Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

divendres, 8 de juny del 2018

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


Data de la sortida: 23 de maig 2018.
Sortida preparada per Manel Carbó i Isabel Molina.
Participants: 48 Caminaires.

Hem pujat de bon matí des d'Esterri d'Áneu fins a Espot on amb la col·laboració de l'oficina del Parc Nacional hem organitzat el trasllat amb vehicles 4x4 de tota de colla de Caminaires fins a l'estany de Sant Maurici.

Tots embadalits des del primer moment amb l'admiració del paisatge que ens acull.
Com que som una colla molt gran, fem tres grup per gaudir millor de la nostra estada al PN. Ens acompanyen la Marta, el Cesc i el Gerard.

Zona del PN d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que visitem.
I comencem a caminar en direcció a la cascada de la Ratera.

De mica en mica anem guanyant alçada, en aquest primer tram molt a prop de l'estany.
Passem per un bosc de bedolls. La seva escorça gris blanquinosa contrasta amb el verd fosc del pins negres que els envolten.

A la primavera li ha costat arribar, però per les parts més baixes ja hem trobat florits els narcisos grocs del Pirineu.


I d'altres espècies més curioses, com per exemple aquesta "pingüícula" una petita planta carnívora que atrapa insectes gràcies a les seves fulles enganxoses. Florirà i farà una flor blava molt atractiva.


Aprofitem una clariana per admirar la bellesa geològica dels Encantats:
el Petit Encantat a l'est fa 2.734 m i el de l'oest, el Gran Encantat fa 2.748 m. i enmig l'enforcadura a 2.630 m.

I conèixer la història del nom:
Dos joves caçadors un diumenge al matí, enlloc d'anar a missa, sortiren a caçar isards. Van seguir-ne un muntanya amunt, i en arribar a l'enforcadura van aconseguir matar-lo, però ells hi van quedar petrificats.
Si mireu amb deteniment, ara que la neu ja s'ha fos a les arestes, els podreu distingir.

Seguint la carena cap a ponent, podem observar el gran circ glaciar del Portarró d'Espot, envoltat pel pic de Peguera i el de Subenuix.

Continuem el recorregut i anem guanyant alçada. Amb l'alçada també canvia el bosc: ja ens endinsem per l'avetosa.


El guia ens fa observar el treball dels "picots negres" al tronc d'un avet on estan preparant el seu niu.

Amb una mica més d'esforç arribem a la cascada de l'estany de la Ratera.



Es nota que som a la temporada del desglaç. La caiguda d'aiga és tan abundant que és difícil d'acostar-s'hi, i els admiradors es prenen el seu temps per gaudir del moment.

Realment el salt d'aigua es mereix una bona estona de contemplació!

Reprenem el camí i ja ens adrecem cap a l'estany de la Ratera.

Retrobem el camí principal pujant pel sender de la cascada i fem una aturada de reagrupament.
El Gerard ens explica l'existència per aquestes contrades d'uns éssers extraordinaris: Els "manairons".

Els "manairons" són uns incansables treballadors que van portant les pedres a les tarteres. Algú que ha vist un "manairó" n'ha fet aquest dibuix. Nosaltres no vam tenir sort. Pot ser haurem de tornar.

Ens posem en marxa cap a l'estany de la Ratera. Estem avisats que trobarem neu.

I fectivament, tal com anem guanyant alçada, les parts més descobertes de vegetació per on va el camí trobem més neu acomulada.

Seguint les instruccions dels nostres guies, per seguretat, caminem en filera trepitjant les petjades de les persones que ens precedeixen.

L'arribada a l'estany de la Ratera ens deixa bocabadats.

Estany de la Ratera. El 23 de maig encara amb neu i glaç.


Ens organitzem novament per fer la baixada. El perill de relliscades sobre la neu s'incrementa.

Ja de baixada, des del camí observem espesses colònies de "neret" (castellano: rododendro).

És un resistent arbust que conserva la fulla a l'hivern sota le neu i que viu al Pirineu i als Alps entre 1.500 i 2.500 m d'alçada .
Al juny florirà fent abundants i vistoses flors vermelles.

Retrobem la pista principal que ja no deixarem, fins arribar novament a l'estany de Sant Maurici.

Molt a prop del camí, però amagada per la vegetació,  s'hi troba una antiga caserna militar. Les teulades s'han enfonsat, querò els seus sòlids murs encara resisteixen el pas del temps.

 De mica en mica ens anem reunint a la vora de l'estany.


Mentre esperem que arribin els tot terreny que ens baixaran a Espot, el Parc encara ens ofereix una nova sorpresa: a una distància prudencial, però sense por un grup de cabirols (corzos) ens observen i es deixen observar.

Ens acomiadem del Gerard, la Marta i el Cesc, guies del PN,  agraïnt-los la seva tasca de divulgació i preservació dels valors ecològics d'aquest territori que tan estimen i pel matí tan extraodinari del que hem disfrutat.

Els Caminaires de les Faldes del Montseny
que hem vistat
el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Album de fotos 1: clicar.

Album de fotos 2: clicar.

dimarts, 5 de juny del 2018

La Seu Vella. Lleida


Data de la sortida: 22 de maig 2018.
Sortida preparada per: Manel Carbó i Isabel Molina
Paticipants: 48 Caminaires.

La visita a Lleida forma part del conjunt d'activitats que farem durant tres dies també a la Vall d'Àneu i a la Val d'Aran.

Farem tots els desplaçaments amb autocar.

Després de 2h llargues de viatge amb autocar, ens aturem per esmorzar als Camps Elisis, un bonic parc a les vores del riu Segre.
Un greu inconvenient: els lavabos públics romanen tancats els dies no festius.


Abandonem els Camps Elisis per dirigir-nos cap a la Seu Vella on tenim visita concertada.

Travessem el riu Segre pel Pont Vell.
Com es pot apreciar, el seu cabal és força abundant i inunda les lleres del riu. Estem passant una temporada de pluges primaverals i  també és època de desglaç.


Entrem a la ciutat antiga de Lleida per l'Arc Vell que comunica amb el Carrer Major.

S'hi troba emplaçat el monument a Indibil i Mandoni dos cabdills de la tribu ibera dels ilergetes que es van enfrontar a les tropes cartagineses i romanes.

Arribem a la Plaça de Sant Joan des d'on anirem pujant cap a la Seu Vella gaudint del nous accessos: escales mecàniques, ascensor...

Però també és agradable arribar-hi caminant, sense presses.


Aviat som a la muralla on ens hi trobarem tot el grup.


El conjunt monumental del Turó de la Seu Vella està format per la catedral, el castell del rei i la fortalesa militar.

La fortificació militar del turó s'executà a partir de 1707 quan les tropes borbòniques de Felip V van conquerir la ciutat després de dos mesos de setge i bombardejos.
L'accés a l'interior de la fortalesa es fa per portals oberts a la muralla.

Ens reunim al pla del baluard de l'Assumpció. Som davant de la porta d'entrada al claustre.

 I a la nostra esquerra, a l'angle sud del Clautre, el magnífic campanar, que es pot admirar des de tota la ciutat.

Ens acompanya la Meritxell qui ens farà una visita guiada molt plaent,  combinant rigurosa informació amb un lleguatge a l'abast de tots els membres del grup.


La primera característica molt peculiar de la catedral és la seva distribució.
És un cas únic de catedral que té el claustre situat al davant de l'accés al temple, concebut com si fos un lloc d'espera o de trobada.

La raó és simple: primer es va construir el temple i ja no disposaven d'espai lateral per construir el claustre.


Molt possiblement, els plans de construcció de la Seu del s. XIII , s'assemblarien a aquesta hipotètica il·lustració:  Una ampla escala que pujaria des de la part baixa de la ciutat fins dalt del turó.

