Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dimecres, 14 de desembre del 2016

Font de Passavets-Turó de l'Home


Data de la sortida: 7 de desembre 2016
Sortida preparada per Ana Pérez i Manel Carbó
Participants: 14 Caminaires.

Recorregut circular d'uns 8 km de distància.

Senyalitzat PR-C 208

Desnivell: 500 m. aprox.
Grau de dificultat: 4/5 mitjà-alt.

Sortida i arribada a la Font de Passavets.

Ens hem desplaçat amb cotxe fins a l'aparcament que hi ha molt a prop de la Font de Passasvets, seguint la carretera BV-5114,  passada Santa Fe  en direcció a Sant Marçal, km 22.

Malgrat la data, a les 9 h. tenim 8ºC a l'aparcament. Cel serè i sense vent.


Ens endinsem a la fageda, tota una catifa de fulles cobreix el camí. Els primers rajos de sol comencen a il·luminar-nos.

De seguida trobem la Font de Passavets ( camí de "Pas dels avets").


El camí s'empina de valent i fent ziga-zaga anem guanyant alçada.



Malgral que hi ha molts encreuaments de camíns, el recorregut està perfectament senyalitzat.

Anem fent petites aturadas de descans i reagrupament.


I novament cap amunt!
Alguns trams tenen fort desnivell, però cadascú al seu ritme anem superant les dificultats.


Un tram del recorregut passa entre els avets que formen la que es considera l'avetosa natural més meridional d'Europa.


Novament a la fageda i guanyant alçada.

Ens desviem una mica del camí i baixem a visitar el Pou de Glaç del Comte, recentment netejat i protegit per una barana.

Interessant article sobre els pous de glaç: clicar aquí.


La presència de tota la colla, dóna millor  la proporció de les dimensións d'aquest pou de glaç.



Reprenem el camí i anem veient com es va apropant i fent-se més clara la silueta del cim del Turó de l'Home.


Arribem al coll dels Rocs Cremats
i deixem el camí per enlairar-nos una mica.
Val la pena per les vistes.


El preciós perfil de les Agudes, amb la Plana de Vic al fons.



Les valls de Santa Fe i d'Arbúcies. Fis i tot distingin allà a valkl el Castell de Montsoriu, confós entre el color tardoral de la vegetació.



Passats el Rocs Cremat desapareix la vegetació. A la zona on encara no ha arribat el sol, el terra és ben glaçat.



Últims esforços per arribar al nostre objectiu.

Aturada al peus del cim, al Coll Pregon, ben arrecerats del vent i gaudint del sol per esmorzar i refer forces.


També per embadalir-se amb el paissatge, amb vistes més enllà de Montserrat.

I a l'horitzó, la lluentor del reflex del sol al mar.


Ja de camí cap al cim. El camí que antigament es feia directe cap al refugi s'ha desviat per tal de recuperar la vegetació d'aquesta zona.


Ens reagrupem abans del cim perquè les vistes que arriben fins al Pirineu nevat són una meravella.

I ara sí. Ja som al cim del Turó de l'Home (1.706 m)

Deixem el Turó de l'Home i comencem la baixada en direcció a Les Agudes


Inicialment seguim el sender que porta a Les Agudes, però aviat es troba l'indicador de desviament pel SL. La baixada es fa més pronunciada.


Passem per un tram amb uns fajos amb unes formes espectaculars.


I més endavant anem trobant boixos grèvols també molt grans amb les llavor vermelles destacant del verd intens de les fulles,


I arribem a Font de Briançó. 
Malgrat l'alçada a la que es troba la font  (1.500 m) l'aigua hi brolla tan abundant que sobresurt per dalt de la paret.


Continuem la baixada pel sender i fem un llag tram amb ziga-zagues, però aquest tram  és menys costerut, tot i que cal vigilar amb les pedres que s'amaguen sota les fulles.



Arribem a la part més baixa i hem de travessar la riera de Passavets amb un cabdal força abundant. Aigües que aniran bé al pantà de Santa Fe.



Tornem a ser a la Font de Passavets acabant el nostre recorregut.


La caminada ha estat d'unes 4 hores a les que cal afegir la parada d'esmorzar i les altres paradetes per admirar els paisatges...
Se'ns han fet passades les 14 h. i tornem a dinar a casa.



dijous, 1 de desembre del 2016

Arbúcies-Joanet-Salt de la Dona d'Aigua


Data de la sortida: 30 de novembre 2016
Sortida preparada per Mª Àngels Muñoz i Ana Pérez
Participants: 26 Caminares.

