Cantonigròs-La Foradada-L'Esquirol

Data de la sortida: 3 de juliol 2013
Sortida preparada per  Martín Colomer i Pep Fonts
Aproximació: Autocar fins a Cantonigròs
Itinerari: Cantonigròs-La Foradada-L'Esquirol
Distància aproximada: 5 km

Mapa de l'itinerari

Segueix el "Camí ral" que va de Vic a Olot, senyalitzat com GR-151

Novament amb autocar! és còmode això de que ens portin i no haver de conduir.

Una bona colla de 32 Caminaires ens hem aplegat per fer l'última sortida de la temporada.

I aquesta vegada ens ha acompanyat  una petita coral que des del fons de l'autocar ens ha fet molt distret el viatge.

 Després de deixar enrere el Vallès, per l'autovia de l'Ametlla, hem travessat la Plana de Vic, un territori tradicionalment molt agrícola i ramader, que forma una gran plana erosionada, amb el pas del temps, pel riu Ter

El riu Ter al seu pas per la població de Roda de Ter.

A les 9.45 ja érem a Cantonigròs.
Juntament amb Sant Julià de Cabrera, Sant Martí Sescorts  i l'Esquirol formen el municipi de "L'Esquirol-Santa Maria del Corcó".

 Cantonigròs està situat a 1.000 m d'altitud amb un clima poc caluròs que li ha donat fama de saludable per passar els estius, i com es veu als seus balcons,  també és molt favorable per a les flors,









Cantonigròs és conegut internacionalment pel "Festival Internacional de Música de Cantonigròs" que celebrarà la seva 31 edició del 18 al 21 de juliol propers.
Enllaç al web del Festival 

Nosaltres vam ser molt ben rebuts a la xarcuteria Can Colom, on des de fa més de 50 anys elaboren embotits artesans.

 Ens van oferir una degustació dels seus productes.

I vam tenir l'oportunitat le fer algunes compres per tenir un bon rebost.

 Ja disposata a iniciar la ruta, els Caminaires vam deixar Cantonigròs per dirigir-nos cap al nostre primer objectiu: "La Foradada"

 El camí ample, com correspon a un "cami ral",  per on van transitar carregats de mercaderies carros i animals amb els traginers que anaven d'hostal en hostal comprant i venent...

Les dificultats del camí les ocasionen les moltes pedres que es desprenen de les lloses de roca sobre les que caminem.

Malgrat que el camí està ben indicat, vam tenir moments d'indecisió per trobar el camí de baixada.

Ens vam reagrupar i vam enviar exploradors per esbrinar cap a on dirigir-nos.









Teníem a la vista el salt d'aigua i la gorga, però l'objectiu era baixar-hi.

I aquí ens teniu: a "La Foradada" Un salt d'aigua d'uns 20 m d'alçada , rodejat per parets verticals, però la paret de l'esquerra amb un gran forat, amb restes del desprendiment a la base.

I els expedicionaris, fent-se la foto de record.

Fins i tot vam trobar una font amb un aigua fresquíssima.

Segona fita: L'Esquirol:  No té pèrdua!

El camí va baixant suaument i és especialment interessant observar els canvis de vegetació en els trams més obacs, amb moklta ombra, i els més assolellats.

És una caminada molt agradable i sense dificultats.

Tot i que, per si de cas, el Martín, tancava el grup amb un bon bastó.

I què me'n dieu de les flors del camì?

Qui se les pogués trasplantar al jardí o al balcó!!!

Per l'interior d'aquest magnífic  bosc de roures  transcorre la riera de les Gorgues que va des de la Foradada fins a l'Esquirol.

La masia de Can Campàs ens dóna la benvinguda als afores de l'Esquirol.

Accedim a la població per sobre d'un preciós pont romànic que continua essent de pas obligatori.

Ja al final del recorregut, com ha de ser, ens anem reagrupant sota els porxos de la plaça major, disfrutant d'alguna beguda fresca. 

 Acabem la trobada compartint el dinar i la sobretaula.

I també aprofitem per fer els darrers preparatius per al gran esdeveniment  amb què iniciarem la nova temporada:

"Camino de Santiago" 

de Roncesvalles a Logroño

21-29 de setembre

Dates pendents de confirmar en funció dels bitllets de tren.
Ubicació: Pamplona.
Proposta del dia lliure: San Sebastián.

Bon estiu caminaire a tothom

 i ens retrobem el 4 de setembre

Com ens ha demanat el nostre "presi":

amb moltes noves propostes d'excursions.

