 |
| Castell de la Roca del Vallès l'any 1903, abans de la restauració de 1952. Fotografia cedida a l'Arxiu Municipal de la Roca del Vallès (AMRV) pel Sr. Segismon Costa i vista actual. |
Sortida prepararda per Pere Pont
Participants: 22 Caminaires.
V: Visita. Bassa dels ànecs.
E: Esmorzar. Voltants del Restaurant "Les tres alzines".
Itinerari de 9,5 km aprox.
Dificultat: 2-3 (Fàcil-mitjà)
És un recorregut predominantment planer. Aproximadament la meitat del trajecte és per camins asfaltats o pavimentats.
El recorregut que hem fet està parcialment senyalitzat.
A la part alta del recorregut trobarem indicadors del "Itinerari municipal de natura".
Sortim de la població passant pel Carrer Major i pel davant de l'església de Sant Sadurní, patró de la vila (29 de novembre).
Hem apreciat la seva portada gòtica.
Ja als afores de la població, travessem el riu Mogent.
I de seguida ens desviem per la nostra dreta entre camps de conreu.
Però podeu conèixer la seva història clicant aquí.
Arribant al pas que travessa l'autopista, trobem l'indicador de la "Bassa dels ànecs". Com s'aprecia a la foto, les escales d'accés són quasi amagades pel contenidor d'escombraries.
És un lloc amb molt d'encant, per la vegetació que l'encercla, el castell a l'horitzó i els abundants ànecs que hi viuen.
Aquesta bassa sembla que es va originar per la retenció d'aigües que provoca la propera autopista. Malgrat la proximitat, no és un embassament originat pel riu Mogent.
En travessar per sota les dues autopistes i la línia de tren, novament accedim a un territori agrícola conreat i productiu.
Fins arribar a la gran zona comercial de "La Roca Village" que haurem de travessar en tota la seva extensió.
Passat l'últim aparcament del centre comercial, a l'esquerra trobem l'indicador del "Restaurant Les tres alzines". El camí passa per sobre de l'aparcament.
Fem l'aturada per esmorzar.
Abandonem la zona del restaurant i retornem cap al bosc. A partir d'aquest punt el camí serà més variat amb lleugers desnivells, predominantment ascendents.
Tornem una mica enrere i reprenem el camí del bosc de Can Mainou. Les tanques del camí delimiten zones de pastura de cavalls.
De mica en mica anem guanyant alçada. Aquest tram del camí és molt agradable, especialemt per la vegetació del bosc.
A la sortida del bosc ens reagrupem. Ara farem un tram entre camps de conreus.
I passarem pel costat de la masia de Can Vidal.
Novament al bosc. Ja sóm als dominis de Can Vicenç. En algunes cruïlles, trobem indicadors que no són gaire orientadors. Afortunadament el nostre guia és un bon coneixedor del territori.
En sortir del bosc, tenim a la vista la masia de Can Vicens, en una fondalada de conreus rodejats de boscos.
Tenim enfront la serralada litoral amb el perfil destacat de la Torrassa.
Passat Can Vicenç trobem nous indicadors, una mica més orientadors. Deixem el bosc i tornem als conreus.
En reagrupem al turó de les Tres Puntes, on trobem un bonic pi amb una soca i 3 tronc. Som al punt més alt del recorregut: només 230 m d'altitud.
El camí careneja oferint-nos unes vistes espectaculars. La claredat del dia també ajuda.
Seguint el camí passarem per una zona amb tanques altes, protecció d'una indústria pirotècnica.
A partir d'aquesta indústria, el camí torna a ser d'asfalt i transcorre paral·lel a l'autopista.
Ens reagrupem just abans de creuar novament l'autopista i la via de tren.
Novament som a l'entrada de La Roca, creuant el riu Mogent.
I ens retrobem al punt de sortida. És gairebé la 1 del migdia. Han estat 4 hores de caminada a un ritme tranquil i gaudint del primer dia de primavera.
Si voleu accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada