St. Antoni de Vilamajor-Llinars, Visita al Castell Nou

 

Data de la sortida: 10 de novembre 2021
Participants: 37 Caminaires
Sortida preparada per Maribel Bernat, Gino Pucciarelli, Josep Mª Fonts i Lilí Beuter

Itinerari circular amb sortida i arribada a Sant Antoni de Vilamajor.

Distància del recorregut: 11 km aprox.

Grau de dificultat: 2/5 (Fàcil).

Lloc de trobada: Aparcament de can Sauleda de Sant Antoni de Vilamajor. Malgrat que fa un dia molt ennuvolat, ens reunim un bon grup de Caminaires. El programa del matí promet descobertes interessants.

Comencem a caminar travessant el parc de can Sauleda, vorejant-lo i en direcció al parc de la Freixeneda pel carrer del mateix nom.

Sortim de la població caminant pel marge esquerre la carretera de l'Alfou.

Aviat trobarem un desviament a l'esquerra amb l'indicador de les dues masies per on passarem. Ja entrem per camí de terra,

Aquest primer tram és totalment planer i transcorre entre camps de conreu,

Passem per can Ribalta, actualment reconvertida en "Casa Rural" i Restaurant.

El camí segueix pel bosc de can Ribalta.

Continuem el camí en direcció SE i veient la Serralada Litoral.

En un encreuament trobarem la senyalització de can Cucurella i Llinars. És la nostra ruta.

Passem per la part del darrere de can Cucurella.

El camí s'endinsa al bosc de can Cucurella, en aquest tram serà quan trobarem més desnivells.

Passant per algun tram de forta pujada hem d'anar amb molt de compte amb les relliscades, el terra és moll perquè la nit passada ha plogut.

Passades les dificultats, una aturada de reagrupament. Els guies d'avui ens informen que ja hem passat el tram més difícil.

Tornem a fer un tram molt agradable entre boscos i camps de conreu.

Passem pels afores de la urbanització de can Miret.

I ja comencem a baixar cap a la població de Llinars.

Entrem a Llinars pels límits de la urbanització de Sant Julià d'Alfou.

Dins del poble seguim els carrers que voregen el torrent de Giola.

Fins arribar al Parc dels Corbera que s'ha urbanitzat al voltant del Castell Nou.

El Castell Nou, seu dels barons de Llinars,
descendents del baró Riambau de Corbera-Santcliment.
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1983.
Adquirit per l'Ajuntament de Llinars del Vallès l'any 2018.

El "Castell Nou" va ser construït entre 1548 i 1558 per substituir el "Castellvell del Far" que va destruir el terratremol de l'any 1448. Va ser sufragat pels 92 focs que formaven la baronia aportant 1.000 lliures durant els 10 anys que va durar la seva construcció.

És un edifici de planta quadrada d'uns 27 metres de costat amb una alçada de 2 plantes i golfes. La seva estructura exterior es defensiva amb murs gruixuts de paredat (pedra i morter). Els angles, finestres i portal estan construïts amb carreus tallats de granit.

Ens adrecem a la porta d'entrada per accedir-hi.

Ens rep la Sra. Anna qui és la darrera habitant del castell, al servei del Sr. Francesc Bosch i la Sra Alícia Girona Corbera, últims propietaris del Castell Nou.

El portal de l'entrada està emmarcat per grans dovelles de granit d'estil auster i senyorial.

Al damunt, l'escut dels Corbera amb 5 corbs, sostingut per 2 lleons rampants, emmarcat per columnes i coronat per un bust militar.

Escuts dels Corbera presents al Castell Nou

A l'interior del pati central, admirem l'harmonia i bellesa de l'edifici, construcció molt representativa de l'estil renaixentista, i considerada una de les més importants de Catalunya.

Protegits de la fina pluja que ens ha acompanyat des de l'arribada a Llinars, refem forces.

Molt possiblement aquesta estança diàfana amb coberta  de volta amb creueria d'arcs rebaixats, foren les estances dels servents dels barons.