Desplaçament amb cotxe fins a Arbúcies.
Sense entrar a la població, després de la 1ª rotonda, a dreta, deixem els cotxes al final d'un polígon industrial on es troba el tanatori.

Itinerari linial d'anada i tornada. Fins a Joanet aproximadament 10 Km, més 2 km d'anar i tornar al Salt de la Dona d'Aigua.

Sender sense marcar, però seguirem un bon tram les marques del GR-83

Grau de dificultat: 3/5 (mitjà).



Comencem a caminar passades les 9.15 h.  per un camí ample paral·lel, però allunyat de la carretera.


A la nostra dreta tenim el Massís del Montseny, vist des de l'altra banda d'on nosaltres venim.
A l'inici del recorregut, el Castell de Montsoriu vigila els nostres passos.


De mica en mica el camí va girant en direcció N i apartant-se de les vies de comunicació.
Passem pel costat del Can Call, que actualment sembla deshabitada.



Haurem caminat aproximadament 500 m i trobem l'únic indicador que trobarem en tot el recorregut. Curiosament, Joanet ni tan sols està indicat.
Seguim en direcció a la Font dels Traginers.


Aquest primer sector del recorregut és planer  i es fa sense dificultats.


Aturada de reagrupament davant de Can Riera de la Pineda.

Casa pairal molt antiga restaurada rencentment i convertida en un negoci d'hosteleria.

Can Riera de la Pineda


Seguim el camí que voreja la Riera de Riudecòs.


Aviat trobem un petit indicador que ens assenyala el camí que porta cap a la Font dels Traginers.


Fem la baixada per un estret corriol fins a la riera, per on baixa bastant aigua, fruit de les pluges dels darrers dies.



Veiem la font a l'altre costat de la riera, però no la traspassem. No ens cal reomplir les cantimplores.



Continuem vorejant la riera una bona estona.

Travessem una plantació de pins de grans dimensions.


Acaba el camí ample i trobem el desviament que comença la pujada. Aquí ja trobarem les marques del GR i comencem a pujar.


Tal com anem pujant anem endinsant-nos en un magnífic alzinar en perfecte equilibri ecològic com ho demostren els abunants líquens  adherits a les escorces.



Fins i tot ens aturem admirats per la bellesa d'alguns exemplars d'alzines sureres.


I per la capacitat d'adaptació al medi d'algunes plantes: Aquesta frondosa falguera arrelada en una esquerda de roca.



Som al tram més dur de la pujada. Hem deixat una drecera marcada con GR, seguint la pista més ampla i hem recuperat el GR més endavant. Hem allargat una mica el recorregut però hem evitat un corriol difícil.


Arribant ja a Joanet, passem per un tram de castanyers.


Som entrant a Joanet...

I aquest és el magnífic paissatge que divisem.


Joanet és un antic poble annexionat a Arbúcies. Actualment hi viuen unes 20 persones.
El nucli del poble està molt cuidat i es conserven edificacions antigues ben conservades.

Crida l'atenció el pont que comunica la rectoria amb el campanar.
L'església parroquial està dedicada a Sant Mateu, però no la podem visitar.

Ens situem a la petita plaça que hi ha davant de l'església per recuperar forces. Hem caminat aproximadament 2 h i 20 min per arribar-hi.


També celebrem Sant Andreu a l'honor del nostre amic Caminaire Andrés, gaudint dels exquisits pastissos que ens fa la Celia.

I també donem la benvinguda oficial a dos nous Caminaires: L'Alícia Planas i el Manel Reyes.
Seguint la tradició caminaire: Se merecen una.. OOOLAAA!
La "foto oficial" amb tota la colla.


Abandonem Joanet ben passat migdia.


La baixada l'hem feta seguint la drecera. A ritme lent i tenint cura de les relliscades.


Ja som al pla, apropant-nos a Can Riera de la Pineda.


Hem arribat a la bifurcació des d'on surt en camí cap al Salt de la Dona d'Aigua. Se'ns han fet gairebé les dues. La majoria del grup decideix anar cap als cotxes per tornar a casa.



Un petit grup no volem perdre la oportunitat de conèixer aquest indret.

Afortunadament portem bones guies, perquè no hi ha cap indicació.


Realment l'accés no és gens fàcil, i menys quan la riera baixa amb bon cabal d'aigua.


Però aquí som la "colleta" amb l'obectiu aconseguit... és clar que hi falta el fotògraf: el Manolo!

El Salt de la Dona d'Aigua.
(Museu Etnològic del Montseny)