Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 28 de gener del 2016

Sant Esteve del Coll-Ermita de St. Sebastià-La Torrassa


Dia de la sortida: 27 de gener 2016.
Sortida preparada per Pep Fonts.
Participants: 24 Caminaires.


Desplaçament amb cotxe fins a Sant Esteve del Coll. Urbanització Sant Josep (Llinars).

Itinerari linial.
Distància: 8 km aprox.

Desnivell 200 m.
Grau dificultat: 2/5 Fàcil

Punt de trobada: Aparcament situat al costat de l'església de Sant Esteve del Coll.

Comencem el dia amb boira i temperatura fresca: 3ºC.

Agafem la pista que passa per sobre de l'església, en direcció a Dosrius.

Pista ampla i ferm en molt bon estat.

15 minuts de caminada i arribem al dipòsit de material de construcció que hi ha arran de pista, Aquí trobem el desviament perfectament indicat.

Comencem a pujar cap a Can Dous.
Tal com anem pujant la presència del sol es fa més notable.

També apreciem els progressos de Can Dous, ara amb una explotació ramadera molt millorada.

Passat Can Dous el camí es fa més empinat, és el tram amb més desnivell, però a l'abast de tothom.

Ja som als voltants de Can Verdaguer, masia que es troba en estat ruinós per abandonament.

No agafem la drecera que puja més directament a la Torre del Moro i seguim per la pista principal, perquè més endavant agafarem el desviament cap a l'ermita de Sant Sebastià

Just a l'aparcament habilitat a la pista per accedir a la Torrassa.
hi ha el desviament cap a l'ermita de Sant Sebastià. No hi ha pèrdua seguint els indicadors verticals.

A uns 500 m de distància, fent l'últim tram per un estret camí arribem als peus de les restes de l'ermita, que han estat fa poc de temps degudament desbrossats.

Realment, poc queda d'aquella ermita que algú va descriure  a finals del s, XVIII: Té una planta de deu per cinc,, façana amb espadanya per a la campana, portal adovellat, dues finestres i gran riquesa de carreus contorners,  (Pere Comas).

Però val la pena arribar-s'hi i gaudir de les vistes de 360º. Fins i tot distingim a l'horitzó el perfil del castell de Burriac.

Aprofitem per fer-nos la foto de la colla, però sense tapar la "cresta" de la Torrassa.

Abandonem les restes de l'ermita de Sant Sebastià. Segons la tradició cristiana, aquest soldat màrtir  ha estat advocat conta la pesta, els llamps i les tempestes.  (Pere Comas)

Fem el camí de tornada cap a la Torrassa, on ens instal·lem  per fer l'aturada de l'esmorzar.

Una agradable estona de compartir els avituallaments, noves i velles experiències i més amb aquest cel blau i el sol que ens escalfa.


Sobre la història de la Torrassa, es suposa que és d'origen romà pels carreus que formen la base.

El 1906 fou adquirida, dins d'una àmplia extensió de bosc, per Francesc Teixidó, el qual s'hi feu construir un "pavelló de caça" amb dos pisos, cadascun amb un gran finestral.
(Pere Comas)

A partir de 1950 es va abandonar fins que va ser cedida a l'Ajuntament de Llinars qui s'encarregà de l'actual restauració.

A la terrassa superior tenim um un mirador excepcional. Tot i ser migdia, encara la lleu boirina de les valls ens esborra l'horitzó.

L'estructura de l'escala interior, amb la cúpula superior, ens permet aquesta original fotografia.
La visita a la Torrassa ha estat possible gràcies a l'amabilitat de la Teresa de Can Dous, qui també ofereix el serveis de bar i bons esmorzars els caps de setmana i festius.
Si voleu tenir més informació: 

Tota la colla de Caminaires al peus de la Torrassa.
(fotògrafa: Teresa de Can Dous)

El camí de baixada es fa més lleuger, amb 40-45 min. serem a Sant Esteve del Coll.

