Ruta de les 3 Viles: Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d'Estrac.

Data de la sortida: 12 de novembre 2014
Sortida preparada per Manel Carbó i Isabel Molina.
Participants: 30 Caminares.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe fins a l'aparcament del barri de pescadors de Llavaneres.
Caminada: Riera de Llavaneres-Camí de Can Pi-Camí del Mig-Parc dels Germans Gabrielistes-Camí del Padró-Sant Vicenç de Montalt-Camí de la coma del Bó-Torrentbó-Caldes d'Estrac-Passeig Marítim-Aparcament.
Distància recorreguda: 13 km.aprox.

S-A: Sortida i arribada.
PGG: Parc dels Germans Gabrielistes.
E: Esmorzar.
PCM: Parc Can Muntanyà.

Avui hem fet l'itinerari curt de la "Ruta de les 3 Viles".
Està senyalitzat amb màstils de fusta verticals i amb marques de PR (petit recorregut) ratlles blanca i groga.

Una part important de l'itinerari transcorre per espais urbanitzats. No té desnivells importants i és apte per a totes les edats.

Hem començat la ruta molt a prop de mar. Després de la pluja del dia anterior, el dia s'ha llevat amb un cel blau intens i serè, una atmosfera neta i una temperatura molt agradable per caminar.

Comencem pujant en direcció a Sant Andreu de Llavaneres seguint la riera pel costat dret. Compartim el camí amb un carril bici.

Just abans de passar per sota l'autopista, girem a la dreta on trobem el camí de Can Pi. Voregem una zona esportiva.

Entrem a la urbanització de Can Valentí. De mica en mica anem guanyant alçada.

A la part alta d'aquesta urbanització tenim una vista magnífica, amb el mar a l'horitzó.

El camí segueix entre un camp de golf.

I aviat ens trobem amb l'ndicador del "Parc dels Germans Gabrielistes", amb la silueta de la torre de guaita de Can Valls.

El parc està obert al públic i pertany al municipi de Sant Vicenç de Montalt. A la part alta es troba un estany força ben cuidat amb alguns ànecs que hi viuen.

El Manel ens fa una petit resum de la seva història. Aquest parc formava part del seminari general que els Gabrielistes, ordre religiosa d'origen francès, van construir l'any 1915 en la finca coneguda com "Can Valls".

Aquesta foto històrica ens mostra el seminari amb la torre de guaita reformada.

L'esclat de la Guerra Civil tingué greus conseqüències: 49 religiosos van se assassinats i el seminari es convertí en un hospital de guerra.

Durant la postguerra va romandre abandonat, però s'hi conserven arbres exòtics que plantaren els missioners gabrielistes quan retornaven de les missions a països llunyans.

A mitjans del s.XX la finca va ser comprada per la constructora Nuñez y Navarro, cedint l'espai que ocupa el parc al municipi.

S'ha restaurant la torre de guaita que no es pot visitar, i està pendent d'actuacions encaminades a millorar el conjunt del parc.

Deixem el parc passant per la vora d'un centre educatiu ubicat en barracons, i els voltants en procés de millora.

I també entre xalets "d'alt standing", alguns d'ells mig abandonats i d'altres ocupats.  La bombolla immobiliaria sembla que també ha tingut els seus desastrosos efectes per aquest indret.

Nosaltres seguim la nostra ruta cap al nucli històric de Sant Vicenç de Montalt. Estem pujant per l'antic Camí del Padró.

Un parell de km de recorregut i ja tenim a les envistes el campanar característic de l'antiga església de Sant Vicenç de Montalt.

Nosaltres fem la nostra parada a la cèntrica "Plaça de la Vila" on ens preparem per esmorzar i refer forces.

Una vegada més, la taula ben parada i molt ben avituallada per aquestes excel·lents mestresses pastisseres. La lluita contra l'excés de calories es fa impossible!

Moment també per fer petar la xerrada amb tranquil·litat i de fer preparatius conjunts de properes activitats.

El bon humor i la bona companyia  no falten mai.

Reprenem la ruta en direcció cap a Caldetes tot passejant pel nucli antic, molt ben conservat.

Als afores de Sant Vicenç de Montalt passem per un parc amb una bonica pineda, amb una zona ben acondicionada... potser tornarem.

Travessem una gran rotonda i ja enfilem pel camí del torrent Bó.

Des de la part més alta d'aquest tram de l'itinerari podem observar ja la població de Caldes d'Estrac (Caldetes) i també  la "Torre dels Encantats".

Podeu clicar aquí per coneixer més coses sobre aquesta torre de guaita.

Tot el que hem pujat ja ho hem baixat!

Som entrant a Caldetes, seguint el camí que passa entre els imponents pilars de l'autopista.

Ja som a Caldetes?
No, en aquest moment som a Arenys de Mar, el rètol ens en informa...

Ara sí que ja hi som!
Doncs no. ara tornem a ser a Sant Vicenç de Montalt.

Hem de continuar baixant pel Carrer de la Riera.

Ara sí que podem dir que hi hem arribat.
Una curiositat:
Caldetes és el 4t municipi més petit de Catalunya: només té 0.74 km2.
St Vicenç de Montalt: 8.1 km2
St. Pere de Vilamajor: 34,8 km2
Ja veieu d'on ve el diminutiu...

Abans d'anar cap al Passeig Marítim
ens aturem davant de la "Fundació Palau", un interessant museu que avui no visitarem.

Si vols conèixer la "Fundació Palau", clica aquí.

El que volem visitar és el "Parc de Can Muntanyà", antigament el jardí d'un ric indià.

Val la pena pujar fins a dalt.

Les vistes són magnífiques.

I el gust de transitar entre un laberint d'estretes escales que pugen i baixen vorejades de variadíssimes plantes, moltes encara amb flor.

