Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 22 de setembre del 2016

Vallfornès-Forn del Vidre-El Vilar-Font dels Capellans-Can Canela

Data de la sortida: 21 de setembre 2016.
Sortida preparada per Martín Colomer
Participants: 22 Caminaires.

Desplaçament amb cotxe fins a l'aparcament de Vallfornès.

Itinerari circular d'uns 14 km. de llargada.
Hem començat a caminar a les 9 h. i hem acabat a les 13.15 h.

No està senyalitzat.

Dificultat: 3/5 (mitjana)

Desnivell 350 m.

L'itinerari comença fort: Una pujada mantinguda d'aproximament 1 km. És aconsellable prendre-s'ho amb calma i anar pujant de pulsacions.
La fresca del matí ajuda.

Reagrupament a la barrera del pantà de Vallfornès i ens alleugerim de roba.

Continuem el recorregut vorejant l'embassament, en aquest tram el camí és ben planer.

La situació del pantà és el propi de finals de l'estiu, un estiu molt sec.

Tots desitgem que arribin les necessàries pluges de la tardor.

Nou reagrupament a la cruïlla de camins. Deixem a la nostra dreta el camí de Can Cuc i seguim recte el camí que voreja la riera de Vallfornès.

Deixada la pujada de Can Cuc, el tram que seguim és planer, però de mica en mica va començant a notar-se el desnivell ascendent.

Nova aturada de reagrupament a la cruïlla de la Masia de Vallfornès.

Continuem seguint el camí que voreja la riera i la travessarem per sobre d'un pont.

Passat el pont, comencem a pujar pel vessant de l'obaga. A partir d'aquest punt el desnivell ascendent va fent-se més intens.

Aviat trobem les restes del conegut popularment entre les gents de territori com "Forn del Vidre".

Realment, si no saps que hi és, fàcilment pot passar desapercebut tapat per la vegetació.

L'accés està una mica complicat perquè el corriol que hi porta està totalment colgat de verdisses, senyal de que està poc transitat.

L'edificació està en estat de ruïna total i no és gaire aconsellable endinsar-se gaire per evitar riscos.

No he trobat cap catalogació ni al web de l'Ajuntament de Cànoves ni a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Al mapa topogràfic de l'Institut Cartogràfic i d'Alpina només hi consta el nom de "Forn".

Acabada la visita a les restes del Forn del Vidre, fem l'aturada de l'esmorzar als marges del camí.

És el moment de compartir!
Aqui teniu la Celia ofererint-nos la seva magnífica coca. Tota una tentació!

Animats per la reposició d'energia, reprenem el camí. Aquest tram serà el més dur. Fins arribar al Vilar superarem uns 300 m de desnivell.

Tal com anem guanyant alçada gaudim de les millors vistes a l'altre vessant: La Masia de Vallfornès, Can Cuc, Can Quintana, l'església de Sant Salvador... És un territori que coneixem bé.

Fem una aturadeta a la Font de la Teula.

Sorprenentment fins i tot hi surt un rajolí d'aigua.

Una mica més d'esforç i ja som al Vilar, una antiga masia actualment propietat de la Diputació.
Som al cim d'avui: 800 m. d'altitud.

I aprofitem per fer-nos la foto de tota la colla.

I també donem la benvinguda a un nou Caminaire: en Pere Pont, originari de Santa Agnès de Malanyanes i resident a Les Faldes.

I com mana la tradició caminaire de benvinguda:

... Este chico se merece una OLAAA!

Esperem i desitgem que es trobi molt a gust entre nosaltres i que gaudim junts de moltes caminades.

Reprenem l'itinerari previst: comencem la baixada seguint el camí que hem fet de pujada. Al cap d'uns 500 m. de baixada trobem un desviament a la dreta. No està senyalitzat, però el nostre guia d'avui, el Martín té ben clar el recorregut.

El sender de baixada, tot i ser un camí secundari es troba en perfecte estat i amb moltes ziga-zagues per anar superant el desnivell. Hi ha moments en que es té la sensació d'anar en sentit equivocat.

Un indicador de que anem pel camí correcte: Ens trobarem un memorial arran del camí: ACC 1920-2000.

