Sortida preparada per Daniel Soler, Josep Mª Nonay i Manel Carbó.
Participants: 48 Caminaires.
Nivell de dificultat: 2,5 (mitjà-alt)
Dia assolellat i calorós suavitzat per la marinada.
Desplaçament fins a Palamós amb autocar.
I ens retrobem amb bons Caminaires que per diverses raons últimament no han pogut participar en el caminades.
Avui, excepcionalment, anem a esmorzar a casa del Martí i la Loli.
El gos de la casa veïna ens mira astorat amb la cua baixa... Què passa aquí?
Que estem d'invitació de dos grans balladors de country.
La invitació la fan l'Antonia i l'Eduardo amb les dues espatlles premis de la rifa del grup de Country.
Amb una bona feinada, hem tingut esmorzar per a tots.
I tothom amb bona gana i bona companyia!
Amb el dipòsit ple de combustible hem començat la caminada des de la urbanització que hi ha a l'entrada de la Platja de la Fosca.
La Fosca és una platja amb un bon arenal, i pel que hem vist, força apreciada pels practicants de wind-surf, tot i que avui les ones eren molt suaus.
A l'extrem nord de la Fosca es troben situades les restes del Castell de Sant Esteve (S. XIII) construït pel Compte Pere II el Gran per protegir el port de Palamós, que també era pretès pel rei de França.
Actualment no es pot visitar.
El camí va resseguint la línia de costa amb constants pujades i baixades.
A la Cala de s'Alguer el camí passa entre les casetes dels pescadors i les barques varades . Un lloc molt pintoresc de la Costa Brava.
I una mica més enllà: la Cala s'Alguer Petita li fa la competència.
Ens estem acostant a la Platja de Castell. Un marc buit ens convida a emmarcar la bellesa del paisatge.
La Platja de Castell es manté sense construccions. Forma part d'una zona protegida de 428 ha terrestres, 732 ha marines i 4 km de costa.
A l'extrem nord de la platja, en una zona més elevada es troben restes d'un important poblat dels ibers de la tribu dels Indigets (s V aC) molt relacionat amb Empúries.
I hem aprofitat el reagrupament per fer-nos la foto de grup.
A partir del Castell, el camí es fa una mica més feixuc pels desnivells de baixada i de pujada que cal fer.
Però també cal dir que les vistes de les que gaudim durant el camí valen l'esforç.
A l'altre costat del Castell, la cala de la Foradada, en primer terme.
Ara toca baixar!
Un bon calçat i l'ajuda del pals ens faciliten el camí.
Nou reagrupament i deixem la línia de costa, el camí s'endinsa al bosc.
Passem per sobre de la Cala dels Corbs. En algun tram el camí es fa molt estret i cal caminar en línia i parant compte d'on es posen els peus.
Un espectacle de vistes!!!
l contrast de colors i games de verds, blaus, transparències, rocams...
El millor mirador de les "Illes Formigues", i el vent que ens refresca.
Ja de camí cap a la Cala Estreta, ens sorprèn una paret rocallosa totalment recoberta de flors
Són flors d'origen africà : Doroteaanus, Margarita de Livingstoa, Alfombra mágica... (Web Infojardín).
Ja som a la Cala Estreta. Ja es veu d'on li ve el nom... Com serà els dies de mala mar?
En aquest tram caminem a ran de mar, passant d'una cala a la següent. Només s'hi arriba caminant o amb vaixell.
Aquesta és la "Cala d'en Remendon".
Bon lloc per perdre-s'hi. Fins i tot hi ha una "barraca" amb la rampa per embarcar-se...
D'aquí surt un petit sender que arriba fins al Cap de Planes, però nosaltres anem una mica justos de forces i temps.
Novament pujada. Ja som en camí de la darrera cala per on passarem.
Hem suat la pujada i ara toca suar la baixada, imponent!
Arribar a tocar sorra és tot un risc: sembla que el mar s'hagi endut un parell d'esglaons, però amb ajuda tot s'aconsegueix.
Ja som a la "Cala del Crit". Hem hagut de suar per arribar-hi.
I per accedir-hi si no passes per la roca "d'es trau" (del forat) hauràs d'arribar-hi nedant.
Amb aquest nom, la cala havia de tenir la seva història...
Tracta d'una noia de cal Gall Peric que és capturada per uns pirates...
I nosaltres novament cap amunt!
Qui deia que fer una camí de ronda és fàcil?
Haurem de pujar a
nivell de dificultat 3.
Després de l'esforç de la pujada, nou reagrupament i ja deixem la costa, farem tot el Cap Roig per l'interior.
En aquest últim tram no hem trobat indicadors. Primer cal anar cap a l'interior, i en una cruïlla, girem a la dreta i ja trobem l'indicador de direcció al jardins de Cap Roig.
Afortunadament, l'autocar no ha tingut cap dificultat per venir a recollir-nos. Són les 14.45 h., ja hi ha gana i al restaurant CA L'AMADEU de Palamós ens hi esperen.
Així és que BON PROFIT A TOTHOM!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada