Breda-Sant Martí de Riells

Data de la sortida: 22 de maig 2013
Sortida preparada per Josep M. Nonay
Itinerari: Desplaçament en cotxe fins a l'abadia de St. Martí de Riells. Recorregut seguint la riera de Riells fins al Gorg Negre.
Distància recorreguda: Aproximadament 5 km.

Aquest itinerari és molt fàcil i agradable de fer perquè el camí segueix les ribes de la riera de Riells (afluent de la Tordera), no té desnivells i els paisatges són un regal als sentits.

Un aspecte negatiu és que hi ha bastants arbres tombats per les ventades que dificulten el pas en alguns trams.

A les 9 del matí ja érem davant de l'ermita de Sant Martí un bon grup de 27 Caminaires disposats a iniciar la ruta i gaudir d'un matí assolellat i amb bona temperatura: 12ºC.

Seguint el camí vam desviar-nos per tenir un primer contacte visual amb la rierol d'aigües cristallines que s'escorren entre els blocs de granit de la llera dibuixant preciosos camins d'aigua.


Un paisatge tan bell bé mereixia la lectura de la llegenda de "Les dones d'aigua". El Josep M i el Manel ens van fer conèixer les alegries i desventures de l'hereu de can Perarnau.

Si voleu recordar les llegendes, teniu un enllaç a la publicació:

"Guia de rutes literàries per la xarxa de Parcs Naturals"

El camí va alternant trams amb vegetació molt frondosa i ombrívola.

I també clarianes que deixaven passar un sol esplèndid.

A la zona  mitjana de l'itinerari, com gegants vigilants del bosc que protegeixen el camí, vam poder admirar diversos castanyers l'edat dels quals forma part del misteri d'aquests bosc encantat.

Seguint el camí, que de mica en mica s'anava fent més estret vam arribar a un altre dels indrets màgics de l'itinerari: "el bressol de les Encantades".

El Manel ens va explicar que era aquí on els nadons de les dones d'aigua, que no podien rebre l'aliment de les seves mares, eren alletats per les masoveres de la contrada.

Continuant el camí cap al Gorg Negre, vam arribar a un punt on perdíem el camí cobert per les abundants aigües d'aquesta primavera. Com que no anàvem preparats per fer barranquisme, vam decidir fer parada per esmorzar.

I vam deixar l'abadia de Sant Martí de Riells recordant el seu il·lustre morador: el sacerdot i poeta Mossen Pere Ribot.

La segona part del matí la vam dedicar a fer la descoberta dels llocs més destacat de la població de Breda.

Ajuntament de Breda

Església i  campanar romànic

Restes de l'antic claustre

Pati restaurat de l'abadia

A migdia ens esperava l'Antoni Majó,  artesà ceramista, que ens va oferir una demostració de com treballa el fang.

L'Antoni ens va deixar bocabadats amb l'habilitat  de les seves mans donant forma al fang que feia girar el torn.

Li agraïm la seva amabilitat i la simpatia amb que ens va tractar. Nosaltres li vam correspondre fent una visita a la botiga i emportant-nos algun record.

Vam acabar la trobada dinant tots plegats a la "Fonda Santa Anna"

La sobretaula la vam aprofitar per informar sobre la propera sortida amb autocar a Banyoles, on ens espera un programa d'activitats molt variades.

També per anar avançant en la preparació del projecte de "Camino de Santiago" per a finals de setembre.

I com que ens ho passem molt bé junts, el Martín ens va fer una proposta que sembla que tindrà molt bona acceptació:

Dijous, 13 de juny, dinar compartit: Martín posarà cada i beguda, l'Àfrica: Rabo de toro, i la resta d'assistents, cadascú un tast de la seva especialitat. Això promet!!!

Hostalric-Ribera de la Tordera

Web Ajuntament d'Hostalric

Data de la sortida: 15 de maig 2013
Sortida preparada per Josep (d.e.p.) i Conxita
Recorregut: Trasllat en cotxe fins a Hostalric. Circuit per la ribera del riu Tordera.
Distància recorreguda:  aproximadament  8 km

Hostalric és una població amb aproximadament  4.000 habitants. Està situada a mig camí entre Girona i Barcelona i té una posició molt estratègica dalt d'un petit turó, coronat per un castell i rodejada per muralles.

El seu patrimoni històric i arquitectònic fou declarat "Bé d'interès nacional (BCIN)  l'any 1963.

