Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dilluns, 4 de març del 2019

Visita a la Pedrera i "Safari fotogràfic" pel Quadrat d'Or


Data de la sortida: 20 de febrer 2019.
Participants: 41 Caminaires.
Sortida preparada per Isabel Molina i Mª Àngels Muñoz.

Ens hem desplaçat a Barcelona amb el tren de rodalies que ens deixa al Passeig de Gràcia. Serà el nostre centre d'operacions del dia d'avui.

La Isabel, recordant els seus anys de professora, ens ha fet una introducció a les característiques més representatives de l'arquitectura modernista per tal de comprendre millor i gaudir de tot el recorregut que farem.

I perquè les forces no ens fallin, esmorzem als jardins del Palau Robert, un lloc molt agradable, aïllats del brugit de la ciutat.

I comencem el nostre "Safari fotogràfic".
Ens hem distribuïn en grups, i cada grup visitarà 10 edificis emblemàtics del "Quadrat d'Or".
Amb visió fotogràfica i artística escolliran  i captaran imatges que després compartirem tots.

Nota: No ens hem aturat a observar la Casa Batlló perquè està d'obres i coberta per un tendal.
Així doncs,  comencem:

CASA AMATLLER
Passeig de Gràcia, 41
Construcció: 1898-1900.
Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch
Col·laboradors:
Escultors:
Eusebi Arnau i Alfons Juyol.
Esgrafiat: Joan Paradís.
Ferro: Manuel Ballarín.

La casa fou feta construir pel l'industrial xocolater Antoni Amatller.
Actualmemt és propietat de la "Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic"
Les dues portes d'accés: per a les persones i per als carruatges.

El Sr. Amatller va ser un gran viatger. A la porta hi ha una al·legoria: el rodamón que amb el seu gos torna a casa.



Sant Jordi, matant el drac, protegeix el habitants de la casa.

La princesa lluitant per  deslliurar-se  del drac.

Balconada del pis principal. Destaca el treball del ferro i l'ornamentació escultòrica dels dintells de les 3 portes.

Al·legories a la indústria: uns conills estan fonent metall, i a l'altre costat un micos amb mall fan la forja.


La finestra del que era el dormitori del Sr. Amatller.
Al dintell de la dreta una al·legoria a la fotografia, una de les passions del propietari.
A l'esquerra, la vellesa, que contrasta amb la joventut de la princesa que corona la porta.

Al costat esquerre de la balconada, la tribuna de l'habitació de la seva filla i hereva: Teresa Amatller.
La seva decoració s'encarregá a Eusebi Arnau, Destaquen les branques i flors d'ametller i al frontó, simètricament distribuïdes lletres "A".
Una inscripció uneix les dues gàrgoles:
"L'amatller és florit, lo bon temps s'acosta, ab sos nius d'ausells y sos poms de roses".
Un vers de Dolors Monserdà, sogra de l'arquitecte.






La façana té el coronament esgraonat imitant els palaus gòtics centreuropeus.


* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

CASA LLEÓ MORERA
Passeig de Gràcia, 35
Construcció: 1902-1906.
Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner.
Col·laboradors:
Escultors:
Eusebi Arnau i Alfons Juyol.
Mosaics: Mario Maragliano i Lluís Bru.

La Sra. Francesca Morera, filla de rics comerciants  que havien fet fortuna a les Amèriques, separadada legalment des de 1881, també va voler deixar la seva empremta  a la "mansana de la discòrdia", encarregant el seu edifici al 3r arquitecte estrella de l'època: Lluís Domènech i Montaner.
La Sra, Francesca no va veure finalitzada la seva casa, però el seu fill Albert Lleó i Morera va acabar l'obra.
l'Ajuntament li va concedir el premi de millor edifici artístic de l'any 1905.

A l'angle del xanfrà es disposen tres galeries sobreposades, amb balcons laterals que són diferents a cada pis i que redueixen de mesura progressivament.

En la decoració de la façana destaquen la presència de la flor de la morera i dels lleons aparellats, en al·lusió als cognoms familiars.

