Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dimarts, 10 de març del 2026

Cardona: Via Verda-Muntanya de la Sal-Castell

 
Data de la sortida: 5 de març 2026
Sortida preparada per: Manel Carbó, Isabel Molina, Xavier Mellado, Imma Fàbregas i Enric Zamorano.
Participants: 40 Caminaires.

Ens hem desplaçat a Cardona en autocar amb ganes de gaudir del programa d'activitats que ens han preparat els guies d'avui. Entrem al casc antic per Carrer de la Fira.

En la seva carta de poblament atorgada pel comte Borrell II el 23 d'abril de l'any 986 els atorgava el dret a mercat. Per aquest carrer entrarien els pagesos amb els seus productes cap a la Plaça de la Fira.

La Plaça de la Fira continua essent el centre de la vila: L'Ajuntament, l'església de Sant Miquel, oficina de turisme, bars-restaurants...
Nosaltres aprofitem per esmorzar-hi.

 Al mirador del Castell ens fem la foto de record.

Iniciem la primera activitat del dia: farem la "Ruta Verda" una caminada de 4 km que ens han proposat des de l'oficina de turisme.
És una ruta circular que es permet descobrir la població des de tots el angles.

Comencem pujant a la Plaça de la Fira de Dalt, vorejant l'església de Sant Miquel.

Continuem pujant pel Carrer del Convent, travessarem el Carrer Major i continuarem pujant pel Carrer Hospital.

Fins arribar al capdamunt on ens trobem l'antic hospital medieval convertit en la "Residència Sant Jaume".
Arribem al Passeig de Mossèn Joan Riba. Al seu extrem est trobem un altre excel·lent mirador des d'on admirar l'imponent castell de Cardona.

El Passeig de Mn. Ribot fa uns 600 m. orientat cap al Pirineu acull algunes cases senyorials de la primera meitat del s. XX.

També ens ofereix unes fantàstiques vistes del Pla de les Hortes amb els seus fèrtils conreus, masos i granges.

Al final del passeig, trobarem una senyalització vertical de ferro oxidat que ens indica seguir fins a la Mare de la Font. Seguirem trobant fites fetes amb pilonets de pedres fins arribar al parc de la Mare de la Font. Som aproximadament a mig camí.

Uns 200 m més enllà una nova senyalització de ferro ens indica seguir el camí endinsant-nos dins del bosc. Aquest serà el tram amb més desnivell, caminat dins del pinar.

Acabem la pujada a la part alta del poble, des d'on veiem la torre del Baró de Meer. Es tracta d'una torre de defensa de l'època de les guerres carlines del s. XIX.

Ja per dins d'aquest eixample de Cardona, anem baixant en direcció a la plaça de la Fira on acabarem el recorregut i ens prepararem per anar a visita la Mina de la Sal.

VISITA A LA MUNTANYA DE LA SAL

El "Parc Natural de la Muntanya de la Sal" forma part des de 1992 del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)
Des de 2003 està museïtzat i obert al públic.
Des del Centre d'acollida als visitants, ens traslladen amb dos minibusos a l'entrada de la mina. Aquest recorregut ja ens causa una gran sorpresa: estem circulant per sobre de la muntanya de les deixalles salines no aprofitables en l'obtenció del mineral potàssic.

Els seus origens geològics provenen d'un antic mar interior, que amb el pas de milions d'anys es va anar evaporant deixant en els seu fons grans dipòsits salins. Fa aproximadament 36 milions d'anys, quan es va produir el plegament alpí, les pressions laterals de les plaques van pressionar el fons marí, aixecant verticalment els estrats salins, quedant al descobert.

El jaciment salí a cel obert ja va ser aprofitat des del Neolític i molt valorat en l'època romana, quan la sal es considerava "or blanc" i d'ella prové el nom de "salari" perquè la sal formava part de la paga dels soldats.
Ens preparem per entrar a l'explotació minera seguint les necessàries normes de seguretat.

La galeria per on accedim no era d'on s'extreia el mineral, és una galeria de ventilació.
L'accés a la mina es feia amb ascensors-muntacàrregues que inicialment baixaven fins als 500 m de profunditat, però en els últims anys d'explotació van arribar fins als 1300 m de profunditat.

Les diferents coloracions de les vetes es produeixen per la presència de mineral de ferro que les tenyeix de color vermell o magnesi de color gris.
La mina es va explotar  entre 1925 i 1990 i s'hi van extreure més de 37 milions de tones de mineral.
Els minerals que s'han explotat són:
* Halita o sal gemma (comestible)
* Silvina o clorur potàssic
* Carnal·lita o clorur de magnesi.


