Data de la sortida: 7 de març 2019
Participants: 48 Caminaires
Sortida preparada per Manel Carbó i Mª Àngels Muñoz.
Guia al Parc: Alberto (Senda-Sevicios turísticos)
Ens hem desplaçat del de Horta de Sant Joan a Beseit-Beceite, uns 24 km. i hem passat de Catalunya a l'Aragó.
L'Ajuntament de Beseit ha regulat l'accés al Parrissal, i el grups han d'anar acompanyats per un guiua autoritzat pel Parc Natural.
Com que l'autocar no pot accedir-hi fem el trànsfer fins a l'últim aparcament amb els nostre guia i col·laboradors.
La ruta que farem és lineal d'anada i tornada. És un recorregut de 4 km aprox, amb un desnivell positiu de 100 m.
L'ajuntament de Beseit està treballant per millorar la ruta. Els trams de fusta estan renovats i només falta completar l'últim km.
Les normes són bastant estrictes: no es permet l'accés a gossos i no es permet el bany. La raó és que en aquest tram del riu es fa la captació d'aigua per a consum humà.
El lloc on anem a iniciar la ruta és el
Pla de les Mines. El seu nom es deu a que antigament en aquest indret es carregaven camions amb el carbó que s'extreia de mines que hi havia a la part alta d'aquesta vall.
Com que som una colla gran, ens dividim en dos grups per fer més fàcil l'itinerari.
Comencem el camí seguint el curs del riu Matarranya. El seu cabal és poc abundant, però manté un agradable corrent d'aigües transparents.
Passarem dos túnels excavats a la roca. Era el pas de camions carregats de carbó.
Molt aviat trobem a la dreta un indicador de la presència de pintures rupestres. Estan protegides per una reixa. Per a les persones no especialistes, costa una mica distingir-les, però hi ha bona informació.
Tornant al camí, a poca distància, trobem la
Cova de la Dona.
De mica en mica el camí es va estrenyent.
L'erosió de les aigües sobre el blocs de roca calcàrea produeix formes curioses. El color clar de la roca i la llum solar intensifiquen la transparència de l'aigua.
Entren a la zona de passarel·les de fusta que arran de roca ens permet superar el curs de l'aigua.
D'altres passos els superem amb petits ponts penjats.
Les Gúbies del Parrissal.
El pas es va estrenyent i hem d'avançar lentament.
L'últim terç del camí està en estat natural, tot i que ja trobem taulons de fusta preparats per facilitar la ruta. També és el tram més dificultós.
Un altre lloc especial del camí és el pas de la
roca foradada.
En l'últim tram el sender queda totalment amagat entre grans blocs de pedra que cal anar superant. És l'ultim esforç que hem de fer per arribar a la fita.
I arribem als Estrets del Parrissal
un pas de 200 m de llarg, 2 m d'amplada amb parets de 60 m.
Els dos grups que hem arribat als Estrets el Parrissal.
La tornada la fem seguint el mateix camí, en sentit inversa també gaudim de l'espectacularitat del recorregut.
Novament les Gúbies del Parrissal, ara il·luminades intensament pel sol.
Tornem a passar per passarel·les i ponts penjats.
I fins i tot gaudim d'observar con un jove cabirol aconsegueix passar el riu de dos salts seguint la seva mare.
Arribant al Pla de les Mines, on acabem l'excursió.
I de tornada cap a Horta de Sant Joan.
A l'Hotel Miralles on ens espera el Sr. Salvador amb una paella d'excel·lent arròs mar-i-muntanya.
Amb ell hem gaudit de la gatronomia i dels productes de la terra, ens ha fet coneixedors de les grans propietats de la mandarina. Tot plegat, ens ha fet una estada molt agradable.
Hem acabat brindant per l'èxit de la sortida, felicitant als organitzadors.
Ens acomiadem d'Horta de Sant Joan.
Novament les Gúbies del Parrissal, ara il·luminades intensament pel sol.