Web Ajuntament d'Hostalric

Malgrat les desfavorables previsions meteorògiques, un grup de 21 "Caminaires", ben acompanyats pel Parche i el Pitu, hem arribar a Hostalric  al voltant de les 9.
La policia local d'Hostalric ens ha rebut a l'aparcament de les escoles amb tota amabilitat.

I ens ha facilitat el pas per accedir a la població travessant les muralles.

Sense entretenir-nos, el nostre pas pel carrer Major, ens ha portat fins a l'altre portal de les muralles.

 I ja ens hem dirigit cap a la ribera del riu Tordera al seu pas per Hostalric.

Ens hem trobat un riu Tordera amb un curs d'aigua excepcional, es nota que les pluges que estem tenint aquesta primavera han fet augmentar considerablement el seu cabal.

El circuit que hem fet està molt ben senyalitzat i el camí en molt bon estat. Es nota que és molt apreciat perquè ens em trobat diversos caminaires i corrigaires, gaudint com nosaltres d'una llarga estona de bon temps. 

 El sol ens ha acompanyat durant tot el trajecte d'anada.

Com és habitual, hem fet la parada per esmorzar. Fins i tot teníem una taula i diversos bancs.

I també hem tingut una estona per informar de les properes sortides i d'alguns canvis en la programació prevista:

Propera sortida: Breda i Riells: Podrem visitar el taller d'un ceramista i ens mostrarà com és el seu treball artesà i artístic. També tindrem oportunitat d'adquirir alguna peça de ceràmica al seu establiment comercial. I qui ho desitgi, dinar a Breda.

Sortida amb autocar el dia 29 de maig. Anirem a Banyoles i Besalú.

Festa Major de Sant Pere: L'Ajuntament ens demana col·laboració per ajudar a servir el sopar que es fa per a la gent gran. Qui tingui disponibilitat el Josep M. Fonts tindrà el llistat de voluntaris.

I quan ja ens preparàvem per iniciar la ruta de tornada...
Ha fet acte de presència, tímidament, la temuda pluja.

Així és que hem hagut d'accelerar el retorn, per la via més ràpida.

I així hem acabat la nostra estada pels dominis d'Hostalric.

I si algú té ganes de tornar-hi aviat, una bona recomanació.

En memòria d'en JOSEP SÀNCHEZ. L'adéu a un bon CAMINAIRE

En Josep ha fet una parada en el seu caminar per agafar un nou itinerari, un nou recorregut per camins celestials. Ara va pel davant, marcant un últim camí que tots hem de fer. En Josep, com a "Caminaire de les Faldes del Montseny" de Sant Pere de Vilamajor, li agradava anar al darrere de la colla. Ho feia amb esperit de servei per si algun caminaire es quedava enrere, pendent per si necessitava ajuda i animava als que en algun moment mostraven signes de cansament... Sempre estava disposat a ajudar a que tot el grup fes camí i arribés al lloc programat. Era un bon caminaire i una excel·lent persona. De diàleg fluid, de conversa constructiva, d'una experiència de caire útil i una actitud solidària amb tots.
En Josep feia tot el possible perquè les caminades de cada dimecres al matí fossin agradables, ens sentíssim satisfets del que fèiem, del que aconseguíem amb un petit esforç.
Caminant, les nostres xerrades posaven en evidència les seves aficions i les seves habilitats: les motos, el futbol... tot un senyor. Preparat en la seva professió, molt hàbil i d'esperit creador. Diríem que un artesà en l'art manual i el cant. Creava per a tothom i ho mostrava tant fent un pessebre com realitzant una exposició. En molts bons moments que vam compartir la seva veu reproduïa excel·lents melodies que agradaven a tothom.
Ha estat un lluitador fins al final quan una greu malaltia el va afectar. Conxita i fills: vosaltres el trobareu a faltar. Nosaltres també.
Déu ja li ha preparat una bona motxilla i un fort bastó i continua fent camí.
Josep, et recordarem sempre!

Els Caminaires de les Faldes del Montseny

"-No lo olvides: la muerte  no interrumpe nada-

y como empieza a latir el pulso de un enfermo,

se fue haciendo la niebla,

se fue haciendo el silencio cuando te fuiste...

y yo seguí contigo,

y yo seguí callado entre la sombra,

i yo seguí callando

callando hasta nacer y hasta nacerte."

