Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

diumenge, 10 de juny del 2018

Esterri d'Àneu. Ecomuseu



Data de la sortida: 22-24 de maig 2018
Sortida preparada per: Manel Carbó i Isabel Molina.
Participants: 48 Caminaires.

Esterri d'Àneu té censats 770 habitants i és la 2ª població de la comarca del Pallars Sobirà.
Està a l'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la carretera segueix cap al Port de la Bonigua, entrada a la Val d'Aran.

Ens hem allotjat a l'hotel Vall d'Àneu.

Hem rebut un tracte molt agradable i eficaç per part de tot el personal de l'hotel.
Com que som una colla molt gran, una part del grup s'ha establert a l'hostal de la mateixa empresa, situat just enfront.

Per conèixer millor el poble ens hem posat en contacte amb l'Ecomuseu Valls d'Áneu i farem una visita guiada amb la Cristina.

Ens reunim a l'era de Casa Gassia, seu de l'Ecomuseu. És un exemple d'habitatge a l'interir de la vila molt ben conservat perquè els últims habitants moriren sense descendents a mitjans del s. XVIII i la casa romangué tancada durant més d'un segle.

 L'antic paller, annex a la casa, s'ha transformat en una sala per esdeveniments culturals.
Conserva l'antic "pujador", amb una porta alta per on es descarregava la palla.

Actualment l'activitat econòmica més important d'Esterri és el turisme i s'han fet moltes noves construccions. Però encara es conserven cases antigues que mereixerien un pla de restauració i conservació.
Aquí veiem una casa amb colomar.

Als afores del poble es conserven els horts familiars: petites parceles que subministraven les famílies de verdures, hortalisses i algunes fruites que s'adapten bé al clima de muntanya. Eren molt apreciades les peres.


El treball de l'hort formava part del treball de casa i era fet per les dones de la casa.
Seguint pel camí dels horts arribem on es trobava l'antiga església de Sant Vivenç vell. Només es conserva la façana. L'antiga església fou enderrocada quan al segle XVIII es construí la nova església.

L'antic cementiri es va transformar en la Plaça del Bon Consell. Era el lloc de reunió dels caps de família de la vall per resoldre els seus problemes.

Tornant al nucli del poble ens aturem davant d'una casa amb la façana arrebossada.
Cristina ens explica que la pedra vista de les façanes és una moda constructiva del turisme.
A muntanya, les façanes s'arrebossaven per millorar l'aïllament exterior i protegir més eficaçment del fred i pluja.

Ens aturem davant de la Casa Vigatà, totalment restarurada i que és una construcció típica del s. XIX.
Destaquen els elements de fusta de balcons, finestres i voladís de la teulada.

Detall del puntal que reforça el ràfec o voladís de la teulada.

Casa Vigatà es va ampliar annexionant una casa veïna. Aquesta ampiació es va fer seguint la tècnica de l'entramat amb la col·locació de vigues verticals i horitzontals.

Just al davant hi vivia el notari Antoni Morelló, natural de Rialp i que fou notari d'Esterri entre 1753 i 1794. Es pot veure la signatura notarial a l'escut de la llinda de la porta.

Casa Corbera era una altra de les "cases fortes" del poble. Situada a l'entrada del poble, La primera casa data de 1619, però fou ampliant-se amb arcades porxades que posteriorment s'han tancat.

A la façana destaca una petita galeria amb un tancament d'ebenesteria que permetia veure sense ser vist.

Fa poc que ha passat la Setmana Santa i encara poden verune cartells que anuncien la processó del "armats" que s'ha recuperat recentment.

Seguim la visita contemplant l'església de Sant Vivenç.
Aquesta església fou construïda sl s. XVIII ocupant l'espai d'una escola i capella d'una comunitat d'agustins.

A l'interior es conserva una imponent pila baptismal romànica procedent de l'antiga església.

 A la dreta trobem el "camí del pont". El seu pas obligatori permetia controlar les mercaderies que entraven al poble i cobrar el "dret de pas". Hi transcorria le "camí reial" que arribava a França.



Es de destacar la diferent alçada de les baranes: la del costat nord sobrepassa l'alçada d'una persona. És una protecció al "vent del port" que bufa més fred.

Pont sobre el riu Noguera Pallaresa
i acabem la nostra visita.

Àlbum de fotos 1. Clicar aquí.

Àlbum de fotos 2. Clicar aquí.

divendres, 8 de juny del 2018

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


Data de la sortida: 23 de maig 2018.
Sortida preparada per Manel Carbó i Isabel Molina.
Participants: 48 Caminaires.

Hem pujat de bon matí des d'Esterri d'Áneu fins a Espot on amb la col·laboració de l'oficina del Parc Nacional hem organitzat el trasllat amb vehicles 4x4 de tota de colla de Caminaires fins a l'estany de Sant Maurici.

Tots embadalits des del primer moment amb l'admiració del paisatge que ens acull.
Com que som una colla molt gran, fem tres grup per gaudir millor de la nostra estada al PN. Ens acompanyen la Marta, el Cesc i el Gerard.

Zona del PN d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que visitem.
I comencem a caminar en direcció a la cascada de la Ratera.

De mica en mica anem guanyant alçada, en aquest primer tram molt a prop de l'estany.
Passem per un bosc de bedolls. La seva escorça gris blanquinosa contrasta amb el verd fosc del pins negres que els envolten.

A la primavera li ha costat arribar, però per les parts més baixes ja hem trobat florits els narcisos grocs del Pirineu.


I d'altres espècies més curioses, com per exemple aquesta "pingüícula" una petita planta carnívora que atrapa insectes gràcies a les seves fulles enganxoses. Florirà i farà una flor blava molt atractiva.


Aprofitem una clariana per admirar la bellesa geològica dels Encantats:
el Petit Encantat a l'est fa 2.734 m i el de l'oest, el Gran Encantat fa 2.748 m. i enmig l'enforcadura a 2.630 m.

I conèixer la història del nom:
Dos joves caçadors un diumenge al matí, enlloc d'anar a missa, sortiren a caçar isards. Van seguir-ne un muntanya amunt, i en arribar a l'enforcadura van aconseguir matar-lo, però ells hi van quedar petrificats.
Si mireu amb deteniment, ara que la neu ja s'ha fos a les arestes, els podreu distingir.

Seguint la carena cap a ponent, podem observar el gran circ glaciar del Portarró d'Espot, envoltat pel pic de Peguera i el de Subenuix.

Continuem el recorregut i anem guanyant alçada. Amb l'alçada també canvia el bosc: ja ens endinsem per l'avetosa.


El guia ens fa observar el treball dels "picots negres" al tronc d'un avet on estan preparant el seu niu.

Amb una mica més d'esforç arribem a la cascada de l'estany de la Ratera.



Es nota que som a la temporada del desglaç. La caiguda d'aiga és tan abundant que és difícil d'acostar-s'hi, i els admiradors es prenen el seu temps per gaudir del moment.

Realment el salt d'aigua es mereix una bona estona de contemplació!

Reprenem el camí i ja ens adrecem cap a l'estany de la Ratera.

Retrobem el camí principal pujant pel sender de la cascada i fem una aturada de reagrupament.
El Gerard ens explica l'existència per aquestes contrades d'uns éssers extraordinaris: Els "manairons".

Els "manairons" són uns incansables treballadors que van portant les pedres a les tarteres. Algú que ha vist un "manairó" n'ha fet aquest dibuix. Nosaltres no vam tenir sort. Pot ser haurem de tornar.

Ens posem en marxa cap a l'estany de la Ratera. Estem avisats que trobarem neu.

I fectivament, tal com anem guanyant alçada, les parts més descobertes de vegetació per on va el camí trobem més neu acomulada.

Seguint les instruccions dels nostres guies, per seguretat, caminem en filera trepitjant les petjades de les persones que ens precedeixen.

L'arribada a l'estany de la Ratera ens deixa bocabadats.

Estany de la Ratera. El 23 de maig encara amb neu i glaç.


Ens organitzem novament per fer la baixada. El perill de relliscades sobre la neu s'incrementa.

Ja de baixada, des del camí observem espesses colònies de "neret" (castellano: rododendro).

És un resistent arbust que conserva la fulla a l'hivern sota le neu i que viu al Pirineu i als Alps entre 1.500 i 2.500 m d'alçada .
Al juny florirà fent abundants i vistoses flors vermelles.

Retrobem la pista principal que ja no deixarem, fins arribar novament a l'estany de Sant Maurici.

Molt a prop del camí, però amagada per la vegetació,  s'hi troba una antiga caserna militar. Les teulades s'han enfonsat, querò els seus sòlids murs encara resisteixen el pas del temps.

 De mica en mica ens anem reunint a la vora de l'estany.


Mentre esperem que arribin els tot terreny que ens baixaran a Espot, el Parc encara ens ofereix una nova sorpresa: a una distància prudencial, però sense por un grup de cabirols (corzos) ens observen i es deixen observar.

Ens acomiadem del Gerard, la Marta i el Cesc, guies del PN,  agraïnt-los la seva tasca de divulgació i preservació dels valors ecològics d'aquest territori que tan estimen i pel matí tan extraodinari del que hem disfrutat.

Els Caminaires de les Faldes del Montseny
que hem vistat
el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Album de fotos 1: clicar.

Album de fotos 2: clicar.