Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

divendres, 5 d’octubre del 2018

Espais Naturals del Delta del Llobregat


Data de la sortida: 3 d'octubre 2018.
Participants: 44 Caminaires.
Sortida preparada per Isabel Molina i Manel Carbó
Visita guiada organitzada pel Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.
Tècnics acompanyants: Nestor i Xavier


El Delta del Llobregat ha estat format pels sediments que ha anat arrossegant el riu fins al seva desembocadura. Ocupa un espai de 98 km2 desde Montjuïc fins al Garraf.
Al llarg del temps ha variat molt. L'últim gran impacte el va patir l'any 2005 quan es va desviar la desmbocadura cap al Sud per engrandir el Port de Barcelona.

L'accés  és  fàcil venint per la carretera de B-203, carretera de la Platja del Prat i disposa d'un ampli aparcament.

L'altre equipament que ha ocupat una part important del delta ha estat  l'aeroport.
Just a l'entrada de l'aparcament es troba el sorprenent "Mirador dels avions" on els entuasiastes de l'aeronàutica poden gaudir  de la maniobra d'aterratge  d'un avió cada minut.

Nosaltres, embadalits  per la perícia dels pilots, vam aprofitar el temps per esmorzar i preparar-nos per fer la gran descoberta d'aquest tresor amagat que són els Espais Naurals del Delta del Llobregat.

Seguint la proposta dels tècnics del  Consorci que gestiona l'espai, farem un recorregut que uneix els itineraris 1-2.
Distància: 5 Km
Dificultat: Molt fàcil, sense desnivells.
Aproximadament la meitat del recorregut està sota la protecció de la vegetació.

Aquests itineraris es poden fer lliurement, amb horari de 9 a 17 h.
Estan perfectament senyalitzats.

Ens reunim al punt d'informació on ens reben dos tècnics del Consorci: en Nestor i en Xavier. Ha estat un plaer compartir amb ells els seus coneixements i el bon tracte rebut.

Amb un bon mapa tot s'entén millor!
Les zones protegides estan situats a banda i banda de l'aeroport i serveixen també com a zona de seguretat.

Al primer mirador on pugem és a la torre de Cal Lluquer. De fet és una torre de bombeig d'aigües subterrànies. Aquí ens assabentem que totes les zones humides han estat creades artificialment per restaurar l'ecosistema.

A continuació arribem fins al marge dret del riu Llobregat. L'hem conegut al seu naixement a Castellar de n'Hug i avui el visitem a la seva desembocadura.

I la sorpresa ha estat trobar-hi flamencs. En aquesta època de l'any són freqüents.

Seguim el marge del riu. El Nestor ens explica el sistema de depuració de les aigües: uns "calaixos" o basses artificials que per decantació purifiquen l'aigua.

La següent aturada és a la torre de Cal Malet, en record d'una masia desapareguda.
Des de l'altura s'observa perfectament l'aiguabarreig de l'aigua del riu i la del mar.

Gràcies als binocles també vam poder observar la presència de corbs marins (cormoranes). Les desembocadures són molt riques en peixos on troben el seu aliment.

Seguim l'itinerari ben a ran del riu, però sempre per un sender perfectament delimitat. cal protegir la vegetació pròpia del delta, tot i que també trobem exemplars foranis, com són les palmeres.

Altres trams els fem més a l'interior, amb els marges del camí protegits per canyissars, tamarius, àlbers, pollancres...

Continuem l'itinerari fins a l'extrem del recorregut: la torre de la desembocadura.

Des dalt de la torre, al marge esquerre, són presents les obres d'ampliació del port: sembla ser que les empreses xineses d'exportació necessitem un moll de descàrrega de grans dimensions.

Al marge dret comencen es espais protegits. El camí és una via de serveis. És una zona d'ús privat per a les aus i de regeneració de l'ecosistema.

També observem la algunes zones on queda retinguda l'aigua marina que els temporals de llevant hi aporten. Les formacions vegetals són molt fràgils: matolls capaços d'adaptar-se a uns sòls pobres i alta salinitat.

En una de les basses podem observar una fotja que busca la protecció del canyissar.

També ens sorprèn la força del mar: tot i ser un dia de mar pla, les ones pugen riu amunt amb determinació.

Abandonem la desembocadura per dirigir-nos cap a la la "Pineda de Ca l'Arana.
A la vora del camí ens fixem en una extranya construcció amb fustes...

És un "Hotel d'insectes". Els insectes també són una peça clau en l'eqilibri d'un ecosistema i, per tant, també cal protegir-los.

Un altre model d' Hotel d'insectes.
Per cert, els temibles mosquits, ara que ja som a la tardor i ha començat a refrescar, no han fet acte de presència.

Ens anem acostant a la Pineda de Ca l'Arana.

Ca l'Arana va ser l'última masia senyorial que va sobreviure fins al novembre de 2001, quan fou enderrocada. Els seus voltants eren coto de caça dels seus propietaris.
(Foto i informació Viquipèdia)

Tot i no ser una espècie pròpia d'aquest territori el pi pinyer s'hi ha adaptat molt bé i en aquesta pineda hi viu una important colònia de ratspenats i també de un espècie de mussols: els xots (autillos).

Si observem amb deteniment, descobrirem que també tenen els seus nius.

Continuem l'itinerari cap al moment més esperat: Anem a fer observació dels ocells.
A l'aguait de Cal Tet s'estan fent treballs de conservació i millora, així que ens dirigim cap a l'aguait del Sabogal.

