Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

divendres, 7 de juny del 2019

Camí de Ronda Cala Montgó-Sant Martí d'Empúries

Data de la sortida: 5 de juny 2019.
Participants: 54 Caminaires.
Sortida preparada per: Pepi Sánchez, Gil Méndez, Lili Beuter i Pep Fonts.

S: Sortida des de l' Av. de Montgó, on hem arribat amb l'autocar.

E: Esmorzar davant de la cala de l'Illa Mateua.

A: Arribada al nucli antic de Sant Martí d'Empúries.

Recorregut: 10 km aprox.
Grau de dificultat: 2-3/5 Mitjà-baix.

L'autocar ens ha deixat a 100 m de la cala Montgó.

Baixem el direcció al mar i aviat trobem indicadors del "Camí de Ronda". La senyalització no està unificada. Una bona part del recorregut segueix el GR 92.

A l'inici del recorregut, trobem una zona molt ben acondicionada, amb passeres de fusta i barandes de protecció.

Seguim caminant cap a la punta de Montgó, que tanca la cala per costat N. El camí ja comença a transcórrer sobre roca viva.

El camí queda totalment desdibuixat i hem d'anar seguint a ran de les parets que limiten les darreres parceles de la urbanització.

En alguns trams ens veiem obligats a grimpar com podem i ajudant-nos els uns als altres. Tots ho hem superat.

Aquest primer tram és el més dificultós del conjunt del recorregut.

Però tal com anem guanyant alçada, el camí es va separarant de les edificacion i es pot gaudir més del magnífic paisatge de la cala Montgó.

I ja tenim a la vista la torre sentinella de Montgó.
Ens agrupem al voltant de la torre de vigilància i defensa de la pirateria que fou bastida l'any 1598 per ordre del rei Felip II.

Un bon lloc de vigilància de tots els moviments que pogués haver a la cala Montgó.

I mirant al nord, tot el golf de Roses.

Baixem fins on són uns búnquers  de l'època de la Guerra Civil, però estan degudament tancats per reixes.

Comencem a baixar cap a l'altre vessant.


Novament el camí s'arrapa als murs que limiten les construccions gairebé a ran del penya-segat.

Però girant la vista cap al Sud les vistes compensen.  Aquest cap té un nom curiós: Punta Trencabraços.

Anem fent la baixada amb molta precaució perquè trepitgem sobre roca viva molt irregular.

Arribant a la part baixa del turó. Veiem una cova excavada pel mar. El topònim del mapa és el" Pou del Romaní".

I ja som a la cala de l'illa Mateua.
Fins aquest punt, incloent les aturades, hem tardat 1h. i 30 min.

Aturada per esmorzar, i a cobert. Molt amables la gent del "Port del Rei".

Seguim el recorregut en direcció Nord, anem deixant enrere la punta de Montgó, un espai de molta bellesa, però dissortadament molt explotat  urbanísticament.

L'itinerari continua ara passant per zona protegida: El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Entre la vegetació típica de la zona costanera mediterrània.

Passem per sobre de la Punta del Cinc Sous.

Platges en estat natural, la platja de Salpaig. Aquí només s'hi pot arribar caminant!

I fem cap a "les Planasses", ja tocant a l'Escala,  on es conserven dos búnquers perfectament camuflats.
Fem una aturada de reagrupament.
Entrem a l'Escala vorejant les instal·lacions del Port. Hi trobem indicadors actualitzats del "Camí de Ronda".

Seguim pel passeig del Port Nautic.

Continuem per la Platja dels Riells, un antic nucli annexionat a l'Escala.

A l'extrem Nord de la platja dels Riells, un "Petit Príncep" observa l'horitzó mentre nosaltres passem pel seu costat.

Enfilem el llarg Passeig del Mar, per on trobem algun escalenc amb ganes de saber qui son aquesta colla de verd que passem pels seus dominis.

Un passeig molt ben urbanitzat  i agradable de fer, flanquejat per vells tamarius florits.

Aturada i record al "Monument a la Cobla"

Entrem al poble antic dels pescadors de l'Escala pel Port d'en Perris, antic refugi de les barque petites, on es troba el monuments a "la Dona del Pescador".

Seguim a ran de mar per la petita i ben urbanitzada platja de l'Escala.

Arribem als afores de l'Escala, a punt d'entrar a l'històric territori d'Empúries, on hi ha el monument que recorda l'arribada de la torxa olímpica procedent del Mont Olimp d'Atenes per als JJOO de Barcelona-92.

Travessem per un pont el Rec del Molí i entrem en una zona protegida de dunes costaneres.

Aquest últim tram del recorregut és molt planer i adaptat tant per a la gent que camina com per a ciclistes.

Passem per la platja del Portixol, on es troba emplaçat l'històric Hotel Empúries.

El camí ens porta a passsar pel costat de les excavacions greco-romanes d'Empúries.

Una mica més endavant  trobem les restes de l'antic port on les naus gregues arribaven per fer intercanvis comercials.
Al fons s'endivina el perfil de la torre de Montgó d'on venim.

