Estana-Prat de Cadí

 
Data de la sortida: 18 de juny 2025.

Participants: 21 Caminaires.

Sortida preparada per: Josep Mª Fonts, Lili Beuter, Isabel Molina i Manel Carbó.

Recorregut lineal  d'anada i tornada per la mateixa ruta.

Distància total: 7 km.

Desnivell: 350 m.

Dificultat: 3/5 mitjana-alta.

La ruta està senyalitzada des del Coll de Pallers com PR C-121 i durant el recorregut anirem trobant senyals grocs.

El minibús ens ha deixat a l'entrada d'Estana . Fins a 1970, juntament amb Villec formaven un municipi. Actualment és una pedania de Martinet. 

A les 9.15 h. comencem a caminar.

Travessem el poble vorejant l'església de Sant Climent que està protegida com a "bé cultural d'interès local".

Informació sobre l'església, clicar.

A la sortida del poble se'ns obre tota la panoràmica de les parets del massís del Cadí. Cap allà hi anem.

Ens reagrupem a l'aparcament que hi ha habilitat al Coll de Pallers on també hi trobarem panells informatius.

I comencem la pujada protegits per l'ombra dels arbres. Tot i que tenim un dia estiuenc, la frescor del bosc és ben agradable.

La dificultat de la ruta és causada principalment per la irregularitat del camí. Cal anar molt amb compte per evitar torçades.

Travessem el coll de Reineres, aproximadament a la meitat de la nostra ruta, i novament el camí guanya desnivell.

Arribem al Coll Roig. De fet, tot el recorregut és de roca vermellosa.

Som a 1790 m i en aquest punt, el camí gira a l'esquerra en sentit descendent.

L'últim tram de la ruta el fem planejant pels vessant ombrívol.

L'arribada al Prat del Cadí és tan espectacular com difícil de descriure. De sobte et sents com embolcallat per la Mare Natura omplint-te una indescriptible sensació de pau i serenor.

Gaudint de la bellesa de l'indret.

La colla del Caminaires al peu del Prat del Cadí.

La baixada la fem per la mateixa ruta per on hem pujat, però amb la temperatura més alta i amb la mateixa cura per evitar relliscades i lesions.

Cap a les 12.30 ja tornem a ser a Estana.

Al nostre pas, i amb les corresponents aturades, la pujada l'hem feta amb 1.30 h. i la baixada amb 1.15 h.

Un gran matí!!!

Refugi de Malniu-Estany de Malniu-Estany Mal

Data de la sortida: 17 de juny 2025.

Participants: 51 Caminaires

Sortida preparada per: Josep Mª Fonts, Lili Beuter, Isabel Molina i Manel Carbó.

Inici de la ruta: Refugi de Malniu

Primer tram : fins a l'estany de Malniu

Distància: 2,5 km

Temps: 1 hora

Desnivell: 150 m.

Segon tram: Estany Mal

Distància: + 1 km

Temps: + 30 min.

Desnivell: + 200 m

El recorregut està senyalitzat  con PR-119  amb marques grogues fàcilment visibles.

Els Caminaires de les Faldes del Montseny hem fet una estada de 4 dies a la Cerdanya, i la primera caminada serà al refugi de Malniu.

L'accés a partir de Meranges transcorre per carretera molt estreta i l'últim tram per pista de terra.

El refugi de Malniu disposa de zona d'aparcament i ofereix tots els serveis per atendre a excursionistes i visitants.

Més informació: clicar

Anem a veure l'Estany del Refugi, també conegut com Estany Sec. S'hi arriba per una passarel·la metàl·lica que porta a la zona d'acampada i que permet una passejada relaxant.

Ens fem la foto de record de tota la colla.

Tornem al refugi, i des de la part baixa, comencem el PR-119 per dins del bosc.

El recorregut, tot i que és alta muntanya, està a l'abast de tothom i és molt agradable de fer protegits per l'ombra de grans pins negres.

És un camí molt fressat pels molts visitants que en gaudim i no té pèrdua.

Amb menys d'una hora de tranquil·la caminada arribem a l'Estany de Malniu, un dels més visitats dels Pirineus. Nosaltres gaudim d'un matí molt serè i agradable.

Vistes de l'estany dels de la riba nord. Situat a 2250 m d'altitud, a peus del Puigpedrós, d'origen glacial,  té una superfície de 5,9 ha i una fondària màxima de 13 m. 

Com que disposem de temps, un grup decideix fer la volta a l'estany i un altre pujar fins a l'Estany Mal.

La pujada a l'Estany Mal suposa fer 200 m. de desnivell en aproximadament 2 km. El camí és una mica més exigent.

