Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 10 de novembre del 2022

Fontmartina-Corral del Deumal-T.de l'Home-Les Agudes



Data de la sortida: 9 de novembre 2022.
Participants: 20 Caminaires.
Sortida preparada per Gil Méndez i Pere Pont.

Recorregut lineal fins al corral del Deumal. Pugem fins al Turó de l'Home, continuem cap a les Agudes i baixem pel camí del pous de neu.

Primer tram senyalitzat pel GR-5.2. El camí del pous de neu sense senyalitzar.

Grau de dificultat: 4/5 (Difícil).

Distància: 12,5 km.
Desnivell: 770 m.

Ens hem desplaçat en cotxe per la BV-5119 fins a la Plana del Coll de Fontmartina. 
Tenim un matí de tardor amb núvols alts i prims i una temperatura agradable per caminar. A les 9 h comencem la ruta.

La primera part del recorregut, fins al Turó de l'Home, seguirem la senyalització del GR 5.2, inicialment seguint la carretera.

Després de caminar uns 500 m per l'asfalt, trobem la senyalització que ens endinsa al bosc, inicialment planer.
Aviat el camí comença a ser més exigent, i anem guanyant desnivell.

Algun tram és de forta pujada, però també tenim trams més tranquils.
I fem alguna aturada per gaudir de les vistes d'un territori que ens és familiar. Intentem distingir el Sui, el Turó del Samont, el Puig Drau...

Hem caminat aproximadament 1h 20 min i ja som al corral del Deumal. (Utilitzem la nomenclatura de l'Institut Cartogràfic de Catalunya)
El corral fa molts anys que està abandonat i aviat serà acabat d'engolir per la vegetació.

Hi fem l'aturada per esmorzar.
Aprofitem per fer-nos la foto de tota la colla.

A partir del corral del Deumal, el camí serà de pujada continuada.
La dificultat no és tan sols el desnivell sinó també que el camí és molt pedregós i aixaragallat. Cal prendre-s'ho amb calma i recuperant.
Passat el tram més dur, arribem a la fageda. La pujada es fa més tranquil·la i també millora el ferm per on caminem.

En sortir de la fageda fem un altre tram pel matollar. El camí torna a estar molt fressat i cal anar amb compte.
Alguna aturada per descansar i gaudir del paisatge. Fins i tot podem apreciar el perfil de la serralada de Montserrat.

Ens ha costat, però ja som als peus del Turó de l'Home i enfilem cap al cim.

Hi hem arribat! Com sempre, hi bufa el vent i és força fred.
Turó de l'Home, 1705,8 m.
Vistes des del Turó de l'Home: estació meteorològica de Puig Sesolles.

Baixem del Turó de l'Home i enfilem cap a les Agudes. És un tram que no presenta gaires dificultats.



Tot i que passant per la vessant del turó de l'Home Mort el camí es fa rocallós i esglaonat.
El camí travessa la tartera del puig Sacarbassa.
I arribem al coll de Sesagudes on fem un petit descans i ens agrupem per fer l'últim atac.

El primer tram de pujada cap al cim de les Agudes es fa bastant fàcilment.
Però l'últim tram ja és més exigent.

I la satisfacció d'haver fet el segon cim del dia.
Les Agudes, 1705,4 m.
Iniciem el descens.
Al coll trobem la senyalització del GR 5.2 en direcció cap al Turó de l'Home o cap a Sant Marçal.
Nosaltres prenem un sender sense senyalització que hi surt en direcció SE.

El sender ens endinsa a la fageda ja despullada de fulles

Avancem amb dificultats perquè la catifa de fulles no es deixa veure per on trepitgem i també amaga el camí. Afortunadament anem trobant pilons de pedres que ens donen la tranquil·litat de saber que anem ben orientats

Portem aproximadament mitja hora de baixada i ens trobem el primer pou de glaç, gairebé completament colgat per la fullaraca.


No gaire molt més enllà a la dreta del camí en viem un altre.

El tercer que trobem a ran del camí està molt ben conservat i protegit.
Aquest conjunt de pous de neu, són coneguts com els "Pous de neu d'en Cervera" i estan catalogats.

Passem una bona estona admirant el treball per la construcció en pedra seca d'aquests dipòsits que durant més de 400 anys (s. XVI-XX), des de març a setembre, enviaven càrregues de barres de glaç fins a València.
1. Article del Consell Comarcal.
Seguim baixant, amb cura i gaudint de la bellesa de la fageda a la tardor.
Se'ns obre l'horitzó i admirem el nostre estimat Matagalls, amb ganes de tonar-hi.

En sortir de la fageda, el camí s'estreny i transcorre entre arbustos, obligant-nos a caminar apartant la vegetació per evitar esgarrinxades.

Malgrat els dubtes per l'estat del corriol i de la manca de senyalització, el nostre guia no ha fallat. Anem a parar al camí del Corral del Deumal. Un pilonet de pedres al costat del senyal del GR5.2 indica el desviament.
Fem una aturada de reagrupament  al Corral de Deumal per fer l'últim tram. Seguirem el mateix camí que hem fet pel matí.

