Ruta de les 3 Viles: Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d'Estrac.

Data de la sortida: 12 de novembre 2014
Sortida preparada per Manel Carbó i Isabel Molina.
Participants: 30 Caminares.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe fins a l'aparcament del barri de pescadors de Llavaneres.
Caminada: Riera de Llavaneres-Camí de Can Pi-Camí del Mig-Parc dels Germans Gabrielistes-Camí del Padró-Sant Vicenç de Montalt-Camí de la coma del Bó-Torrentbó-Caldes d'Estrac-Passeig Marítim-Aparcament.
Distància recorreguda: 13 km.aprox.

S-A: Sortida i arribada.
PGG: Parc dels Germans Gabrielistes.
E: Esmorzar.
PCM: Parc Can Muntanyà.

Avui hem fet l'itinerari curt de la "Ruta de les 3 Viles".
Està senyalitzat amb màstils de fusta verticals i amb marques de PR (petit recorregut) ratlles blanca i groga.

Una part important de l'itinerari transcorre per espais urbanitzats. No té desnivells importants i és apte per a totes les edats.

Hem començat la ruta molt a prop de mar. Després de la pluja del dia anterior, el dia s'ha llevat amb un cel blau intens i serè, una atmosfera neta i una temperatura molt agradable per caminar.

Comencem pujant en direcció a Sant Andreu de Llavaneres seguint la riera pel costat dret. Compartim el camí amb un carril bici.

Just abans de passar per sota l'autopista, girem a la dreta on trobem el camí de Can Pi. Voregem una zona esportiva.

Entrem a la urbanització de Can Valentí. De mica en mica anem guanyant alçada.

A la part alta d'aquesta urbanització tenim una vista magnífica, amb el mar a l'horitzó.

El camí segueix entre un camp de golf.

I aviat ens trobem amb l'ndicador del "Parc dels Germans Gabrielistes", amb la silueta de la torre de guaita de Can Valls.

El parc està obert al públic i pertany al municipi de Sant Vicenç de Montalt. A la part alta es troba un estany força ben cuidat amb alguns ànecs que hi viuen.

El Manel ens fa una petit resum de la seva història. Aquest parc formava part del seminari general que els Gabrielistes, ordre religiosa d'origen francès, van construir l'any 1915 en la finca coneguda com "Can Valls".

Aquesta foto històrica ens mostra el seminari amb la torre de guaita reformada.

L'esclat de la Guerra Civil tingué greus conseqüències: 49 religiosos van se assassinats i el seminari es convertí en un hospital de guerra.

Durant la postguerra va romandre abandonat, però s'hi conserven arbres exòtics que plantaren els missioners gabrielistes quan retornaven de les missions a països llunyans.

A mitjans del s.XX la finca va ser comprada per la constructora Nuñez y Navarro, cedint l'espai que ocupa el parc al municipi.

S'ha restaurant la torre de guaita que no es pot visitar, i està pendent d'actuacions encaminades a millorar el conjunt del parc.

Deixem el parc passant per la vora d'un centre educatiu ubicat en barracons, i els voltants en procés de millora.

I també entre xalets "d'alt standing", alguns d'ells mig abandonats i d'altres ocupats.  La bombolla immobiliaria sembla que també ha tingut els seus desastrosos efectes per aquest indret.

Nosaltres seguim la nostra ruta cap al nucli històric de Sant Vicenç de Montalt. Estem pujant per l'antic Camí del Padró.

Un parell de km de recorregut i ja tenim a les envistes el campanar característic de l'antiga església de Sant Vicenç de Montalt.

Nosaltres fem la nostra parada a la cèntrica "Plaça de la Vila" on ens preparem per esmorzar i refer forces.

Una vegada més, la taula ben parada i molt ben avituallada per aquestes excel·lents mestresses pastisseres. La lluita contra l'excés de calories es fa impossible!

Moment també per fer petar la xerrada amb tranquil·litat i de fer preparatius conjunts de properes activitats.

El bon humor i la bona companyia  no falten mai.

Reprenem la ruta en direcció cap a Caldetes tot passejant pel nucli antic, molt ben conservat.

Als afores de Sant Vicenç de Montalt passem per un parc amb una bonica pineda, amb una zona ben acondicionada... potser tornarem.

Travessem una gran rotonda i ja enfilem pel camí del torrent Bó.

Des de la part més alta d'aquest tram de l'itinerari podem observar ja la població de Caldes d'Estrac (Caldetes) i també  la "Torre dels Encantats".

Podeu clicar aquí per coneixer més coses sobre aquesta torre de guaita.

Tot el que hem pujat ja ho hem baixat!

Som entrant a Caldetes, seguint el camí que passa entre els imponents pilars de l'autopista.

Ja som a Caldetes?
No, en aquest moment som a Arenys de Mar, el rètol ens en informa...

Ara sí que ja hi som!
Doncs no. ara tornem a ser a Sant Vicenç de Montalt.

Hem de continuar baixant pel Carrer de la Riera.

Ara sí que podem dir que hi hem arribat.
Una curiositat:
Caldetes és el 4t municipi més petit de Catalunya: només té 0.74 km2.
St Vicenç de Montalt: 8.1 km2
St. Pere de Vilamajor: 34,8 km2
Ja veieu d'on ve el diminutiu...

Abans d'anar cap al Passeig Marítim
ens aturem davant de la "Fundació Palau", un interessant museu que avui no visitarem.

Si vols conèixer la "Fundació Palau", clica aquí.

El que volem visitar és el "Parc de Can Muntanyà", antigament el jardí d'un ric indià.

Val la pena pujar fins a dalt.

Les vistes són magnífiques.

I el gust de transitar entre un laberint d'estretes escales que pugen i baixen vorejades de variadíssimes plantes, moltes encara amb flor.

Ha arribat l'hora de fer-nos la foto de grup.

(la foto té trampa... el fotògraf que vam llogar no enquadrava bé)

Ja som a l'últim tram del la nostra ruta d'avui: seguir el Passeig Marítim en direcció sud i gaudir del solet del migdia i del suau ventijol del mar.

Més boniques cases d'indians...

Quants negocis es van fer amb les colònies americanes!

Últim tram: passant per l'interior del "CN Port Balís". Ja som al terme de Sant Andreu de Llavaneres.

A les 13.30 h. ens retrobem a l'aparcament per iniciar el nostre retorn a casa.