5 de juny 2013: 3ª Celebració a Sant Pere de Vilamajor

Sortida preparada per en Lluís Rué
Itinerari: Sant Pere de Vilamajor - Can Canyes-Terra Blanca-Sant Pere de Vilamajor.
Distància aproximada: 9 km

Ens hem trobat a les 9.30 al punt de trobada de les Faldes, i a les 9.45 davant la plaça de l'església, amb molt bon temps (17ºC) un grup de 25 Caminaires disposats a iniciar l'itinerari previst.

La imponent Torre Roja semblava que vigilés els nostres moviments fins el moment de posar-nos en marxa.


La sortida del poble ja ens ha posat en contacte amb un paisatge que de setmana en setmana veiem com ràpidament canvia: els sembrats verds de setmanes anteriors van agafant el color daurat que els portarà a la sega. Comencem juny i és bona la dita: PEL JUNY LA FALÇ AL PUNY.

De camí cap al veïnat de Can Canyes, voregen diverses masies senyorials:

La primera per on hem passat ha estat Can Sunyer.  La pedra superior de la finestra central té la datació de 1653.

Ens ha donat la benvinguda la Sra. Pepeta, qui ens ha desitjat una bona excursió i ens dedicat una dita que ens ha agradat molt:

"Qui té salut i llibertat és més ric del que sap".

Encara a la plana del baix Montseny, el camí ens ha portat vorejant la masia de Can Llinàs, on hi destaca un ben conservat rellotge de sol a la seva façana principal.

Passat el pla, el camí s'enfila seguint la riera de Vilamajor. En algun tram, el camí el trobem totalment emblanquinat.

No és una pedregada, es tracta de l'acumulació de llavors dels pollancres.

I arribem a la masia de Can Parera de Canyes.

En aquest punt el camí transcorre entre camps de conreu fins a endinsar-se al bosc i travessa la riera.

L'abundosa aigua d'aquesta primavera realça la bellesa dels salts d'aigua del seu recorregut.

Després d'haver travessat la riera, el camí comença a ser més costerut i ens portarà al punt més alt del nostre itinerari: Terra Blanca. Moment per fer una petita parada i agrupar-nos tota la colla.

I ja de baixada cap a Sant Pere

El temps just per deixar les motxilles al cotxes i esperar que "Can Pau" acabessin de preparar-nos les taules.

En aquesta 3ª celebració ens hem aplegat 42 caminaires. Hem tingut un afectuós record per al Peret i la Lluïsa, que per motius de salut no ens han pogut acompanyar.

També vam tenir un altre motiu de celebració: 

amb la Llili i el Josep Mª vam brindar a la salut i per la felicitat del seu fill 

 Roger i la Teresa que contrauen matrimoni el proper dissabte.

L'enhorabona 

i moltes felicitats!!!

I el millor final de celebració: 

l'Edu llegint-nos i recitant-nos els seus records i vivències de 

Caminaire que a tots ens agrada tant escoltar.

Aquí teniu un enllaç al text que ens va llegir i recitar.

Banyoles

Data de la sortida: 29 de maig 2013
Sortida preparada per Josep M. Nonay i Manel Carbó.
Autocar: Martín Colomer
Itinerari: Desplaçament amb autocar fins a Banyoles.
Itinierari a peu: Volta a l'Estany.
Distància recorreguda: Aproximadament 8 km.

Les sortides amb autocar són sempre un èxit, però aquesta vegada més que mai: 51 Caminaires ens vam trobar de bon matí, amb temperatura fresca  (8ºC), però bon sol i bons ànims per disfrutar de la descoberta de l'Estany de Banyoles.

L'Estany de Banyoles és el llac natural més gran de Catalunya. La seva extensió és 126 ha. Té forma de "8", amb una llargada de 2.150 m i una amplada màxima al lòbul nord de 775 m i al lòbul sud de 725 m. La seva profunditat màxima és de 62 m.





