Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dissabte, 26 de març del 2022

Corró d'Amunt-Vil·la romana de can Terrers (La Garriga)

 

Data de la sortida: 23 de març 2022
Participants: 27 Caminaires.
Sortida preparada per: Mª Àngels Muñoz, Pere Pont i Gil Méndez.

Ruta semicircular amb sortida i arribada a Corró d'Amunt.
 
Grau de dificultat: 2/5 (baix).
Distància: 11.5 km.
Desnivell acumulat: 340 m
L'itinerari que farem no està senyalitzat, però trobarem molts indicadors de diferents recorreguts que ens orientaran.

Ens hem desplaçat amb cotxe al punt d'inici de la sortida:  l'aparcament del darrere de la zona esportiva de Corró d'Amunt.

Comencem a caminar cap a ponent, entre camps de conreu i construccions diseminades.

Inicialment seguim la ruta verda de les Franqueses

Tot i tenir un dia molt ennuvolat, el camí és molt planer i es fa molt agradable.

Passem pel desviament cap a can Pere Suquet.

Anem endinsant-nos en territori més agrícola, passant per les vores de les masies de can Monells i can Borra.

Arribem a l'encreuament dels camps de conreu  amb un poste d'orientació. Cal girar en angle recte a l'esquerra.

Seguirem el camí recte que va vorejant el bosc i camps de conreu.

Quan hem caminat aproximadament uns 500 m des de l'encreuament, agafem un corriol que s'endinsa al bosc.

Fem un tram molt agradable per dins del bosc.

Arribem a un encreuament on trobem una construcció circular on possiblement es guarden les eines de les persones que treballen en l'explotació forestal.
No hi ha cap indicació, però els nostres guies ens orienten cap a l'esquerra.

Sortim del bosc, travessem un rierol i un altre cop entre camps de conreu, anem pujant cap a can Guilla.

Molt amagada per la vegetació, trobem can Guilla, una masia inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Enllaç a la informació de can Guilla

Alzina de can Guilla

A l'encreuament de can Guilla, deixem el desviament a l'esquerra que és per on tornarem i seguim rectes vorejant camps de conreu amb potents sistemes de reg.

Continuem el camí passant entre camps de  molt velles oliveres, molt ben cuidades i que continuen donant producció.

Arribem a un encreuament, on ja trobem l'indicatiu del sender de Malhivern i de Terrers.

Anem seguint el sender en sentit suaument descendent, cap a la vall del riu Congost, tenint enfront el Puiggraciós i els Cingles de Bertí.

A la part baixa, deixem el sender principal i ens endinsem al bosc del Malhivern, un tram per gaudir d'un alzinar de gran valor ecològic i paisatgístic

Resseguim  el torrent del Malhivern entre les alzines i parets argiloses erosionades.

Sortim el bosc de Malhivern travessant un túnel per sota les vies del tren.
Arribem a la plaça de Narcisa Freixas; ja som al sud de la població de la Garriga, tocant al polígon de can Terrers.

Hi fem l'aturada per esmorzar i agafar forces per gaudir de la visita a la vil·la romana.

A la mateixa plaça on  ens hem aturat ja trobem informació referida al conjunt de can Terrers, una gran explotació agrícola amb 2000 anys d'història.
Si voleu conèixer la seva història, molt ben explicada, cliqueu aquest enllaç.

A l'extrem de la plaça es troba l'antic molí de can Terrers, amb la bassa d'aigua que movia les moles, buida.

Creuem la carretera i passem per les vores de l'antiga masia de can Terrers, rodejada per una tanca i en obres. Actualment ja sense activitat agrícola ni ramadera.

Uns 100 m més enllà, a l'altra banda de la carretera troben les restes del que va ser una vi·la Romana.
L'any 2001 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

La vil·la era el centre d'una gran explotació agrícola i ramadera. Es té constància que aquesta vil·la va ser en època romana productora de vi i d'oli.

La vil·la constava de dues parts diferenciades: la part rústica on hi vivia el personal i es treballaba i la zona residencial dels senyors on hi tenien el "balneum" o zona de banys d'ús exclusiu per als senyors.

Les restes arquelògiques que visitem corresponen a les estances dels senyors, i estan perfectament diferenciades les distintes parts dels banys.

Aquesta és la planta dels banys de les excavacions.

A la primera estança on accedien era el "apodyterium" (vestidor), on s'hi despullaven i hi feien les primeres ablucions.

Passaven a continuació al "tepidarium" o sala tèbia on s'untaven el cos amb olis i s'anaven acostumant a la tempertura. Seguien passant a les estances més properes als forns amb temperatures més altes: el "caldaruim" i el  "sudatorium".

Acabaven el circuit al "frigidarium" on es banyaven en aigua freda i amb el  "strigilis", una mena de rasqueta, els treien totes les impureses que havien suat.

Nosaltres acabem la nostra visita amb la foto de tota la colla.

Sortim de les restes arqueològiques vorejant el bosc del Malhivern. El camí  passa pel costat de les restes del forn de calç.

Fem un tram curt per camí asfaltat entre el bosc i camps de conreu.

Ja per camí de terra, anem avançant entre conreus.

El camí segueix com per un altipà amb suaus ondulacions.

I ja tornem a ser a can Guilla.

Seguim per un tram per on hem passat a l'anada i entrem una altra vegada al bosc de can Guilla.
Sortim a la pista per on hem passat a l'anada.
Uns 200 m més enllà deixem la pista i ens endinsem al bosc de can Cots.

Tornem a fer un altre tram molt agradable per dins del bosc.

Sortim del bosc i ja veiem que ens estem apropant al Corró d'Amunt.

Fem encara un tram entre bosc, camps i cases residencials.

Fins arribar al punt de partida on ens acomiadem per tornar a dinar a casa.
Han estat unes 4 hores de caminada, descobrint bells paratges i gaudint del Vallès.








































dissabte, 5 de març del 2022

Santuari de Puiggraciós-Cingles de Bertí-El Clascar (Castell de Bertí)

 

Data de la sortida: 2 de març 2022
Participants: 31 Caminaires
Sortida preparada per: Gil Méndez, Pere Pont i MªÀngels Muñoz

Ruta semicircular amb sortida i arribada al Santuari de Puiggraciós.

Grau de dificultat: 2/5  (Baix)



Distància: 9 km
Desnivell: 200 m aprox.




Ens hem desplaçat amb cotxes fins al Santuari de Puiggraciós, passant per la població de l'Ametlla del Vallès.

Malgrat que el dia està força ennuvolat tenim bones vistes en direcció a la Garriga i la vall del riu Congost.

Prenem el camí que surt del darrere del santuari i aviat trobem el cartell informatiu de l'Espai d'Interès Natural Cingles de Bertí.

Durant el el recorregut anirem trobant senyals d'orientació. Seguirem un bon tram del PR-C33 marcat amb 2 ratlles groga i blanca.

Passem el collet de can Tripeta i anem avançant el direcció a les cingleres.
Tenim al nostre davant el Puiggiró.
Continuem endavant pel tram del camí conegut com "*grau Mercader". 

*Grau: Pas que permet salvar una cinglera o costa abrupta.

Les vistes cap a ponent són espectaculars: Tenim a les vistes Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja.

Passem tocant a cal Mestret, el camí continua sent ample i el ferm en bon estat. Progressivament anem guanyant alçada.

Entre les clarianes de la vegetació veiem el perfill del castell de Bertí, per on tenim previst de passar.

Cap al km 3.5, fem una aturada de reagrupament i els nostres guies d'avui ens fan deixar la pista principal i ens dirigeixen cap un corriol en direcció nord.

Fem un tram curt pel corriol amb un desnivell més pronunciat. 

Però aviat arribem al camí que voreja la cinglera, la llàstima és que de mica en mica el paisatge va emboirant-se.
Fem cap al mirador de la Taula de Pedra, que avui no podrem gaudir en plenitud.
Aixó sí, seguirem els bons consells escrits a la pedra.


És també un bon lloc per fer l'aturada de l'esmorzar.

I donar la benvinguda a nous "joves caminaires" amb qui esperem gaudir de la seva companyia i amistat.


Reprenem el camí per la plana de sobre la cinglera, que en un tram enllaça amb el GR-5 que va de Canet a Sitges. 

Uns 30 minuts de caminada des de la Taula de Pedra i ja tenim a la vista l'església de Sant Pere de Bertí i annexa, ca l'Escolà.

Les construccions annexes i la irregularitat del terreny no ens permeten apreciar completament l'estructura de l'església. Es tracta d'una edificació en estil romànic d'una sola nau i que ha tingut diverses ampliacions i modificacions.


La rectoria adosada a l'església està actualment habitada i manté l'espai en bones condicions.

Crida l'atenció un bonic rellotge de sol situat a la façana, i que té la se va història.
Clicar l'enllaç.

L'accés a l'església és a la part de darrere, i hi té annexe l'antic cementiri.

Seguim el camí que passa pel darrere de l'església i fem un tram per dins del bosc d'aproximadament 1 km.


I sobtadament ens trobem el Castell de Bertí, també conegut com el Clascar.
Es tracta d'una antiga masia fortificada que a inicis del segle XX va ser reformada i ampliada seguint la moda neogòtica de l'època.

Dins del bosc que envolta el castell també trobem una construcció d'estructura circular, a imitació del temples romans, que va ser una capella dedicada al Sant Crist.

Deixem el castell agafant el camí de baixada que surt del davant del castell.

Fem un primer tram lleugerament descendent.

Seguim baixant pel corriol amb un ferm més pedregós, però perfectament transitable.

I fem cap a l'encreuament on tanquem el cercle que hem fet per sobre la cinglera.

Tornem a passar per cal Mestret.

El grau Mercader, amb la boira que va pujant.
Va ser excavat a les cingleres a inicis del segle XX en un intent de comunicar la L'Ametlla amb Centelles.
Si voleu conèixer la història, cliqueu aquest enllaç.


I ja hem arribat al santuari de Puiggraciós.
Hem estat unes 4 h. caminant a ritme tranquil i gaudint de noves descobertes.

la colla dels Caminaires de la sortida.