Montserrat

Data de la sortida: 2 d'abril 2014
Sortida preparada per Martí Colomer.
Participants: 40 Caminaires.
Desplaçament: Autocar.

Primera sortida de l'any en autocar i sense cap seient lliure.

Una sortida tradicional del Caminaires.

El viatge ha durat aproximadament una hora. Amb el pas dels quilòmetres hem anat veient com la Muntanya de Montserrat anava apropant-se.

Per tal d'anar apropant-nos també emocionalment a Montserrat, en Josep Mª Nonay ens ha llegit un poema "Presentalla a la Verge de Montserrat"

Si cliqueu aquí, podreu llegir-lo

Ens hem trobat Montserrat sense grans aglomeracions, amb el cel cobert de núvols alts i amb una temperatura fresca, però agradable.

Els núvols no amaguen el paissatge; tota la vall del del riu Llobregat als nostres peus.

Avui hem fet l'esmorzar a primera hora per tal d'organitzar millor la nostra estada a Montserrat.

En acabar d'esmorzar ens hem organitzat:

- El grup més nombrós  ha anat a la Missa Conventual de les 11 h.

- Un grup més redüït ha decidit fer el camí de la Santa Cova

- Un altre grup ha volgut fer una caminada més llarga pel camí de Sant Jeroni.

 Abans de les 11 h. ens hem dirigit cap a la plaça del Santuari.

El conjunt de Montserrat forma part de l'ordre benedictina que segueix la norma de Sant Benet  (Ora et labora).

Hem assistit a la "Missa Conventual" concelebrada per més de 30 monjos.

Ha estat especialment emocionant que en el moment de les pregàries s'ha fet menció de la presència de "L'associació de Caminaires de les Faldes del Montseny de Sant Pere de Vilamajor".

En sortir de la Missa Conventual  ens hem fet la foto de grup

acompanyats per uns joves austríacs.

Els Caminaires també fomentem les "bones relacions internacionals".

Aprofitant l'interval de temps fins l'hora del "Virolai" hem fet una passejada pujant  pel camí de les ermites observant diferents monuments que trobem pel camí:

Monument a Santa Joana de Lestonnac, fundadora de la "Companyia de Maria" que té un convent -residència de monges a Cardedeu.

Monument al músic Pau Casals, autor del "Cant dels Ocells".

El camí de la "Santa Cova".

Interior de la cova on segons la tradició va ser trobada la imatge de la "Moreneta" que va restar amagada dels sarraïns durant segles, fins que una llum va guiar uns pastors fins a aquesta cova.

Un dels miradors del camí de les ermites. 

El grup que ens van dirigir cap a Sant Jeroni també vam fer la pujada seguint el camí de les ermites.
Aturada a la miranda de Sant Miquel.

L'ermita de Sant Miquel, documentada ja al s. X. L'obra actual és una reconstrucció de l'any 1870.

 Passat Sant Joan, seguim  pel camí a Sant Jeroni, admirant l'originalitat i sorprenents  formes de les seves roques.

Passant per sobre del "Cavall Bernat", amb el monestir al fons de la vall.

Hem arribat fins al "Mirador de les Paparres"

des d'on es contempla un ampli paissatge obert en direcció a les comarques de l'Anoia i el Penedès.

Hem fet mitja volta per arribar a l'hora del Virolai.

La plaça de Santa Maria lloc de reagrupació dels Caminaires per anar a escoltar el "Virolai".

El moment del "Virolai" és quan el santuari s'omple de fidels ansiosos d'escoltar  el cant de l'Escolania de Montserrat".

Cliqueu aquí per veure i escoltar el Virolai

L'escolania, formada per 50 nens entre 10 i 14 anys, ha estat en tot temps la nota ingènua i simpàtica i molt admirada de Montserrat, documentada des del segle XIII.

La imatge de la Mare de Deu, una talla romànica, graciosa i bella, del s. XII. Segons la tradició, trobada per uns pastorets a la Santa Cova, patrona de Catalunya és la "Morena de la serra, de Montserrat estel".

A la sortida del cambril és on s'encenen les espelmes, una devoció cristiana molt arrelada en tots el santuaris.

Hem acabat la nostra estada a Montserrat cap a les 13.30 h. per dirigirnos cap a Monistrol on tenim reservat restaurant per dinar.

El restauran "Can Bartomeu" ens va acollir molt amablement, com sempre, l'organització impeclable.

La gastronomia força variada:

Pinya amb pernil, fideuà, canalons...

Suquet de peix, vedella amb verduretes, pollastre a la brassa ...

Mel i mató, gelat o flam amb nata, macedònia de fruita natural...

Tots vam queda molt contents.

I aquí ens teniu: totes les taules

I cap a les 17 h. vam dir adéu a Monistrol.  

Collformic-el Sui

Data de la sortida: 26 de març 2014
Sortida preparada per Ángel Ramiro.
Participants: 19 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe: Les Faldes-Palautordera-Collformic.  Caminada: Collformic-la Calma-Pedres Blanques-el Sui.
Distància de la caminada: 17 km aprox.

L'itinerari d'avui l'hem fet anada i tornada seguint el mateix recorregut.

Hem necessitat aproximadament 4 h. (sense comptar parades) i no presenta grans dificultats ni desnivells.

Inicialment hem seguit el GR 5-2, i a Terres Blanques ens hem desviat pel PR-C139.

La nit passada ha plogut a les zones baixes del Montseny. A Collformic hi ha caigut una neu granulada que de bon matí encara és present.

Malgrat tot, 19 Caminaires estem preparats per posar-nos en marxa cap al Sui.

Amb una temperatura de 3ºC, però amb més clarianes que núvols, ens posem a caminar en direcció cap a la Calma.

En arribar al Pla de l'Ase Mort, ens trobem  amb unes vistes espectaculars: 

L'horitzó clar, amb Montserrat a l'esquerra i el Prepirineu nevat a la dreta.

I a sota un mar de núvols cobrint la Plana de Vic.

La foto de tota la colla

Hem seguit la pista del GR 5.2, que travessa tot el Pla de la Calma en direcció cap al Tagament.

Les suaus ondulacions del camí ens permeten continuar gaudint d'uns paisatges espectaculars.

Ha estat una caminada especial, un espectacle de la natura.

Hem anat avançant pel Pla del Cafè, seguint el nostre itinerari, notant com el temps anava canviant: els núvols anaven cobrint el Turó de l'Home i les Agudes.

Passat el Pla del Ginestar, a les Pedres Blanques trobem la bifurcació del camí.

És el lloc escollit per esmorzar.

Com sempre un bon moment per comentar la caminada i preparar noves propostes.

I compartir una truita de patates, feta per...

La CARMEN !!! que vol celebrar amb nosaltres el seu aniversari.

Totes les Caminaires brindant a la seva salut.

I una invitada temuda: comencen a caure els primers flocs de neu.

Un grup més reduït ens posem en marxa seguint el PR-C139  cap al nostre objectiu: fer el cim del Sui.

Encara és una mica llunyà, però sembla que el temps millora. En 30 minuts hi arribarem.

Últim reagrupament per fer l'atac final.

Algun petit tram  és més dificultós, de mica en mica anem fent la pujada.

Ja tenim el cim a tocar. L'últim esforç.

Els més avançats ja són al cim.

 Tots hem fet el cim !!! 

el Sui 1316 m.

I n'hem deixat constància.

La panoràmica que ofereix el cim és espectacular, 

especialment  mirant cap al mar.

No ens hem entretingut gaire: hi feia força vent i la temperatura freda.

A bon pas hem anat deixant el Sui enrere. El vent  continuava bufant.

Ja a la part més baixa ens hem aturat a la barraca d'en Ramon, una barraca de pastor típica de les pastures de la Calma.

Una curiositat d'aquesta cabana és que uns arqueòlegs van trobar a les seves parets l'any 1976 una gran pedra amb gravats d'èpoques prehistòriques.

Es tracta d'una estela megalítica del Neolític, batejada amb el nom "La sitja del llop"·

L'original està exposada al poble del Montseny.

(Patrimoni.gencat)

El temps ha anat millorant mentre anavem fent camí cap a Collformic.

Ens trobem al "Pla del Cafè". A la dreta es poden observar les ruïnes.

El Cafè de la Calma va ser un hostal on hi feien parada els traginers que amb rècues de mules transportaven mineral de coure des de les Mines del Remei, fa molt de temps abandonades, que es troben a prop de Sant Cristòfol de la Castanya, fins a les fargues d'Aiguafreda.

Hem arribat al nostre punt de partida, amb un paisatge i un temps totalment diferent al de bon matí. Feial sol!