Data de la sortida: 25 de maig 2016.
Sortida preparada per Joan Bernal i Josep Mª Nonay.
Participants: 26 Caminaires.
Desplaçament amb cotxe fins a Castellcir, municipi de la comarca del Moianès amb poc més de 500 habitants.
Recorregut lineal d'anada i tornada d'un 8 km de distància.
Grau de dificultat 3/5 (mitjà).
Sortida i arribada a l'aparcament de la plaça de l'Abat Escarré.
Hi trobem un punt d'informació molt interessant, que ja ens situa sobre l'objectiu de la nostra excursió.
L'inici de l'itinerari està indicat a la cantonada de l'escola bressol del poble, a la mateixa plaça.
Ja no trobarem cap més indicador homologat, però sí que trobarem cartells orientadors.
Els dos guies d'avui: en Joan i en Josep Mª es posen al capdaveant de l'expedició per la pista que baixa cap a la riera.
Passem a prop de l'església de Sant Andreu de Castellcir, l'antiga església parroquial de la població, que data de finals del segle XI, però ha estat molt modificada.
Seguim l'ampla pista alternant zones boscoses amb zones de conreus. Passem a prop de Ca l'Antoja, i ja comencem a veure a la llunyania el perfil del Castell de Castellcir.
Aprofitant l'ombra del bosc fem una aturada per esmorzar.
Se'ns ha afegit la l'expedició una gossa molt simpàtica: la Syta. ens acompanyarà durant tot el recorregut.
És un bon moment per refer forces. Els guies ja ens han advertit que la bondat del camí que hem fet fins ara canviarà aviat.
Reprenem el camí i la silueta del castell es va fent més precisa i propera.
Passant a prop d'unes menjadores de vaques s'hi troben uns petits munts de pedres que ens indiquen que hem de deixar el camí principal per agafar el corriol que puja cap al castell.
El camí es fa estret, inicialment molt rocallós i va augmentant el desnivell. Comencem a pujar.
El camí s'endinsa al bosc i el desnivell va en augment. Cal prendre's la pujada amb tranquil·litat.
Sabem que som a prop, però la vegetació no ens deixa veure el castell.
El camí s'esgraona, i alçant el cap veiem els murs del castell al capdamunt de la paret rocallosa.
Realment el castell té un bon emplaçament defensiu. Els primers Caminaires fan guàrdia a l'entrada.
Ja som davant la porta principal, un arc perfectament adovellat ens dóna la benvinguda.
Abans d'entrar; una magnífica troballa fotogràfica que ens ajudarà a interpretar millor la visita:
Fotografia del castell de l'any 1906 realitzada per Juli Vintró i Casallachs
catalogada per l'arxiu "Memòria Digital de Catalunya".
La construcció principal formada per una torre central amb merlets i a cada costat una edificació.
Separada, al costat dret de la imatge, la capella de Sant Martí de la Roca
Una altra fotografia del mateix autor. Destaca l'emplaçament de la capella, sobre el penya-segat.
Aquest camí serà el que farem de tornada.
El castell i les seves dependències va ser construït sobre una plataforma rocosa d'uns 200 m. de llargada
La torre principal és la que millor ha aguantat el pas del temps.
Els seus murs mostren els signes dels ancoratges del edificis annexos.
L'accés des de la porta principal devia comunicar amb el cos de guàrdia i a la part superior les estances senyorials.
Dos arcs obren el pas a les edificacions laterals, actualment totalment enderrocades.
Primera edificació en direcció sud-oest d'uns 10 m. de llargada, es mantenen els murs i les finestres superiors.
Adossada a las paret exterior es localitza una cisterna, possiblement utilitzada pels masovers que foren els últims habitants fins cap a 1950 quan va ser completament abandonat.
Al'exterior, s'observen restes d'edificacions. La plataforma rocosa es va estrenyent en direcció a ponent.
Hem pogut gaudir de magnífiques vistes, més enllà de Montserrat.
A l'altre costat de la torre, en direcció sud-est, les restes de les edificacions es troben més degradades.
Tan sols hi resta dempeus un tros de mur.
I uns 20 metres més enllà, la capella de Sant Martí de la Roca.
Aquesta capella consta en els primers documents del castell: fou construïda l'any 1229 gràcies a una donació testamentària de Guilleuma de Castellcir. (Viquipèdia).
El seu estat és molt precari.
Si voleu conèixer millor la història d'aquest castell, cliqueu a aquest enllaç.
Baixem de la plataforma superior, passant per sota la bauma que fa la roca. Tenim sobre els nostres caps tot el pes de les restes del castell...
Acabem la visita amb la foto de tota la colla
sota el "Castell de la Popa".
Comencem els descens el direcció est, seguint el camí que ja es veu a la foto antiga. Farem la volta a la roca en sentit contrari de la pujada.
Se'ns ha fet migdia, i el sol escalfa de valent. Afortunadament, l'esforç de la baixada és bastant inferior.
Fins i tot podem admirar i olorar l'abundant farigola florida (tomillo), i la menys coneguda, però també molt present per aquesta zona: la sajolida (ajedrea) l'herba que tradicionalment es fa servir per aromatitzar les olives.
Fem una aturada de reagrupament abans d'arribar al poble. Fins i tot la Syta està cansada...
Sembla que ha arribat el moment d'acomiadar-se: el Pitu, la Vida i la Syta es diuen adéu, i fins una altra...
Arribem on tenim el cotxes a les 13.30 h. Han estat 4 hores d'excursió molt ben aprofitades.
Ha estat una gran descoberta!
Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.