Ha arribat l'hora de fer-nos la foto de grup.

(la foto té trampa... el fotògraf que vam llogar no enquadrava bé)

Ja som a l'últim tram del la nostra ruta d'avui: seguir el Passeig Marítim en direcció sud i gaudir del solet del migdia i del suau ventijol del mar.

Més boniques cases d'indians...

Quants negocis es van fer amb les colònies americanes!

Últim tram: passant per l'interior del "CN Port Balís". Ja som al terme de Sant Andreu de Llavaneres.

A les 13.30 h. ens retrobem a l'aparcament per iniciar el nostre retorn a casa.

Visita cultural a Vilanova i la Geltrú

Data de la sortida: 5 de novembre 2014
Sortida preparada per Josep Mª Nonay i Manel Carbó.
Participants: 30 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament amb tren: Cardedeu-Sants-Vilanova.
Sortida a les 8.21, arribada a les 9.57 h.

Recorregut:
ER: Estació Renfe
MF: Museu del Ferrocarril
PV: Plaça de la Vila
SA: Església de St. Antoni
M: Mercat
R: Restaurant
MM: Monument Macià
EP: Escultura Pasífae

Malgrat el mal temps del dia anterior, i previsions meteorològiques no gaire favorables, 30 Caminaires hem estat rebuts a Vilanova  per un dia assolellat i amb temperatura fresca, però agradable.

Davant de l'estació hem esmorzat . Hem de carregar energies per a la llarga jornada que ens espera per descobrir i gaudir de la capital del Garraf.

Primera activitat: Visita al "Museu del Ferrocarril", històric dipòsit de locomotores de vapor i una mostra del paper transcendental del tren en el món contemporani.

A punt d'entrar a la sala de projecció de l'audiovisual "Camins de ferro avui i ahir"que ens proposa un suggestiu viatge des dels orígens del tren amb les primeres locomotores de vapor fins als ràpids trens del segle XXI.

Aquí teniu les "estrelles": el museu disposa de la rotonda amb la col·lecció de locomotores de vapor més important d'Europa.

Dos "monstres de ferro" que circulaven per la via ampla durant bona part del segle XX.

Aquí tenim 3 aprenents de maquinista observant la complexitat de la maquinària, admirats per la seva potència: més de 3.000 CV.

Veiem l'evolució de les grans locomotores: a mitjans del s. XX comencen a circular locomotores elèctriques i diesels.

I arribem als primers "TALGO"
Tren
Articulado
Ligero
Goicoechea (Enginyer constructor)
Oriol (Financer promotor).

Aquí tenim Caminares que es disposen a marxar de viatge amb el Talgo.

Endevineu qui són aquest tres ferroviaris?

No es poden distreure, que el tren se'n va.

Acabem la nostra estada al "Museu del Ferrocarril" observant la gran maqueta de trens en miniatura en ple funcionament.

Després de la visita al museu iniciem la passejada pel centre històric i comercial de Vilanova, combinant grans carrers (antiga carretera) amb carrers de vianants.

Passem i ens aturem a la "Plaça de la Vila", centre neuràlgic de la vida ciutadana. D'estil neocolonial, és una de les places porticades més grans de Catalunya.

Al centre de la plaça, el monument a Josep Tomàs Ventosa, un vilanoví "indiano" que es va enriquir a Cuba on va ser alcalde de la ciutat de Matanzas i promotor urbanístic de totes dues ciutats.

Visitem també la plaça de l'església de Sant Antoni, patró de la ciutat.

Baixem per la "Rambla Principal" on es poden admirar algunes edificis fets construir per vilanovins que havien "fet les Amèriques" gràcies a la riquesa que van acumular durant la seva estada al continent americà.

També hem visitat el "Mercat Municipal", construït el 1941 i remodelat el 1999. Hem admirat les seves parades, la qualitat dels productes exposats, i l'amplitud i lluminositat de l'espai.

I hem fet gana!

Afortunadament teníem el restaurant molt a prop.

El restaurant escollit ha esta "La Cullera mediterrània".

Ben acomodats i preparats per assaborir el menú que ens han servit. Bona gastronomia, bon servei, però una mica lent i administració amb poca atenció cap als clients.

A les postres hem donat la benvinguda a la Teresa i el Joan. Esperem que es sentin molt a gust entre nosaltres i que puguem gaudir junts de moltes caminades.

I como no...
Estos chicos se merecen UNA OLAAAA!!!

El Joan ens ha sorpès molt gratament interpretant-nos diverses cançons amb l'harmònica. Ens faltava un músic a la colla, i l'harmònica pot venir d'excursió fàcilment!.

Havent dinat, toca fer exercici: Rambla avall, cap al mar.

On es troben la Rambla i el Passeig Marítim està emplaçat el monument a Francesc Macià, President de la Generalitat de Catalunya (1932-1933), obra de l'escultor Josep M. Subirachs.

Gaudint d'una tarda molt serena, hem anat seguint el Passeig Marítim.  No hem pogut caminar arran de mar perquè les tempestes dels dies anteriors encara es fan notar en un fort onatge.

Aquells que no ens ha fet por mullar-noes els peus i una mica més...  hem aconseguit arribar fina la l'escultura "Pasífae" obra de l'artista Vilanoví Òscar Estruga, que des de 1993 estableix un vincle d'unió del pobles de la Mediterrània.

Malgrat l'amenaça de les ones, hem estat capaços de fer una foto de record de la nostra estada.

Ja ponent-se el sol, amb els últims rajos  travessant entre la figura de Pasífae retornem cap a terra ferma.

Si vols llegir la història  de Pasífae , clica aquí.

I acabem la nostra estada a Vilanova, fent-nos la foto de grup.