Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dilluns, 9 d’abril del 2018

Sant Benet del Bages i Artés



Data de la sortida: 4 d'abril 2018
Sortida preparada per: Josep Mª Nonay i Carlos Pellicer.
Participants: 39 Caminaires.

Desplaçaments amb autocar.
L'anada l'hem fet per la C-16: Autopista Sabadell-Terrassa-Manresa.
La tornada per la C-25 Eix transversal.

Tots dos trajectes de 70-80 km duren1 hora aproximadament.

Espais que formen "Món Sant Benet", espai gestionat pe la Fundació Catalunya La Pedrera.

El Caminaires visitarem el monestir de Sant Benet.

Accés al seu web

L'arribada a Món Sant Benet amb l'autocar ha estat força còmoda, tot i que per arribar-hi s'ha de passar pel centre de Navarcles.
La zona d'aparcament és molt ampla.

I de seguida som a les portes del monestir que venim a visitar.

Però com que tenim concertada la visita a les 11 h. tenim temps per  fer honor a la nostra condició de Caminaires  i anem a fer una petita ruta seguint el "Camí de Sant Benet".

És un itinerari molt tranquil i agradable de fer, especialment ara a la primavera amb la frecor del matí i els camps amb el sembrats ben verds.

Anem guanyant alçada  suaument i se'ns va obrint el paisatge dels conreus típics del Bages: vinyes i cereals. Al fons la ploblació de Navarcles.

Fem una aturada al mirador i aprofitem per esmorzar.

Vistes del monestir des del mirador.
Continuem el recorregut pel "Pla de Sant Genís" entre camps de cerals on ens sorprèn la bona conservació de moltes antigues barraques de pedra seca.

El temps va avançant, fem una aturada per agrupar-nos amb el perfil de Montserrat a l'horitzó i fer la tornada.

De baixada en aturem al "Mirador del Llobregat" des d'on observem el pont oobre el riu i la "Fàbrica Vermella", una important indústria de la llana i el cotó durant bona part de segle XX.
Acabem la passejada fent la tornada pel mateix camí.

Vista del monestir . En primer terme l'absis i la torre del cimbori.
Accedim al monestir a través d'un arc amb volta que es troba sota el palau de l'abat.


Ens trobem al davant de l'església. Destaquen la torre del cimbori amb arcades en 2 pisos i el robust campanar adosat a la façana.


La Gemma, la nostra guia, comença a introduirnos a la història del monestir, fundat l'any 960 per un matrimoni noble en Sal·la, de la família dels vescomtes del Conflent, i la Ricarda, de la família dels vescomtes de Bas.

El matrimoni feu un viatge fins a Roma i aconseguiren la tutela papal i relíquies de Sant Valentí que foren venerades a l'església.
L'església fou consagrada el 3 de desembre del 972 pels bisbes de Barcelona, de Vic i d'Urgell amb la presència del comte de Barcelona Borrell II.

La història del monestir fins l'actualitat està plena grans gestes, especialment durant l'Edat Mitjana en que fou destruït i reconstruït diverses vegades...

Si voleu conèixer la seva història, cliqueu aquí.

La restauració actual del monestir té els seus origens en la família del pintor Ramon Casas. La seva mare, la Sra. Elisa Carbó, filla d'una família d'indians enriquits va comprar la finca del monestir l'any 1907 per construir una indústria tèxtil.


El seu fill i hereu, el pintor Ramon Casas, encomanà a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch la restauració i reforma del monestir.

L'any 1931 fou declarat "Bé Cultural d'Interès Nacional".

L'any 2000 fou adquirit per la Caixa de Manresa, qui fou la responsable de la darrera restauració.

Aquesta meravellosa portada romànica ens dóna accés a l'interior de l'església.


Som a l'interior de l'església. De l'església consagrada l'any 972 no en queda res. Fou totalment arrassada en diverses incursions sarraïnes.

L'edificació actual fou bastida entre els segles XII i XIV.  De planta de creu llatina té una sola nau coberta per una volta puntada i reforçada per tres arcs torals. Es conserven també restes de motllures de decoració barroca.

L'àbsis, de característiques típicament romàniques de planta semicircular, disposa de dues absidioles excavades als murs laterals.


Sota l'absis es troba la cripta, amb elements constructius possiblement pre romànics, els més antics que es conserven.

La volta de la cripta conserva decoració montserratina record de l'últim període monacal: des de 1593 quan el monestir de Sant Benet, per ordre del papa Climent VIII, pasa a ser dependent del monestir de Montserrat.
Projecció a l'absis recordant l'abat Pere Frigola, impulsor de la vida monacal (1554-76)

Seguim la visita accedint al claustre, possiblement l'element més important del monestir.
Fou construït entre els segles XII i XIII.
La seva planta és un quadrilàter regular. Els angles estan formats per pilars massissos.
 Cada ala del claustre està formada per dos grups de 3 arcs de mig punt que descansen a cada costat sobre dues columnes amb capitell. Cada ala també està reforçada al centre amb un pilar.

