Data de la sortida: 4 de maig 2022.
Primera excursió amb autocar i restaurant des de l'inici de la pandèmia de la Covid (març 2020).
Participants: 43 Caminaires.
Sortida preparada per Manel Carbó i Mª Àngels Muñoz.
Visita cultural a la vila de Ripoll.
Visites guiades al Monestir de Santa Maria i a la Farga Palau.
Ens hem desplaçat a Ripoll amb autocar. A l'arribada ens hem aturat al Passeig de Martí Ragull, entre l'antiga carretera de Barcelona i el riu Ter.
Després d'una estona de descans ens dirigim cap al nucli antic de la població. Travessem el pont sobre el riu Freser.
Entrem per la Plaça Gran. Tota la zona antiga per on passem està molt ben acondicionada amb preferència per als vianants.
Deu minuts d'agradable passejada i ja som a la plaça del Monestir de Santa Maria de Ripoll.
El monestir benedictí va ser fundat pel comte Guifré el Pelós cap a l'any 880. Va ser declarat Bé Nacional d'Interès Cultural l'any 1931.
L'època de major esplendor fou durant el mandat de l'abat Oliba, besnet del comte Guifré, entre els any 1008 i 1032, que fou quan consagrà l'ampliació del conjunt del monestir. Però al llarg de la seva història va patir diverses destruccions i abandonaments fins a la seva restuaració entre els anys 1863-1891.
Per fer la visita, atès que som un grup nombrós, ens dividim en dos grups i rebem les primeres explicacions abans d'entrar a l'interior.
La portalada de la façana de l'església va ser constrïda a mitjans del s. XII.
És considerada una de les obres escultòriques més importants del romànic.
Va ser construïda adossada a l'antiga portada i està formada per grans blocs de pedra d'un metre de gruix.
La composició éstà dividida en set franges horitzontals. Des de la terra que pugen fis al cel.
Al centre es troba la figura del Pantocràtor (Déu Totpoderòs) envoltat pels símbols del 4 evangelistes i el 24 ancians que representen l'Antic Testament.
Les arquivoltes estan bellament decorades, dominant els temes vegetals.
A la segona arquivolta es representen escenes relacionades amb els profetes Jonàs i Daniel.
La cinquena està dedicada als apòstols Sant Pere i Sant Pau.
Les figures dels dos apòstols es troben al lateral de la porta: a l'esquerra Sant Pere i a la dreta Sant Pau, totes dues sense cap i força malmeses.
Als muntants de la porta hi ha relleus representant els dotze mesos de l'any a través d'escenes de la vida pagesa.
Als dos cossos laterals, a les franges inferiors, s'hi representen quadrúpedes fantastics que lluiten. A les franges més altes i en millor estat, escenes de l'Antic Testament. Algunes d'aquestes escenes foren pintades més de cent anys abans i formen part de les il·lustracions de la Biblia de Ripoll.
L'estructura interior de l'actual església correspon a la reconstrucció feta per l'arquirecte Elies Rogent, acabada l'any 1893. Una reconstrucció polèmica perquè no respecta l'estil romànic de l'original.
L'original de l'abat Oliba havia patit un greu esfondrament causat pel terratremol de l'any 1428, havia estat incendiada durant la 1ª Guerra Carlina, i abandonada de del 1835 fins la restauració de la segona meitat del s. XIX que acaba el 2 de juliol de 1893 quan el bisbe Josep Morgades beneí el nou altar major i va dir la primera missa.
Estat en que es trobava el monestir cap a l'any 1835.
Les dimensions de l'església són 60 m de llargada per 40 d'amplada.
Disposa de cinc naus tallades per un transcepte molt ampli i coronat per set absis, la central és la més gran.
Gruixuts pilars amb obertures de mig punt sostenen la nau cental, en canvi les laterals alternen pilars i columnes,
Les parets laterals disposen de finestrals que posibiliten il·luminació natural.
A l'inici de la nau central trobem la tomba del bisbe Josep Morgades, bisbe de Vic i més tard de Barcelona, el gran impulsor de la restauració del monestir de Ripoll.
A la nau lateral esquerra hi ha una exposició de facsimils de diverses bíblies que foren copiades i il·lustrades pels monjos al scriptorium del monestir.
És molt interessant comprovar com alguns del relleus de la portalada formen part de les il·lustracions la "Biblia de Ripoll" realitzada entre els anys 1010 i 1025, i que actualment es conserva a la Biblioteca Vaticana.
Al costat nord del transcepte es troba la tomba del comte Guifré el Pelós, fundador del monestir.
