Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Fe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Fe. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 de maig del 2018

Santa Fe-Roc Perer-Pantà


Data de la sortida: 9 de maig 2018
Sortida preparada per: Manel Carbó i Isabel Molina
Participants: 22 Caminaires.


Ens hem desplaçat amb cotxe fins a Santa Fe del Montseny passant per Sant Celoni on hem seguit per la BV-5114.


En el recorregut circular que fem avui combinem 2 senders senyalitzats: el SL-C 86 amb el circuit que fa la volta al pantà de Santa Fe.

La distància total és d'uns 8 km.
El desnivell ascendent acumulat és d'uns 300 m.

Grau de dificultat 3/5 (mitjà).



Els dos circuits estan perfectament senyalitzats:

Al Roc Perer: SL-C86.
Pantà de Santa Fe: Quadrat blau.


El camí de pujada cap al Roc Perer comença just davant del Centre d'Informació del Parc de Can Casades, on també hi ha aparcament.


A l'inici el camí voreja dues cases d'estiueig i una zona de prat.


A ran del camí trobem una espectacular clapa de grandalles: l'esclat de la primavera.

La grandalla "Narcissus poéticus", en castellano  narciso de los poetas y también "tragapan"  (botanicayjardines.com) .
És una flor típica dels Pirineus. Es considera la flor nacional d'Andorra, està molt ben adaptada a aquesta zona del Montseny.


Continuant el camí voregem una antiga casa de pagès abandonada, al mapa de l'ICGC hi consta com "el Camps".


De seguida el camí s'interna a la fageda. El camí es transforma en un espectacle de colors:  el verd intens de les fulles noves, el gris gairebé platejat dels troncs, els tons marronosos de les fulles caigudes que encatifen el terra...




Pensaments del Montseny  (viola bubanii)









Les flors que engalanen els marges del camí.  És la primavera!



El camí va agafant desnivell de pujada, i alguns trams són ben pedregosos.


Ens desviem a l'esquerra del camí per visitar un antic "pou de glaç". Per la grandària dels fajos que hi han crescut, fa molts anys que està abandonat.

Fem una aturada de recuperació  observant a ran de camí dos fajos siamesos...

També trobem alguns exemplars de vells avets aïllats dins l'extensa fageda.

Continuem el camí sota l'ombra de la fageda, gaudint d'un meravellòs "bany de bosc".
Vols conèixer aquesta proposta japonesa ?


Aquí tens dos enllaços:

* Guanya salut amb els banys de bosc.

* La Vanguardia: baños de bosque

I pujant, pujant, després d'una hora llarga de pujada i petites aturades, som a punt d'arribar al cim del nostre recorregut.

El "Roc Perer" no és un cim abrupte, sinó una balconada rocallosa que permet una magnífica vista de tota la vall de Santa Fe.
Vistes des del Roc Pere


Fem una bona aturada per esmorzar i refer forces.

I també per gaudir del paisatge.

La colla de Caminaires, per primera vegada
al Roc Perer 1.340 m.

La baixada es fa amb molta facilitat perquè el desnivell no és excessiu i el camí es troba en bones condicions.

Amb poc més de mitja hora som a l'àrea d'esplai de la Guardiola. Un espai molt ben acondicionat per fer un dinar de carmanyola.

Però nosaltres avui tenim previst tornar a dinar a casa, així que continuem amb l'itinerari. 
Deixem  el SL-C86 que ens portaria a Can Casades i ens dirigim a enllaçar amb el circuit del pantà.

Hem de seguir pel voral de la carretera uns 200-300 m. Passat Can Ramis, es troba un corriol que baixa cap al pantà travessant una zona de grans pins rojos.

Ja som al camí baixant cap al pantà.

Tavessant el pantà  per sobre del mur de contenció. Es troba al nivell màxim i es pot observar con les aigües desguassen pels sobreeixidors.



 Han tornat a baixar el núvols, però no importa, gaudim de la bellesa
del paisatge reflexat sobre les aigues. 


El pantà des de la casa de l'antiga central hidroelèctrica.


Pugem cap a Can Casades pel camí de l'esquerra del pantà, seguint la canonada que baixava l'aigua de l'antic pantà fins a la central hidroelèctrica.


El mur esportellat de l'antic pantà provoca una bonica caiguda de l'abundant aigua que porta la riera de Santa Fe.

Passem pels plans de Can Lleonart.

I ja arribem a Can Casades, el nostre punt d'inici tancant així el recorregut.

A les 13 h hem acabat el nostre itinerari. Han estat 4 hores de gaudir de la natura i de la bona companyia.

Per accedir a l'àlbum de fotos de la sortida, cliqueu aquí.

dijous, 2 d’abril del 2015

Santa Fe de Montseny-Empedrat de Morou-Pantà.

Data de la sortida: 1 d'abril 2015
Sortida preparada per Joan Bernal i Manel Carbó
Participants: 18 Caminaires.
Itinerari circular amb sortida i arribada a l'aparcament del centre d'informació Can Casades (Santa Fe de Montseny).
Itinerari proposat pel Parc Natural del Montseny. Clica per obrir.