I ja arribem a la platja d'Empúries, veiem l'espigó i les edificacions de Sant Martí d'Empúries.

La platja d'Empúries des de l'altre extrem. Fem l'última pujada per arribar al poble.

A  l'altra banda de l'espigó la platja del Aiguamolls de l'Empordà.

Ja dins del nucli antic de Sant Martí d'Empúries, ens dediquem a descobrir racons plens d'història, com les restes del Castell, construït entre els s. XII i XIV per ordre de rei Pere el Gran, conqueridor de Sicília.

L'dificació més destacada és l'església. L'actual construcció fou bastida durant el s. XVI, però es te constància documental de de l'any 843. No vam poser visitar el seu interior.

La resta de la plaça està sobreocupada per terrasses de restaurants.

De mica en mica anem congregant-nos a l'establiment on dinarem.

Al "Mesòn del Conde" hem gaudit  de retrobar-nos  i  refer-nos de l'esforç de la caminada, tot i que hem gaudit molt del territori que hem trepitjat i d'un matí primaveral fabulós.

Ens acomiadem de Sant Martí d'Empúries
fent-nos la foto de record de tot el grup.











dijous, 23 de maig del 2019

Canyamars-La Creu de Rupit


Data de la sortida: 22 de maig 2019.
Participants: 34 Caminaires.
Sortida preparada per: Mª Ángels Muñoz i Pere Pont.

Itinerari circular amb sortida i arribada a Canyamars.
Distància: 12 km aprox.
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà).

Ens hem desplaçat amb cotxe fins a Canyamars per la BV-5101.
Seguint la carretera pel  mig del poble es troba un indicador "Pou  de Glaç". Baixant aquest carrer es troba una zona d'aparcament.

Sabem que el recorregut fins arribar a la Creu de Rupit serà  suaument ascendent,  i amb predomini de l'ombra.
Comencem a caminar aeguint la riera de Canyamars.

Trobem indicadors del PR-C 216, però molt possiblement aquest PR encara no està acabat de senyalitzar i no hem trobat cap informació online.

Deu minuts de caminar i ja som al "Pou de Glaç".

Val la pena aturar-se i entretenir-se a admirar aquest pou de glaç tan ben conservat. Està documentat des de l'any 1770.
Sorprèn que el clima d'aquella època permetés fer gel a les obagues del Maresme.

Seguim pujant i passem pel davant de Can Cunit. L'arbreda que envolta la finca està envoltada per una tanca, però permet observar l'exposició a l'aire lliure de maquinària agrícola antiga.

El camí continua pel marge dret de la riera de Canyamars, amb un bosc de ribera magnífic: les falgueres cobreixen toralment el sòl i grans pollancres, amb soques múltiples ens protegeixen amb la seva ombra.

Seguim l'itinerari, sempre lleugerament ascendent. Passarem pels voltants de diverses masies: Can Cot, Can Pau de la Rosa...

I gairebé per sorpresa fem cap a la "Creu de Rupit". De mica en mica anem arribant tota la colla que durant la pujada s'ha anat estirant.


No espereu trobar-vos una creu monumental: una senzilla creu feta amb tubs de ferro.
El nom de "Creu" possiblement derivi de l'encreuament de camins de hi ha en aquest coll.
I el nom de "Rupit" correspon a una masia  que hi ha a poca distància pujant cap al Corredor.

Hem arribat al punt més alt del nostre recorregut: la Creu de Rupit.

Comencem la segona part de l'itinerari, ara descendent. La referència és Can Brugueràs.

El camí enllaça amb el GR 83 en direcció Mataró.

També  trobem senyalitzacions en sentit ascendent.

Els nostres guies d'avui ens han portat fins al lloc més adient per esmorzar: Un petit cobert a ran de camí.

Com a cada sortida, un bon moment per compartir i comentar les novetats i projectes immediats.

I tornem al camí. Tot el recorregut l'hem fet per pista ampla molt compartida amb ciclistes.

Seguim baixant fins arribar a la riera de can Llibre, i novament vetetació de ribera.

El camí s'obre a una bona plana i es transforma en carretera.

Els camps de conreu de can Llibre s'han convertit en una gran plantació d'avets nadalencs curosament arrenglerats.

I passant per sota de les branques florides de unes grans acàcies arribem a can Rimbles.

Actualment can Rimbles acull una hípica. Admirant els cavalls aprofitem per reagrupar-nos.

Passada l'hípica, trobem la senyalització que ens orienta per dirigir-nos cap a Canyamars, recuperant un sender natural.

Novament per dins del bosc, fem l'últim km. de l'itinerari.

Arribem a Canyamars per l'extrem sud.

Pugem al Carrer Major.

Fins arribar al camí del Pou de Glas on trobem els cotxes amb els que tornarem cap a casa.
Una ruta poc exigent a nivell físic, a l'abast de tothom i molt agradable de fer.


Enllaç a l'àlbum de fotos de la sortida.