Les aigües del llac provenen de filtracions subterrànies procedents de l'Alta Garrotxa. Al seu voltant s'hi troben 7 "estanyols" que s'han anat formant posteriorment a causa de l'enfonsament de la roca calcària dels seus fons que es dissol erosionada per l'aigua subterrània. L'últim estanyol es va formar l'any 1978.
(Informació: Viquipèdia)

Lòbul sud, amb una "Pesquera"

Lòbul nord, des de la zona de bany

Com que el programa era molt apretat, sense perdre temps, vam començar l'itinerari previst: des de l'oficina d'informació, vam començar la volta a l'Estany.

La primera parada la vam fer al "Parc de la Draga" on hi ha condicionat un espai de "pic-nic" lloc on vam esmorzar.

En la construcció del parc i el drenatge que es va fer per preparar el parc per a les competicions de rem als Jocs Olímpics de 1992, s'hi van descobrir restes arqueològiques amb més de 7.000 anys d'antiguitat.

Actualment s'hi continua treballant fent noves excavacions i s'ha construït una rèplica d'un poblat de l'època del Neolític, i que és també un parc d'aprenentatge on van moltes escoles.

Amb les forces refetes, vam reprendre l'itinerari. El camí en força bon estat, malgrat les abundants pluges que han caigut darrerament.

La vegetació molt espessa i ombrívola, pròpia d'un bosc de ribera, amb molts desmais, àlbers, pollancres ...

Ens va cridar molt l'atenció la gran abundància de l'herba anomenada "cua de cavall"  (equisetum arvense).

Es tracta d'una planta de la mateixa família de les falgueres, que es reprodueix per espores, i que és molt apreciada pels herbolaris per les seves propietats medicinals. Especialment per les propietats dieurètiques, antihemorràgies i  malalties de la pell.
Si voleu més informació: Enllaç a "Botànical"








Seguint una mica més el camí vam fer dirigir-nos cap a l'extrem nord de l'estany.

Aquesta és la zona que està preparada per poder banyar-se. (Des de juny a setembre)

I ja vam començar la 2a part del recorregut: Baixant per la ribera de la banda de Porqueres.

Fins arribar al mirador de la Cuaranya, que és el punt on l'estany és més estret. Ni hi cabíem!!!

La continuació de l'itinerari ens va portar seguint el sender tocant a la carretera, però és un trajecte curt.

En aquest indret vam poder contemplar el "Pla de Can Morgat"

Voleu recordar la llegenda d'en Morgat de Porqueres?

enllaç a la llegenda

I ja enfilem l'últim tram de l'itinerari, passant per Porqueres on vam poder admirar l'església romànica.

Vista des del camí

Portada i campanar (segle XII)

 I ja caminant pel costat sud de l'Estany, una zona molt àmplia, amb grans arbres.






Aquesta zona és també on es practica el rem i s'hi fan competicions internacionals.

També és la zona on hi ha les pesqueres més ben conservades.
Originalment eren barraques de pesca, però amb els anys (des de  principis del segle XX) es van anar ampliant i reformant fins a transformar-se algunes en petites residències d'estiu.

Actualment no és permesa la navegació en barca ni el bany fora de les zones delimitades, però està autoritzat practicar la pesca sense mort.

Novament al punt d'inici de l'itinerari, mentre ens anàvem reagrupant el Caminaires, vam fruir de la companyia dels ànecs i aneguets que s'acosten als visitants.





La primavera ha portat el naixement de molts pollets que segueixen la seva mare allà o ella va.

Navegant entre nenúfars

I ja a la terrassa del "Club Nàutic de Banyoles", 

esperant que les taules estiguessin preparades per dinar.

I, som-hi!!!  El restaurant "Vora Estany" volia que recuperéssim forces.

I a mig dinar... una invitada no massa ben vinguda: La pluja.

Així va acabar la sortida... 

vam haver  de deixar la passejada amb vaixell 

i conèixer el centre històric de Banyoles per a una altra ocasió.

L'autocar els va recollir a la mateixa porta del restaurant

 I cap a casa.

NOTÍCIES IMPORTANTS:  Sortida de 2 dies: 12 i 13 de juny a Castellar de n'Hug i la Pobla de Lillet.

Organització: Lluís Rué.

Dinar compartit a casa del Martín: Dimecres, 26 de juny. Es canvirà la sortida prevista: Mataró-Llavaneres, per un altre itinerari més proper a Les Faldes.