Sant Llorenç de Morunys-Santuari de Lord

Data de la sortida: 5-6 d'octubre 2016
Sortida preparada per Manel Carbó, Isabel Molina, Josep Mª Fonts, Lili Beuter, Jesús Román, Ginesa Robles, Josep Mª Nonay i Pepita Pont.
Participants: 31 Caminaires

Per traslladar-nos de Solsona a Sant Llorenç de Morunys hem escollit la carretera C-462 que segueix la vall del riu Cardener i passa vorejant l'embassament de la Llosa del Cavall.

El recorregut és espectacular per les bones vistes dels contraforts del Prepirineu.

Durant el trajecte podem observar a la llunyania la Mola de Lord i distingir el Santuari de Lord que tenim previst visitar.

Sant Llorenç de Morunys, capital de la Vall de Lord té un emplaçament amb uns paisatges de gran bellesa i de molt interès geològic.

Som arribant a la terra dels Piteus.
Si vols conèixer la Llegenda dels savis prudents dels Piteus, clica aquí.

Ens allotgem a l'Hotel Piteus on hem gaudit del bon servei i amabilitat del Sr. Josep i la Sra. Dolors.

Visitem el nucli antic de la població, d'origen medieval, formar per estrets carrers al voltant de l'església i des del s. XIII encerclats per una muralla que encara conserva els portals d'accés.

L'església parroquial és l'edificació més important i representativa de la població. Formava parts del monestir que fou l'origen de la població, sota la protecció dels Comtes d'Urgell. Construïda en estil romànic llombard, data del segle XI.

A la nau lateral esquerra destaca la presència d'un retaule gòtic conegut com "Retaule de Sant Miquel i Sant Joan Baptista" obra de Bernat Despuig i Jaume Cirera (S. XV).

A la nau dreta el segle XVIII s'hi construí la Capella dels Colls, en estil barroc i obra de Francesc Morató. És considerada una de les obres barroques més importants de Catalunya.

Annex a l'església s'hi troba el claustre, de petites dimensions, però molt ben restaurat.

Si vols conèixer millor la història del monestir, clica aquí.

Una aturada per dinar a Can Peretà i refer forces per a l'excursió de la tarda...

Itinerari: Sant Serni del Grau-Santuari de Lord.

Desplaçament de Sant Llorenç fins a Sant Serni amb autocar (3 km aprox).

Recorregut lineal d'anada i tornada.
Distància: 8 km aprox.
Camí planer fins arribar als peus del monestir. 600 m. de pujada amb desnivell fort.

El punt de sortida és l'ermita de Sant Serni del Grau, una petita església romànica datada del s. XI, que fou l'església del nucli de Vilamantells.
Té un mur que la rodeja i que corresponia a l'antic cementiri.

Ens posem a caminar cap a les 5 de la tarda, amb la digestió ben feta.

El recorregut està senyalitzat i no té pèrdua. És un camí asfaltat que arriba fins als peus del Santuari de Lord.

El primer tram voreja alguns camps de conreu de masies properes i al cap d'uns 500 m. trobem un desviament a la dreta que fa pujada. Es tracta del camí antic, que rodeja un turó i que possibilita gaudir de bones vistes. Però no és necessari agafar-lo.

Nosaltres seguim el camí asfaltat i travessem un túnel. A la sortida del túnel s'uneix el camí vell.

Aviat tenim a les envistes la Mola de Lord.

Ja som als peus de la mola. Haurem de superar 100 m de desnivell en 600 m de pujada. És el camí del Via Crucis, 13 estacions ens esperen...

Afortunadament el camí està en perfecte estat, fins i tot amb baranes on recolzar-se.

I algun petit banc on fer una aturadeta.

Ja fent l'últim esforç!

I gaudint de les vistes.

Arribem al Santuari de Lord.

El monestir va ser creat pel comte d'Urgell Ermengol IV l'any 1065.
L'edificació actual va ser feta entre 1867 i 1970, però restaurat després de la Guerra Civil.

Si vols conèixer millor la seva història, cliqueu aquí.

Als seus voltants hi ha una àmplia esplanada que es pot recórrer en totes direccions.

Amb grans vistes sobre el pantà de la llosa del Cavall.