Als balcons del 1r pis hi ha escultures d'Eusebi Arnau , al·legories als nous invents: fotografia, electricitat, fonògraf i telèfon.

Una bonica mostra del mosiac que es conserva.

Si voleu fer una visita virtual, cliqueu aquí.


* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

CASA JOAN COMA
Passeig de Gràcia, 74
Construcció: 1904-1907.
Arquitecte: Enric Sagnier i Villavecchia.

L'element més destacat d'aquest edifici és la tribuna amb els balcons laterals i superiors.

La cornisa corba remata el ritme ondulat del conjunt de la façana  que li conferix la distribució simètrica dels balcons.







* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

CASES LEANDRE BOU
Pau Claris 154-156
Construcció: 1906-1907.
Arquitecte: Antoni Millà i Figuerola
Col·laboradors:
Escultura: Alfons Juyol.
L'obra es va projectar com dos edificis besons independents.

L'originalitat de l'edifici es manifesta en què els balcons de cada pis són diferents i també manifesten la diferent categoria econòmica i social de qui hi habitava,
Destaquen les dues tribunes del pis principal.


Els balcons del segon pis són la coronació de la tribuna. La decoració floral unifica el conjunt amb els balcons del pis superior.

Destaca la singularitat de l'últim pis i els pinacles que coronen els balcons i la façana.







* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

CASES CASTILLO VILLANUEVA
Roger de Llúria 80
València 312
Construcció: 1904-1909.
Arquitecte: Juli Fosas i Martínez.

Els projecte original eren dues construccions besones fent cantonada. L'edifici del carrer Roger de Llúria conserva la construcció  original, en canvi la del carrer València  va mutilar les tribunes en una reforma.

La tribuna oberta, construïda amb pedra blanca  ocupa verticalment tot el vèrtex de l'edifici i és coronada per un templet,
Als dos laterals de la tribuna oberta, es disposen tribunes tancades amb estructura de forja i cristalleres.

També és de gran bellesa l'ornamentació floral dels capitells, arc de la porta i base de la tribuna.







* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

CASA JAUME FORN
Roger de Llúria 82
València 285
Construcció: 1904-1909.
Arquitecte: F. Granell i Manresa.


 L'element més significatiu d'aquest edifici són les tribunes poligonals als dos angles de la façana.

Són una bella mostra del trebals dels artesans de la forja i del vitrall. S'atribueixen a l'empresa de vitralls Rigalt i Granell.

La porta d'entrada també és un bell exemple de combinació del treball en fusta i ferro,

La forja destaca en la balconada principal.

Un petit templet és a la base de les galeries.


















* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

PALAU RAMON DE MONTANER
Mallorca 278
Construcció: 1889-1893.
Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner.
Col·laboradors:
Escultors:
Eusebi Arnau i Becchini.

Aquest palauet va ser construït per encàrrec d'un dels propietaris de l'editorial Montaner i Simon.
El projecte inicial era d'un altre arquitecte, però per desavinences, de l'acabament s'encarrega en Domènech i Montaner, cosí del propietari.
Actualmemt és la seu de la Delegació del Govern a Catalunya.

Del seu exterior destaquen el voladís de la teulada i els mosaics vidriats amb temes relacionats amb la invenció de la imprempta.







* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

CASA TERRADES - CASA DE LES PUNXES
Diagonal, 416-420.
Construcció: 1903-1905.
Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch
Col·laboradors:
Escultor: Alfons Juyol
Forja: Manuel Ballarín.
Mosaics: Enric Monserdà.
L'edifici ocupa una petilla illa delimitada pels carrers Rosseló, Bruc i Av. Diagonal.
Puig i Cadafalch va rebre l'encàrrec de l'industrial Bartomeu Terrades per construir una casa per a cada una de les seves filles: Àngela, Josefa i Rosa.

Puig i Cadafalch realitza un interessant projecte d'inspiració medieval, on aconsegueix unificar a la perfecció les tres cases, que aparentment semblen un sol edifici.

Disposa de 6 façanes, emmarcades cada una d'elles per dues torres cilíndriques acabades amb cuculles recobertes per teules vidriades.


