Data de la sortida: 5 de març 2026
Sortida preparada per: Manel Carbó, Isabel Molina, Xavier Mellado, Imma Fàbregas i Enric Zamorano.
Participants: 40 Caminaires.
Nosaltres aprofitem per esmorzar-hi.
Al mirador del Castell ens fem la foto de record.
És una ruta circular que es permet descobrir la població des de tots el angles.
VISITA A LA MUNTANYA DE LA SAL
Des de 2003 està museïtzat i obert al públic.
L'accés a la mina es feia amb ascensors-muntacàrregues que inicialment baixaven fins als 500 m de profunditat, però en els últims anys d'explotació van arribar fins als 1300 m de profunditat.
La mina es va explotar entre 1925 i 1990 i s'hi van extreure més de 37 milions de tones de mineral.
* Halita o sal gemma (comestible)
* Silvina o clorur potàssic
* Carnal·lita o clorur de magnesi.
El més impressionant de la visita és la bellesa de les formacions salines que es produeixen per filtracions de l'aigua.
I no és només interès estètic, també científic: El CSIC està estudiant unes formacions amb coloració verda sembla ser que produïda per unes micro-algues capaces d'adaptar-se a aquest medi salí.
Ens acomiadem de la Mina de la Sal al voltant del monument als miners en memòria dels 81 que van morir en accidents a la mina. L'any 1989 hi treballaven 560 miners.
Pugem al castell pel camí esglaonat, passant el Portal de Sant Llorenç que tancava el primer recinte emmurallat.
Plànol de les estances de les estances del castell que visitarem.
Ens rep a l'entrada el nostre guia l'Àlex, qui ens introdueix als orígens dels Castell:
Aquesta "Carta de Poblament" datada el 23 d'abril de l'any 986 és molt important perquè expressa molt clarament els drets i deures molt avantatjosos per als nous pobladors.
Sota l'altar major es troba la cripta que tenia la funció de venerar relíquies, però no es té constància de que hi fossin dipositades.
VISITA AL CASTELL DE CARDONA
La situació del castell és molt estratègica: Protegeix i controla la població Cardona, la vall del Cardener i també té visió directa sobre la muntanya de la sal, el seu tresor.
Les estances nobiliàries pertanyen a l'empresa pública Paradores Nacionales. El Parador de Cardona va ser inaugurat l'any 1976 i no es visita.
La primera fortificació fou creada per primer comte català Guifré el Pilós als voltants de l'any 880, però la primera "Carta de Poblament" fou concedida pel Comte de Barcelona Borrell II, nomenant vescomte de Cardona al noble osonenc Ermenir.
Destaca el dret encara vigent d'obtenir sal per a ús propi tots el dijous de l'any.
El llinatge dels Cardona va evolucionar molt positivament per la seva bona relació amb la casa comtal de Barcelona.
Annex a les estances senyorials es troba el claustre que formava part de la canònica de Sant Vicenç. Les seves dimensions són molt reduïdes: 10,5 m de llargària i 7,5 d'amplària. Era utilitzat pels monjos agustinians.
L'Àlex ens destaca les diverses restauracions dutes a terme entre 1968 i 1999: Només el 3 arcs de ponent, amb columnes metàl·liques són originals, els 3 arcs de llevant, amb columnes de pedra són el més moderns i d'imitació.
Carta de poblament adaptada. Clicar.
Ens trobem al Pati d'Armes, al voltant del qual es troben les estances dels senyors. Val a dir que el castell va ser poc utilitzat pels senyors perquè el consideraven fred i poc senyorial.
El comte-rei Pere el Cerimoniós va nomenar primer comte de Cardona Hug Folc II de Cardona l'any 1375.
L'any 1491 Joan Ramon Folc III de Cardona va ser nomenat primer duc de Cardona pel rei Ferran en Catòlic. (Ferran era nebot de l'esposa del duc).
La resta, d'estructura metàl·lica.
L'atri d'accés a l'església té la particularitat de contenir còpies molt fidels de les pintures murals originals que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catanunya.
També va ser el lloc de sepultura dels primers vescomtes.
L'església de Sant Vicenç va ser consagrada l'any 1040 per Eribau, bisbe d'Urgell.
Als laterals de les naus es conserven algunes sepultures.
És un model del romànic català d'unes dimensions excepcionals:
La nau central fa 6,5 m d'amplària, 18,7 m d'alçària
Les dues naus laterals fan 2,9 m d'amplària i 12,1 d'alçària.
La longitud del temple és de 50 m.
L'any 1592 el papa dissolgué la comunitat agustiniana, essent abandonada l'església que es convertí en part de la caserna. La seva reconstrucció i restauració s'acabà l'any 1952.
Actualment està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
La més destacada és el panteó del duc Ferran Joan Ramon Folc i la seva esposa Francisca Manrique de Lara (S.XVI) d'estil renaixentista.
Més informació, clicar.
Acabem la nostra estada visitant la "Torre de la Minyona". Era una torre de guaita i presó, però que tothom ha de visitar i conèixer la seva llegenda:
l'amor impossible entre Adalés, la filla petita del duc de Cardona i el príncep moro Abdalà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada