Data de la sortida: 1 de març 2017
Sortida preparada per Manel Carbó i Pere Pont
Participants: 34 Caminaires.
Desplaçament amb cotxe fins a Riells del Fai.
Circuit publicat pel Consorci de Turisme del Vallès Oriental.
Pujada: Itinerari curt de 2,5 km
Baixada: Itinerari llarg pel deviament de la Font Fresca. 3,5 km
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà)
L'tinerari només té senyalitzacions verticals al punt de sortida i en les cruïlles de camins.
El desviament de la Font Fresca condueix a un camí amb cenyalitzacions antigues d'un punt vermell. El més pràctic és orientar-se pels pilons de pedres que orienten el camí.
A l'entrada del poble de Riells del Fai hi ha un indicador de Parquing. Seguint el carrer de forta pujada hem arribat fins al Centre Cívic on hem trobat aparcament per als 7 cotxes que ens hem desplaçat.
Passant pel davant de l'església baixem en direcció a la carretera.
Per trobar l'indicador de l'nici de l'tinerari cal travessar la carretera per on hi ha la parada del bus.
I comencem a caminar per la pista que comunica el poble amb una antiga masia-molí que es diu La Madella.
El primer tran de l'itinerari, aproximadament 1 km, és completament pla i transcorre entre camps d'oliveres i altres conreus.
No s'arriba fins a La Madella. Passades dues cases de nova edificació, trobem l'indicador a la dreta del camí que ens desvia.
Comencem a pujar per un camí més estret i dificultós.
El camí va agafant desnivell de pujada, i l'antic enllosat en alguns trans es troba en bastant mal estat, cal caminar mirant on es posen els peus... perill de torçadures de turmell.
En canvi altres trams del "camí vell" han estat millorats. Aquí la dificultat és la pujada: força pronunciada i constant...
Guanyar alçada té la seva compensació: el paisatge sobre la vall del Tenes va obrint-se a les nostres vistes.
A la llunyania ja veiem la cascada del Tenes i el monestir de Sant Miquel.
Novament a caminar cap amunt!
Cal prendre's el camí amb calma. Cadascú al seu ritme.
I arribem al "Roure Cargolat", l'arbre més singular del recorregut. Lloc de reagrupament i estoneta de descans.
Des d'aquest punt podem observar les restes de les instal·lacions de l'antiga central hidroelèctrica de Sant Feliu de Codines.
A partir del "Roure Cargolat" el camí es fa més costerut i l'útim tram són 48 esgraons que ens obliguen a fer un últim esforç.
Som ja sota la cinglera dirigint-nos a l'entrada del monestir de Sant Miquel del Fai.
Sota la cinglera, les aigües que es filtren entre les escletxes dels blocs calcaris són canalitzades cap al monestir.
Ens reagrupem i esmorzem davant la Casa del Priorat, una bella costrucció del segle XV representativa del l'estil gòtic català.
Va ser la residència dels monjos benedictins en el moment de major esplendor.
Ens rep en Dídac, qui ens acompanyarà i ens farà a descobrir coses molt interessant sobre Sant Miquel del Fai.
Ens explica el procés de formació d'aquestes "balmes" originades pel procés d'erosió provocat pel riu Rossinyol.
Malgrat que actualment el cabal del riu Rossinyol ha minvat molt, les seves aigües continuen filtrant-se entre les roques i produint moltes surgències d'aigua on creixen formacion vegetals, especialment de falgueres.
A continuació ens dirigim cap a l'església de Sant Miquel, l'única església romànica de Catalunya construïda íntegrament sota una blama que li fa de sostre i de parets.
La primera construcció data del segle X, quan el comte Ramon Borrell donà l'esglesia al comte Gombau de Besora per què hi construís un monestir.
L'església fou ampliada entre els segles XIV-XV i es construí l'absis en estil gòtic.
Al llarg dels temps passà a dependre primer del monestir de Sant Víctor de Marsella i finalment del bisbat de Girona. El 1832 l'abandonaren els últims monjos i el 1835 fou venut i passà a mans privades fins l'actualitat.
Al museu del costat de l'església es conserva una escultura romànica representan Sant Miquel, i el topònim "Fai" podria ser una paraula d'origen germànic que significa "salt d'aigua".
Seguim la visita dirigint-nos cap a la Cova de Sant Miquel.
Per accedir a la cova cal baixar per unes escales no aptes per persones amb problemes de vertigen...
La composició calcàrea d'aquest massís i la proximitat dels rius ha facilitat la formació d'estalactites i estalagmites.
Tal com vas endinsant-te a l'interior de la cova, més sorprenents són les formacions geològiques...
Fins arribar al final on un toll d'aigua ens obligaria a fer una immersió subaquàtica. Els que ho han intentat, fins l'actualitat, no han trobat la sortida de la cova.
Retornem a la superfície i fem un petit descans a la Plaça del Repòs on fem companyia a l'il·lustre escriptor empordanès Sr. Josep Pla.
En Dídac ens acompanya fins al misteriós "Llac de les Monges" que queda amagat sota una gran llosa que es va desprendre a causa d'un terratrèmol. Aquest llac ha estat inspiració de llegendes sobre monges i cavallers que gaudien de la natura...
Si vols conèixer la versió de l'escriptor granollerí Francesc Maspons, clica aquí.
Tota la colla abans d'entar al passadís de la cascada.
El moment més impressionant de la visita:
Salt d'aigua del riu Tenes.
Continuem el recorregut fins l'ermita Sant Martí, una capella romànica que data del segle X i va ser anterior a la construcció del monestir.
Vistes del Monestir de Sant Miquel del Fai
des de l'ermita de Sant Martí.
Acabem la visita baixant a la "Cova les Tosques", amb el cap ben protegit perquè el recorregut interior passa per llocs molt estrets.
La cova és una formació geològica de "travertí", roca sesimentària calcària molt porosa i d'on s'han extret molts blocs que s'han utilirzat en la construcció dels edificis.
Al fons trobem la sala més ampla de la cova, amb obertura exterior que ens permet reagrupar-nos una colla.
Zona de Pic-nic, hora de dinar.
Gaudint d'aquestes vistes de la vall del Tena.
Ens acomiadem del Monestir de Sant Miquel del Fai des de la terrassa de la plaça de l'abadia.
I comencem el camí de retorn.
Inicialment seguim el mateix intinerari que hem fet de pujada.
Passat el Roure Cargolat continuem baixant fins al desviament que té l'indicador de l'itinerari de la Font Fresca.
El camí va enfilant-se sobre la roca viva. Està senyalitzat amb petits munts de pedres que ens orienten perfectament.
Arribem just al peu de la cinglera coneguda com la "Roca Roja", amb unes impressionants vistes sobre la vall del Tenes.
Continuem el camí que va voltant als peus de la cinglera.
Som a les Costes d'en Batlles, sector meridional dels Cingles de Bertí .
El camí voreja antics marges de bancals d'oliveres,
Al fons, el Turó de les Onze hores.
L'últim tram del recorregut canvia totalment, la baixada és forta i continuada fins arribar als darrers carrers de la urbanització de la Vall Blanca, al nord de la població.
Seguint els carrers de la urbanització arribem a l'entrada del poble. Hem fet tot el recorregut de baixada amb 1h 30 min.
I ja som als cotxes per tornar cap a casa. Ha estat un gran dia de Natura i Patrimoni Cultural.
Vi voleu accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.