L'accés al claustre es fa a través d'un gran arc ogival gòtic. És la Porta dels Apòstols.
Sorprèn que no hi hagi cap escultura. És la conseqüència  dels fets històrics:
Des de 1707 en que fou ocupada per les tropes de Felip V fins l'any 1948, tot el conjunt de la Seu fou una caserna militar.

Al centre del timpà s'ha conservat molt mutilada la figura de Crist entronitzat i uns relleus amb representacions de la cricifixió.

Al mainell central estava situada La imatge de la "Mare de Déu del Blau". Una reproducció de la qual es venera a la Catedral Nova.
Vols conèixer la seva curiosa història? Clica aquí.

Interior del claustre
 El claustre es va contruir entre els segles XIV i XV. Per les seves dimensions és un dels més grans d'Europa. Les quatre galeries mesuren 48 m de llarg i 9 d'amplada.

Cada galeria disposa de 3 grans arcs ogivals i la galeria sud-est té 5 arcs a la façana exterior que la converteixen en un magnífic mirador de la ciutat.




Els 17 arcs  està decorat amb fines columnes que sustenten delicades traceries, totes elles diferents.
És espectacular el joc de llum i ombres que s'hi projecten.

A l'angle sud del claustre es situa el campanar que es va bastir al mateix temps que el claustre. Símbol indiscutible de la ciutat i referent visual des de la llunyania.
De planta octogonal, amb dos cossos i pinacle, conserva 2 campanes del segle XV: La Mònica, que toca els quarts, i la Silvestra, que anuncia les hores.


Des del claustre s'accedeix a l'interior del campanar. Disposats a pujar els 60,6 metres d'alçada per una estreta escala de cargol formada  per 238 graons.

Des de les finestres del campanar es pot observar des de l'alçada la planta del claustre i del temple.

Vistes de la ciutat de Lleida  des de dalt del campanar.
S'accedeix a l'interior de la catedral des del claustre a través del Portal  Major.
És un bellíssim exemple de porta romànica amb un finíssim treball de decoració geomètrica de les arquivoltes, i sense timpà.

Té planta de creu llatina.  La nau central formada per tres naus. Sorprèn la seva buidor.  Tots els elements religiosios i decoratius es van perder durant l'ocupació militar que durà més de 240 anys.

La seva construcció s'inicià l'any 1203 i fou consagrada l'any 1278.
La seva estructura és romànica però les voltes van ser tancades amb els arcs ogivals. És un clar exemple de transició del romànic al gòtic.


Durant el segles XIV i XV la catedral fou ampliada i s'hi construiren diverses capelles laterals que servirien de sepultura de les més importants famílies nobles de la ciutat, rivalitzant entre elles.
La més destacada i ben restaurada es la Capella dels Recasens.

La Capella dels Montcada està en fase de restauració, però es poden admirar dues tombes afortunadament conservades.


Acabem la visita a la capella de Sant Joan B. on es pot veure un audiovisual molt interessant sobre la història i la restauració del conjunt monumental.

Foto de record de la nostra estada a la Seu Vella.
Deixem enrere el turó de la Seu Vella i en dirigim cap al centre de la ciutat.


Passejant pel Carrer Major passem per davant de l'Ajuntament, que aquí a Lleida rep el nom de "Paeria" o casa del "Paer" que significa "Home de Pau". Fou el títol que concedí a la vila el rei Jaume I.


També intentem visitar la Catedral Nova i conèixer la "Mare de Déu del Blau". Però no ho aconseguim, ja està tancada.


Així que, després de tot el matí voltant per Lleida hem d'anar a refer forces i conèixer una mica la gastronomia local.


No podem marxar de Lleida sense fer una passejada per les vores del riu Segre, amb un bon cabal d'aigua i una nombrosa colònia d'ànecs.

Abandonem Lleida en direcció cap a Esterri d'Áneu.
Deixem el pla per trobar-nos amb la nostra estimada muntanya!


Album de fotos 1. Clicar aquí.

Album de fotos 2. Clicar aquí.