Camí de le fonts d'Argentona - Castell de Burriac

Data de la sortida: 27 de novembre 2013

Sortida preparada per Manel Carbó i Josep Mª Nonay

Participants: 27 Caminaires
Itinerari: Argentona-Parc de la font picant-Castell de Burriac-Font de ferro-Font de l'esquirol-Font del camí-Parc de la font picant.
Distància de la caminada: 8 km aproximadament

L'itinerari d'avui és curt en distància, però té la dificultat del desnivell: Argentona es troba a 90 m d'altitud i el castell de Burriac als 400 m, per tant, en 2 km de pujada superem 300 m de desnivell.

El matí se'ns ha presentat molt fred: a les 8 h. teníem 2ºC sota zero, passat el túnel de Parpers, ja hem notat el canvi. Quan hem arribat al parc de la font picant la temperatura era de 4ºC.

 I per entrar en calor res millor que començar a caminar. Bon camí i ben marcat. Ens trobem dins del Parc Natural de la Serralada Litoral.

Ens hem pres la pujada sense presses, fent petites aturades en els replans del camí.

A mig camí, entre les clarianes del bosc, ja anem veient el cim de Burriac il·luminat pel sol.

Ja som al coll on conflueixen els camins de Cabrera de Mar i Argentona, al peu de mononòlit que conmemora els 500 anys de la creació de la Baronia del Maresme.

Un últim esforç.  Aquí el camí està més deteriorat per les pluges.

I les escales que porten al recinte del castell, però només veiem la torre.

Aquí tenim tot el recinte del castell a vista d'ocell.

Només s'ha reconstruït la torre d'homentatge. Les altres restes estan consolidades, i s'han respectat  tal com es van anar excavant.
(Fotografia de l'Ajuntament de Cabrera)

 Des del castell les vistes són excepcionals:

Al nord el Vallès: Tot el massís del Montseny a l'horitzó

Al nord-est: la costa del Maresme, amb Mataró en primer terme

Al sud la costa del Barcelonès. Podíem distingir perfectament Montjuïc darrere del Turó de l'Infern.

Els primers expedicionaris, explorant el castell per trobar el millor espai per fer la parada de l'esmorzar.

Just sota la torre, ben arracerats del vent i amb bon sol. Ja hi teníem 14ºC, tot un luxe!

Amb molt bones vistes, i sota la senyera!

Tots a la feina: cal omplir el dipòsit, la pujada ens ha deixat en reserva!

Un racó més tranquil per refer energies.

I els intercanvis habituals.

Alguns fins i tot han fet assajos per ballar sardanes. Ja hem quedat que la Conxita aprendrà a contar els passos i a marcar els canvis de pas curt a pas llarg i amunt! 

També hem tingut feina: Els preparatius de la celebració d'aquest trimestre.

El Martín ens ha donat bones notícies: Dimecres 18 de desembre al Restaurant Rebost dels Guiu de St. Antoni. 

                          Foto oficial de la sortida: aquí ens teniu a tot el grup

Hem acabat la nostra estada al castell escoltant al Manel qui ens ha explicat "breument" l'evolució del castell des dels seus origens al segle XII, llavors conegut con castell de Sant Vicenç, per la capella que ubicava en honor al seu castlà: Bernat de Sant Vicenç.

Fins al segle XV, quan el castell és ampliat per Per Pere Joan Ferrer "Baró del Mareme", títol i territoris de la baronia  atorgats pel rei Joan II en agraïment per haver-se passat al seu bàndol desertant de l'exercit de la Generalitat, amb la qual estava dirimint-se una guerra civil, que finalment es decantà a favor de Joan II.

Si voleu conèixer millor la història del castell, cliqueu aquest enllaç de l'Ajuntament de Cabrera.

La baixada ha estat bastant més ràpida., però els genolls han patit molt, i els pals has hagut de servir de frens.

Tal com havíem previst, en la part baixa del camí hem aprofitat la proximitat per fer la ruta de les fonts d'Argentona.

La primera fonts que hem visitat: La font de ferro. Hi sut un bon raig, i certament té un "bouquè" especial.

Hem continuat cap a la font de l'esquirol.

El camí que comunica les fonts és molt estret però està ben conservat.

La font del camí és la que es troba a l'inici del camí cap a Burriac.

I hem acabat a la font picant, que disortadament està "fora de servei" perquè s'hi està fent un "estudi geològic".

Esperem que la propera vegada que tornem ja podrem degustar aquella famosa "Aigua picant de Burriac" que algú bevia en la seva infantesa.