Data de la sortida: 11 de juny 2014.
Sortida preparada per Lluís Rué.
Participants: 17 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament en cotxe fins a Ribes de Freser. Tren Cremallera Fins a Núria.
Caminada: Alberg Pic de l'Àliga-Camí del bosc-Camí del coll de Noucreus.
Distància recorreguda: 8 km aprox.
Recorregut sense gaires dificultats en el primer tram. La pujada cap a Noucreus és mes dificultósa pel desnivell: Aproximadament 300 m fins la bifurcació del camí de Noufonts i 300 m més fins al coll on hem arribat.
Camí ben senyalitzat.
Després d'aproximadament una hora de cotxe, ens reagrupem a l'aparcament de l'estació del cremallera amb temps per esmorzar.
L'avantatge de viatjar en grup: un vagó reservat per a nosaltres.
El viatge amb el "cremallera" un plaer per gaudir dels paisatges.
Mirant cap al Sud, d'on venim.
O mirant cap al Nord, on anem, amb el rajos de sol que surten de darrere de les muntanyes.
O mirant cap al fons de la vall per on transcorre l'antic camí de Queralbs a Núria, per on dos valents i intrèpids Caminaires estan pujant.
Un camí amb 800 m de desnivell i que cal respectar.
Aquí els tenim fent una petita parada: l' Ángel i el Manolo.
Realmenmt el camí fa pujada..., però qui els treu el plaer del cami?
O de la remor de les aigües del rierol caient pels salts d'aigua?
Els que hem fet el viatge en cremallera, aprofitem el bitllet per pujar amb el telecabina a l'alberg Pic de l'Àliga.
.Al mirador de l'alberg admirem les valls del sud, i reseguim amb la vista els senders ben dibuixats que porten cap als pics de Torreneules o el Balandrau.
Nosaltres, per la part del darrere de l'alberg, prenem el sender que voreja la vessant que es coneix com el "camí del bosc".
L'amplada de la pista preparada per fer esquí ens ha despistat,
i hem hagut de fer una baixada amb molt de pendent per arribar a l'enllaç amb el camí que puja cap a Noucreus.
Ha estat per aquí on hem vist una marmota fugir espantada al nostre pas.
 |
| http://carlesporta-fotograf.blogspot.com.es/2012/08/marmota |
Aquesta foto l'hem trobada al blog del fotògraf Carles Porta.
Ja som pujant pel camí del Noucreus. El sender resegueix el rierol que baixa amb aigües abundoses pel procés del desglaç que ja s'està acabant.
El matí és esplèndid i tot convida a fer el camí amb tranquilitat, fins on el cos aguanti.
I gaudir d'un paisatge excepcional: prats verds de primavera amb ramats de vaques i vedells o de cavall i poltres pasturant.
Fins i tot hem avistat una bona colla d'isards travessant una congesta de neu. Semblaven ben entretinguts patinant per la neu, fins i tot s'han deixat fotografiar des de la llunyania!
Aquí som tota la colla d'expedicionaris.
A partir de la bifurcació del camí que va cap a Noufonts, el desnivell va fent-se més pronunciat.
A l'alçada de les congestes, els tres darrers Caminaires que hem continuat la pujada hem decidit que havíem fet el "nostre cim" i començar el descens per no fer tard a dinar.
Durant l'hora de baixada el temps ha anat canviant ràpidament, i hem començat a notar les primeres gotes de pluja.
Ja feia estona que el Manolo i l'Angel havien arribat a la vall de Núria.
Però la pluja no ens ha deixat acabar el dinar a la zona de pícnic a la vora de l'estany.
Afortunadament, les instal·lacions disposen d'una zona de pícnic a cobert om hem pogut acabar de dinar.
I també prendre'ns un "relaxing cup of coffee".
Hem aprofitat la tarda per fer una visita al "Centre d'Interpretacio Mediambiental".
I visionar un audiovisual sobre els "Cinc elements de la natura" amb unes imatges sorprenents.
I com que la pluja ha decidit canviar de camí, hem decidit fer un tomb al voltant de l'estany.
Parada conjunta davant de la capella de Sant Gil.
On hem trobat una imatge de la Mare de Déu de Núria a qui fer peticions o ofrenes.
Hem acabat el camí que voreja l'estany.
I abans d'agafar el tren de retorn, ens hem fet la "foto oficial".