Els tres immobles es dividien en: Planta baixa dedicada a ús comercial, planta principal destinada a vivenda de cada una de les propietàries, quatre plantes destinades a lloguer i les golfes i terrasses per a dependències del servei.
La planta baixa es construeix en pedra amb arcs i columnes decorades amb motius florals, mentre que els pisos es construeixen amb maó vermell, combinat amb pedra per a les tribunes i balcons,

Mosaics que coronen les entrades a les cases de les tres germanes Terrades.

PALAU BARÓ DE QUADRAS
Diagonal, 373.
Construcció: 1903-1906.
Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch
Col·laboradors:
Escultors: Alfons Juyol i Eusebi Arnau
Forja: Manuel Ballarín.
Ceràmica: Mario Maragliano.
El baró Manuel de Quadras ja havia contractat  l'arquitecte Puig i Cadafalch per remodelar  el palau de la baronia a la localitat de Massanes. En quedà tan satisfet que li demanà una nova actuació per  reformar una antiga casa adquirida entre l'Av. Diagonal i el carrer Rosselló.

La façana és una nova reinterpretació de palau gòtic-renaixentista: la tribuna correguda amb vuit finestrals d'inspiració renaixentista és coronada per un balcó gòtic-flamíger amb gàrgoles i pinacles .



El balcó és protegit per un ampli voladís.
Les mansardes que sobresurten de la teulada eren un element constructiu característic dels palaus gòtics nord-europeus.

Sobre la porta, a la cantonada de la tribuna, l'omnipresent representació escultòrica de la llegenda de Sant Jordi.

La porta principal d'entrada dels carruatges és una magnífica obra de forja.
amb incrustacions de ceràmica vidriada.


Decoració escultòrica de la porta.

Passada la porta s'accedeix a un pati, amb decoració d'inspiració andalusí tant per la font-brollador, com la caràmica que l'envolta, com el mosaic bicolor del terra.


Del fons del pati puja l'escala principal d'accés a les estances superiors.

Protegida per una claraboia que combina el vides i el vitrall policromat que permet la il·luminació natural.















* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
CASA MILÀ-LA PEDRERA
Passeig de Gràcia 92.
Construcció: 1905-1910.
Arquitecte: Antoni Gaudí i Cornet.
Col·laboradors:
Arquitecte: Josep Mª Jujol.
Forja: Foneria Mañach.
Paviments: Joan Beltran.





El matrimoni format per Pere Milà i Roser Segimon van encarregar la construcció de nova planta la que seria la darrera obra civil del genial Antoni Gaudí.
Arquitectònicament és considerada una obra molt innovadora amb una estructura de columnes que aconseguien plantes diàfanes i lliures de murs de càrrega.
En el moment de la seva construcció va ser molt polèmica a causa de les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorçat que decoren balconades i  finestres.


El coronament ondulat de la façana , amb una rosa en honor de la propietaria, té la introducció a l'Avemaria
El naturalisme, font d'inspiració d'Antoni Gaudí ens acull des de la seva porta d'entrada.

 L'edifici té dos amplis patis que tenen la missió de facilitar la ventilació i la il·luminació interiors. Les seves façanes interiors són un autentics espectacle de llum i colors.

Les pintures que decoren parets i sostres amb motius principalment florals i vegetals ens introdueixen en una jardí imaginari.

L'escala interior que puja al primer pis està protegida per una coberta metàlica construïda amb peces sobreposades que imiten ales d'insectes.

El terrat de la Pedrera és una obra d'art inclassificable , d'una intesa i harmònica bellesa.
Pere Gimferrer l'ha anomenat "El jardí dels guerrers".

El soldats que cobreixen les xemeneis fan guàrdia potegint els badalots per on surtes les escales d'accés.

Badalot coronat per una creu doble, recobert amb trencadís de ceràmica valenciana.

Badalot i torre de ventilació recoberts d'estuc color de sorra.

Un grup de xemeneies estàn cororades per trencadís d'ampolles de xampany. Es diu que Gaudí la voler aprofitar les ampolles que s'havien gastat a la festa d'inauguració de la casa.

Del terrat baixem a les golfes. Ens acullen el 270 arcs catenaris, contruïts amb tres filades de maons plans, que deixen un ample i bellíssim espai diàfan.

Originalment eren les estances del servei: els safareigs i estenedor.
Actualment acull una exposició permanent on es presenten documents, plànols i maquetes que ens permeten conèixer i valorar la genialitat creativa i innovadora de l'Antoni Gaudí.

De les golfes baixem  a la quarta planta on visitem una vivenda que ens apropa a la manera de viure d'una família burgesa de començament del segle XX.

El dormitori dels senyors.
El dormitori del servei.

Gaudint de les vistes del Passeig de Gràcia ens acomiadem de la Pedrera i acabem la nostra jornada de descoberta i de gaudir de l'arquitectura modernista.


Per accedir a l'àlbum de fotos de la sortida, cliqueu aquí.





dissabte, 2 de febrer del 2019

La Doma - Santuari de Puiggraciós

Jordi Garbra-YouTube
Data de la sortida: 30 de gener 2019.
Participants: 27 Caminaires.
Sortida preparada per Isabel Molina i Manel Carbó.
Visita guiada per Verònica Carmona -La Garriga-turisme-

Ens hem desplaçat amb cotxe per la BP-5107 fins a la Garriga.
Per arribar a la Doma cal baixar fins l'antiga carretera N-152 i creuar el riu Congost pel pont que hi ha just davant de la benzinera Repsol.
Trobarem indicadors "la Doma-Cementiri"  per arribar-hi passant per sota de la C-17.

La Doma és un conjunt monumental format per l'antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri.
La primera referència que es té data de l'any 966, al testament del comte Miró I de Barcelona.

El seu nom prové del nom "domer",  (hebdomadarius) que era el clergue que setmanalment s'encarregava dels oficis religiosos.

L'església de St Esteve va tenir 2 domers que s'alternaven i un diaque que hi vivia permanentment i era qui s'encarregava de tenir-ho tot a punt.
Va ser seu de la parròquia fins a l'any 1773 quan es consagrà la nova parròquia a l'altre costat del riu Congost, propera al Camí Ral on s'hi desenvolupà la població.

Aquesta postal antiga ens mostra com era la Doma a començaments del s. XX, abans de la seva restauració feta entre els anys 1957-59, impulsada  pel notari i historiador local Josep Mauri i Serra.

A la part superior de l'edificació destaquen el campanar, el merlets defensius i la torre-comunidor, amb amples obertures als quatre punts cardinals des d'on el sacerdot conjurava amb oracions la protecció de tempestes, pedregades, plagues i tota mena de calamitats...

La portalada d'accés és una obra d'estil gòtic acabada l'any 1563, el seu autor fou Bertran Felip.

La seva construcció no fou gaire reeixida: l'arc apuntat no té la simetria que li correspondria.
El timpà està ocupat per la figura de Sant Esteve agenollat.

Les arquivoltes acaben sobre caps d'àngels i dos rostres, un de femení a l'esquerra i un altre de masculí a la dreta.

I aquí tenim les claus per poder accedir a l'interior de l'església.

Té la planta rectangular amb absis també rectangular.
Disposa de 3 naus. La nau central correspondria a la primera església romànica.
La presideix un magnífic retaule gòtic dedicat a Sant Esteve.

Les naus laterals es van adossar entre 1559-1561, i són plenament d'estil gòtic: amb volta apuntada, nervadures amb claus de volta que descansen sobre columnes poligonals.

Sobre la porta de la sacristia es conserva un document que dóna fe de qui foren els autors:
"Any 1560-Sagismon Blancafort,-Pere Pelliser-Toni Rossello-obrers".

A la nau esquerra s'hi troba la capella de Sant Jaume. Es sap que fou sufragada per immigrans occitans que arribaren el s. XVI i formaren una important colònia.