Collformic-Matagalls

Data de la sortida: 19 de juny 2013
Sortida preparada pel Lluís Rué
Itinerari: Trajecte en cotxe fins a Collformic
Collformic-Matagalls  (GR-2)
Distància: Aproximadament 8 km
Desnivell: 550 m

Mapa de l'itinerari

Per fer la pujada al Matagalls ens hem trobat un grup de 18 Caminaires, acompanyats novament pel Parche.

Les pluges del dia anterior han deixat una atmosfera neta. Durant el trajecte que hem fet en cotxe hem alternat moments amb sol i d'altres amb boires baixes.

Però al Collformic (1445 m) el dia és assolellat i serè, 15ºC i amb molt bona visibilitat. Uns núvols que surten del mar tanquen la vall de la Tordera i ens impedeixen veure el mar.

A les 9.30 h. iniciem l'itinerari agafant la variant que va en direcció a Sant Seginom, és menys dificultós i ens ajuda a posar a to les cames.

Dóna gust  caminar amb un bon camí vorejat de
ginestes florides.

Ens reagrupem per inciciar la primera pujada cap a la Carena dels Roures.

Des de dalt, podem veure la masia de Sant Andreu de la Castanya. És la masia del Montseny  que es troba a més alçada. Encara conserva camps de conreu i molt de bestiar que lliure pels prats més alts ens anirem trobant.

 El camí continua carenant sense gaires dificultats i vigilats per les vaques i vedells que disfruten de la bona herba que troben en aquesta alçada.

Ja hem arribat al Pla de la Barraca.

Podem observar una "poua de neu" o també dit  "pou de glaç" on antigament es guardava neu de l'hivern per vendre el glaç durant l'estiu.

És el lloc escollit per esmorzar i per preparar-nos per superar les dificultats que trobarem.

Comencem la segona part de l'itinerari atacant la pujada al turó Gros de Sant Andreu.

És un camí empinat i pedregós, que ens farà guanyar 200 m d'altitud. Cal prendre-se'l amb calma i mesurant bé les forces.

Superada aquesta dificultats, arribem al collet de l'Estanyol.

Des d'aquest punt l'Àngel i l'Isaac ens indiquen que ja es pot observar la creu del cim del Matagalls.

Ja hem arribat a uns 1400 m. els prats han desaparegut i la vegetació s'ha reduït a matoll d'arbustos, especialment ginestes i ginebrons arrapats al terra.

Però observant-los de prop hem descobert com protegeixen del vent les espècies més fràgils.

Aquí veiem entre les branques d'un ginebró un grup de Violes  (també dits Pensaments) del Montseny (viola bubanii).









I entre unes branques seques,  una bellíssima orquídia en estat natural  (Orchis macula).

Seguint el camí, arribem al collet dels Llops al peus de l'última pujada que ens portarà al cim.

A l'esquerra podem distingir un petit camí que no té cap senyalització, però que si el seguim ens portarà a la Font Freda.






La Font Freda és un petit brollador d'aigua que l'agrupació excursionista de Tona ha arranjat molt curosament.

I ja som a l'últim tram: molt pedregós i amb moltes ziga-zagues.

Cadascú al seu ritme, escoltant els batecs del cor, però sabent que el cim és molt a prop i només falta l'últim esforç.

Tots els Caminaires reunits sota la creu que corona el Matagalls

Des del cim del  Matagalls:
A llevant els altres dos cims del Montseny:
a la dreta el Turó de l'Home ( 1705,75 m) i
a l'esquerra les Agudes (1705,44 m)









Al nord. en primer terme, Viladrau, la plana de Vic i al fons Collsacabra. Els núvols ens tapen els Pirineus.















A ponent:  el pla de la Calma i al fons, els Cingles de Bertí.

La baixada més ràpida, però no menys dificultosa, especialment per al genolls i turmells.

Amb menys d'una hora hem fet el retorn fins a Collformic. A la 1.45 h. ja som a l'aparcament per fer la tornada a casa.

Acabem la sortida recordant el poema de Mossèn Cinto Verdaguer que es troba al peu de la creu del cim de Matagalls:

La creu de Catalunya

Catalans, tots de genollons en terra
mireu aquí lo signe de la Creu
com de la Pàtria en la més alta serra
aixampla avui los braços
per acostar-la amb tots sos fills a Déu.

Eixampla més tes branques gegantines
amb tes ales sopluja els catalans,
l'espanyola niuada i les veïnes,
abriga a tots los homes,
a tots la Creu de Crist ens fa germans.

Jacint  Verdaguer