Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 3 de novembre del 2016

Collformic-Sant Segimon

Data de la sortida: 2 de novembre 2016.
Sortida preparada per Martí Colomer.
Participants: 22 Caminaires.

Desplaçament amb cotxe fins a Collformic per la BV-5301.

Recorregut lineal d'anada i tornada pel mateix itinerari. Distància total: 10 km aprox.

Desnivell positiu acumulat: 300 m aprox.

Grau de dificultat: 3/5 mitjà.

Matí molt agradable. Temperatura a les 9 h. de 9ºC que anirà pujant fins als 17ºC , amb cel clar i net.


A l'aparcament habilitat a l'esquerra del coll de Collformic ja trobem els indicadors d'inici de la caminada.

Tenim dues opcions: Agafar la drecera des de la "Creu dels Carlins" a l'altra banda de la carretera o iniciar la pujada més suaument.

Nosaltres escollim la segona opció: escalfarem motors més tranquil·lament.
Fem un petit tram sobre l'asfalt de la carretera en direcció al Brull i als 50 m ja trobem la pista a la dreta de la carretera.


La pista és ampla i es troba en perfecte estat. Està ben senyalitzada, tot i que portem un guia molt experimentat, no hi ha perill de pèrdua.


Aquest primer tram en ziga-zaga és ascendent de manera continuada però sense grans desnivells. Alternem espais amb vegetació baixa, predominantment ginesteres, i també zones boscoses. Per aquí estem passant entre àlbers que ja perden la fulla.


Tal com anem guanyant alçada apreciem més nítidament el contrast del cel blau i la boira baixa que tapa tota la vall del Congost.



Fem una aturada de reagrupament a l'encreuament de camins amb la pujada al Matagalls.

Gaudint d'aquesta magnífica panoràmica, 
fins a les crestes de Montserrat sobresortint del mar de núvols.


Continuem un bon tram del camí en direcció NW gairebé planejant.

Els canvis de direcció de la pista ens enfronten amb la presència del nostre admirat Matagalls.


Cap a mig recorregut tenim un tram de baixada cap una torrentera. En aquesta zona obaga el camí transcorre entre una magnífica fageda que ja està en el procés de perdre les fulles.

Sota un majestuós i protector faig ens fem la foto de tota la colla.


Martí, el nostre experimentat guia, i "alma mater" dels Caminaires, ens mostra el faig sota el qual les primeres colles de Caminaires s'aturaven a esmorzar camí de Sant Segimon...  la bellesa del qual va ser pintada per José Blanco, un dels Caminaires fundadors.



Travessem el torrent i continuem el camí, novament el suau ascensió.



En aquest tram del camí ens sorprèn trobar magnífics exemplars de boix grèvol (acebo)

Carregats de llavors.
Les admirem, però sense tallar-ne cap. És una espècie protegida i no volem que desapareguin dels nostres boscos.


Continuem el nostre recorregut. ja som a l'últim terç de l'itinerari previst.



Fem una petita aturada per gaudir de l'aigua de la font de Sant Miquel dels Sants.

Arribant a Sant Segimon per l'obaga per on puja el camí de Viladrau.
Sant Segimon es troba dins del terme de Viladrau.


Arribem fins a l'accés a Sant Segimon que es troba lamentablement tancat.

Actualment pertany als propietaris de la masia de Can Gat, la més pròxima a l'ermita de l'Erola, que també hem visitat.

l'edificació més propera a l'entrada s'ha restaurat i ofereix serveis de restauració els caps de setmana.


L'antic monestir es troba en fase de restauració.

L'aplec de Sant Segimon es celebra el 1r diumenge de maig.

Si voleu conèixer la seva història, cliqueu aquí.



Sortim dels dominis de Sant Segimon buscant un bon lloc on fer l'aturada per esmorzar.
Ens situem al coll de les tres creus.


Sí que hi són les "Tres creus", tot i que al costat de l'antena de telefonia es fan gairebé invisibles.


Nosaltres gaudim de la pau de l'espai i de la bellesa del paisatge. Arribar fins aquí han suposat 2 hores de caminada i cal recuperar energia.



Tot i que hi ha qui en va sobrat de forces i aprofiten per visitar Sant Miquel del Barretons.


Comencem el retorn quan ja som gairebé a migdia.


Gaudint del camí i del bon temps que tenim aquest començament de la tardor.


El Montseny sempre té un gran atractiu per als que ens agrada gaudir de la natura i de les bones caminades, però la tardor té un encant especial.


L'escalfor del sol ha anar desfent les boires matinals.


Ja som on es troben els camins de Sant Segimon i del Matagalls.

Decidim fer la baixada per la drecera.



Aviat tenim a les vistes Collformic.



Hem fet la tornada amb 1 h i 20 min.
A les 13.30 iniciem el retorn cap a casa.




Si voleu accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.





dijous, 20 d’octubre del 2016

Estany d'en Viada (Fogars de Montclús)

Data de la sortida: 19 d'octubre 2016
Sortida preparada per Peret Dagas i Manel Carbó.
Participants: 21 Caminaires

Desplaçament amb cotxe per la BV5114  Sant Celoni-Santa Fe.
Punt km 14.

Recorregut lineal d'uns 7,5 km anada-tornada.

Desnivell de pujada: 250 m

Grau de dificultat: 2/5 Fàcil.


Punt de sortida: el camí comença juntament al punt quilòmètric 14 km de la carretera que puja des de Sant Celoni a Santa Fe.
és on aparquem els cotxes i ens preparem per començar a caminar.


Comencem a caminar passades les 9 del matí. Dia tardoral bastant ennuvolat i una temperatura de 12 ºC molt agradable per caminar.

La pista és ampla i en bon estat. tot el tajecte d'anada és d'ascenció lleu i continuada.


A un mig quilòmetre, deixem a la nostra dreta una bifurcació que va cap a la masia de Can Verdaguer. Seguim rectes.



La pista passa per la vora d'unes vinyes plantades recentment. Sembla que no s'han adpatat gaire bé a la climatologia del Montseny.

Aquí trobarem l'encreuament més important.


Serà l'únic cartell indicador que trobarem i que ens adreça sense posibilitat de pèrdua.


De mica en mica anem guanyant altitud i també anem guanyant pulsacions. Però és una caminada apta per a tothom.



Comencem a arribar a l'estatge dels castanyers. S'acosta la castanyada i hem vingut preparats per veure si en podem recollir...


Però hem vingut massa aviat. Els pellons (erissons) encara són ben verds i tancats.


En canvi, les cirerets d'arboç estan al punt. Boníssimes.


Xino-xano, anar fent, amb una hora de caminar ...

Ja hem arribat a l'estany d'en Viada.


Fem la parada de l'esmorzar.



I de mica en mica ens n'adonem que la boira va baixant...



Decidim prerdre'ns pel bosc una estona per veure si trobem alguns "fruits de tardor"...



Però la boira va fent-se més espessa...




Fins l'estany va difuminant-se.


Ens reagrupem de mica en mica...



i comprovem que la collita ha estat més aviat molt escassa.

Però hem gaudit molt d'aquest indret especial,
i ens fem l foto de record.



Fem el retorn pel mateix camí, ara de baixada.



La boira ens acompanyarà durant tot el camí de tornada... paisatges de tardor.


Fins trobar els nostres cotxes per tornar cap a casa. a les 12.30 donem per acabada la sortida.