La volta coberta de carreus i amb quatre nervadures que neixen de la clau de volta amb la representació de Sant Jaume i acaben sobre quatre mènsules amb les figures dels evangelistes.




Retaule de Sant Esteve, datat al voltant de 1492.
És la peça més important de l'església de la Doma,
S'atribueix a  Jaume Huguet i els germans Vergós.

La taula central superior que presideix el retaule representa l'escena de la crucifixió de Crist.


A la taula central inferior es presenta  Sant Esteve sobre un pedestal amb les vestimentes de diaque i la palma a la mà que representa el martiri, rodejat pels dotze apòstols.



Taules laterals del costat dret:

A la taula superior el diaque Esteve manté una discusió amb el sanedrí de la sinagoga defensant la doctrina de Jesús.
Va ser acusat de dir paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu i condemnat a morir lapidat.

A la taula infeiror es representa la troballa l'any 415 fora de les muralles de Jerusalem del cos incorrupte del Sant.
Taules laterals del costat esquerre:

A la taula  superior veiem un miracle del sant: Esteve fa un exorcisme a un nen endimoniat. El dimoni atemorit fuig volant aper l'angle superior dret.

A  la taula inferior es representa la lapidació de Sant Esteve.

I aquí arribem al moment més sorprenent de la visita: al relicari de l'església es  venera una suposada pedra de les 26 amb què van  lapidar el jove Esteve.

A la part baixa del retaule, flaquejant la porta de la sacristia, Sant Pere i Sant Pau.

Entrem a la sagristia on es conserva una antiga costòdia de quan la consagració es feia sense la presència dels fidels.

A la nau lateral dreta està emplaçat un retaule d'estil plateresc, possiblement del s. XVII , dedicat a la Mare de Déu del Roser, flanquejada per Sant Antoni Abad i el jove Sant Joan.

A sota del cor trobem una imatge del dominic Sant  Pere Martir, qui fou inquisidor durant el s. XIII, representat amb el ganivet que un heretge li clavà al cap i la palma del martiri.

També admirem una antiga pila baptismal del s. XVI.
A seu costat es troba l'escala de cargol que permet accedir al cor i a les terrasses de l'edifici.

La terrassa, fortificada defensivament amb merlets,  i al costat N la torre comunidor.


Al costat S el campanar amb teulada piramidal. Encara s'hi poden apreciar senyals de fins on arribava la coberta que es va treure en el procés de restauració.

Vistes de la Garriga des de la Doma.
I acabem la visita a la Doma, tancant l'històric pany i agraint a la Vero tot el que hem après i gaudit durant la visita.

Els Caminaires diem adéu a la Doma.

I ara toca caminar. 
Farem un recorregut lineal fins al Santuari de Puiggraciós.
El camí comença al costat de l'aparcament del cementiri nou, just al costat de la Doma.

El recorregut es troba perfectament senyalitzat, en totes les cruïlles trobarem senyals d'orientacio.
El primer tram del camí és el més exigent: té força desnivell en els primers 2 km fins arribar al coll de la Serreta.

Una paradeta per reagrupar-nos i reposar energia, que encara no hem fet l'esmorzar.

Fem un tram més planer, vorejant camps de conreus i boscos. Ja tenim a les vistes el turó de Puiggraciós i el santuari.

Entrem dins de l'urbanització del Serrat, caminarem per l'asfalt fins arribar a la part alta.

Als peus del Puiggraciós caminem entre antigues masies i noves contruccións.


Aviat trobem l'indicador de la pista que ens porta directament al saltuari de Puiggraciós.

El Santuari de Puiggraciós fou creat l'any 1711 per venerar la Mare de Déu de Puiggraciós.
Des de 1973 hi resideix una comunitat de monges benedictines depenent del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.

Una altra edificació singular és la "torre de telegrafia òptica", construïda el 1850. Al costat, l'antiga capella del s. XVII.

Gaudim de les bones vistes.

Els 27 Caminaires de la sortida d'avui.

I fem la tornada fent el mateix recorregut.

Si voleu conèixer més detalls d'aquest itinerari:



Àlbum de fotos de la sortida, clicar aquí.