A les 16 h. tornem a ser a l'aparcament de la Plana del Coll de Fontmartina.
Ha estat un llarg i intens matí per patir i per gaudir.


dilluns, 31 d’octubre del 2022

Etapa 6: Tiebas-Puente la Reina/Gares



Iniciem la nostra darrera etapa a Tiebas
reduint la distància a 19 km per poder visitar tranquil·lament l'església de Santa Maria de Eunate.

El perfil de l'etapa és predominant descendent i no presenta cap dificultat especial.

Comencem molt animats als peus del Castillo de Tiebas.

El castell de Tiebas va ser residència dels reis de Navarra durant el s. XIII. La seva història és fascinant.
Si voleu conèixer-la, clicar.

El traçat del Camino ens porta a sortir de Tiebas passant per la vora de l'església de Santa Eufèmia.

El camí transcorre sense dificultats entre camps de conreu.

Aviat tenim a la vista la població de Muruarte de Reta.

Entrem en un tram asfaltat arribant a Olcoz.

Ens aturem a l'església de San Miguel de Olcoz. Dels seus orígens romànics només conserva la portada en un estat de conservació molt bo.

Una característica molt interessant d'aquesta portada és que és gairebé idèntica a la de Santa Maria de Eunate, però reflectida.
Aquesta singularitat té una explicació. Clicar.

La Isabel ens explica la composició de la portada i el significat de les imatges esculpides als capitells i a les arquivoltes.
Enigmàtiques figures dels capitells. La primera alguns especialistes la identifiquen com un "bafomet" i és present en moltes construccions de l'Ordre del Temple per tota Europa.
Què és un "bafomet"?, Clicar.
També visitem l'exterior de la "Torre Palaciana de Olcoz", recentment restaurada.
Més informació: clicar.

Sortim d'Olcoz en baixada, amb un predomini de l'agricultura de secà, tot i que hem vist al fons de la vall el Canal de Navarra.

Fem un tram pla d'un 4 km per la vall del riu Robo, que no veiem tapat per la vegetació.

L'arribada a Enériz ens permet un descans i especialment prendre beguda fresca.

Deixem d'Enériz vorejant un enigmàtic "Monumento al Camino de Santiago".

El paisatge canvia. Som a Navarra i comencem a veure camps d'esparregueres espigades.

Un desviament a la dreta de la pista agrícola per on hem caminat ens introdueix dins d'un túnel vegetal que ens porta directament a l'ermita de Santa Maria de Eunate.








Iglesia de Santa María de Eunate.
 (Euzkera) Ehun Ate: Cent portes
(Euzkera) On Ate: la buena puerta
(Llatí) Eunato: Ben nascut

Construïda el s. XII en estil romànic, és de planta octogonal amb costats irregulars. El mur orientat a l'est es transforma en un absis semicircular. La coberta està coronada per una espadanya de dos ulls.
L'església està rodejada per una arqueria també octogonal a imitació d'un claustre.

Disposa de dues portes d'accés: la principal al costat nord, i la que es fa servir habitualment al costat oest, enfront de l'altar.

La porta nord d'Eunate, sense timpà, és com la porta reflectida que hem vist a Olcoz, però el seu estat de conservació no és tan bo.

Aquí també trobem el "bafomet" al capitell dels dos costats de l'arc.

L'interior és de gran sobrietat i bellesa. L'equilibri de nervacions, arcs i columnes. la il·luminació i en conjunt, tot l'espai, produeixen  un efecte que pau interior que convida al recolliment i a la pregaria dels creients.

Presideix l'altar una imatge de Santa Maria d'imitació romànica degut a que l'original va desaparèixer no se sap quan.

La cúpula de  volta que es sustenta sobre vuit nervacions. Cada partició disposa d'un lluernari, també octogonal, cobert per una placa d'alabastre.

El claustre o arqueria exterior és també de costats irregulars. Només tres costats són originals, són els que descansen sobre doble columna amb capitells historiats.

Els defensors de l'origen templer de l'església defensen que les signatures dels picapedrers que hi treballaren es troben també en d'altres esglésies reconegudes per l'ordre dels templers.

Més informació: Web oficial

Reprenem el camí en direcció a Obanos. Aviat observem els efectes d'un incendi que ha tingut lloc l'estiu passat.

El foc va arribar ben bé als afores de la població d'Obanos.


Creuem la població d'Obanos arribant a la Plaza de los Fueros on està situat l'Ajuntament i l'església de San Joan Baptista. És el punt de trobada amb els pelegrins que procedeixen de Roncesvalles.

Sortim d'Obanos passant pel monument dels pelegrins.


Arribem a Puente la Reina caminant pel marge de la carretera. L'alberg de los Padres Reparadores, ens dóna la benvinguda.

Sota l'atri de la Iglesia del Crucifijo ens anem reunint tota la colla.
Travessarem la Calle Mayor en direcció al "Pont".

Punt final del nostre Camino:
Pont romànic (S. XI) sobre el riu Arga.

Passejant pels carrers de Puente la Reina gaudint de la bellesa de la població.


Val la pena aturar-se davant l'església de Santiago amb una portada romànica lobulada, que ens convida a visitar-la.
Una imatge gòtica de l'apòstol Santiago acull els pelegrins.

Ens acomiadem de Puente la Reina a la Plaza Mayor.