Allà ens hi espera el Sr. Andreu Collet, de Can Collet, qui s'encarrega de la custòdia de la clau i del manteniment de l'església. Ens acompanya en la visita.
Ens ha fet donació del llibre "L'Església de Sant Esteve del Coll, la Parròquia i la Muntanya de Baix" 
escrit per Pere Comas i Duran.

Sant Esteve del Coll ja apareix en una escriptura de propietats del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, l'any 1024.
L'església actual fou construïda al voltant de 1570. Fou restaurada l'any 1855, i per última vegada  el 1986.

La seva planta té forma de creu llatina amb dues capelles laterals i la coberta  d'arcs ogivals.

La imatge de la Mare de Déu del Roser és la més antiga que es conserva, tot i que no té una datació concreta.


Acabem la visita tot agraïnt al Sr. Andreu Collet la seva amabilitat i la abundosa i agradable informació que ens ha ofert.

I ja se'ns ha fet l'hora de tornar cap a casa a fer el dinar!
Ha estat una sortida molt ben aprofitada.





dijous, 3 de desembre del 2015

Ruta prehistòrica de la Roca del Vallès

Data de la sortida: 2 de desembre 2015.
Sortida preparada per Josep Mª Nonay i Manel Carbó.
Participants: 21 Caminaires.
Dia assolellat i fred amb inversió tèrmica: 1-14ºC.

Desplaçament amb cotxe fins a la Roca del Vallès .
Itinerari lineal.
Distància: 10 km. aprox.


Hem arribat a la urbanització La Pineda, en direcció cap a Vilanova del Vallès, seguint indicadors de "Ruta Prehistòrica".
El petit aparcament es troba a dalt de tot de la urbanització.
A les 9 del matí comencem la ruta.
Des de la mateixa placeta on hem aparcat, pujant unes escales exteriors i des de fora, podem observar dins d'un jardí privat el primer dòlmen.

(Mapa V1)
Dòlmen de Can Gol.

Es poden observar les pedres que formaven la galeria d'entrada i, en primer terme, la llosa de tancament.
Es considera un monument funerari de finals del Neolític (2500 aC)

Reproducció de com devien ser els dòlmens:
Galeria d'accés estreta, cambra sepulcral més ampla i molt sovint arrodonida  o quadrada i tota l'estructura coberta per un túmul de terra amb forma de turonet.

Sortim de la urbanització seguint la senyalització del SL C-136.

Si no es coneix la ruta és fàcil de perdre's, per tant es recomana portar un bon mapa o informar-se bé prèviament.

Es primer terç de l'itinerari és bastant planer i molt agradable de fer entre una pineda  típica de la Serralada Litoral.

Hem caminat aproximadament 1 km i desviant-nos a l'esquerra de la pista principal, trobem la "Pedra de les Creus".  (Mapa V-2)

Es tracta d'un gran bloc granític on hi ha gravades diverses creus, altres formes geomètriques i les paraules "AÑO" i "ROCA".

La majoria són bastant modernes, tot i que  és possible que algunes siguin molt antigues, però de datació indeterminada.

Continuem el camí seguint la pista principal.
Haurem caminat un altre km aproximadament, i trobem perfectament senyalitzat un desviament cap a la dreta. comencem a pujar per un camí més estret i amb un terra molt aixaragallat. Cal anar amb molt de compte.

Superada la pujada, arribem al "Plat del Rei o del Molí "
(Mapa V-3)

Novament un gran bloc granític amb una excavació amb forma de cassola plana que hauria pogut usar-se per moldre gra.



Alguns estudiosos consideren  que és d'origen iber, tenint en compte la proximitat del poblat iber de Céllecs.

Hem guanyat alçada i el sol també escalfa amb més intensitat, cosa que agraïm. El camí transcorre entre l'espesa vegetació del bosc , però alguna clariana ens permet apreciar la bellesa del paisatge: El Vallès, la Mola, Montserrat...