L'estança menys noble de l'edifici són les quadres, que van mantenir-se en servei fins els anys 80. L'Anna també ens explica que durant la Guerra Civil (1936-39) va ser presó tant de l'exercit republicà com de la repressió franquista.

Tornem al pati central. Al costat dret trobem un ampli arc rebaixat per on s'accedeix a l'escala senyorial que comunica amb el primer pis on una galeria oberta amb sis arcs amb columnes toscanes de granit comunica amb el saló principal.

Al segon pis s'hi troben estances privades que no es visiten.

Accedim al saló noble de la casa per la llotja arquejada.

El saló té unes dimensions de 14x 7 m i dues plantes d'alçada,

la seva amplitud, la llum dels grans finestrals, l'absencia de mobiliari i ornamentació proporcionen una sensació de placidesa i serenor que ens conviden a admirar els elements ornamentals de la part superior de l'estança.

Destaca l'enteixinat de fusta del sostre, dividit en sis sectors per jàsseres transversals. Cada sector està format per 3 fileres de 13 cassetons.

El sostre està emmarcat per un fris pintat al tremp, de temàtica profana, obra d'un pintor anònim.

Al fris de la paret de ponent es troben els escuts de llinatges emparentats amb els Corbera, l'escut de la família resalta al centre de la paret envoltat per fulles de llorer.

Els òvals pintats a la paret del nord s'hi representen el mesos de l'any, escrits en català i amb representacions de les feines de pagesia pròpies de cada mes.

A la paret sud les virtuts teologals i cardinals acompanyades de textos religiosos en llatí.

Acabem la nostra visita a la petita capella de la família, les imatges que s'hi beneraven van ser donades per la família a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Ens acomiadem de l'Anna agraint-li la seva amabilitat i el temps que ens ha dedicat. També manifestem en nostre agraïment a l'Ajuntament de Llinars per les facilitats que ens han dispensat per poder fer la visita.

Després de la visita sortim del Castell Nou per fer el camí de tornada.

Iniciem el camí de retorn, seguint l'eixample nou urbanitzat al voltant del Castell i del Teatre Auditori de Llinars.

Seguim pel camí lateral de la carretera, afortunadament serà un tram curt.

Travessem la carretera per agafar el camí a l'esquerra que comunica amb can Rovira Coll.

El camí voreja camps de conreu i continua per sobre del polígon industrial ubicat als marges de la carretera, però el bosc aïlla el camí.

Seguim un bon tram protegits pels arbres del bosc de can Mora.

El camí conflueix a l'entrada de Sant Antoni de Vilamajor amb el Camí Ral.

A la 1 del migdia acabem la sortida i organitzem la tornada a casa.

Grup de la sortida dels Caminaires de les Faldes del Montseny

Coll de Parpers-Òrrius

Data de la sortida: 5 de febrer 2020.
Participants: 29 Caminaires.
Sortida preparada per: Gil Méndez i Pere Pont.

Itinerari circular amb sortida i arribada al Coll de Parpers, entre la Roca del Vallès i Argentona.
Itinerari sense senyalitzar. Abans d'arribar a St. Bartomeu de Cabanyes, enllacem amb el GR-92

Distància del recorregut: 12 km aprox.
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà)
Desnivell: 410 m.

Hem arribat al coll de Parpers per la carretera C-1415c. És molt fàcil d'aparcar al costat de l'antiga benzinera.

Comencem a caminar seguint la carretera en direcció a Argentona durant uns 200 m.

Al costat dret de la carretera trobem un trencant sense cap indicació, però aviat veiem un cartell informatiu.

El cartell informatiu indica l'inici d'un tram que suposadament podia formar part de la Via Sèrgia, un ramal de la Via Augusta.

Recents excavacions, que no han tingut continuïtat, confirmen l'existència d'una via de comunicació de finals del segle XVIII.
Document informatiu de l'Ajuntament d'Argentona.

Comencem el recorregut amb una forta baixada per un camí molt aixaragallat per les fortes pluges del mes passat.