I arribem a la Font dels Capellans. Feia molt de temps que els Caminaires no la visitàvem.

I la sorpresa, al contrari que la Font de la Teula, és que no hi raja ni una gota d'aigua, tot i estar a menor altitud. Esperem veure-la recuperada.

Continuem baixant i el camí passa vorejant unes instal·lacions d'una hípica que estan en desús.

Molt a prop de la hípica accedim a la carretera. Molt a prop de la brasseria "Can Canela" on estratègicament hi hem deixat un cotxe que portarà la resta de xofers a...

L'aparcament de Vallforners on recuperarem els cotxes per tornar cap a casa a dinar.

Hem acabat la sortida!

Si voleu accedir a l'àlbum de fotos de sortida, cliqueu aquí.

divendres, 5 d’agost del 2016

Camí de Ronda Sant Feliu de Guíxols-S'Agaró

Data de la sortida: 22 de juny 2016.
Sortida preparada per Pepi Sánchez i Gil Méndez.
Participants: 40 Caminaires.
Recorregut lineal d'anada: 8 km aprox.
Nivell de dificultat: 2/5 (Baix)

Desplaçament amb autocar fins a Sant Feliu de Guíxols.

Punt de sortida: Caseta del Salvament de Nàufrags. (Visita concertada pels organitzadors).

Dinar: Restaurant El Salmó (Castell d'Aro).

Després d'un tranquil viatge amb autocar, a les 9.30 h. ja érem a l'aparcament del port de Sant Feliu de Guíxols.

Molt a prop s'hi troba situada la "Caseta del Salvament dels Nàufrags" que forma part del Museu d'Història de Sant Feliu.

Es va construir el 1897 per acollir els mariners que havien naufragat.
Actualmemt s'hi conserven perfectamen restaurats els estris de salvamament, fins i tot la barca de rescat que sortia a la mar.

Una peça que ens va cridar molt l'atenció: el canó que tirava el cap (corda) on lligar el vaixell en perill per ser remolcat.

També un "salvavides-tirolina"...

I des de la terrassa magnífiques vistes a tota la badia i port de Sant Feliu.

Però la visita no s'havia acabat. A l'esplanada del davant, mirant al mar, una obertura al terra coberta per una porta de ferro que es desplaça sobre rails ens condueix a...

Un búnquer de l'època de la Guerra Civil que tenia la missió de protegir el port del bombardejos marítims i aeris,

Les seves obertures estan perfectament orientades. I actualment amb unes molt bones vistes,

Durant el recorregut es van trobant plafons informatius sobre els esdeveniments de la Guerra Civil a Sant Feliu.

La plaça situada sobre el bunker ens serveis perfectament per fer l'esmorzar abans de posar-nos a caminar.

Comencem a caminar travessant el Port en direcció NE.

Aviat trobarem es primers postes de senyalització del recorregut. En diferents indrets trobarem plafons indicatius.

Aquest primer tram és conegut com la "ruta dels miradors".

Aviat ens trobarem amb el primer penya-segat que ens impedeix el pas. No queda més remei que pujar escales... serà el desnivell més fort de tot el recorregut.

Hi fem cap al primer mirador:

El Mirador de les Peixeteres.

Hi anirem trobant:
Mirador de les Triadores,
Mirador de les Mestresses,
Mirador de les Dides,
Mirador del Túnel...

Ara ens toca baixar. Molta part del recorregut transcorre a ran de xalets i jardins, però el camí és còmode, ben senyalitzat, sense perills...

I gaudint d'unes vistes meravelloses.

Quins paisatges que tenim a Catalunya!

Passem per sobre de la Cala del Molí. En aquest penya-segat s'hi troba una Via Ferrata de gran bellesa, però només apta per a escaladors experts.

Seguim l'itinerari ara per zona de pinar, però sempre a ran de mar.

Travessem per sobre Cala de l'Ametller", zona d'especial protecció on no s'hi pot construir.

Arribem al mirador de la Cala Ventosa on aprofitem per fer un reagrupament, un descans i hidratar-nos una mica. Portem una hora llarga caminant.

Continuem gaudint d'unes vistes impressionants, envejant el grup de kaiacs que fan ruta entre els illots.

Ja tenim a les vistes la Platja de Sant Pol.