Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 11 de desembre del 2014

La Mola-Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac

Sortida preparada per Josep Mª Fonts.
Participants: 17 Caminaires.
Desplaçament amb cotxe fins a Matadepera-Urb. Can Marcet
Itinerari: Camí dels monjos.
Distància recorreguda: 6 km aprox.
Desnivell: 400 m.
Itinerari editat per l'Ajuntament de Matadepera
Itinerari de distància curta: 3 km, però desnivell força pronunciat. Forma part del "Camí dels Monjos" que unia el Monestir de Sant Cugat i el Monestir de Sant Llorenç.

Amb una hora llarga de vaitge, hem arribar a l'aparcament habilitat a la part alta de la Urb. Can Marcet.
Malgrat les fortes ventades del dia anterior, 17 caminaires hem decidit trobar-nos de bon matí per assolir un cim que se'ns resisteix des de fa 5 anys.
Dia molt clar i molt de fred: -3ºC a les 8 del matí que han evolucionat fins als 6ºC a les 14 h.



L'itinerari està senyalitzat com sender local: ratlles blanca i groga. Cal parar atenció perquè en alguns trams les marques es perden.

En camí s'enfila cap amunt des del primer moment. Cal prendre-s'ho amb calma i anar fent camí.

Primera parada de reagrupament i ja tenim al nostre davant la "Roca de les Onze Hores".








Web Escalada al PN de Sant Lloenç





Fixeu-vos quantes vies d'escalada que té aquesta paret!

Aquest massís, juntament amb Montserrat, és el paradís dels afeccionats a l'escalada.

En camí s'endinsa en un bosc d'alzines i es fa més estret.

Nou reagrumanet, ara a la base de la Roca de les Onze Hores.

I un bonic descobriment: seguint una tradició molt arrelada trobem un petit pessebre arrecerat dins d'una escletxa.

El camí continua pujant: estem passant la "Canal dels Monjos" un pas estret i molt accidentat.

Arribem a un primer replà amb unes vistes magnífiques: tot el Vallès als nostres peus.

El camí deixa el bosc i continua per roca descoberta. Tot pujant apreciem aquest tipus de roca sedimentària tan característica d'aquest massís.

Nou reagrupament general i ja tenim a les vistes  al cim el Monestir de St. Llorenç. Som a mig camí.

El camí segueix per un tram més planer, però no ens durarà gaire.

Novament el camí  es fa estret i s'esglaona per anar pujant el desnivell.

En sortir de la canal, ara sí que veiem més a prop el nostre objectiu.
El camí novament s'anima fent pujada.

I entrem en la darrera canal que haurem de travessar per arribar a la part superior de la Mola.

Aquest indret ens amaga un altre petit pessebre, aquest pintat sobre còdols.
I ja tenim al nostre abast el cim de la Mola, amb el seu magnífic Monestir de Sant Llorenç. Els seus orígens daten als voltants de l'any 950.

Si voleu conèixer millor la seva història, cliqueu aquí.

Ja al cim, una foto homenatge a les valentes Caminaires que han fet el cim! Hem fet la pujada en 1h. i 45 min. No és cap rècord, però tampoc el busquem.
 Des de alt de la Mola, les vistes són espectaculars:

Mirant a Nord: Veiem fins als Pirineus nevats.

A Llevant, tot el Vallès, amb la Serralada Litoral a l'horitzó i el reflex del mar.

Més cap al Sud, amb la rècua de muls que baixem a carregar provisions, els grans nuclis de població: Terrassa en primer terme.

I cap a Ponent, el Massís de Montserrat.

Després de superar l'impacte del paisatge, hem buscat un lloc ben arrecerat del vent per refer forces.

Un bon esmorzar per recarregar calories que ens protegeixin del fred i ens preparem per la baixada.

Abans de marxar: La foto de grup.

Afortunadament la climatologia seca dels últims dies ha estat favorable per evitar relliscades.

Cal anar amb compte perquè les articulacions de les cames pateixen molt. Ens prenem el temps necessari.

I també continuem admirant la bellesa del paissatge d'aquest massís.

Alguns caminaires ens tenien guardada una sorpresa: els Caminaires també volem participar en la tradició de parar un "Pessebre" a la muntanya.

I amb el nostre Pessebre recordem i fem homenatge
 als que han anat davant nostre:
Josep, Antonio, Felipe, Carmela i Ramón.

Hem acabat l'excursió cap a les 14 h., encara ens falta el viatge de tornada.

La propera setmana, la 1ª Celebració.

Trobada l'Alba de les Faldes a les 9 del matí.

dijous, 4 de desembre del 2014

Sta. Maria de Palautordera-Pont Trencat


Sortida preparada per Josep Mª Fonts.
Participants: 23 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe fins a Sant Maria de Palautordera.
Caminada: Itinerari circular Palau-Can Pagà-Pont Trencat-Can Serra.
Distància recorreguda: 11 kn aprox.

