Data de la sortida: 4 de novembre 2015
Sortida preparada per Joan Bernal, Manel Carbó i Isabel Molina
Participants: 29 Caminaires.
Dia assolellat amb temperatura agradable: 13-21 ºC
Desplaçament amb cotxe fins a Viladrau.
Itinerari circular.
Distància: 11 km aprox.
Desnivell: 200 m aprox.
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà).
Punt de sortida i arribada: aparcament de la Solana del Miquel, km 1,7 de la GI-520, abans d'arribar a Viladrau venint de Seva.
Boires matinals després de dos dies d'intenses pluges.
Temperatura molt agradable per l'època de l'any: 13ºC a les 9.30 h.
Camí ample que baixa en direcció a la riera. Passades unes portes de ferro, girem a la dreta en direcció a la depuradora.
Abans d'arribar a la depuradora, agafem una desviació a la dreta. Es nota que han ampliat el camí.
Tram amb el terra molt irregular, molt erosionat i enfangat per les pluges i amb molta vegetació.
Travessem el pont de Can Pau, tant cobert de vegetació que gairebé ni s'aprecia.
Bosc de ribera de gran bellesa.
Seguim el camí deixant a la nostra dreta la Riera Major.
Fem una petita aturada de reagrupament a al Font de les Ametistes. Hi brolla molta aigua pels voltants, però no pel raig.
Continuem el camí pel marge esquerre de la riera, amb una vegetació amb colors tardorals que ens encisa.
El corriol que hem anat seguint paral·lel a la riera acaba en una pista forestal ampla que voreja les instal·lacions del Club de Polo de Viladrau.
Seguim en direcció contrària (sud) a Club de Polo.
Aviat trobem la indicació que entrem dins les propietats del Mas la Sala.
El camí van seguint entre un preciós bosc d'alzines amb alguns castanyers. Tot i que lo la veiem, seguim paral·lels a la Riera de Sant Segimon.
Amb un desnivell suau, anem guanyant alçada.
Tot sortint d'un revolt ens trobem amb la primera vista del Mas la Sala, encara mig envoltat de boires matinals.
Abans d'arribar-hi hem de superar les dificultats que ens posa l'augment de cabdal de la riera provocat per les pluges dels dies anteriors.
Mas la Sala, masia del segle XIV
on va néixer le bandoler Joan de Serrallonga.
Als peus de les restes de la muralla i de la torre de defensa adossada que encara es conserva, el Manel ens explica vida i aventures dels famós bandoler...
I aprofitem per fer un descans.
Si voleu llegir un interessant treball d'investigació sobre la figura d'en Joan Sala i Ferrer, en Serrallonga,
cliqueu aquí.
Seguim el camí principal, i molt aviat trobem una nova casa, es tracta de la Casa Nova de la Sala, on acaba la pista. Hem de tenir la intuïció de, passada la casa, girar a la dreta, vorejant una zona amb vegetació baixa. Trobarem una pedra amb el nom EROLA. Anem per bon camí.
Recuperem una pista ampla i trobem noves indicacions que ens indiquen el camí correcte.
En aquest sector de la ruta fen un bon trajecte entre filat electrificat que delimita les pastures de les vaques.
Novament arribem a una nova pista que arriba a Can Gat. Abans d'arribar-hi està indicada una desviació-drecera que evita el pas per davant de la casa. Sembla que els excursionistes molesten.
I arribem al nostre objectiu: l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola. Disposa d'una bona esplanada pel lateral nord.
Vista general de l'ermita
L'edifici consta d'un atri obert amb dues arcades laterals. Des de l'atri s'accedeix a l'església i a la casa de l'ermità.
L'església fou construïda entre 1630-1659. Ha sofert diversos incendis i actes de vandalisme. La darrera restauració es va fer després de la Guerra Civil.
Rellotge de sol de la façana.
Dovelles i imatge de la Mare de Déu a la porta de l'església.
Llindar de la porta d'entrada a la casa dels ermitans. Datació: 1689.
Era el lloc de residència hivernal dels ermitans de Sant Segimon.
La Fundació Vincles ha dut a terme un programa de restauració molt interessant:
Cliqueu aquí.
Un lloc ideal per descansar, i compartir l'esmorzar, experiències i projectes.
Caminaires que hem fet camí i estada a l'ermita de l'Erola.
Uns versos dels seus goigs:
Verge de l’Erola, que teniu per tron
l’espai natural del Montseny,
feu que sapiguem crear en el nostre entorn
espais de pau, de diàleg, de convivència,
de perdó, de fraternitat,
i que puguem gaudir de la bellesa
d’una humanitat reconciliada,
solidària i lliurada a la recerca de la bondat
Comencem la baixada seguint el PR-C205, en direcció a Viladrau.
El torrent de l'Erola ha augmentat tant el cabal que ens obliga a fer exercicis d'equilibri per evitar el seu curs.
El camí transcorre vorejat per vells castanyers.
Algunes semblen veritables escultures treballades pel pas del temps i dels accidents de la Natura.
A mig camí passem per la masia de Can Bosc, encara actualment en explotació agrícola i ramadera.
El camí del tram mitjà de la baixada passa per una zona obaga amb una vegetació molt intensa d'arbre i plantes enfiladisses.
Aturada de reagrupament al desviament cap a la Solana. El sender està perfectament senyalitzat.
Ja a la part baixa, tornem a trobar la Riera Major que travessem per sobre d'un pont.
I tornem a ser on tenim aparcats els cotxes per tornar cap a casa