L'interior del claustre era un espai tranquil de meditació i pregaria per als monjos, cobert de vegetació que ombreja tot el conjunt.
L'escultura dels 64 capitells del claustre és molt variada i de gran riquesa.
Combinen temes vegetals amb d'altres figuratius: animals, monstres, cavallers...

Al primer arc de la galeria de llevant  es troba un capitell reutilitzat, possiblement pre romànic.
Un dels seus costat més visible representa Sant Benet amb un corb a la mà. Explica el miracle del corb que es menja un tros de pa enverinat per evitar la mort del sant.

Continuem el recorregut per les estances visitant el celler, una edificació annexa al costat sud, construïda durant el segle XIV.

D'estil gòtic,  els arcs ogivals que arriben fins la base de la sala li donen una gran amplitud.

I aquí se'ns presenta  una projecció sobre la importància del conreu de la vinya i l'obtenció del vi tant per a la celebració de la misa com per a l'alimentació dels monjos i la població en general durant l'Edat Mitjana.

A sobre del celler, a finals del segle XVI es van construir noves cel·les per als monjos que en aquell venien  des de Montserrat a millorar els seus coneixements teològics i artístics.
Aquest espai fou totalment reestructurat per adaptar-lo com a vivenda.

En aquest espai també es conserven restes de la vinculació entre els monestirs  del Bages i Montserrat:

Escut de Montserrat procedent de l'absis de l'església.

Imatge barroca de la Mare de Déu de Montserrat.
En la darrera restauració es va reconstruir l'espai d'una cel·la monacal de l'ordre de Sant Benet.

Tota una ala de cel·les monàstiques va ser transformada per Puig i Cadafalch en una magnífica galeria oberta al jardí per al gaudi de la família Casas Carbó.

I des del jardí, abandonem les estances monacals acabant la nostra visita.

Tota la colla de Caminaires que hem visitat Sant Benet del Bages.

Després de la visita ens hem desplaçat a la veïna població d'Artés.

Al restaurant "La Sardana" hem dinat i hem tingut una bona estona de repòs. Un establiment per recomanar: bona atenció bona cuina i preus ajustats.

I amb la disgestió feta ens hem adreçat a visitar els cellers "Artium", també conegut com el celler del "Sindicat" pels seus orígens.


Ens rep l'Anna, l'enòloga del celler qui durant tot el recorregut ens ha transmès l'entusiame per la producció de la terra i l'elaboració de bons productes.

El Celler Atrium té una llarga història. Els seus orígens són el sindicat agrícola que fundaren un grup de pagesos  assessorats pel capellà del poble Mossèn Martí Sanglàs. Era l'any 1908.

Actualment formen part de la "D.O. Pla del Bages.  Les vinyes d'aquesta DO ocupen unes 550 ha i produeixen cada any al voltant de 850.000 ampolles de vi.

El producte estrella del celler és el vi blanc elaborat amb el raïm "picapoll", una varietat tradicional d'aquesta comarca que, malgrat ser de producció més reduïda, ofereix vins d'especials qualitats.

A la sala de premsat i fermentació ens explica les diferències en el procés d'elaboració dels vins blanc, rosat i negre.

Ens ha sorprès conèixer que en aquesta zona es conserven tines de fermentació que els pagesos feien soterrades en les seves pròpies vinyes per evitar el difícil transport de la verema pels camins.

Baixem a la zona d'envelliment en barriques de roure. Aquí coneixem les característiques del vins:

Criança: envelliment 24 mesos, 6 en barrica.
Reserva: envelliment 36 mesos, 12 en barrica.
Gran reserva: envelliment 60 mesos, 18 en barrica.

Acabarem la visita al pis més profund del celler on les ampolles de cava estan fent la seva "criança"...

Però per arribar aquí ja han fet tot un camí:

Cada varietat de raïm es premsa i fa la primera fermentació que el tranformarà en vi. Aquest procés dura entre 25 i 30 dies a temperatura controlada: entre 15 i 18º.

Quan ja es tenen els vins base, arriba el moment del "cupatge": la barreja equilibrada dels vins de Macabeu, Xarel·lo i Parellada.  A cada ampolla se li afegirà una barreja de licor i llevat per provocar la segona fermentació en ampolla.
I comença la criança, amb un temps mínim de 9 mesos.
Durant aquest temps s'anirà fent cada dia el remogut de les ampolles aconseguir que el sediment de la fermentació quedi al coll de l'ampolla.
Temps mínim de criança:

Cava Jove:       9 mesos
Reserva:         15 mesos
Gran Reserva: 30 mesos

I arribarà el moment del "degollament": se li treu la "xapa"i els sediments del coll perquè quedi ben transparent.
Finalment se li afegeix el "licor", el secret de cada celler, es posa el tap de suro, el murrió i es vesteix l'ampolla  amb les etiquetes.
Llest per a la seva venda.
Acabem la visita fent una degustació dels seus caves.

És un gran plaer per als Caminaires gaudir del cava de la 1ª cooperativa de Catalunya que va començar a produir cava des de l'any 1950. 












Enllaç a l'àlbum de fotos. Cliqueu.




dijous, 15 de març del 2018

Òrrius-Castell de Burriac


Data de la sortida: 14 de març 2018
Sortida preparada per: Pere Pont i Manel Carbó
Participants: 20 Caminaires.

