Sant Esteve de Palautordera-Castell de Montclús

Data de la sortida: 22 de gener 2014
Sortida preparada per Manel Carbó
amb la col·laboració de Blai Gómez (Resident a St Esteve).
Participants: 24 Caminaires.
Itinerari: Sant Esteve-Embassament-Castell de Fluvià-Castell de Montclús-Sant Esteve.
Distància de la caminada: 10 km aprox.

Els Caminaires ja havíem visitat el Castell de Montclús en vàries ocasions, però avui, amb la col·laboració d'en Blai hem fet un itinerari diferent a l'habitual, coneixent d'altres indrets de la vall del riu Tordera.

Hem començat el recorregut des de l'aparcament que hi ha a l'entrada de la població, seguint la vorera de la carretera que puja cap al Montseny.

Però aviat hem deixat l'asfalt per entrar en contacte amb els camins rurals que comuniquen les masies disperses per aquesta vall.

Aquesta fèrtil plana formada pel curs del riu Tordera i els seus afluents té censades més de seixanta masies, moltes d'elles encara a ple rendiment, i d'altres convertides en centres d'esbarjo i serveis.

Ens hem aturat davant de Can Ribes, just als afores del poble.

Una mica més allunyada, Can Prat, en una petita elevació que permet gaudir d'una magnífica vista del Turó de l'Home i les Agudes.

Seguint cap a ponent, hem arribat fis a l'embassament de la "comunitat de regants" de Sant Esteve. Una bona reserva d'aigua per a les necessitats agrícoles i que actualment també subministra l'aigua potable de la població.

La foto del grup amb el reflex del Montseny sobre les aigües de l'embassament.

 fent la volta a l'embassament, es pot observar una excel·lent vista de la vall, amb la serra del Montnegre amagant el mar.

Hem seguit l'itinerari fins al Castell de Fluvià, actualment una casa de colònies, però que fou testimoni d'importants fets històrics durant la "Guerra dels Segadors".

Si voleu més informació cliqueu aquest enllaç.

Ja de camí cap al Castell de Montclús ens hem trobat un caqui amb tota la collita abandonada. El contrast de colors és magnífic!

Una altra novetat de l'itinerari ha estat travessar la Tordera fàcilment pel camí que porta cap a Can Girabent: L'aigua passa canalitzada per sota del camí.

Sorpresa!  Una cabra abandonada...

D'aprop ens hem adonat de que estava llligada amb una corda d'una pota en una estaca.

A Can Girabent es poden observar també alguns animals exòtics.

Passat Can Girabent el camí ja s'endinsa al bosc, però es troba perfectament indicat i no hi ha pèrdua.

L'esforç de la pujada es fa notar, especialment si encara no s'ha esmorzat!

Un pla amb eucaliptus ens permet un petit repòs per agafar forces per arribar al nostre destí. Ja el tenim molt a prop.

El camí que porta al castell arriba arran dels murs fortificats exteriors, seguint el que possiblement era el fossat de defensa.

A través d'unes escales metàliques s'accedeix a la que possiblement devia ser la zona senyorial.

Els murs que l'envolten tenen a un extrem una torre i grans obertures. Al centre hi ha restes d'una antiga torre circular.

 Al mur meridional s'endevinen un merlets de defensa i sota una línia de petites espitlleres.

Si voleu tenir més informació històrica, cliqueu l'enllaç.

Malgrat que el dia ha estat ennuvolat, les vistes des del castell  són magnífiques.

Cap al nord-est es poden veure unes formacions geològiques molt curioses, es coneixen amb el nom de "Penyes de Can Jeroni", amb unes estranyes formes provocades per l'erosió de la roca.

I com que ja anàvem bastant passats d'hora, hem esmorzat amb gran plaer, com a cada sortida!

I també hem aprofitat per donar la benvinguda a una nova Caminaire: La Isabel. Esperem que es trobi a gust entre nosaltres i gaudeixi molt de les caminades.

I com forma part de les nostres tradicions: ESTA CHICA SE MERECE UNA OLA.....!!!