També hi ha una petita pineda acondicionada per les trobades i aplecs.
L'aplec de Santa Maria de Lord es fa el diumenge següent al 8 de setembre, celebració de la Nativitat de Maria.

Val la pena fer un petit esforç i pujar fins la creu en el punt més alt de la Mola

I gaudir d'aquestes espectaculars vistes.

Abans de marxar del Santuari de Lord ens fem la foto de record.

Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.

Visita a Solsona

Data de la sortida: 5 d'octubre 2016
Sortida preparada per Manel Carbó, Isabel Molina.
Participants: 31 Caminaires.
Aquesta visita forma part d'un conjunt d'activitats que durant dos dies hem realitzat el Caminaires combinant visites culturals i itineraris de Natura.

Desplaçaments amb autocar.
(Autocars Samblas.
Conductor: Toni. El nostre agraïment per la seva amabilitat i professionalitat en el servei)

Solsona, capital de la comarca del Solsonès.  9.004 habitants.

Visita guiada concertada amb la Oficina de turisme de Solsona.

La nostra guia Esther ens acull a les portes del nucli antic de la ciutat, passat el pont sobre el riu Negre, que travessa la ciutat.

Som al Portal del Pont, un dels tres que han resistit els pas dels temps des de la construcció de les muralles cap a l'any 1303. Unes muralles que feien 16 m. d'alçada i tenien 21 torres de defensa.
L'actual portal, d'estil neoclàssic del segle XVIII.

Passat el portal ens trobem davant de la catedral. Solsona és seu de bisbat des de 1593, creat pel papa Climent VIII a petició del rei Felip II, qui, l'any següent (1594) concedí el títol de ciutat.

Con s'aprecia, la porta principal també va ser reformada en l'estil neoclàssic.

Tot i la gran destrossa que suposà aquesta reforma s'ha conservat al lateral una magnífica imatge romànica de Sant Miquel vencent el monstre que representa Llucifer...

De la primitiva església romànica es conserven 3 absis i el campanar.
La planta actual de la catedral és d'estil gòtic. La seva construcció fou molt llarga i accidentada: entre els segles XIII i XVII.

A la dreta de l'altar es troba la capella de la Mare de Déu del Claustre, patrona de la ciutat des de 1653 en agraïment per haver deslliurat la població de la temuda pesta negra.

És una escultura romànica del segle XII realitzada en pedra obra de Gilabert de Tolosa.

El seu nom té l'origen en la creença que fou trobada dins del pou del claustre de la catedral per un nen que hi va caure accidentalment  i que salvà la seva vida miraculosament en ser abraçat per la Mare de Déu.

El claustre també va ser reformat en estil neoclàssic, però es conserva el magnífic portal romànic que comunicava la catedral amb el claustre.
Es creu que la imatge de Mare de Déu del Claustre possiblement va formar part de la decoració escultòrica d'aquest portal.

A la mateixa plaça de la catedral s'hi troba una de les 3 fonts que es construiren durant el segle XV per portar l'aigua a la ciutat.

Seguim el recorregut passant per la Plaça Major, porticada, on s'hi troben les cases senyorials d'antics mercaders.

Ens aturem també davant de la Casa de la Vila, antic palau del mercader Pere Puigdepons de Ratavilla d'Olius.

A la seva façana contrasten els dos escuts: el del mercader Pere Puigdepons i el de la ciutat de Solsona.

Els "cap de biga" que suporten les teulades dels edificis senyorials eren també una manifestació del poder econòmic d'aquells mercaders.

També passem pe la Torre de les hores, construïda el 1500 i que continua fent sonar el seu rellotge.

Però encara més coneguda perquè és un es celebra el gran acte del Carnaval: Pengen el ruc que vol menjar l'herba del campanar...

Aquí ho podeu veure. Cliqueu.

Vés per on que als solsonins se'ls anomena "mata-rucs"!

Última parada de la nostra visita a Solsona: La plaça de Sant Joan amb la font del segle XV coronada per una capella a l'advocació de Sant Joan Baptista.

Al darrere d'aquesta font hi ha una placa on s'hi pot llegir aquest bonic poema "Record de Solsona" de Josep Mª de Sagarra.

La nostra guia Esther ens deixa la foto de record de la nostra visita.

Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.