Camino de Santiago 2019. Etapa 4: Pontevedra-Caldas de Reis

Data: 30 de setembre del 2019.
Responsables de l'etapa: Manel Carbó, Manolo Montoya i Ovidio Santos.

Ponte o Burgo -Pontevedra- Ponte Vetera (Pont Vell)

No l'hem pogut apreciar en el seu esplendor.

Està en obres de peatonalització.

La seva interessant història: 

https://www.visit-pontevedra.com/es/que-ver/imprescindibles/puente-de-o-burgo

Comencem l'etapa molt d'hora: encara fosqueja i el dia comença plujós.
El Camino transcorre per tot el centre històric de Pontevedra, sortint pel Ponte de o Burgo que travessa el riu Lérez.

La sortida de Pontevedra no té tant d'encant com l'arribada. Caminem per una carretera estreta, de doble sentit i sense vorals.

Un bonic cruceiro, amb Santiago a la columna ens acomiada de Pontevedra.

El tram més difícil s'acaba passat el pont de l'autopista.

Aproximadament a partir del km 6 farem un bon tram seguint un camí per dins del bosc.

Arribem a San Amaro un hi ha una zona de descans i un altre bonic cruceiro. La pluja sembla que va de retirada.

El camí ccontinua per  una zona predominantment agrícola, sense nuclis de població agrupada.

Encreuament de la carretera on tenim el nostre autocar de suport. som a la Seca.

En aquest punt  hi ha un desviament a una zona recreativa on es troben   les "Cascadas de Barosa".

Tornem al camí, en paral·lel a la carretera, però amb una distancia prudent i agradable.

Les vinyes emparrades també són molt presents, i algunes  encara pendents de la verema.

Alguns ja ho tenen més avançat: una bodega que atèn les necessitats dels pelegrins ja té la bodega plena de materia primera.

Arribem a una fita important: som a 50 km de Santiago.

L'últim tram de l'etapa  és completament pla i per zones agrícoles.

Ja arribant a Tivo, trobem aquest bonic cruceiro. Som a 2 km d'arribar a Caldas.

L'entrada a Caldas de Reis es fa per la N-550, passant pel costat de l'esglesia de Santa Maria, d'origen romànic, però molt transformada.

Travessem el pont sobre el riu Umia, flanquejat per un balneari que aprofita les aigües termals.

I els pelegrins que van arribant, també les aprofiten: Tocant a la plaça de l'església: la Fonte das Burgas.

Pujant per la Rua Real, arribem al pont mediaval sobre el riu Bermaña.

Acabem la nostra estada a Caldas de Reis als "Lavadoiros" on és tradicional que els pelegrins acabin l'etapa posant en remull els seus peus en les aigües termals.

Com que al matí no hem fet la foto per falta de llum,

ens la fem a la tornada davant de A Peregrina.

Enllaç a l'àlbum de fotos.

Camino de Santiago 2019. Etapa 3: Redondela-Pontevedra

Data: 28 de setembre del 2019.
Responsables de l'etapa: Elsa Díaz, Rosario Candel i Isaac Sánchez.

Comencem la tercera etapa reunits a

la Igrexa de Santiago a Redondela.

Sortim de Redondela seguint els carrers de la part alta de la població, la més allunyada a la ria, que no veurem en un bon tram.

Passem per Cesante, un petit nucli de població i ja comencem a caminar per espais més forestals.

Seguim el camí passant per Tuimil, ara per zona urbanitzada.

I novament dins del bosc de pins i eucaliptus. Avui gaudim d'un dia clar i assolellat.

Passem pel costrat d'una antiga "casa de postas". Les seves velles parets s'han convertit en un memorial dels pelegrins.

El camí torna a endinsarse per zones ombrívoles del bosc.

Sortint del bosc, en una clariana, tenim a les vistes la ria de Vigo il·luminada pel sol.

I arribem a Arcade. Primer caminem per la vora de la carretera, però en travessar-la passem pel nucli entre dos horreos i un cruceiro.

Anem agafant una mica d'alçada i tornen a apreciar que estem vorejant el final de la ria.

Al final de la ria, on arriba el riu Verdugo, es troba Ponte Sampaio, difícil lloc de pas de cotxes i pelegrins. Però la seva ferma construcció resisteix el pas del temps.

Aquí l'any 1809 es lliurà una batalla amb les tropes napoleòniques on foren derrotades i abandonaren Galicia. Una placa ho commemora.

Travessem Sampaio per estrets i costeruts carrers, però amb molt d'encant.

Passat Sampaio arribem a un tram ple d'història: la Brea Vella de Canicouva. Caminem per sobre de les lloses de la via romana XIX que unia Astorga amb Braga.

S'hi ha habilitat una zona de descans.

Fem un petit descans de reagrupament. Som aproximadament a la meitat de l'etapa.

La ruta continua alternant trams rurals, amb trams més urbanitzat... però gaudint de bonics paisatges.

Tot i que també ens enduem alguna sorpresa: una excursió amb quads que  comparteixen camí amb els pelegrins.

Arribem a la capella de Santa Marta, som aproximadament al km 15 de l'etapa.

A uns 500 m trobem les fites que ens indiquen el camí tradicional i el camí alternatiu. Seguim els consells d'alguna guia i agafem el "C. Complementario".

Fins a les portes de la ciutat de Pontevedra seguirem el curs del rio Tomeza.

Comencem la gaudint de la frescor de l'ombra i del remor de les aigües.

La bellesa dels contrastos de llum, vetegació i aigua ens fan aturar sovint.

L'admiració de la grandària d'alguns arbres, com aquest eucaliptus.

El camí va avançant perfectament acondicionat.

Tot i que també ens enduem algun ensurt. Qui deu ser aquest personatge que observa el pas dels pelegrins?

Finalment travessem la linea del tren ja amb el riu canalitzat.

I som a les portes de Pontevedra.

"Pontevedra é boa vila, dá de beber a quen pasa".  Aquesta dita destaca l'hospitalitat de Pontevedra i la trobarem escrita al voltant de diverses fonts.

Acabem l'etapa a les portes de A Peregrina.

Enllaç a l'àlbum de fotos.