La major part del perímetre de l'Estany Mal està ocupat per grans blocs granítics. 

Situat a 2530 m d'altitud, té una superfície de 2,3 ha. 

Un pioner de l'excursionisme, en César August Torras, el 1924 va escriure:

"Estany Mal, trist, desert, sense vegetació ni herba tan sols; pedregall enorme, veritable olla; no se sent ni un aucell ni el més lleu remor; en l'aigua tampoc s'hi crien peixos, és l'estany maleït; le tradició conta que Herodes i Herodies plens de remordiments i divagant per les muntanyes, anaren a ofegar-se en aquest llac."

El grup que ha decidit fer la volta a l'estany, la primera meitat ha anat per dins del bosc. Però quan es baixa a ran d'aigua, el camí millora.

Fins i tot hem pogut observar la mamà ànega i els seus 7 aneguets que gaudeixen de la fresca aigua de Malniu.

Ens retrobem tots novament al Malniu i fem el camí de tornada pel mateix sender.

Arribem al refugi on trobem la companyia de les vaques que pasturen i ben acostumades a la presència dels humans.

Se'ns ha fet migdia i és un bon moment de gaudir dels bons serveis del refugi i reagrupar-nos per tornar cap a Puigcerdà on ens esperen per dinar.

Camí de Ronda Tamariu-Llafranc

Data de la sortida: 14 de maig 2025.

Participants: 55 Caminaires.

Sortida preparada per: Gil Méndez, Pepi Sánchez i Manel Carbó.

Recorregut lineal des de Tamariu fins a Llafranc, passant pel Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda de Sant Sebastià.

Per facilitar la participació en la caminada a tothom hem fet dos grup: 1 tot el recorregut, 2 mig recorregut a partir de la part alta de la cala Pedrosa.

Distància: 6 km.

Desnivell: 380 m.

No hi ha cap senyalització del Camí de Ronda, però segueix el GR-92 i en algunes cruïlles trobem senyalització vertical.

Ens hem desplaçat en autocar fins a Tamariu. A ran de platja ens preparem per fer un recorregut curt, però exigent en alguns trams.

L'inici de l'itinerari transcorre sobre roca viva que posa a prova el nostre sentit de l'equilibri.

Haurem de grimpar per arribar al camí que s'endinsa al bosc.

Seguim un tram tranquil per dins del bosc i vorejant cases d'estiueig.

Des de l'alçada podem observar el camí que ja hem fet i gaudir de les vistes d'on venim.

I també les vistes de cap a on anem.

Sobtadament, el camí de baixada es transforma en un corriol pedregós i esglaonat. Afortunadament unes baranes de fusta ens donen sensació de seguretat.

Les escales de baixada ens porten a la cala Pedrosa. El seu nom és ben merescut.

El camí de pujada és molt més suau que el que hem fet baixant. Continuem en direcció a Sant Sebastià.

El camí torna a endinsar-se al bosc. Aquest tram és variat i fàcil.

La cosa es complica tal com anem acostant-nos al Cap de Sant Sebastià.

Les primeres vistes són de la imponent torre de guaita que corona el penya-segat.

L'arribada al mirador que hi ha a la base de la torre és un regal per les vistes que podem gaudir.

Vistes des del mirador de la torre de guaita.

La torre es pot visitar, disposa de sales d'exposició a diferents nivell, i una estreta escala que permet accedir a la part superior.

S'hi pot gaudir de vistes de 360º.

També es pot visitar un jaciment amb les restes d'un poblat iber (segles VI-I aC).

L'antiga ermita adossada a la torre de guaita i la seva hostatgeria del s. XVIII ha estat transformada en hotel-restaurant amb molt d'encant.

El primer far fou construït l'any 1857. El seu funcionament va estar a càrrec de 3 faroners, obtenint la llum cremant oli d'oliva.

L'últim faroner va deixar el far l'agost de 1999.

El 1970 s'hi va fer la darrera actualització, i funciona automàticament amb un abast de 32 milles nàutiques. És el més potent del litoral català.

Vistes des del mirador de Sant Sebastià.

La baixada des Sant Sebastià fins a Llafranc es fa pels vorals de la carretera perquè tota la falda de la muntanya està urbanitzada.

Tal com ens anem acostant, apreciem la bellesa de l'enclavament de Llafranc.

L'arribada a la població ens permet una agradable passejada pel Passeig Marítim.

També es recomanable un passeig per l'escullera del port.

I acabar amb un bon dinar mariner. Nosaltres hem repetit al restaurant Can León on també van dinar fa 7 anys.

Tota la colla de Caminaires que avui hem gaudit novament 

del Camí de Ronda de la Costa Brava.