S-A: Sortida i arribada.
E: Esmorzar
Av: Avioneta

Distància: 9,5 km aprox.
Desnivell: 200 m aprox.
Grau de dificultat: 2 (mitjà.)


La ruta està marcada en tot el recorregut.
Deixarem la ruta per arribar a l'avioneta estavellada seguint el PR-C204 (ratlles blanca i groga) en direcció a Riells.


Hem sortit de Les Faldes amb temps ennuvolat i arribem a Santa Fe amb boira baixa i un lleu plugim que ens obliga a protegir-nos amb els impermeables.
Afortunadament la temperatura és suau: 10ºC.

Comencem l'itinerari des de Can Casades, seguint el tram del camí adaptat que va fins a la font del Frare.
En passar el pont sobre la riera deixem el camí pavimentat i ens dirigim cap a Can Lleonart (Escola de Natura).


Passat Can Lleonart  ens endinsem a la fageda, però aviat ens trobarem amb un altre arbre típic del Montseny: el castanyer.
El bosc de fulla caduca encara no ha començat treure la fulla nova.


El camí fa pujada, però molt suau, la boira ens continua acompanyant.
Parada de reagrupament al Pla de Mulladius.


Passat Mulladius, el camí es fa més estret i pedregós, són pedres granítiques molt erosionades d'èpoques glacials.

Nou reagrupament. Deixem la variant que puja al Turó de Morou  i seguim en direcció a l'Empedrat de Morou.
Uns 15 minuts de camí pel vessant del turó, ens hi portarà.

L'Empedrat de Morou és una plataforma rocosa de granit desgastada per la força erosionadora d'un glaciar.
Desafortunadament, la boira no ens permet gaudir de les vistes.

Al mal temps, bona cara! Aquí som tota la colla.

Busquem una clariana arrecerada per fer l'aturada de l'esmorzar.


Disposem de bons seients!

L'agradable estona de compartir el cafè ben acompanyat:
Amb els bunyols de la Fina, el pastís de la Carmen... Tot deliciós!

I també és el moment de donar la benvinguda a la Lídia Busquets, originària de Vallgorguina que avui ens acompanya. Esperem que hagi gaudit de l'excursió i de la companyia.



Amb les forces recuperades comencem el descens en direcció al pantà de Santa Fe.
Amb molta cura! les lloses que omplen el camí poden ser perilloses.

Ens aturem a admirar un "esquei": bloc rocós de granit molt fracturat pel contrast tèrmic.

El camí de baixada va millorant, fins i tot sembla que la boira s'escampa i ens deixa veure clapes de cel.

Trobem la cruïlla del camí de Riells: PR-C204 i decidim aventurar-nos a la recerca de l'avioneta estavellada. Sabem que hem d'arribar a la masia de Can Fot de Corts.
La preocupació és que fa força baixada que de tornada haurem de pujar.

Caminem aproximadament 1,5 km i efectivament, un 200 m més avall de la masia, a l'esquerra del camí podem veure perfectament l'avioneta estavellada al mig del bosc.

L'aeronau Mooney M20K-230, amb matrícula  del Regne Unit G-GTPL, tripulada per un home de 71 anys, tenia previst volar el dia 27 de maig del 2000 des de Múrcia fins a Perpinyà, de camí cap a les Illes Britàniques.
Amb el pla de vol autoritzat havia sortit de l'aeròdrom de San Javier (Múrcia) a les 8:32 h. amb bones condicions meteorològiques.
A les 10:25 h. va comunicar a la torre de control de Sabadell que sortia del seu espai aeri i que baixava de 3.500 peus per mantenir contacte visual amb el terreny. (se suposa que va entrar en una zona de boira).

A  les 10:37 h. és detectada pel radar de Girona volant a 3.000 peus en trajectòria ascendent i es perd el contacte.

L'endemà va ser localitzada l'avioneta accidentada i el seu pilot mort en el impacte a una altitud de 3.117 peus (950 m).

Si vols conèixer tots els detalls, clica aquí: Informe técnico A14-2000

La troballa ens ha causat un gran impacte. Realment és sorprenent i ens va deixar bocabadats. Sempre quedarà en el nostre record el dia que vam trobar "l'avioneta estavellada".
IMPORTANT: Any 2017 L'avioneta ha estat retirada.
Refem el camí de pujada i reprenem el camí en direcció al pantà.
Passat migdia comencem a veure els primers rajos de sol.

A sobre del mur de contenció del pantà ens fem una foto de grup.

Seguim el camí pel marge dret del pantà en direcció a Santa Fe.

Tota la vessant de la muntanya està solcada per rierols d'aigua que van en direcció al pantà.

En alguns llocs l'aigua embassada, en contrast amb el rajos del sol i  l'arbreda,  permet captar belles imatges.


Des de la cua del pantà, on es troba la "Fabriqueta", antiga central elèctrica, ara convertida en "casa rural", podem apreciar l'embassament ple a vessar.

El camí transcorre pel costat de l'antic embassament, actualment cobert pels sediments i la vegetació.

La vall s'eixampla, ja som arribant al punt de partida.

Novament creuem el pont sobre la riera, en direcció contrària.

I ens retrobem amb els nostres vehicles per fer el camí de tornada cap a casa.