Cabrera de Mar-Castell de Burriac

Data de la sortida: 18 de febrer 2015.

Sortida preparada per Manel Carbó.

Participants: 26 Caminaires.
Itinerari: Proposat per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
Ruta circular: El castell de Burriac des de Cabrera de Mar.
Distància recorreguda: 6 km aprox.
Desnivell: 350 m. aprox.
Grau de dificultat: 2 (Mitjà)

Aquesta vegada ens proposem pujar al castell de Burriac desde la població de Cabrera de Mar, en l'anterior ocasió (27/11/2013) ho havíem fet des d'Argentona.

Hem escollit la proposta que ens fa el Parc Natural de la Serralada Litoral, adaptant-lo a les nostres possibilitats.

Ens hem desplaçat amb cotxe fins a la població de Cabrera de Mar (25 km des de Les Faldes).
A l'aparcament del pavelló poliesportiu que hi ha a l'entrada de la població ens dóna la benvinguda un dia amb unes condicions meteorològiques molt favorables i ja tenim a la vista el nostre objectiu d'avui: el castell de Burriac.

Seguint les indicacions de la ruta, travessem el poble en direcció nord, pugem pel carrer de les monges on es troba una escola.

Enllacem amb el camí d'Agell, ja a la part alt del poble. Continuem per zona urbanitzada fins arribar al cementiri des d'on comença el camí.

Aquí comença l'itinerari senyalitzat, però la major part del camí que puja cap al castell per aquest costat, fins trobar-nos amb el camí d'Argentona, no tornarem a trobar-nos cap indicador.
Trobarem algunes marques amb una rodona de pintura fetes als troncs dels arbres o sobre roques.

El camí s'enfila de valent tan aviat com deixem el camí d'Agell (antic veïnat).
En els encreuament no senyalitzats, sempre hem de prendre el que puja.

Anem guanyant alçada, el camí fa pujada de debó i hem d'adaptar el nostre ritme al batec del cor... les pulsacions pugen ràpidament.

Però les vistes cada cop més espectaculars.

Hem superat el turó d'en Punsola i fem una parada de reagrupament al costa d'un dipòsit de grans dimensions.
Ja veiem el castell més a prop.

La Fulgen, la més valenta de la colla,  ha arribat ben acompanyada: porta la sardina ben preparada per ser enterrada en lloc nobiliari.
Que no es perdin les tradicions: Avui és el "Dimecres de Cendra", comença la Quaresma...

En aquest tram el camí és més suau, lleugerement ascendent fins trobar-se amb el camí que puja des d'Argentona.

Ja som a l´últim tram: hem agafat la desviació que puja cap al castell.

Camí molt costerut i aixaragallat; afortunadament és curt de distància, però cal fer l'esforç final!

Per accedir al castell cal pujar unes escales excavades a la roca i protegides amb una barana.

Les vistes són espectaculars!

Vistes cap al Nord: a l'horitzó tota la Serralada del Montseny

Cap al Sud la Serralada i la Plana Litoral, tancada per Montjuïc

Prenem possessió de l'antic pati d'armes que hi havia entre la primera muralla i la torre de l'homenatge. Lloc idoni per l'esmorzar.

Per tot el castell es troben diversos plafons que donen informació de la història d'aquest castell.

Si voleu conèixer la seva història cliqueu aquí.

Mentre anem esmorzant, la sardina, ben preparada per a l'ocasió, ens recorda la obligació de complir amb el ritus de fer "enterrament de la sardina".

La Fulgen exerceix de mestra de cerimònia i acompanyada pel seguici de caminaires que ploren de pena perquè les festes de Carnaval s'han acabat, procedeix a excavar la tomba de la sardina.

La pobra sardina, amb ulls de pena, s'acomiada entristida per deixar-nos a les portes de la Quaresma, ja que durant 40 llargs dies haurem de complir amb els preceptes del dejuni i l'abstinència.

Amb grans mostres de dolor, acomiadem la nostra amiga sardina, que ha fet tota la pujada amb nosaltres, i esperem poder visitar-la en un futur no gaire llunyà.

Acabem la nostra estada al castell fent-nos la foto de grup.

Iniciem el retorn baixant curosament per les empinades escales.

Retrobem el camí principal, passant pel costat del monòlit que commemora el V centenari de la creació de la "Baronia del Maresme", i seguim el camí en sentit oposat d'on hem vingut.

El camí de baixada té menys dificultats que el que hem fer per pujar. Com que se'ns ha fet una mica tard, decidim no desviar-nos per anar fins al Turó de l'Infern. 

Ja a la part baixa, el cami voreja el torrent de la Font Picant. Les mimoses florides ens anuncien que la primavera ja és a prop.

A l'entrada de Cabrera ens aturem a una font a toca del camí. Uns amics excursionistes ens informen de la qualitat de les aigües.

Accedim a la població fent una petita aturada davant de l'església parroquial de sant Feliu, edifici del 1549 però que conserva un campanar més antic amb merlet de defensa.

A les 13 h. hem arribat a l'aparcament per fer el retorn cap a casa.

La propera setmana tenim celebració: Farem la calçotada dels Caminaires!

Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.

Voleu recordar la sortida d'Argentona-Castells de Burriac? Cliqueu!