Data de la sortida: 5 de març 2014
Sortida preparada pel Lluís Rué
Participants: 19 Caminaires
Itinerari: Trasllat amb tren fins a Passeig de Gràcia-Recorregut urbà.
Distància de la caminada: 8,5 km aproximadament.
El recorregut d'avui ens ha portat a redescobrir la Barcelona antiga. Visitarem des de restes arqueològiques de l'època romana, passant pels principals monuments civils i religiosos de l'Edat Mitjana, seguint pels temps de la Guerra de Successió (1702-1714) i tastant una mica de "Modernisme" i molt de "Gaudí".
Avui ens ha tocat matinar més. Objectiu: agafar el tren de les 8.05 h.
Hem tingut baixes previstes i d'imprevistes, però ens hem aplegat una bona colla de 19 Caminaires amb ganes de gaudir de Barcelona.
La ciutat ens ha donat la benvinguda entre sol i núvols, amb una agradable temperatura de 12ºC.
Seguint la tradició quan anem a Barcelona, parada per esmorzar al "Divinus". La Caminaire més valenta: La Francisca, que malgrat que l'Antònia i el Manolo no podien venir ella no s'ha volgut perdre la sortida.
No només hem esmorzat, sinó que també hem rebut les darreres instruccions del Lluís que ens ha preparat una ruta detallada al minut!
... I el que és més difícil: L'hem complert!
A les 9.45 començàvem a baixar Passeig de Gràcia avall, Plaça Catalunya...
Les Rambles estaven parant les seves floristeries, les famoses estàtues encara no havien fet les seves parades.
Hem fet la primera aturada a la Plaça Reial. Hem admirat l'harmònic conjunt urbanístic, amb la seva porxada i ens hem assegut al voltant de la "Font de les Tres Gràcies".
Seguidament ens hem desplaçat a la Plaça del Pi i ens hem aturat davant de l'església de Santa Maria del Pi, d'estil gòtic, construïda entre 1319-1391, en la que destaca la gran rosassa de la façana; amb 10 m de diàmetre és considerada la més gran de Catalunya.
També són de destacar els esgrafiats de la façana que als seus baixos acull la centenària "Ganiveteria Roca".
Aquesta tranquil·la placeta, els caps de setmana és seu d'una interessant fira d'artistes, especialment pintors.
Tot passejant pel carrer dels Banys Nous ens hem dirigit cap a la Plaça de Sant Felip Neri.
L'edifici més emblemàtic de la Plaça de Sant Felip Neri és l'església de la "Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri" nascuda el segle XVI.
L'església és d'estil barroc, tot i que la façana està molt poc decorada.
A la façana de l'església es poden distingir perfectament els impactes de metralla causats per un bombardeig el 30 de gener de 1938 que causà la mort de 42 persones, molts d'ells infants.
Aquesta plaça també va ser seu dels gremis de Sabaters i Calderers.
 |
| Escut del gremi de sabaters |
A pocs metres es troba la Catedral de Barcelona.
Hi vam arribar pel Carrer del Bisbe, que dóna accés a la porta del Claustre.
El Claustre és d'estil gòtic. Les 4 galeries tenen adosades als seus murs capelles. S'obre amb arcs ogivals a un jardí amb palmeres, magnòlies i un taronger.
L'espai és guardat per les "13 oques blanques" , en record al 13 anys que tenia Santa Eulàlia, segons la tradició, quan fou martiritzada.
 |
| brollador de Sant Jordi |
Des del Clasutre s'accedeix a una nau lateral del temple.
El temple que visitem, té els seus orígens en temps de Ramon Berenguer I (El Vell) quan el 18 de novembre l'any 1058 consagraren el primer temple romànic.
L'actual temmple gòtic fou iniciat durant el regnat de Jaume II (El Just), l'any 1298, però no es considerà acabat fins el 1448, sota el regnat del rei Alfons V (El Magnànim).
Però la façana exterior, tal com és en la actualitat, no va ser acabada fins l'any 1913, gràcies a les donacions del banquer barceloní Mauel Girona, qui també fou alcalde de Barcelona i, a la seva mort, rebé sepultura en una capella del Clasutre.
(Viquipèdia)
A l'estret carrer de Santa Llúcia, just enfront de la porta de la capella de Santa Llúcia es troba la Casa de l'Ardiaca (administrador de la catedral).