L'aguait del Sabogal és una construcció de fusta amb un ampli finestral d'observació sobre l'estany de cal Tet, que és el més extens d'aquest espai protegit.

Hi hem pogut observar una bona colònia d'ànecs en estat de repòs: anecs grisets.

Una altra espècie d'ànec molt característica del Delta del Llobregat: ànecs cullerots.

Alguna fotja navegant tranquil·lament...
I també ens ha sorprès observar una família de tortugues de Florida, dues de les quals, de grans dimensions. Una espècie invasora que també està present al Delta del Llobregat.

En sortir de l'aguait ja ens dirigim cap al final del recorregut. El camí transcorre vorejant una zona de vegetació també molt característica i pròpies dels aiguamolls: les jonqueres.
En aquesta zona s'hi ha introduït des del 2014 un petit ramat de cavalls de la Camarga que estan adaptats a les zones inundables i aiguamolls i que fan una feina molt important: desbrossar el terreny dels matolls dels que s'alimenten.

S'hi han adaptat tan bé que cada any neixen poltres!

Al voltant de les 13.30 hem avistat una altra "bèstia" de l'ecosistema del Delta del Llobregat:
l'Airbus A380, volant per sobre dels nostres caps!

Acabem la nostra visita als Espais Naturals del Delta del Llobregat
reunint-nos el 44 Caminaires que hem gaudit del dia.


I per acabar bé la sortida, a dinar ben a gust al Restaurant El Parc.

Havent dinat, una passejada pel parc i a buscar l'autocar que ens tornarà cap a casa.



Per accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.






dijous, 27 de setembre del 2018

Can Volart (Cànoves) - Ermita de Sant Salvador


Data de la sortida: 26 de setembre 2018.
Participants: 34 Caminaires.
Sortida preparada per Gil Méndez i Pepi Sánchez.

Els Caminaires ja havíem visitat l'ermita de Sant Salvador de Terrades en d'altres ocasions, però sempre pujant des de Vallfornès.

Avui fem una nova ruta, que no està senyalitzada, però que gràcies a la bona feina de preparació  ha estat un èxit.

Ens hem desplaçat des de les Faldes fins a Can Volart, al capdamunt de la urbanització, des d'on començarem i acabarem el recorregut.

Itinerari lineal d'anada i tornada.
Distància total: 14 km
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà)


Hem pujat fins a la part alta de la urbanització de Can Volart. Trobarem davant nostre dos camins: el de la dreta que baixa, i el de l'esquerra que puja. Agafem el de l'esquerra, vorejant les dareres cases.
A les 8.30 h comencem a caminar.

Aviat trobem una bifurcació. Prenem el camí de la dreta on hi ha el senyal de prohibició i passem per sobre de la cadena.

Des de bon començament el camí té un desnivell ascendent mantingut que ens fa pujar de seguida les pulsacions.

Però el camí està ben cuidat i es fa agradable de caminar pel mig d'aquest alzinar tan ben conservat.

I quan convé, fem una parada de recuperació i reagrupament.

Continuem pujant, però a partir de la meitat del recorregut, el desnivell es suavitza.

L'avantatge de pujar és que anem gaudint de molt bones vistes, especialment cap a les serralades litorals: Aquí una clariana del bosc ens permet veure el Montnegre.

El camí segueix rodejant el turons entre l'espesa vegetació de l'alzinar, però el ferm del camí es troba en molt bon estat per gaudir del camí.

Quan el camí s'ajunta amb la pista més ampla que puja de Vallfornès, és quan veiem per primera vegada l'ermita de Sant Salvador.

La situació de l'ermita destaca el seu perfil rodejat de bosc i dels cims del massís del Montseny.

El primer tram de la pista principal torna a tenir denivell ascendent, però és un tram curt.


Aviat el camí es torna més planer, i en alguna bifurcació ja trobem indicación de la direcció cap a l'ermita. Però no tenim pèrdua perquè les clarianes del bosc ens permeten sovint el contacte visual.

Seguint el camí trobem la senyalització de Can Quintana, la casa de pagès veïna de l'ermita, que ja no fa servei de bar-restaurant.

Passant per Can Quintana ja tenim ben a la vora el nostre objectiu.

De mica en mica anem arribant a l'ermita de Sant Salvador de Terrades.  Han estat 2 hores da caminada. Desafortunadament no hem aconseguit la clau per poder visitar-la.

Ermita de Sant Salvador de Terrades
obra de l'arquitecte  Josep Maria Pericas i Morros
Construcció: 1930

Al davant de la costrucció actual es poden observar les restes dels fonaments de l'antiga ermita.

Si voleu veure el seu interior, accediu al la nostra anterior visita, aquí teniu l'encllaç.


Com sempre, l'estona de l'esmorzar és el moment més animat. Moltes coses per dir-nos i compartir.

Tota la colla de Caminaires que hem visitat Sant Salvador de Terrades


I arriba l'hora de tornar. La baixada serà més fàcil de fer, però el sol també ens farà suar.

Fem el camí de tornada pel mateix itinerari.

Aquest és el trencant més fàcil de passar-se; si seguíssim baixant aniríem a parar a Vallfornès. Pugem fins passar la cadena i vorejarem el turó.

Som al tram de forta baixada. Cal parar atenció, és més fàcil relliscar baixant que no pas pujant.

La baixada l'hem feta en 1 h 30 min, Som arribant a l'urbanització de Can Volart.


A les 13 h. donem per acabada l'excursió. Tornem als nostres vehicles per tornar a casa a dinar.


Si voleu accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.