Recorregut lineal de 7 km d'anada més 7 km de tornada.

Grau de dificultat:
4/5 (alta)
En tot l'itinerari es van alternant trams de pujada i baixada.
Desnivell acumulat:
400 m.


Ens hem desplaçat amb cotxe fins a l'entrada d'Òrrius. A la part baixa del poble hi ha una zona d'aparcament i és un bon punt per començar el recorregut.


Comencem a caminar en paral·lel amb la riera uns 100 m, i en una cruïlla on hi ha un monòlit commemoratiu del l'escola Francesc Macià, girem cap amunt a l'esquerra. És el camí de Can Prat.

Seguim pujant per la pista encimentada i passem per davant de Can Prat.


Can Prat és una masia molt antiga, documentada des de l'any 1635 i com a curiositat, conserva una garita de vigilància al costat esquerre de la façana.



Passat Can Prat, la pista ja és de terra i entrem al "Parc Natural del la Serralada Litoral".
El recorregut que fem no està senyalitzat, però a les cruïlles anirem trobant indicadors de direcció cap a Argentona i Cabrils.



La pista es troba en molt bon estat, i malgrat que té desnivell ascendent, el camí és molt agradable de fer.



Passem pels voltants de Can Blanc.


Aquest tram és la zona més obaga del recorregut. Ens criden l'atenció alguns vells exemplars d'alzines sureres al marge del camí.


Fem una aturada de reagrupament en una cruïlla d'un surt un desviament cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.


Ens desviem una mica i ens endinsem dins del bosc en un espai molt especial: el "Laberint del bosc de Cabrils" un lloc  de meditació zen.


Un espai on sentir l'energia de la Natura i trobar les millors sensacions de benestar personal.

Tornem al la pista en direcció a Argentona i Cabrils fins arribar al Coll de Gironella on hi ha la cruïlla de Quatre Camins.
En aquest punt tenim dues possibilitats:
1. Seguir recte en direcció al Turó d'en Cirers on hi ha una torre de vigilància.
2. Agafar el camí de la dreta que baixa cap a la urbanització la Llobera.

Agafem la segona opció que és una mica més llarga però més fàcil de fer i més ben adaptada a les nostres capacitats físiques.
La baixada és força accentuada.


El camí passa pel costat d'una font i amb uns bancs on reposar. Ara anem de baixada i no ens aturem, però pensem en la tornada.

Entrem a l'urbanització  la Llobera i seguim sempre els carrers que la limiten per la part superior, rodejant el turó.


Sortim de l'urbanització novament trepitjant sòl natural i tenim per primera vegada a la vista el nostre objectiu: Ja veiem a la llunyania el castell de Burriac.


Fem un bon tram de baixada. Tot el desnivell negatiu que ara estem fent, l'haurem de fer de pujada per arribar a Burriac.


En la bifurcació que es desvia la pista en direcció a Cabrils, s'hi troba la "Creu de l'Avella".

Aquest indret té una història molt romàntica de "moros i cristians".

Per llegir-la, clica aquí.


Al voltant de la creu trobem el lloc idoni per fer la parada de l'esmorzar  i tornar a agafar energies per al tram final, que serà el més dur.



Preparats per continuar el recorregut. Des de la  Creu de l'Avella encara farem un tram descendent, ja en direcció al castell.

Vista del castell de Burriac baixant des de la Creu de l'Avella

En l'últim tram de baixada deixem la pista principal per agafar una dercera baixant a l'esquerra quan comença una corba pronunciada a la dreta. Té una fita baixa de senyalització i és fàcil no adonar-se.

La drecera ens comunica amb el camí ample per fer la pujada final.


És aproximadament 1 km de pujada pronunciada que cal fer-la amb tranquilitat controlant les pulsasions.


Aquest penúltim esforç acaba en arribar al monòlit commemoratiu dels municipis de la "Baronia del Maresme".


I ja estem enfilant la darrera pujada. El vell camí aixaragallat ha estat cobert amb ciment. Menys perill per als turmells... però costa de pujar.


I la satisfacció de ser ja a les portes del castell.



Sota la torre de l'homenatge que tantes vegades veiem a l'horitzó caminant pels camins del Montseny.

Tota la colla que hem arribat  al Pati d'Armes del Castell
Vistes del Massís del Montseny des del castell de Burriac

I comencem la tornada amb el sol de migdia. Ara sí que podem dir que anem a entrar a la primavera!

Passant el monòlit de la Baronia del Maresme, ara de baixada.

Enfilant la drecera de pujada cap a la Creu de l'Avella.

Passant novament per la cruïlla de la Creu de l'Avella, pujant cap a l'urbanització de la Llobera.

Travessant l'urbanització la Llobera en direcció als "Quatre Camins".
Pujant cap al coll de Gironella.

Baixant en direcció a Òrrius.

I ens retrobem a l'aparcament on hem deixat els cotxes per fer la tornada cap a casa.
La tornada des de Burriac fins a Òrrius l'hem feta amb només 1 h i 45 min.