Caminaires de les Faldes del Montseny

divendres, 1 d’abril del 2016

Passeig de les Aigües-Vallvidrera

Data de la sortida: 30 de març 2016.
Sortida preparada per Pepi Sánchez, Gil Méndez, Jesús Román i Ginesa Robles.
Participants: 23 Caminaires.

Desplaçament amb cotxe fins a l'aparcament de Can Borni -Carretera de la Rabassada-.

Itinerari circular.
Distància: 10 km aprox.

Desnivell: 200 m.
Grau de dificultat: 2/5 Fàcil.

Aparcament de Can Borni, punt de Sortida i Arribada.

S'hi arriba pujant per la Rabassada, 1 km abans d'arribar al Parc d'Atraccions.

Des del mateix aparcament ja trobem indicadors, en aquest cas de la "Caminada Internacional de Barcelona" que es celebra a mitjans octubre.

El camí és força descendent i inicialment voreja els Vivers de Can Borni.

Aviat trobem indicadors del nostre sender principal d'avui: el Passeig de les Aigües.

El camí és ample i en bon estat, transcorre entre un magnífic alzinar que alterna amb grans pins pinyoners.

Continuem baixant. Passem per sota de l'observatori Fabra.

També per sota de l'antena de comunicacions.

I finalment, enllacem amb el Passeig de les Aigües

on ens fem la foto de la colla de Caminaires que estem fent la caminada.

El Passeig de les Aigües està senyalitzat en un tram de 9 km. A cada km està indicada la distància en les dues direccions.

És un camí molt transitat tant per gent caminant, corrent i fent bicicleta. Per tant, cal anar amb cura, especialment amb els ciclistes.

Les vistes de Barcelona és un dels al·licients d'aquesta caminada.

Tenim prou bona visibilitat, amb una barra de boira enganxada a ran de mar.

La major part del l'itinerari de l'antiga Carretera de les Aigües està poc protegit per la vegetació, per tant molt assolellat.

Ara, a començament de la primavera, s'agraeix, però a l'estiu deu de ser un recorregut força calorós.

A la Font de Betlem ens aturem a fer l'esmorzar. Hem caminat aproximadament uns 4 km.

I també celebrem l'aniversari del gran Caminaire Eduardo Duran. Amb els seus 78 anys, ell sempre a l'avantguarda de l'expedició, obrint camí.

Este chico se merece una OLAAA!

Continuem el recorregut, sempre amb la ciutat de Barcelona a l'abast de la nostra mirada i admiració.

Durant el trajecte anem trobant espais de descans, generalment molt ben orientats i amb bones vistes.

Quin goig tan gran que fan aquesta colla de Caminaires!

I los "7 magníficos", que no es queden enrere.

Hem fet aproximadament 4 km de recorregut del Passeig de les Aigües i ja tenim a les envistes Vallvidrera. Ens toca entrar en zona urbanitzada.

Per superar el desnivell tenim l'opció més còmoda: agafar el funicular la Vallvidrera: com un trajecte de metro... fàcil.

O l'encant d'arribar a la part alta de la població pujant escales...

Superats 170 esglaons, el nom del carrer ens informa: "Ja hi som"...
Però no. Encara una mica més de pujada. És el punt del recorregut de més "cardioesforç": les pulsacions van pujant.

Travessem la població a migdia.

Ja als afores de Vallvidrera anem admirant les típiques construccions d'estiueig de començaments del s. XX.

Els últims 2 km del recorregut els fem pel camí pavimentat habilitat al costat de la carretera.
Passem pel costat de la base del la torre de comunicacions, record dels Jocs Olímpics del 1992.

Som a la part més alta del recorregut amb visibilitat sobre Barcelona.

Una petita aturada de reagrupament a l'entrada de l'observatori Fabra.

Passem per sota del Parc d'Atraccions, veient volar l'avió vermell, possiblement el primer vol de molts barcelonins... records d'infantesa.

I 1 km. més avall ens retrobem amb els nostres cotxes per fer la tornada a casa.

Hem començat a caminar a les 9.15 h i a les 13 h acabem el recorregut.

Deixem la segona part del recorregut del Passeig de les Aigües per la propera temporada.

Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.

dijous, 10 de març del 2016

Tagamanent-Pla de la Calma-El Sui

Data de la sortida: 9 de març 2016.

Sortida preparada per Manel Carbó.

Participants: 16 Caminaires.

Desplaçament amb cotxe Faldes-Tagamanent (25 km).

Itinerari linial.

Distància: 15 km aprox.

Desnivell acumulat: 500 m.

Grau de dificultat: 4/5 (Alt).