Luís Rosales, La casa encendida

Sant Elies

Data de la sortida: 25 d'abril 2013
Sortida preparada per Martin Colomer i Lluis Rué
Recorregut: Desplaçament en cotxe fins a Terra Blanca.
Terra Blanca-Font d'en Borrell-Turó de Sant Elies-Terra Blanca-Sant Pere de Vilamajor.

Distància recorreguda:
Terra Blanca-Turó de Sant Elies-Terra Blanca: 12 km
Terra Blanca-Turó de Sant Elies-Sant Pere de Vilamajor: 16 km


Hem seguit la tradició de participar en l'aplec de Sant Elies, patró de Sant Antoni de Vilamajor.
Els orígens d'aquest aplec són per demanar l'aigua de pluja que beneficiï els conreus i doni bones collites.

La història diu que al segle XV va haver una gran sequera que va provocar fam i epidèmies entre els habitants de Sant Per de Vilamajor i rodalies. Els prohoms de la contrada van demanar consell a l'abat de Santa Fe. El pare abat els va dir que era una maledicció i que només la proteccio de Sant Elies els podria salvar. Aleshores, els prohoms de Vilamajor van prometre que si Sant Elies els ajudava construirien una capella en el seu honor entre el Cortès i el Terrer i que hi pujarien en processó i hi farien un aplec el 25 d'abril, dia en què es celebra Sant Elies.
(Web de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor)

El dia va començar amb unes previsions meteorològiques molt favorables per als conreus, però que desanimen una mica als caminaires: previsió de pluja i mal temps. Tot i així 11 caminaires , a les 9 del matí ja érem a Terra Blanca per començar l'ascensió cap a Sant Elies.  Desnivell aproximat: 500 m.

I ens ha acompanyat un caminaire poc habitual: en PITU

Durant el recorregut tot i que no vam poder gaudir de molta visió del paisatge, si que vam poder apreciar com va canviant el bosc a la primavera.

Martín, estás como un roble!!!

Els grans roures ja comencen a treure les fulles noves.

Violes del Montseny (Viola bubanii)

I també hi ha molta floració:

Cap d'ase o tomillo borriquero
(Lavandula stoechas)

Farigola o tomillo
(Thymus vulgaris)

També vam trobar-nos amb la masia de Can Planell que es troba en molt bon estat de conservació, però només com a residència i ja sense usos agrícoles o ramaders.

Sense cap mena de dubte, una fita molt important d'aquesta sortida per als caminaires és retrobar-se amb el record del Felipe Tena, que tots els que el van conèixer porten al ser cor.

Cap a mig camí vam arribar a la font d'en Borrell, acabada de restaurar. El lloc ideal per recuperar forces i preparar-nos per a l'últim tram, que és el que té més desnivell.

Vall de la Tordera: Sant Esteve de Palautordera

Tot i estar molt ennuvolat, vam tenir algunes ullades de sol que ens van permetre observar el bell paisatge dels voltants del Montseny.

I cap a les 11 del matí, i ja amb l'arribada d'alguns petits plugims, vam arribar a la nostra fita: el turó de Sant Elies (1.000 m)

El moment de fer-se la foto:  "HEM FET EL CIM"!!!

L'ermita que es va construir el segle XV va ser ampliada durant el segle XVII i hi van viure ermitans fins l'any 1914.

L'abandonament primer i més tard la guerra civil  van causar que restés en estat ruinós. Es va fer una restauració l'any 1945, i l'edifici actual es fruit de les obres fetes el 2008.
(Viquipèdia)

Destaca el relleu de Sant Elies esculpit en la pedra dovella de l'arc de la porta principal.

Al cim del turó s'hi troba una torre de vigilància forestal. Des dels seus voltants, en un moment de sol, vam poder tenir una espectacular vista de les Faldes del Montseny.

Tal com era d'esperar, l'arossada popular que havia preparat l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor o es va poder fer a l'esplanada de l'ermita i es va traslladar sota cobert al gimnàs de l'escola Vilamagore.
La baixada va ser més ràpida, tant pel desnivell com per protegir-nos de la pluja que anva sent més insistent.

A les 14 hores ja estava tot preparat per poder disfrutar d'un dinar de germanor. Com és habitual, l'eficàcia del Lluís va fer quadrar assistents, tiquets i una bona taula per a tothom.


I si voleu tenir un bon record de l'aplec de Sant Elies de l'any 2008, amb la presència dels "Caminaires de les Faldes del Montseny", no us perdeu aquests dos reportatges: