Data de la sortida: 29 de novembre 2023.
Participants: 28 Caminaires.
Sortida preparada per Gil Méndez, Isabel Peña i Isabel Molina.
Farem una ruta circular des de l'estació de tren de Montcada i Reixac (R2).
Combinem cultura i natura amb una visita modernista i la pujada al Turó del Pollo on també visitarem el poblat ibèric de Puig Castellar.
Distància: 12 km.
Desnivell: 300 m.
Dificultat: 3/5 mitjà.
Arribem al Parc de les Aigües seguint un carrer paral·lel a les vies del tren.
Hem concertat una visita guiada a través del Museu Municipal de Montcada.
Ens rep la Cora qui ens acompanyarà en tot el recorregut.
El conjunt d'instal·lacions ocupa 4.320 m2 i està format per 4 edificis que anirem visitant:
Casa del maquinista
Sala de pous
Sala de control
Sala de màquines.
Entre 1870-80 Barcelona va patir un període d'extrema sequera que va obligar a l'Ajuntament a buscar nous subministraments d'aigua i encarregà a l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias el projecte de construcció d'una estació d'extracció i bombejament d'aigua.
Els pous de Montcada es van inaugurar el 21 de juny del 1878 i van estar en servei fins l'any 1989.
Iniciem la visita a la Casa del maquinista, una construcció d'inspiració alpina on destaca la tribuna del pis superior.
La família del maquinista ocupava la planta baixa i la superior acollia dependències per als directius i una sala de reunions-menjador, on destaca l'arrambador de ceràmica.
Seguim la visita a la Sala de Pous. Ens deixa bocabadats l'harmonia i bellesa d'aquesta sala amb estructura de nau industrial i decoració modernista de trencadís als sòcols i la part superior de les parets.
Es conserven els 3 pous de 13 m de fondària amb les bombes que extreien un cabal de 24.000 m3 d'aigua diaris.
Annexa s'hi troba la Sala de Control amb un dipòsit-piscina on es revisava la qualitat de l'aigua abans de bombejar-la cap a Barcelona.
Continuem la visita a la Sala de Màquines. Al sòtan veiem els forns de les 3 calderes que produïen el vapor necessari per fer funcionar les màquines de vapor.
El combustible que s'utilitzava era el carbó mineral que venia amb tren procedent de Gales (Regne Unit) i s'abocava a la carbonera per unes obertures al carrer.
L'ofici de carboner era per a nens de 8-10 anys.
Al pis superior es troben les 2 màquines de vapor, que transformaven la força del vapor en força mecànica per fer funcionar les bombes. Són d'estructura vertical i tenen un gran valor històric perquè només se'n conserven a Portugal, Escòcia i Canadà.
Acabem la visita al voltant de la xemeneia d'estructura hexagonal i base quadrada on s'hi troba la porta d'accés per als escura-xemeneies que havien de mantenir lliure el pas del fum. Una altra tasca reservada als infants, que havien de demostrar que arribaven fins a dalt traient un mocador blanc.
Més informació:
Museu Municipal de MontcadaLa colla de Caminaires al Parc de les Aigües.
Hem aprofitat l'espai del Parc de les Aigües per esmorzar i iniciem el camí cap al Puig Castellar. Pugem en direcció NE fins arribar al pont que travessa el riu.
Passem a l'altra riba i continuem pujant vorejant el riu aproximadament 500 m.
Trobem un desviament a la dreta indicat per una senyalització vertical que ens porta en una zona molt degradada, afortunadament de curt recorregut.
Haurem de creuar la carretera de Sant Adrià a la Roca.
A ran de carretera ens trobem la Torre del Frares. Es troba documentada des del s. XVI propietat del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. El seu estat actual és de complet abandonament.
Trobem senyalització del GR-92. Aquest sender ample i còmode també es conegut com el camí dels monjos perquè enllaça amb Sant Jeroni de la Murtra.
