Parc del Corredor. Can Bosc, sender SL-C80

Data de la sortida: 16 de novembre 2016.
Sortida preparada per Manel Carbó i Gil Méndez.
Participants: 23 Caminaires.

Mapa: Xarxa de Parcs Naturals de la Dip. de Barcelona

Desplaçament amb cotxe per carretera de Llinars a Dosrius B-510.

Al coll de Can Bordoi s'agafa la carretera del Corredor i es van trobant indicadors.

Gràfic: Xarxa de Parcs Naturals de la Dip. de Barcelona

Recorregut circular de 10 km aprox.

Desnivell positiu acomulat. 300 m aprox.

Grau de dificultat: 3/5 mitjà.

Can Bosc és una masia senyorial construïda els segles XVI-XVII que fou pavelló de caça i residència d'estiueig dels comtes de Bell-lloc. Actualment pertany a la Diputació de Barcelona i està en procés de restauració.
És al terme municipal de Dosrius.

A l'altre costat de la pista s'hi ha habilitat un aparcament i és des d'aquest punt que comença el sender SL-C 80.

L'itinerari està perfectament senyalitzat en tot el recorregut.

Ens posem a caminar a les 8.45 h. amb una temperatura fresca: 3ºC.

A la sortida de l'aparcament s'hi troba un mapa del recorregut i informació complementària.

El camí comença planejant per l'obaga entre l'alzinar amb molta presència de gran pins i evidències de ser l'hàbitat de senglars.

Abans de mig km de caminar, al costat esquerre del camí, trobem un indicador de la presència d'un pou de glaç.

Cent metres més enllà passem per la Font del Ferro. Actualment no hi raja aigua.

A partir de la Font del Ferro comença un tram ascendent i amb el terra més irregular, cal parar compte.

Nosaltres anem guanyant alçada i el sol també. Comencem a sentir la seva agradable escalforeta.

Arribem al pla de Can Miloca on enllacem amb la pista principal. Seguirem un  tram per aquesta via.

Aviat trobem a l'esquerra la indicació de desviament per un sender més estret que fa baixada, en alguns moment bastant pronunciada.

En aquest tram caminem aproximadament 15-20 min. entre un alzinar molt espès. Som als dominis de Ca l'Arenes.

Des del començament, hem caminat aproximadament 1 hora i ja som al dolmen de Ca l'Arenes.

Fou descobert l'any 1997, i els treballs arqueològics de restauració es feren entre els anys 2006 i 2007.
Té una antiguitat d'uns 5.000 anys.

Els dolmens són construccions de sepultura col·lectiva fets amb grans lloses de pedra i que estaven recoberts per terra, tenint forma de turonet.

Al voltant del dolmen de Ca l'Arenes ens fem la foto tota la colla.

Seguim el recorregut. A partir del dolmen de Ca l'Arenes fins arribar al santuari del Corredor farem el tram més dur d'ascensió continuada en alguns moment de força desnivell.

Cal anar dosificant l'esforç. Afortunadament ens fa un dia de tardor molt agradable: assolellat i les sensacions al bosc són indescriptiblement agradables.

Al marge del camí ens trobem amb la curiosa sorpresa del "Pi cargolat".

Un bon motiu per aturar-se, admirar la capacitat d'adaptació de la Natura i fer-se fotos...

Seguim el camí, sempre en pujada. Crida la atenció la presència d'abundants blocs de granit de grans dimensions.
Seran altres dolmens pendents d'estudi i restauració?

Ja a la part alta del recorregut ens aturem a la pedrera de les roques del Pare Jaume.
Admirem la capacitat de treball dels nostres avantpassats.

A les 11 h arribem al pla del Santuari del Corredor. Amb una perspectiva magnífica!
Som al punt més alt: 633 m

El santuari del Corredor té els seus orígens l'any 1530, quan en Salvi Arenas feu construir una capella  per a l'ús dels masovers d'aquesta contrada.

L'actual construcció és de finals del s, XVI en estil gòtic tardà.
S'hi venera la Mare de Déu dels Socors.
Només es pot visitar el caps de setmana.

Si voleu conèixer millor la seva història, cliqueu aquí.

Fem l'aturada de l'esmorzar,
El sol ens acompanya esplèndidament, ben protegits pel magnífic campanar amb gàrgoles i merlets.

També és el millor moment per rebre informació de propers esdeveniments. Eva i Ana ens han estat preparant la sortida cultural a Manresa.

I aprofitem per donar la benvinguda a un nou caminaire de 4 potes: en Coco.
Té la sort que la Satu vetla per ell perquè ha estat un començament dur per a ell: tanta pujada...

Deixem el santuari del Corredor seguint els indicadors del SL-C80, que evita la pista principal.

Novament caminem entre la natura, ara refets del cansament i amb l'energia de l'esmorzar.

Abans d'arribar a l'àrea d'esplai del Corredor ens reagrupem perquè trobem indicadors de dos desviaments:

El primer ens condueix per un estret sender de baixada molt pronunciada fins a la Font del Grèvol, molt ben restaurada, però on tampoc hi raja aigua.
Hem de refer el camí de pujada.

I el segon desviament, més planer, ens condueix fins al "Mirador".

Una plataforma de fusta que ens permet gaudir d'unes vistes magnífiques.

Vistes des del Mirador.

Deixem el Mirador en direcció a l'àrea d'esplai.

Sense passar per l'àrea d'esplai, es desviem en direcció cap a la zona d'acampada que hem trobat totalment rehabilitada.

l'itinerari combina trams per corriols estrets per l'interior del bosc, amb trams de pista ampla i espais més oberts que ens permeten veure com ens allunyem del cim del Corredor.