A la seva mort el compte Guifré va ser enterrat, com era el costum a l'Edat Mitjana, al cementiri annex a l'església. Al s. XII, quan es bastí el claustre sobre l'espai del cementiri, les tombes comtals es traslladaren a l'interior del claustre, però durant l'època d'abandonament se'n perdé el rastre. L'actual sepulcre data de l'any 1982.
Al costat de la tomba del comte Guifré està situat el cenotafi que recorda el comte Ramon Berenguer IV. La seva tomba i les seves restes foren cremades en els aldarulls de 1835.
Al costat oposat del transcepte està ubicada la tomba del comte Ramon Berenguer III el Gran, construïda durant la restauració del bisbe Morgades. Obra de l'escultor Josep Llimona, incorpora l'urna sepulcral del s. XII.
Al costat de l'altar major, presidit per una imatge de la Mare de Déu, es troba el relicari de Sant Eudald, proclamat patró de Ripoll l'any 1004.
Entre 1968-76 es realitzaren excavacions sota el prebisteri amb l'objectiu de localitzar la cripta citada en textos medievals, però s'hi va trobar una necròpoli amb un total de 65 tombes datades entre els segles VII i X.
Continuem la visita accedint al claustre.
Té forma trapezoïdal i està format per 112 arc de mig punt recolzats en 252 columnes amb capitells docorats principalment amb motius religiosos, vegetals, animals i mitològics.
El claustre és l'espai que vertebra el conjunt de les dependències monàtiques. A través dels passadissos del claustre s'accedia a l'església, a la sala capitular, a la cuina i menjador, als dormitoris.
La seva construcció s'inicià el s. X. La galeria més antiga és la galeria nord adosada a la paret de l'església i no es va acabar fins a finals del s. XII. La construcció de la resta del claustre s'allargà encara 200 anys més.
La darrera restauració es dugué a terme entre els anys 2010-11.
De l'harmonia del conjunt del claustre destaca la bellesa dels capitells. Els més antics, del s. XII, tallats en marbre blanc amb expressives figures historiades.
Els capitells més moderns del s. XIV, amb ornamentacions predominantment vegetals, però també en trobem algun de caire satíric.
Sortim del claustre i donem per acabada la nostra visita al Monestir de Santa Maria de Ripoll.
Després d'un breu descans ens reunim davant del Museu Etnogràfic per dirigir-nos a visitar la Farga Palau.
De camí ens aturem al voltant de unes restes de la muralla que va envoltar Ripoll fins al s. XIX.
La Farga Palau es troba situada al marge del riu Freser. Una canalització de les seves aigües proporciona la força motriu per moure els grans martinet que repicaven el ferro roent.
Els forns de les fargues funcionaven amb carbó vegetal amb el que fonien el mineral de ferro (mena) que s'obtenia a jaciments de la vall de Ribes i del Conflent.
La massa pastosa fosa (messer) que s'obtenia era compactada a cops de mall i es convertia en vigues de ferro.
Els malls o martinets es eren moguts per unes rodes dentades fixades a l'arbre de lleves (calaibre) que feia voltar la roda hidràulica.
Roda hidràulica de la Farga Palau. Inicialment eren de fusta, però l'aigua les desgastava molt ràpidament.
La caiguda de l'aigua que movia la roda hidràulica, tenia una altra funció molt important: empenyia l'aire per una canalització fins la "caixa dels vents" des d'on s'injectava l'aire al forn per poder obtenir els 1000 graus de temperatura necessaris per fondre el ferro.
Les barres de ferro obtingudes es venien a d'altres artesans que les transformaven en productes necessaris per a la vida quotidiana: eines per a tots els oficis, claus i tatxes, ferradures per al bestiar, utensilis domèstics, reixes, baranes, armes...
A Ripoll, durant els segles XVII i XVIII fou molt important la producció d'armes de foc.
Les fargues de ferro van desaparèixer al s. XIX amb l'arribada de la industrialització, i només es van mantenir actives aquelles que es reconvertiren per treballar l'aram, com és el cas de la Farga Palau, que va tancar definitivament l'any 1975.
Acabades les visites, disposem d'un temps per passejar al nostre aire pels carrers de Ripoll.
I poder emportar-nos algun bon record.
Acabem la nostra estada a Ripoll dinant al restaurant Solana del Ter. Han passat més de dos anys des de l'última vegada, i ens fa molt feliços retrobar-nos.
La colla de Caminaires que hem visitat Ripoll.
Les figures dels dos apòstols es troben al lateral de la porta: a l'esquerra Sant Pere i a la dreta Sant Pau, totes dues sense cap i força malmeses.
Acabades les visites, disposem d'un temps per passejar al nostre aire pels carrers de Ripoll.