A menys d'un km de la Pedra del Molí, ens trobem amb Dòlmen de Céllecs o Cabana del Moro.
(Mapa V-4)

És el dòlmen més ben conservat.
Té la cambra funerària de forma quadrada, formada per 2 grans lloses de granit a cada lateral més una de major dimensions de capçalera i finalment, la llosa de coberta.

No queden restes de la galeria d'entrada ni del túmul que cobria tota la construcció funerària.

Està datat de finals del Neolític (2700-2200 aC).

Tota la colla de Caminaires al voltant del
Dòlmen de Céllecs o "Cabana del Moro".

Continuem el nostre itinerari en direcció a Sant Bartomeu de Cabanyes. Anirem seguint la senyalització del PR C-36.
El primer tram en força bon estat.

Una desviació ens orienta vers un camí amb un pendent molt pronunciat i amb un ferm en molt mal estat.

Ens ha costat un fort esforç aquest tram del recorregut.

El camí continua l'ascensió, més suaument. Arribant a la part alta del turó trobem agents forestals fent neteja de bosc.

Sembla que la intenció sigui recuperar l'alzinar, netejant la invasió de pins i altres especies vegetals invasores.

Se'ns està passant l'hora d'esmorzar, per tant, decidim fer una aturada per refer forces.

La claredat del dia ens permet gaudir d'unes vistes privilegiades del nostre territori: Tota la Serralada del Montseny davant nostre.

Decidim reemprendre la ruta, som a menys d'un km del nostre objectiu, i el camí fa baixada.

Aviat trobem la petita ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, també coneguda com de Can Cunill perque està dins de les propietats de Can Cunill, importants propietaris agrícoles i forestals d'Òrrius.

És una  petita església romànica, datada vers el s. XII, d'una sola nau, acabada amb un absis.
La façana amb portal adovellat i un petit campanar d'espadanya.

La casa adossada de l'antic ermità, sembla estar habitada, però no hem trobat ningú que ens faciliti la visita interior.
Seguint la nadalenca tradició caminaire, com fem cada any,  hem deixat, protegit per la finestra, un petit pessebre.

Foto de record de la nostra visita a Sant Bartomeu de Cabanyes.

Comencem el camí de tornada seguint la mateixa ruta.

Les dificultats que hem tingut a la pujada, les tornem a viure fent la baixada. 

Passat el dòlmen de Céllecs,  deixem involuntàriament el PR i agafem un corriol de baixada. 

Afortunadament el nostre bon sentit de l'orientació ens permet escollir correctament el camí i arribar directament a la "Pedra de les Orenetes". (Mapa V-6)

És un conjunt de blocs granítics de grans dimensions. Al superior, de més d' 11 m de llarg, 7 d'ample i 3 d'alt i amb estranyes formes originades per l'erosió natural,  és on es van descobrir pintures rupestres l'any 1945.

S'hi van descobrir 32 figures, però que s'han anat perdent amb el pas del temps i per manca de protecció,  tot i haver estat catalogades com a Bé Cultural d'Interès Nacional i també Patrimoni mundial per la UNESCO el 1998.

En una concavitat es poden apreciar molt difusament restes de les pintures, que acabaran perdent-se totalment.

Aquest seria un calc de les figures que ja no es poden apreciar a simple vista.

Foto de record de la nostra visita a la Pedra de les Orenetes.

Marxem de la Pedra de les Orenetes en direcció a la que serà la nostra última visita del dia.

Amb 15 minuts de tranquil·la caminada arribem a la Roca Foradada.
(Mapa V-7)

Un altre bloc granític de grans dimensions que va ser excavat al seu interior, i que es suposa va tenir funcions sepulcrals, o d'habitatge.

Acabem la ruta a l'aparcament on ens esperen el nostres cotxes per tornar cap a casa. Ha estat una caminada de 4.30 h.


Si voleu veure més fotos de l'excursió cliqueu aquí.