Can Bordoi-Ermita de Sant Sebastià-Castell Vell de Llinars

 
Data de la sortida: 17 de maig 2023.

Participants: 27 Caminaires.

Sortida preparada per Gil Méndez i Antonio Sosa.

Recorregut circular amb sortida i arribada des del coll de Can Bordoi. Carretera B-510 de Llinars a Dosrius.

Parcialmemt senyalitzat.

Grau de dificultat: 2.5/5 (Mitjà)

Distància: 9 km.

Desnivell acumulat: 350 m.

Lloc de trobada: Coll de can Bordoi.

Abans de començar la ruta val la pena desviar-se fins l'església de Sant Cristòfol, annexa a can Bordoi, tot i que no es pot visitar.

Història de can Bordoi, clicar.

Prenem la ruta senyalitzada en direcció a la Torrassa.

La pista és ampla, amb bon ferm i no presenta dificultats. Segueix el GR-92.

Abans d'arribar a la Torrassa trobem senyalitzat el desviament de l'ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós.

Amb uns 45 min de caminar hem arribat a l'ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós ja completament restaurada.

Podem comparar amb una fotografia de 1910. El seu aplec es celebra el dissabte més proper al 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià.

Per conèixer la seva restauració. clicar.

Aprofitem l'estada a Sant Sebastià per esmorzar i gaudir de les vistes.

Retornem en direcció a pista principal, fem uns 200 m i agafem un corriol a la dreta per dins del bosc.

Després de fer un desviament a l'esquerra, a uns 500 m arribem a la "Roca Partida", un gran bloc de granit amb una gran esquerda central.

El corriol continua en descens acusat girant cap a l'esquerra. 

Travessem la carretera B-510 per sota del pont. És el punt més baix del nostre recorregut.

Iniciem la pujada suaument seguint la ribera de la riera del Far.

És un tram molt ombrívol i agradable, i anem guanyat alçada.

Tenim algun tram més dificultós tant per la pujada com pel camí fressat per les pluges i les bicicletes.

Sortim del corriol novament a la pista principal del GR-92 i a uns 300 m arribem al Poblat Ibèric del Far.

Aquest poblat, també anomenat Turó del Vent és conegut des de finals del s. XIX  s'hi han fet diverses intervencions arqueològiques, l' última el 2017.

Història del poblat ibèric. Clicar.

Travessem la pista i ja ens dirigim cal al Castell Vell, passem per una zona d'esbarjo i esportiva d'una casa de colònies.

Tocant al Castell Vell es troba la casa de colònies. 

La primera visió que tenim de les restes del castell és una muralla lateral.

Per unes escales s'accedeix a una terrassa que possiblemt era la base d'una torre.

La part inferior és una volta de mig punt que possiblement formava part de l'antiga capella de Santa Maria.

Història del Castell Vell. Clicar.

La colla dels Caminaires que hem visitat el Castell Vell de Llinars.

Tenim uns 500 m per arribar a l'aparcament. Passem per la vora d'un ruc molt enfeinat. És la seva hora de dinar.

Nosaltres també acabem la caminada d'avui per tornar a casa a dinar,  havent gaudit del nostre patrimoni històric i natural.

Plan de l'Espitall-Forau de Aiguallut (Benàs)

 
Data de la sortida: 7 de juny 2023.

Participants: 42 Caminaires.

Sortida preparada per: Josep Mª Fonts, Lili Beuter, Manel Carbó i Isabel Molina.

Aclariment: Intentem respectar els toponímics en la llengua pròpia: el Benasqués.

Recorregut lineal d'anada i tornada, des del Plans de l'Espitall (Llanos del Hospital) fins al Forau de Aiguallut i viceversa.

Grau de dificultat: 3/5 (mitjà).

El recorregut està senyalitzat per diferents entitats, la qual cosa crea alguna confusió. Els senyals del GR 11.5 es poden seguir fàcilment.

Hi ha la possibilitat d'arribar fins al refugi de la Besurta amb cotxe seguint una pista forestal en bastant bon estat.

Distància: 13 km.

Desnivell: 340 m.

Arribem al Plan de l'Espitall procedents de Benàs (Benasque). Tenim un matí una mica enteranyinat i temperatura agradable que convida a caminar.

Ens agrupem al Plan de l'Espitall, on es troba l'actual Hospital de Benàs, reconvertit en hotel.

Desafortunadament no el podem visitar perquè està en període de vacances després de la temporada d'esquí.

L'hospital té una llarga història que es remunta des del s. XII.

Video sobre la història de l'Hospital. Clicar.

Comencem a caminar pel camí del prat on s'inicia el recorregut. 

Hi ha la possibilitat d'arribar al refugi de la Besurta seguint la pista per on poden circular cotxes.

Hem caminat uns 200 m i fem un petit desviament a l'esquerra per aturar-nos davant les restes de l'antic hospital.

Travessem un barranc per sobre d'un pont de fusta i comencem a pujar. Tot i el desnivell, el primer tram té el ferm en bon estat i gaudim del camí.

Més endavant el camí es complica, és una zona on acostumen a produir-se allaus i la marxa es fa més complicada.

Aquesta zona és coneguda com Tubos de Paderna.  Zona molt afectada pels allaus.

Passat el tram més dificultós sortim del bosc i arribem a una plana.

A la part alta d'aquesta pla s'ubica una cabana-refugi molt preparada per les dificultats meteorològiques de l'alta muntanya.

És el Plan de l'Estañ. El seu nom es deu a la gran acumulació d'aigua que es produeix en època de desglaç.

Les marmotes habitants d'aquest territori estan controlant el nostre pas.

El Plan de l'Estañ s'acaba amb una nova ascensió que és l'etapa prèvia per arribar al refugi de la Besurta.

Arribada al refugi de la Besurta. En aquesta època també està tancat.

Hem fet ja gairebé 4 km del recorregut.

Fem una aturada per refer forces.

Aquest refugi, com que s'hi pot arribar amb cotxe, és la base per pujar a l'Aneto.

La colla que hem pujat a la Besurta.

Deixem la Besurta i continuem el camí cap al Forau. Tenim bones vistes del massís de la Maladeta.

Malgrat que hem tingut l'hivern i l'inici de la primavera força secs, les torrenteres baixen molt animades.

Novament fem un tram de pujada que cal prendre's amb calma i anar amb cura.

En arribar el coll ens apareix una gran plana amb la punxeguda Tuca d'Aiguallut al fons.

Aquesta plana és darrer tram previ al Forau d'Aiguallut.

L'observació del Forau d'Aiguallut està degudament protegida, mesures de seguretat necessàries per evitar accidents.

També trobem informació geològica de l'indret.

Les aigües que baixen de la glacera de l'Aneto...

Arriben canalitzades entre les roques...

Fins que arriben a una paret vertical que impedeix en seu pas. En aquest lloc les aigües es filtren cap a l'interior de la terra convertint-se en un riu subterrani. Aquestes aigües reapareixen a la Vall d'Aran  als Uelhs deth Joeu  (ulls del riu Joeu).

Podem pujar a la part alta del Forau per tenir més visió i gaudir de les vistes del pic Aneto.

Vista amb dron del Forau de Aiguallut. Clicar.

Ens acomiadem del Forau de Aiguallut.

Fem la tornada seguint el mateix camí que hem fet d'anada.

Tornem a passar per la Besurta.

Novament al Plan de l'Estañ.

Arribem a l'hotel de l'Hospital de Benasque passades les 14 h. En total hem caminat i gaudit del Pirineu 4 hores llargues.