La porta del carrer dóna accés a un bonic pati, amb construccions superiors que es troben adosades directament a la muralla de la Plaça Nova.
Ja a la Plaça Nova, deixant enrere la muralla i el portal d'entrada al Carrer del Bisbe, passejant entre el "poema visual" de Joan Brossa "BARCINO".
I a l'altra bansa de la plaça, l'edifici del Col·legi d'Arquitectes, amb els frisos decorats per Pablo Picaso (1962), una al·legoria a les festes populars.
El nostre itinerari ha continuat cap a la Plaça Vila de Madrid on es poden contemplar les restes d'una necròpoli (cementiri) romà.
Passant pel Carrer Montsió, a l'altra banda del Portal de l'Àngel, ens hem aturat breument davant de la "Casa Martí", obra de l'arquitecte Puig i Cadafalch, seu del cafè-restaurant "Els quatre gats".
Hem seguit pel Carrer Magdalenes en direcció cap a Via Laietana, gaudint de la tranquil·litat d'aquests estrets carrers.
Hem retrobat les muralles de la ciutat medieval, amb l'esculptura del Comte Ramon Berenguer VI.
Fins arribar al cor del poder comtal del Casal de Barcelona: La Plaça del Rei, amb la Torre del rei Martí i amb les escalinates que donen accés al Saló del Tinell i a la Capella de Santa Àgata.
Clicar: informació
La foto del grup
Pel Carrer de la Pietat, rodejant l'absis de la Catedral, ens dirigim cap al Carrer Paradís, on hi ha amagades a l'interior del Centre Excursionista de Catalunya, unes de les restes més antigues de la Barcino romana.
Es tracta de tres columnes que formàven part del Temple d'August situat al Mont Tàber.
Hem continuat el nostre itinerari passant per la Plaça Sant Jaume en direcció cap al Carrer Ciutat i Carrer Hèrcules.
Fins arribar a la Plaça de Sant Just on hem trobat l'església dels Sants Just i Pastor.
Sembla ser que és la més antiga de Barcelona: Fundada perl rei franc Lluís el Pietós l'any 801.
Sorpren l'amplitud de la seva nau central i la volta ogival típica de l'estil gòtic català, amb claus de volta bellament esculpides.
Les dues naus laterals estan ocupades per capelles, entre les que destaca la capella de Sant Feliu que conté un retaule gòtic policromat.
El nostre recorregut ha continuat travessant Via Laietana i canviant de barri: Entrem a la Ribera, ja fora de muralles.
Aquest era el barri dels mercaders que comerciaven per la Mediterrània i dels gremis d'artesans que els proveïen d'objectes amb els que comerciar.
Van ser tan poderosos que es van atrevir a construir-se la seva pròpia esglèsia: Santa Maria del Mar "La Catedral del Mar".
La seva construcció fou excepcionalment ràpida: 1329-1384.
L'interior de Santa Maria del Mar dóna una gran sensació d'amplitud per la distribució dels pilars que separen les naus i l'alçada de les voltes:
L'amplada i l'alçada coïncideixen: 33 m ( en aquella època 100 peus) i la separació de les columnes 15 m, formant entre elles quadrats perfectes.
 |
| Base de l'altar |
 |
| Porta principal |
Els herois de Santa Maria del Mar: Els bastaixos que traginaven les pedres des de Montjuïc per aixecar la seva església.
L'antic cementiri annex a l'església de Santa Maria del Mar, conegut com "El Fossar de les Moreres" acull el memorial dels defensors del setge de Barcelona de 1714.
La placa en honor dels herois de 1714:
"Al Fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor."
(Federic Soler "Pitarra")
Hem seguit cap a l'antic Born: El mercat majorista de Barcelona durant molts anys. Un exemple emblemàtic de l'arquitectura amb ferro del segle XIX
En la seva remodelació es van trobar restes arqueològiques de gran interès per conèixer com es vivia a Barcelona durant els segles XVI-XVIII.
Hem acabat el nostre recorregut matinal passejant pel Carrer Montcada on es va establir la nova noblesa comerciant.
Alguns dels seus palaus acullen el conegut "Museu Picasso".
Hem trobat algun d'ells oberts i hem pogut observar el seu interior.
(Palau Dalmases)
Amb el metro hem tornat cap al Restaurant Divinus on hem fet un bon i merescut descans per dinar:
