Data de la sortida: 23 de març 2022
Participants: 27 Caminaires.
Sortida preparada per: Mª Àngels Muñoz, Pere Pont i Gil Méndez.
Ruta semicircular amb sortida i arribada a Corró d'Amunt.
Grau de dificultat: 2/5 (baix).
Desnivell acumulat: 340 m
L'itinerari que farem no està senyalitzat, però trobarem molts indicadors de diferents recorreguts que ens orientaran.
Ens hem desplaçat amb cotxe al punt d'inici de la sortida: l'aparcament del darrere de la zona esportiva de Corró d'Amunt.
Comencem a caminar cap a ponent, entre camps de conreu i construccions diseminades.
Inicialment seguim la ruta verda de les Franqueses
Tot i tenir un dia molt ennuvolat, el camí és molt planer i es fa molt agradable.
Passem pel desviament cap a can Pere Suquet.
Anem endinsant-nos en territori més agrícola, passant per les vores de les masies de can Monells i can Borra.
Arribem a l'encreuament dels camps de conreu amb un poste d'orientació. Cal girar en angle recte a l'esquerra.
Seguirem el camí recte que va vorejant el bosc i camps de conreu.
Quan hem caminat aproximadament uns 500 m des de l'encreuament, agafem un corriol que s'endinsa al bosc.
Fem un tram molt agradable per dins del bosc.
Arribem a un encreuament on trobem una construcció circular on possiblement es guarden les eines de les persones que treballen en l'explotació forestal.
No hi ha cap indicació, però els nostres guies ens orienten cap a l'esquerra.
Sortim del bosc, travessem un rierol i un altre cop entre camps de conreu, anem pujant cap a can Guilla.
Molt amagada per la vegetació, trobem can Guilla, una masia inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Enllaç a la informació de can GuillaAlzina de can Guilla
A l'encreuament de can Guilla, deixem el desviament a l'esquerra que és per on tornarem i seguim rectes vorejant camps de conreu amb potents sistemes de reg.
Continuem el camí passant entre camps de molt velles oliveres, molt ben cuidades i que continuen donant producció.
Arribem a un encreuament, on ja trobem l'indicatiu del sender de Malhivern i de Terrers.
Anem seguint el sender en sentit suaument descendent, cap a la vall del riu Congost, tenint enfront el Puiggraciós i els Cingles de Bertí.
A la part baixa, deixem el sender principal i ens endinsem al bosc del Malhivern, un tram per gaudir d'un alzinar de gran valor ecològic i paisatgístic
Resseguim el torrent del Malhivern entre les alzines i parets argiloses erosionades.
Sortim el bosc de Malhivern travessant un túnel per sota les vies del tren.
Arribem a la plaça de Narcisa Freixas; ja som al sud de la població de la Garriga, tocant al polígon de can Terrers.
Hi fem l'aturada per esmorzar i agafar forces per gaudir de la visita a la vil·la romana.
A la mateixa plaça on ens hem aturat ja trobem informació referida al conjunt de can Terrers, una gran explotació agrícola amb 2000 anys d'història.
A l'extrem de la plaça es troba l'antic molí de can Terrers, amb la bassa d'aigua que movia les moles, buida.
Creuem la carretera i passem per les vores de l'antiga masia de can Terrers, rodejada per una tanca i en obres. Actualment ja sense activitat agrícola ni ramadera.
Uns 100 m més enllà, a l'altra banda de la carretera troben les restes del que va ser una vi·la Romana.
L'any 2001 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
La vil·la era el centre d'una gran explotació agrícola i ramadera. Es té constància que aquesta vil·la va ser en època romana productora de vi i d'oli.
La vil·la constava de dues parts diferenciades: la part rústica on hi vivia el personal i es treballaba i la zona residencial dels senyors on hi tenien el "balneum" o zona de banys d'ús exclusiu per als senyors.
Les restes arquelògiques que visitem corresponen a les estances dels senyors, i estan perfectament diferenciades les distintes parts dels banys.
Aquesta és la planta dels banys de les excavacions.
A la primera estança on accedien era el "apodyterium" (vestidor), on s'hi despullaven i hi feien les primeres ablucions.
Passaven a continuació al "tepidarium" o sala tèbia on s'untaven el cos amb olis i s'anaven acostumant a la tempertura. Seguien passant a les estances més properes als forns amb temperatures més altes: el "caldaruim" i el "sudatorium".
Acabaven el circuit al "frigidarium" on es banyaven en aigua freda i amb el "strigilis", una mena de rasqueta, els treien totes les impureses que havien suat.
Nosaltres acabem la nostra visita amb la foto de tota la colla.
Sortim de les restes arqueològiques vorejant el bosc del Malhivern. El camí passa pel costat de les restes del forn de calç.
Fem un tram curt per camí asfaltat entre el bosc i camps de conreu.
Ja per camí de terra, anem avançant entre conreus.
El camí segueix com per un altipà amb suaus ondulacions.
I ja tornem a ser a can Guilla.
Seguim per un tram per on hem passat a l'anada i entrem una altra vegada al bosc de can Guilla.
Sortim a la pista per on hem passat a l'anada.
Uns 200 m més enllà deixem la pista i ens endinsem al bosc de can Cots.
Tornem a fer un altre tram molt agradable per dins del bosc.
Sortim del bosc i ja veiem que ens estem apropant al Corró d'Amunt.
Fem encara un tram entre bosc, camps i cases residencials.
Fins arribar al punt de partida on ens acomiadem per tornar a dinar a casa.
Han estat unes 4 hores de caminada, descobrint bells paratges i gaudint del Vallès.
L'itinerari que farem no està senyalitzat, però trobarem molts indicadors de diferents recorreguts que ens orientaran.
Sortim del bosc, travessem un rierol i un altre cop entre camps de conreu, anem pujant cap a can Guilla.
A l'encreuament de can Guilla, deixem el desviament a l'esquerra que és per on tornarem i seguim rectes vorejant camps de conreu amb potents sistemes de reg.
Continuem el camí passant entre camps de molt velles oliveres, molt ben cuidades i que continuen donant producció.
Arribem a un encreuament, on ja trobem l'indicatiu del sender de Malhivern i de Terrers.