I aviat comencem a passar pel que va ser la zona d'intervenció arqueològica que s'ha anomenat "Via de Parpers".

Els murs que delimitaven la via s'han desbrossat i assegurat, i s'han protegit els canals laterals de desguàs d'aigües pluvials.

 Arribem fins al pont sobre la riera dels Pins, que donava acces a finques de conreu.

El pont és accecible,  però els materials de la seva construció no poden avalar els seus origens romans.

Continuant el recorregut trobem d'altres fragments de murs amb obertures. Aproximadament el tram amb restes arquològiques visibles és de 1,5 km.

Seguim camí avall amb bastantes dificultats derivades de les inclemències meteorològiques. Hem trobat molts pins vell tombats.

El corriol pel que hem estat baixant aproximadament 2,5 km acaba a la llera de la riera de Riudemeia. El camí s'eixampla i s'obre el camp de visió.

Passem molt a la vora de can Boringues de Baix.

Seguim en paral·lel a la riera per una pista en molt bon estat que comunica diverses masies d'aquesta vall.

Més endavant, a l'altre costat de la riera, ben orientada i assolellada, can Riudemeia.

Sense arribar a can Riudemeia, fem un revolt a l'esquerra i comencem un altre tram de pujada.

Caminem pel costat de l'obaga, per un camí amb moltes esllavisades i enfangat, però sabem que ja som a prop d'Òrrius.

Arribem a Òrrius travessant la riera per un pont i accedint a la zona industrial.

Pujant cap al poble veiem les instalacions de l'Escola de Bici-trial d'Òrrius, que té l'honor de tenir dos campions del món: La Laia Esquís i en Sergi Llongueras.

Laia Esquís
Sergi Llongueras

Pugem fins la plaça de l'església de Sant Andreu d'Òrrius.

Hi trobem un bon espai per fer una aturada, esmorzar tranquil·lament, fer petar la xarrada i gaudir del bon sol que tenim.

Reprenem la marxa sortint pel Carrer Major.

Seguim cap als afores pel Carrer de les Oliveres i, a continuació el Carrer Alzinar, entrant a l'urbanitzacició Bellcim.

Anrm fent pujada el líniarecta, i en un revolt molt pronunciat  a l'esquerra surt el corriol que ens enllaçarà amb el GR-92.

Aquest tram torna a ser costerut i amb molts reguerons de les pluges... difícil de transitar, però som a la muntanya!

Caminem poc més de mitja hora fins a enllaçar amb el GR-92, aquí ina pista ampla, que ens portarà fins a Sant Bartomeu de Cabanyes.

Una petita aturada per reagrupar-nos i baixar de pulsacions.

En menys de 15 min ja som a les vistes de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Aprofitem per fer-nos la foto de tota la colla que hem sortit avui.

Marxem de Sant Bartomeu i atravessem la carretera que comunica la Roca del Vallès amb Òrrius.

Aquest últim tram del nostre itinerari el trobarem perfectament senyalitzat. Cal seguir els senyals del GR-92.

El camí voreja per la seva part superior una enorme pedrera que s'ha menjat l'antic turó de la Pedra Blava

Passada la pedrera farem el tram més difícil de l'últim terç del recorregut. els bastons ajuden  i ens donen seguretat.

El GR va alternant el seu recorregut per corriols complicats per las irregularitat del terreny.

Amb d'altres trams on el camí es troba en més bon estat.

Fins arribar a la pista principal que comunica les diverses masies i explotacions agrícoles i forestals d'aquesta zona.

Fem un bon tram per la pista ampla i vorejarem la zona de pícnic de Nostra Senyora dels Àngels.

Caminant  uns 15 min més per la pista,  ja tornem a ser al Coll de Parpers i tanquem el recorregur circular que hem fet.

Hem caminat aproximadament 4 h per un itinerari molt variat, hem gaudit de la Serralada Litoral, d'un matí magnífic i de molt bona companyia.

Enllaç a l'àlbum de fotos.