Per fer el camí més curt, els nostres guies en porten cap a un corriol que s'endinsa per dins del bosc.
Fem aproximadament 3 km de pujada per superar els 300 m de desnivell.
Alguna clariana tant del bosc com de la boira ens permet vistes de la vall del Besòs i del turó de Montcada
Arribem al coll on tornem a trobar el camí dels monjos i el desviament cap al Puig Castellar.
A la part alta del camí trobem un monòlit que commemora el GR-92 amb un poema del Màrius Sampere:
Vida o camí, l'agafa el caminant
i va cap a la fi, no mai enrera.
Camí vol dir que enlloc no hi ha frontera
sinó terra de tots, i anar abastant
pel fil del rost, tombant,
torta i drecera,
l'indret on hem d'anar: sempre endavant,
i allò que som: la vida que ens espera.
(...)
A l'entrada del recinte arqueològic trobem un cartell informatiu. Entren en un espai amb més 2.500 anys d'història.
La nostra companya Isabel Molina ens fa de guia durant el recorregut.
Situat en un punt molt estratègic els laietans d'aquest poblat controlaven l'arribada de naus fenícies i gregues o romanes amb els que comerciaven i també el pas del riu Besòs per on podien arribar competidors o enemics.
La conservació i restauració del poblat ens permet entendre l'entramat urbanístic i defensiu adaptat al territori i les seves necessitats.
Anirem trobant cartells informatius pel recorregut.
Des del cim del Turó del Pollo podríem tenir una visió més de conjunt del poblat ibèric, però la meteorologia avui no acompanya.
La vista cap al mar tampoc és molt bona però sí que en fa valorar la situació d'aïllament del poblat respecte a conurbació que en envolta.
Els Caminaires hem arribat al cim del Puig Castellar.
Iniciem la baixada per l'altre vessant en direcció a Santa Coloma de Gramanet.
Fem una aturada al mirador de la torre de vigilància forestal.
La visibilitat ha millorat i gaudim de les vistes urbanes.
La baixada és fàcil i còmoda per pista ampla.
I arribem als afores urbanitzats de la població. Hem de baixar uns 100 m i, passat un Centre Cívic, a la dreta trobem un sender.
Ja ens dirigim cap a la Font de l'Alzina.
Novament deixem el camí principal i agafem una drecera per fer-ne més via.
La drecera desemboca a la pista principal a 200 m. tenim la Font de l'Alzina.
El popular espai d'esbarjo de la font es troba ben conservat, però de la font no raja aigua.
Sempre hi ha la possibilitat de recórrer als serveis del veí restaurant.
Els organitzadors de la sortida han tingut la previsió de reservar taula. Hem tingut un llarg matí i agraïm aquesta estona de descans per refer forces.
Tornem a la pista principal per on hem arribat a la Font de l'Alzina.
Tornem a agafar una drecera de baixada per acurtar la distància.
El corriol ens porta al polígon que hi ha al marge del riu als afores de Santa Coloma.
Travessem el polígon en direcció al riu.
Trobem la carretera de la Roca que hem de travessar i caminar uns 100 m pel voral.
Fins arribar al camí fluvial del marge del Besòs que pujarem un 2 km.
Tornem a travessar el pont i ja som dintre de Montcada. Des de la Font de l'Alzina hem caminat aproximadament 1 hora curta.
Ja som de camí cap a l'estació de tren per tornar a casa.
.jpg)
Distància: 11 km aprox.
Deixem enrere els camps de conreu i el camí s'endinsa al bosc.
Deixem el carrer a la dreta a ran de la tanca d'un habitatge. El camí ens porta als afores de la urbanització.
Fem un bon tram per dins de l'alzinar.
Seguim el recorregut fent un tram curt a tocar de l'autopista.
Però aviat ens endinsem novament al bosc fent un trajecte amb suaus ondulacions.
Fins que arribem al pas per sota de l'autopista que travessarem.
En travessar per sota de l'autopista tornem a caminar en direcció Sud. 
