Data de la sortida: 25 de juny 2014.
Sortida preparada per Manel Carbó.
Participants: 14 Caminaires,
Itinerari: Desplaçament amb cotxe fins a Sant Celoni. Punt d'inici i final: Can Draper.
Distància del recorregut: 10 km aprox.
Recorregut circular amb sortida i arribada a Can Draper.
Caminada molt agradable de fer perquè la major part del trajecte el camí està obrejat per frondoses arbredes.
Sense dificultats la primera meitat i amb un desnivell moderat entre Can Valls i Quatre Camins.
La masia de Can Draper és el punt de partida i arribada de l'itinerari. Un vell roure ens indica l'inici del camí, perfectament senyalitzat com a sender local. (ratlles blanca i verda).
S'hi pot accedir amb cotxe, seguint una pista en bon estat que s'agafa passat el pont de la rotonda d'entrada a Sant Celoni, en direcció a Olzinelles i seguint pel costat dret de la via de tren.
Comencem el recorregut seguint el camí que voreja el bosc i els camps de conreu.
A poca distància el camí s'endinsa dins del bosc d'alzines.
En la seva major part, fins arribar a Sant Esteve d'Olzinelles, segueix de molt a prop la riera, en aquesta època gairebé sense gota d'aigua, però amb un bosc de ribera exhuberant, amb arbres de gran alçada.
Passem pel costat del pont de Can Plana, sense travessar-lo, continuem pel camí del marge dret de la riera.
En un punt en què el camí travessa la carretera, ens desviem un moment cap al camí d'entrada a Can Valls per veure les restes de 3 forns de pega, on fa segles es produïa "pega", una mena de quitrà obtingut de les resines dels arbres que es feia servir per impermeabilitzar.
A poca distància trobem la "Font del Rector" que ens indica que som ja arribant a Sant Esteve d'Ollzinelles.
L'església de Sant Esteve d'Olzinelles ha estat el lloc de trobada de la població de les masies diseminades entre Sant Celoni i Vallgorguina.
Apareix documentada des de l'any 1083, però l'actual construcció correspon entre 1574 i 1786.
El responsable de la rectoria ens va facilitar la clau per poder visitar-la. El seu interior és d'una nau, amb dues capelles laterals. Es manté oberta per a les celebracions religioses, però només en les festivitats importants.
El cementiri es troba situat just al davant de la porta de l'església.
Nosaltres vam trobar un bon roure on seure per fer l'esmorzar.
I abans de deixar Olzinelles, ens vam fer la foto de grup.
El camí creua la carretera i es dirigeix cap a Can Valls, travessant un pont vorejat de plàtans de gran altura. Seguint el camí anirem trobat diversos arbres catalogats.
Ens sorprèn el "Roure del Quintà" que es manté d'empeus malgrat la inclimació dels seus 25 m d'alçada i una capçada de 19 m.
Passat Can Valls el camí continua pel "Pla de les Mines".
I comença la pujada... Ens ho prenem amb calma, tenim la sort que el dia no és molt calurós i anem molt bé de temps.
Ens reagupem al coll de "Quatre Camins" i aprofitem per gaudir d'una bona vista de Sant Celoni, amb el perfil del Montseny a l'horitzó.
A partir d'aquest punt, el camí comença el descens. Cal anar en campte a les relliscades i a no forçar els genolls ni els turmells.
A la part més baixa el camí novament s'acosta al curs d'aigua de la riera, és el "Sot de la Remor", tot i que ara no podem apreciar la remor de l'aigua, perquè no n'hi baixa...
Haurem de tornar a la tardor!
Novament arribem al camps de conreu, senyal que la nostra caminada està arribant a la fi.
En reagrupem a l'aparcament de Can Draper per iniciar el retorn cap a casa a temps per preparar-nos el dinar.
I el proper dimecres: Final de temporada.
Passejada fins a Vallforners i esmorzar entaulat al Mirador!
Esperem poder trobar-nos tots en Caminaires.