La major part de la baixada la fem coincidint amb el GR92, camí que hem fet d'altres vegades que hem vingut al Corredor.

Hem caminat aproximadament 1h i 20 min i ja som arribant a Can Bosc. Des d'aquest costat apreciem millor el conjunt i les obres que s'estan fent. Passem pel costat de l'heliport.

A les 13.20 h. ens retrobem amb els nostres vehicles per fer la tornada cap a casa. La temperatura al migdia: 16ºC.
Un altre matí caminaire magnífic!

Si voleu veure l'àlbum de fotos de la sortida, cliqueu aquí.

Collformic-Sant Segimon

Data de la sortida: 2 de novembre 2016.
Sortida preparada per Martí Colomer.
Participants: 22 Caminaires.

Desplaçament amb cotxe fins a Collformic per la BV-5301.

Recorregut lineal d'anada i tornada pel mateix itinerari. Distància total: 10 km aprox.

Desnivell positiu acumulat: 300 m aprox.

Grau de dificultat: 3/5 mitjà.

Matí molt agradable. Temperatura a les 9 h. de 9ºC que anirà pujant fins als 17ºC , amb cel clar i net.

A l'aparcament habilitat a l'esquerra del coll de Collformic ja trobem els indicadors d'inici de la caminada.

Tenim dues opcions: Agafar la drecera des de la "Creu dels Carlins" a l'altra banda de la carretera o iniciar la pujada més suaument.

Nosaltres escollim la segona opció: escalfarem motors més tranquil·lament.
Fem un petit tram sobre l'asfalt de la carretera en direcció al Brull i als 50 m ja trobem la pista a la dreta de la carretera.

La pista és ampla i es troba en perfecte estat. Està ben senyalitzada, tot i que portem un guia molt experimentat, no hi ha perill de pèrdua.

Aquest primer tram en ziga-zaga és ascendent de manera continuada però sense grans desnivells. Alternem espais amb vegetació baixa, predominantment ginesteres, i també zones boscoses. Per aquí estem passant entre àlbers que ja perden la fulla.

Tal com anem guanyant alçada apreciem més nítidament el contrast del cel blau i la boira baixa que tapa tota la vall del Congost.

Fem una aturada de reagrupament a l'encreuament de camins amb la pujada al Matagalls.

Gaudint d'aquesta magnífica panoràmica, 

fins a les crestes de Montserrat sobresortint del mar de núvols.

Continuem un bon tram del camí en direcció NW gairebé planejant.

Els canvis de direcció de la pista ens enfronten amb la presència del nostre admirat Matagalls.

Cap a mig recorregut tenim un tram de baixada cap una torrentera. En aquesta zona obaga el camí transcorre entre una magnífica fageda que ja està en el procés de perdre les fulles.

Sota un majestuós i protector faig ens fem la foto de tota la colla.

Martí, el nostre experimentat guia, i "alma mater" dels Caminaires, ens mostra el faig sota el qual les primeres colles de Caminaires s'aturaven a esmorzar camí de Sant Segimon...  la bellesa del qual va ser pintada per José Blanco, un dels Caminaires fundadors.

Travessem el torrent i continuem el camí, novament el suau ascensió.

En aquest tram del camí ens sorprèn trobar magnífics exemplars de boix grèvol (acebo)

Carregats de llavors.
Les admirem, però sense tallar-ne cap. És una espècie protegida i no volem que desapareguin dels nostres boscos.

Continuem el nostre recorregut. ja som a l'últim terç de l'itinerari previst.

Fem una petita aturada per gaudir de l'aigua de la font de Sant Miquel dels Sants.

Arribant a Sant Segimon per l'obaga per on puja el camí de Viladrau.
Sant Segimon es troba dins del terme de Viladrau.

Arribem fins a l'accés a Sant Segimon que es troba lamentablement tancat.

Actualment pertany als propietaris de la masia de Can Gat, la més pròxima a l'ermita de l'Erola, que també hem visitat.

l'edificació més propera a l'entrada s'ha restaurat i ofereix serveis de restauració els caps de setmana.

L'antic monestir es troba en fase de restauració.

L'aplec de Sant Segimon es celebra el 1r diumenge de maig.

Si voleu conèixer la seva història, cliqueu aquí.

Sortim dels dominis de Sant Segimon buscant un bon lloc on fer l'aturada per esmorzar.
Ens situem al coll de les tres creus.

Sí que hi són les "Tres creus", tot i que al costat de l'antena de telefonia es fan gairebé invisibles.

Nosaltres gaudim de la pau de l'espai i de la bellesa del paisatge. Arribar fins aquí han suposat 2 hores de caminada i cal recuperar energia.

Tot i que hi ha qui en va sobrat de forces i aprofiten per visitar Sant Miquel del Barretons.

Comencem el retorn quan ja som gairebé a migdia.

Gaudint del camí i del bon temps que tenim aquest començament de la tardor.

El Montseny sempre té un gran atractiu per als que ens agrada gaudir de la natura i de les bones caminades, però la tardor té un encant especial.

L'escalfor del sol ha anar desfent les boires matinals.

Ja som on es troben els camins de Sant Segimon i del Matagalls.

Decidim fer la baixada per la drecera.

Aviat tenim a les vistes Collformic.

Hem fet la tornada amb 1 h i 20 min.
A les 13.30 iniciem el retorn cap a casa.

Si voleu accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.