Itinerari editat per l'Ajuntament de Sta. Mª de Palautordera
Itinerari amb suaus desnivells i camins en força bon estat malgrat les pluges recents.












Recorregut perfectament senyalitzat.

Matí força ennuvolat i temperatura fresca: 7ºC a les 9 del matí que ha anat pujant lentament fins als 14ºC al migdia.

Hem aparcat a l'entrada del poble, passada la rotonda de la benzinera de Sta. Maria de Palautordera.

Ja als afores del poble, el camí passa entre camps de conreu, amb el Montseny a les nostres esquenes.
Un matí molt ennuvolat, amb boires baixes agafades als fons de la plana.

El primer desnivell que hem hagut de superar ha estat per traspassar les vies de l'AVE.

Molt aviat, al cap de mitja hora de camí, ens hem endinsat al bosc amb tan poca llum que fins i tot les fotografies surten desenfocades!

Paisatge totalment tardoral: el camí cobert per una gruixuda catifa de fulles.

Gairebé sense avís, ens trobem amb un cabalós Tordera. Les fortes pluges del cap de setmana passat han eixamplat la seva llera.

Es ben visible l'acció del pas de les aigües desbordades.

Continuem el nostre camí sense haver de travessar el riu. Tornem a pujar cap les zones de conreu.

Passem pel costat de Mas Segard.

El conreu del calçot s'ha popularitzat a la comarca. La collita del primers calçots de la temporada ja és a punt!


I més calçots!

I per si algú no ho té clar...
Nosaltres els fem publicitat.

Passat Can Rafelet, ja tenim a la vista la part alta de Sant Celoni.

Mig km més de camí i ja som al barri de Moixerigues, nucli de població que pertany a Santa Maria de Palautordera.

Als afores del barri es travessa el riu Tordera.

I ja som al restaurat Pont trencat, pont que històricament ha servit de comunicació entre Sant Maria de Palau Tordera i Sant Celoni: L'ull de pedra correspòn a Sta. Maria i el de ferro a St Celoni.

Una postal de 1913 (Viquipèdia) ens mostra com va quedar destruït  per ordre del general Obispo l'any 1811 per impedir el pas de tropes franceses que es dirigien des de Girona cap a Barcelona.

L'any 2003 es va fer una restauració combinant les restes de pedra amb una estructura de ferro, obra de l'enginyer Xavier Font Solà.

Aquesta obra de restauració arquitectònica ha rebut diversos guardons nacionals i internacionals.

La placeta del davant del pont és un bon lloc per fer l'aturada de l'esmorzar.
Avui fem una menció especial al pastís que la Fina ens ha portat en primícia:
Pastís de carbassa i  de nous, amb d'altres ingredients secrets... fabulós! Tothom va estar d'acord, que es pot repetir i si a la cuinera no li sap greu, compartir la recepta.
I com sempre l'estona de compartir conversa.
Hem acabat la nostra estada al Pont Trencat 
fent-nos la foto de grup.



Comencem el camí de tornada amb un "posado" per a la posteritat de les protagonistes:
Hoy pasarela de moda montaña invierno.

Reprenem el camí fins passar el pont de ciment sobre el riu Tordera. Passat el pont ens desviem pel sender de la dreta.

El camí segueix el marge del riu Sec, afluent de la Tordera.


Com que el "riu Sec" no baixa pas sec, l'hem de travessar fent equilibris per sobre d'unes passeres bastant inestables... sense cap accident!



Molt aviat arrribem al "parc dels enamorats", als afores de Sant Celoni, però que pertany al terme de Santa Maria de Palautordera.


Hi destaca la "font de Sant Josep", d'estil modernista, però que no de descobert cap mena de catalogació.


Novament hem de travessar el riu Sec, aquesta vegada per un pont de fusta, i comencem a pujar cap a la zona de conreus.
El camí està correctament senyalitzat, però en arribar al Molí del Pedrenyal, trobem una bifurcació. 
Atenció estem anant en direcció contrària, cal anar cap a la dreta.


El guia d'avui portava ben estudiada la ruta... novament entre camps de conreu de Can Torró.

Ja als afores del poble tornem a travessar la Tordera, en direcció cap a la zona industrial.

Encara hi sobreviuen les antigues instal·lacions de la paperera "Guarro", actualment en desús.

L'últim tram del recorregut l'hem fet pels carrers del polígon de "Can Vila"

Fins arribar al punt de sortida on ens esperaven el cotxes per fer la tornada cap a casa.

Propera setmana: La Mola!!!