El més impressionant de la visita és la bellesa de les formacions salines que es produeixen per filtracions de l'aigua.

I no és només interès estètic, també científic: El CSIC està estudiant unes formacions amb coloració verda  sembla ser que produïda per unes micro-algues capaces d'adaptar-se a aquest medi salí.

Ens acomiadem de la Mina de la Sal al voltant del monument als miners en memòria dels 81 que van morir en accidents a la mina. L'any 1989 hi treballaven 560 miners.

VISITA AL CASTELL DE CARDONA

Pugem al castell pel camí esglaonat, passant el Portal de Sant Llorenç que tancava el primer recinte emmurallat.

La situació del castell és molt estratègica: Protegeix i controla la població Cardona, la vall del Cardener i també té visió directa sobre la muntanya de la sal, el seu tresor.



Plànol de les estances de les estances del castell que visitarem.
Les estances nobiliàries pertanyen a l'empresa pública Paradores Nacionales. El Parador de Cardona va ser inaugurat l'any 1976 i no es visita.
Ens rep a l'entrada el nostre guia l'Àlex, qui ens introdueix als orígens dels Castell: 
La primera fortificació fou creada per primer comte català Guifré el Pilós als voltants de l'any 880, però la primera "Carta de Poblament"  fou concedida pel Comte de Barcelona Borrell II, nomenant vescomte de Cardona al noble osonenc Ermenir.

Aquesta "Carta de Poblament" datada el 23 d'abril de l'any 986 és molt important perquè expressa molt clarament els drets i deures molt avantatjosos per als nous pobladors.
Destaca el dret encara vigent d'obtenir sal per a ús propi tots el dijous de l'any.
Carta de poblament adaptada. Clicar.

Ens trobem al Pati d'Armes, al voltant del qual es troben les estances dels senyors.  Val a dir que el castell va ser poc utilitzat pels senyors perquè el consideraven fred i poc senyorial.

El llinatge dels Cardona va evolucionar molt positivament per la seva bona relació amb la casa comtal de Barcelona.
El comte-rei Pere el Cerimoniós va nomenar primer comte de Cardona Hug Folc II de Cardona l'any 1375.
L'any 1491 Joan Ramon Folc III de Cardona va ser nomenat primer duc de Cardona pel rei Ferran en Catòlic. (Ferran era nebot de l'esposa del duc).

Annex a les estances senyorials es troba el claustre que formava part de la canònica de Sant Vicenç. Les seves dimensions són molt reduïdes: 10,5 m de llargària i 7,5 d'amplària. Era utilitzat pels monjos agustinians.


L'Àlex ens destaca les diverses restauracions dutes a terme entre 1968 i 1999: Només el 3 arcs de ponent, amb columnes metàl·liques són originals, els 3 arcs de llevant, amb columnes de pedra són el més moderns i d'imitació.
La resta, d'estructura metàl·lica.

L'atri d'accés a l'església té la particularitat de contenir còpies molt fidels de les pintures murals originals que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catanunya.
També va ser el lloc de sepultura dels primers vescomtes.

L'església de Sant Vicenç va ser consagrada l'any 1040 per Eribau, bisbe d'Urgell.
És un model del romànic català d'unes dimensions excepcionals:
La nau central fa 6,5 m d'amplària, 18,7 m d'alçària
Les dues naus laterals fan 2,9 m d'amplària i 12,1 d'alçària.
La longitud del temple és de 50 m.

L'any 1592 el papa dissolgué la comunitat agustiniana, essent abandonada l'església que es convertí en part de la caserna. La seva reconstrucció i restauració s'acabà l'any 1952. 
Actualment està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Als laterals de les naus es conserven algunes sepultures.
La més destacada és el panteó del duc Ferran Joan Ramon Folc i la seva esposa Francisca Manrique de Lara (S.XVI) d'estil renaixentista.

Sota l'altar major es troba la cripta que tenia la funció de venerar relíquies, però no es té constància de que hi fossin dipositades.
Més informació, clicar.

Acabem la nostra estada visitant la "Torre de la Minyona". Era una torre de guaita i presó, però que tothom ha de visitar i conèixer la seva llegenda:
l'amor impossible entre Adalés, la filla petita del duc de Cardona i el príncep moro Abdalà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada