje"   amb el nom científic Crocus Nudiflorus. 

És un bulb que resisteix l'hivern i l'estiu per tornar a florir als inicis de la tardor entre els 1.400 i 2.500 m d'alçada.

El camí s'endinsa dins de la fageda i va guanyant en desnivell.

Sortim del bosc i arribem a una tanca divisòria on trobem la primera  senyalització.

Ens confirma que anem en la direcció correcta, sense indicar distància ni temps aproximat.

No tenim cap visió del cim del Puigsacalm.

Travessen la tanca tenint cura de deixar-la novament ben tancada per evitar la dispersió del bestiar.

El camí segueix vorejant  la tanca. Sobtadament comença a baixar la boira.

Al capdamunt arribem al coll de Manter on coexisteixen senyals de diferents generacions. Afortunadament, coincideixen en indicar-nos la ruta.

Fem un tram vorejant el bosc envoltats per la boira, fins arribar al coll de les Civaderes.

Anem guanyant altura i sembla que la boira vulgui esvair-se.

Tornem a entrar dins de la fageda i la pujada va guanyant intensitat.

Malgrat l'exigència de la del camí gaudim de la bellesa de la fageda tardoral.

Al final de la fageda trobem l'últim indicador. estem arribant al nostre objectiu.

Fem l'últim esforç per arribar al cim, que trobem força ocupat.

Compartim l'alegria d'haver arribat al cim amb un nombrós grup d'estudiants.

Ens acomodem com podem per refer forces.

I quan els bancs de boira ens ho permetem, gaudir del paisatge de la Garrotxa: Joanetes, Sant Esteve d'en Bas, fins a Olot.

A la nostra esquerra, molt difuminat per la boira, el Puigsacalm Xic (1491 m)

A la nostra dreta, el Puig del Llops ( 1486 m) que veiem cada vegada amb més claredat.

Una colleta d'expedicionaris no volen deixar passat l'ocasió per arriba-se  fins al cim del Puig del Llops.

En reagrupem tota la colla per fer-nos al foto de record 

i acomiadar-nos del Puigsacalm (1515 m).

La baixada l'hem feta seguint el mateix recorregut de la pujada. Potser la propera vegada buscarem un itinerari alternatiu.

Ara tenim les vistes cap a Osona, gaudint a la nostra esquerra del Puig de Miralles (1435 m).

Amb una hora llarga de baixada ja tenim a la vista la masia de Platraver.

Arribem als prats baixos de Platraver havent gaudit d'una caminada que ha estat una meravella en tots el sentits.

Per acabar d'arrodonir el dia ens hem desplaçat al castell de Montesquiu, tocant a Sant Quirze de Besora.

On es disposa d'una zona de pícnic per gaudir d'un agradable dinar de carmanyola.

Com que anem sobrats de ganes de fer gresca, i ens sentim molt joves, uns més que d'altres, hem acabat la nostra estada saltant la corda per preparar el viatge de tornada a casa.

Serra dels Bufadors de Beví

 
Data de la sortida: 22 d'octubre 2025.

Participants: 24 Caminaires.

Sortida preparada per: Pere Pont i Ramon Anglada.

Hem fer el recorregut iniciant el direcció E-W per la part baixa de la cinglera.

Distància: 5,5 km

Desnivell 300 m

Ens hem desplaçat en cotxe fins al nou aparcament que s'ha habilitat per facilitar la visita d'aquest indret tan especial.

Ubicació, clicar.

Aquest itinerari circular permet fer-lo en els dos sentits. Nosaltres ens dirigim en sentit oest per una pista ampla i el farem seguint sentit de les agulles del rellotge.

Anirem trobant indicadors que ens permeten orientar-nos perfectament.

Veiem la cresta de la Serra dels Bufadors. Darrera d'aquestes parets rocalloses és cap a on ens dirigim.

L'arribada a la Bassa de la Processó ens indica que som a prop del desviament a la dreta cap als Bufadors de Beví.

L'inici del corriol és el tram més dificultós del recorregut. Ens caldrà fer alguna grimpada amb l'ajuda d'arrels i vegetació baixa.

Continuarem pujant seguint el corriol aproximadament 1 km.

S'arriba a un desviament cap a l'esquerra i sobtadament et trobes al coll d'una zona enclotada i ombrívola que et convida a accedir a un indret que t'encisa com si tingués poder màgic.

Ens anem submergint en un espai com de conte de fades: parets rocalloses verticals, arbres alts i estilitzats, molta molsa i humitat arrelada al terra i als troncs.

Val la pena aturar-se i deixar-se atrapar per aquesta atmosfera tan especial i gaudir dels molts racons d'aquest espai.

Intentar escoltar el so del l'aire que surt dels forats bufadors que dona nom a aquest espai.

Es tracta d'una formació geològica molt particular. Aquestes parets verticals i els grans blocs rocallosos del fons del sot es van produir pel trencament de la cresta de la Serra dels Bufadors en el seu procés de formació.

Enfilem cap a la sortida del sot dels Bufadors. El corriol va guanyant alçada entre fajos i roures.

En arribar al cim de la cresta, una clariana ens permet observar el camí des d'on hem pujat i la Bassa de la Processó.

El camí va carenejant en direcció NE, la major part del tram per dins del bosc, però també trobem algun mirador que ens permet gaudir de molt bones vistes.

En direcció nord, distingim dalt d'un turó Santa Maria de Besora.

Acabem de carenar i el camí agafa el pendent de baixada amb un fort desnivell i per sobre de roca viva. Estem acabant el nostre recorregut posant a prova els genolls i turmells.

de mica en mica ens anem reagrupant a ran de la carretera de Santa Maria de Besora des d'on es començava el recorregut abans de que s'habilités l'aparcament gran on hem deixat els cotxes.

Què millor marera que celebrar el final del recorregut amb una bona cervesa/refresc a Sant Maria de Besora.

També tenim la possibilitat que hem aprofitat, per anar al Castell de Montesquiu on hi ha una zona de picnic.

* El castell només es pot visitar els caps de setmana.

La colla dels Caminaires acabem la sortida al Parc del Castell de Montesquiu.