Caminaires de les Faldes del Montseny: Montjuïc, castell i jardins.

dijous, 30 d’abril del 2015

Montjuïc, castell i jardins.

Sortida preparada per Manel Carbó i Isabel Molina.
Participants: 31 Caminaires.
Dia primaveral amb alternances de sol i núvols i algun plugim inapreciable.

E: Esmorzar abans d'entrar al Jardí Costa i Llobera.

D: Dinar a la zona de pícnic al costat de "La Sardana".

També disposa de lavabos.

Desplaçament amb tren fins a Barcelona-Sant.
Transbordament a la Línia 3 de metro per anar a Paral·lel.

Recorregut per la muntanya de Montjuïc amb final a Plaça Espanya.

Desplaçament a peu fins a Plaça dels Països Catalans i retorn amb tren.

Al llarg del recorregut es troben senyals verticals amb indicadors de direcció i un petit planell al poste que facilita la orientació.

Hem fet el desplaçament a Barcelona amb tren fins a l'estació de Sants.
El transbordament fins a la L3 del metro és una mica complicada, però no hem perdut ningú.

Hem sortit al Paral·lel, hem baixat en direcció mar, fins al carrer Palaudàries per on hem accedit a les hortes de Sant Bertan.

Moment de repassar el plan del dia i de fer una curta aturada per esmorzar i que es facin les 10 h. en que obren els jardins.

Ens dirigim cap als Jardins Costa i Llobera pujant per la "Porta Forestier", en record de Jean Claude Forestier, l'enginyer-paisagista francès que fou contractat per l'Ajuntament per dissenyar la jardineria de la ciutat a començament del segle XX.

Situat sota les parets de la pedrera del Morrot i orientat a Sud, el seu microclima fa possible una col·lecció molt importat de cactus, plantes crasses i palmeres:

Algunes ja mostren la seva espectacular floració.

També hem visitat "La Puntaire".

Passant per la plantació de "flors del paradís", deixem els Jardins Costa i Llobera en direcció al Passeig Miramar.

El Passeig Miramar, com el seu nom indica, té una gran balconada orientada de mar a ciutat, hi destaquen uns grans "Bellaombra".

I amb bones vistes sobre la ciutat.

Hem continuat el nostre recorregut pujant pels jardins Joan Brossa, on havia estat el "Parc d'Atraccions" .

Passada la Plaça de la Sardana, fem l'últim esforç per fer la pujada que ens durà al castell, tot i que encara no és visible, amagat darrere d'uns alts pins.

Al final de la pujada, allà el trobem, rodejat d'un ampli fossat amb el pont per on hi accedirem.

I no només trobem el castell... mentre es fan les gestions per fer la visita, tenim temps de visitar una parada de bonics mocadors.

La Sofia serà la nostra guia per fer la visita. Ens recull sobre el pont que permet l'entrada a l'interior.

Així era el Montjuïc l'any 1640, quan durant la Guerra del Segadors, es va fer una petita fortificació.

L'actual té els seus orígens en temps del Felip V, qui després de guanyar la Guerra de Successió, ordenà construir aquesta fortificació, que sempre ha tingut funcions militars.

Tant a la dreta com a l'esquerra de la muralla frontal, sota els baluards de Sant Carles i Santa Amàlia es trobem les voltes del que eren les casernes dels soldats que hi vivien.

A l'extrem nord, es pot accedir a través d'un estret passadís a la cisterna que proveïa d'aigua potable.

En una ala del pati d'armes van fer els calabossos, en funció de presó militar.

A finals del s. XIX i començaments de XX, Barcelona visqué un període amb cruels enfrontaments entre obrers i amos de fàbriques. Aquí vingueren a parar els detinguts per fets com la bomba del Liceu (1893) i la bomba durant da processó del Corpus de 1896.

També va ser centre de detenció durant la Guerra Civil: els primers anys, en mans de la República i, acabada la guerra centre de detenció d'antifanquistes.

Com a símbol de la memòria històrica, al fossat de Santa Elena es conserva el monument erigit en honor dels afusellats acusats de traïció a la República.

Seguint l'itinerari de la visita també vam visitar el fossat de Santa Eulàlia on fou executat el President Lluís Companys el 15 d'octubre de 1940.

Ens dirigim cap al "pati d'armes", el recinte on estaven instal·lats el caps militars, amb parets i cobertes a prova de bomba.

I on va ser feta una foto històrica del President Companys durant el judici que el va condemnar a mort.

El pati d'armes també tenia les seus baluards de defensa, actualment enjardinats.

Des del pati d'armes accedim a la torre de guaita, amb els seus màstils de comunicacions, mitjançant llenguatge de banderes.

El més impressionant, però són les vistes de 360º que tenim des d'aquí:

I aquí acabem la visita amb la Sofia, a qui li agraïm la seva amabilitat i tota la informació que ens ha donat per poder conèixer millor tot el que representa el "Castell de Montjuïc".

Els companys que han fet visita lliure, també han fet les seves descobertes, com per exemple, una reproducció del "Timbaler del Bruc".

Tots junts, sortim del castell per anar a dinar.

La zona de picnic al costat de la Plaça de la Sardana disposa de bones instal·lacions i serveis.

Ja de camí cap al Palau Nacional, passem pels Jardins Mossèn Cinto Verdaguer.

Diversos estanys esglaonats contenen plantes aquàtiques.

Estem en un moment òptim de floració, i en gaudim de l'espectacle.

Abandonem els Jardins Verdaguer en direcció a l'Estadi Olímpic.

Una passejada d'un quart d'hora després de passar per davant de la Fundació Miró i arribem a l'Estadi. A tots ens vénen a la ment les imatges del 92.

Tenim accés a peu de l'avinguda per donar un cop d'ull, i també recordar la passejada per la pista d'atletisme que vam fer recentment el dia de la "Cursa del Corte Inglés".

També ens aturem davant del monument a Ferrer i Guàrdia, creador el 1901 de les "escoles Modernes" de caire laic, coeducatiu i lliurepensador, com havia conegut a París i Brussel·les on hi havia viscut exiliat.

Fou afusellat a Montjuïc (13 d'octubre 1909) acusat d'instigar els fets de la Setmana Tràgica (revolta popular contra les lleves de soldats per dur-los a la Guerra del Marroc).

Les antigues pedreres d'on es va treure la pedra per construir el pavellons de l'Exposició Universal de 1929, convertides en "Jardí Botànic Històric".