Punt de sortida i arribada: Aparcament del Collet de Sant Martí, als peus del Tagamanent.

Partim de 970 m d'altitud

Primeres hores del matí amb temperatura fresca: 2-4ºC, núvols alts i bona visibilitat.

A les 9.15 comencem a caminar. La pujada cap al cim del Tagamanent s'inicia per l'interior d'un magnífic bosc d'alzines,

El camí va superant el desnivell de manera gradual i continuada.

Tal com anem guanyant altura, el bosc es fa més clar i ens permet anar descobrint unes vistes magnífiques.

També notem com la temperatura va baixant i el vent es va incrementant.

Amb 15 minuts de caminada ja ens trobem sota la paret rocallosa del cim. En cap moment el camí és perillós, però sempre atents per on trepitgem.

Arribem al cim (1.056 m) amb els cors bategant a bon ritme, però l'esforç val la pena per les vistes de 360º de les que gaudirem.

Els cims de Montserrat, el Massís de Sant Llorenç, la plana d'Osona,

amb 2 estrats de núvols baixos, i a l'horitzó els cims del Pirineu nevats.

Presideix el turó l'església de Santa Maria de Tagamanent.

És un edifici originàriament d'estil romànic (s. XII) al qual, amb el pas del temps s'hi van afegir noves construccions. Fins a caure en l'abandonament a començaments del s. XIX. Actualment pertany a la Diputació de Barcelona.

Si vols conèixer millor la seva història, clica aquí.

Des de la part alta, davant de l'església, amb la Plana de Vic al darrere.

Fem la baixada pel mateix camí.

Passat el Collet de Sant Martí seguim els indicadors del GR-5. Tota la ruta està perfectament senyalitzada, i no és recomanable agafar dreceres si no es coneixen per evitar desorientacions.

A 10 min. de caminada ja som al Bellver. Actualment és un establiment de restauració i casa rural.

Des de l'era del Bellver tenim unes vistes magnífiques del turó del Tagamanent i de tot el Vallès. A l'horitzó la serra de Collserola i el mar.

Continuem el camí passant pel darrere del Bellver, i ja tenim a les envistes la següent referència de l'itinerari. Ca l'Agustí.

Ca l'Agustí és una antiga casa pairal. L'actual edifici restaurat i convertit en "Museu Etnològic del Tagamanent" data de començaments del 1700.

Fem una aturada sota cobert i aprofitem per esmorzar i agafar forces per fer el tram més llarg i dificultós del nostre itinerari.

Un dels bons moments del dia. Tothom s'apunta a la gresca i a compartir el magnífic pastís de la Carmen!

Deixem Ca l'Agustí seguint el camí principal que segueix el GR-5 i que travessa tot el Pla de la Calma fins arribar a Collformic.

Anem guanyant alçada entre un bosc d'alzines. El desnivell no és molt accentuat, però sí que és constant.

Tal com guanyen alçada, el bosc va aclarint-se. Entrem al conegut Pla de la Calma.

Fem uns 4 km seguint el camí, amb el Matagalls a l'horitzó, encara enfarinat de la darrera nevada.

Parada de reagrupament. També anem trobant alguna clapa de neu.

Arribem a Pedres Blanques on es troba el desviament cap al Sui. Som a 1.270 m d'altitud

Seguirem un tram del PR-C 139. Si el seguíssim, aniríem a parar a Sant Antoni de Vilamajor. Aquest repte el deixem per un altre dia.

El camí va perdent vegetació, quedant reduïda al matollar baix capaç de resistir al vent i les baixes temperatures.

Passem pel costat de la Cabana d'en Ramon on s'hi va trobar la pedra coneguda con "L'estela de la Sitja del Llop" , possiblement d'origen prehistòric, actualment exposada a la població del Montseny.

Comencem a atacar el Turó del Socarrat, ja som a 1.300 m i tenim el Sui a tocar.

Un últim esforç. El vent va guanyant intensitat i fa fred de debò.

A les 12.30 h, hem fet el cim!!! el Sui 1.319 m

Moment de deixar constància de la nostra arribada.

Uns minuts per gaudir de les vistes i intentar reconèixer els nostres territoris.

I comencem la tornada. Notem que el temps està canviant. El Matagalls que fa uns minuts vèiem nítidament va difuminant-se.

Quan ja som travessant el Turó del Socarrat apareixen les primeres volves de neu i el vent s'intensifica.

La nevada va guanyant intensitat i va cuatllant al camí. Tot el paisatge es va emblanquinant,

Ens preparem per fer la resta de tornada sota la nevada. No deixa de ser una nova "experiència caminaire". Recordem que fa 2 anys quan hi vam venir per darrera vegada també ens va nevar.