Banyoles

Data de la sortida: 29 de maig 2013
Sortida preparada per Josep M. Nonay i Manel Carbó.
Autocar: Martín Colomer
Itinerari: Desplaçament amb autocar fins a Banyoles.
Itinierari a peu: Volta a l'Estany.
Distància recorreguda: Aproximadament 8 km.

Les sortides amb autocar són sempre un èxit, però aquesta vegada més que mai: 51 Caminaires ens vam trobar de bon matí, amb temperatura fresca  (8ºC), però bon sol i bons ànims per disfrutar de la descoberta de l'Estany de Banyoles.

L'Estany de Banyoles és el llac natural més gran de Catalunya. La seva extensió és 126 ha. Té forma de "8", amb una llargada de 2.150 m i una amplada màxima al lòbul nord de 775 m i al lòbul sud de 725 m. La seva profunditat màxima és de 62 m.





Les aigües del llac provenen de filtracions subterrànies procedents de l'Alta Garrotxa. Al seu voltant s'hi troben 7 "estanyols" que s'han anat formant posteriorment a causa de l'enfonsament de la roca calcària dels seus fons que es dissol erosionada per l'aigua subterrània. L'últim estanyol es va formar l'any 1978.
(Informació: Viquipèdia)

Lòbul sud, amb una "Pesquera"

Lòbul nord, des de la zona de bany

Com que el programa era molt apretat, sense perdre temps, vam començar l'itinerari previst: des de l'oficina d'informació, vam començar la volta a l'Estany.

La primera parada la vam fer al "Parc de la Draga" on hi ha condicionat un espai de "pic-nic" lloc on vam esmorzar.

En la construcció del parc i el drenatge que es va fer per preparar el parc per a les competicions de rem als Jocs Olímpics de 1992, s'hi van descobrir restes arqueològiques amb més de 7.000 anys d'antiguitat.

Actualment s'hi continua treballant fent noves excavacions i s'ha construït una rèplica d'un poblat de l'època del Neolític, i que és també un parc d'aprenentatge on van moltes escoles.

Amb les forces refetes, vam reprendre l'itinerari. El camí en força bon estat, malgrat les abundants pluges que han caigut darrerament.

La vegetació molt espessa i ombrívola, pròpia d'un bosc de ribera, amb molts desmais, àlbers, pollancres ...

Ens va cridar molt l'atenció la gran abundància de l'herba anomenada "cua de cavall"  (equisetum arvense).

Es tracta d'una planta de la mateixa família de les falgueres, que es reprodueix per espores, i que és molt apreciada pels herbolaris per les seves propietats medicinals. Especialment per les propietats dieurètiques, antihemorràgies i  malalties de la pell.
Si voleu més informació: Enllaç a "Botànical"








Seguint una mica més el camí vam fer dirigir-nos cap a l'extrem nord de l'estany.

Aquesta és la zona que està preparada per poder banyar-se. (Des de juny a setembre)

I ja vam començar la 2a part del recorregut: Baixant per la ribera de la banda de Porqueres.

Fins arribar al mirador de la Cuaranya, que és el punt on l'estany és més estret. Ni hi cabíem!!!

La continuació de l'itinerari ens va portar seguint el sender tocant a la carretera, però és un trajecte curt.

En aquest indret vam poder contemplar el "Pla de Can Morgat"

Voleu recordar la llegenda d'en Morgat de Porqueres?

enllaç a la llegenda

I ja enfilem l'últim tram de l'itinerari, passant per Porqueres on vam poder admirar l'església romànica.

Vista des del camí

Portada i campanar (segle XII)

 I ja caminant pel costat sud de l'Estany, una zona molt àmplia, amb grans arbres.






Aquesta zona és també on es practica el rem i s'hi fan competicions internacionals.

També és la zona on hi ha les pesqueres més ben conservades.
Originalment eren barraques de pesca, però amb els anys (des de  principis del segle XX) es van anar ampliant i reformant fins a transformar-se algunes en petites residències d'estiu.

Actualment no és permesa la navegació en barca ni el bany fora de les zones delimitades, però està autoritzat practicar la pesca sense mort.

Novament al punt d'inici de l'itinerari, mentre ens anàvem reagrupant el Caminaires, vam fruir de la companyia dels ànecs i aneguets que s'acosten als visitants.





La primavera ha portat el naixement de molts pollets que segueixen la seva mare allà o ella va.

Navegant entre nenúfars

I ja a la terrassa del "Club Nàutic de Banyoles", 

esperant que les taules estiguessin preparades per dinar.

I, som-hi!!!  El restaurant "Vora Estany" volia que recuperéssim forces.

I a mig dinar... una invitada no massa ben vinguda: La pluja.

Així va acabar la sortida... 

vam haver  de deixar la passejada amb vaixell 

i conèixer el centre històric de Banyoles per a una altra ocasió.

L'autocar els va recollir a la mateixa porta del restaurant

 I cap a casa.

NOTÍCIES IMPORTANTS:  Sortida de 2 dies: 12 i 13 de juny a Castellar de n'Hug i la Pobla de Lillet.

Organització: Lluís Rué.

Dinar compartit a casa del Martín: Dimecres, 26 de juny. Es canvirà la sortida prevista: Mataró-Llavaneres, per un altre itinerari més proper a Les Faldes.

Breda-Sant Martí de Riells

Data de la sortida: 22 de maig 2013
Sortida preparada per Josep M. Nonay
Itinerari: Desplaçament en cotxe fins a l'abadia de St. Martí de Riells. Recorregut seguint la riera de Riells fins al Gorg Negre.
Distància recorreguda: Aproximadament 5 km.

Aquest itinerari és molt fàcil i agradable de fer perquè el camí segueix les ribes de la riera de Riells (afluent de la Tordera), no té desnivells i els paisatges són un regal als sentits.

Un aspecte negatiu és que hi ha bastants arbres tombats per les ventades que dificulten el pas en alguns trams.

A les 9 del matí ja érem davant de l'ermita de Sant Martí un bon grup de 27 Caminaires disposats a iniciar la ruta i gaudir d'un matí assolellat i amb bona temperatura: 12ºC.

Seguint el camí vam desviar-nos per tenir un primer contacte visual amb la rierol d'aigües cristallines que s'escorren entre els blocs de granit de la llera dibuixant preciosos camins d'aigua.


Un paisatge tan bell bé mereixia la lectura de la llegenda de "Les dones d'aigua". El Josep M i el Manel ens van fer conèixer les alegries i desventures de l'hereu de can Perarnau.

Si voleu recordar les llegendes, teniu un enllaç a la publicació:

"Guia de rutes literàries per la xarxa de Parcs Naturals"

El camí va alternant trams amb vegetació molt frondosa i ombrívola.

I també clarianes que deixaven passar un sol esplèndid.

A la zona  mitjana de l'itinerari, com gegants vigilants del bosc que protegeixen el camí, vam poder admirar diversos castanyers l'edat dels quals forma part del misteri d'aquests bosc encantat.

Seguint el camí, que de mica en mica s'anava fent més estret vam arribar a un altre dels indrets màgics de l'itinerari: "el bressol de les Encantades".

El Manel ens va explicar que era aquí on els nadons de les dones d'aigua, que no podien rebre l'aliment de les seves mares, eren alletats per les masoveres de la contrada.

Continuant el camí cap al Gorg Negre, vam arribar a un punt on perdíem el camí cobert per les abundants aigües d'aquesta primavera. Com que no anàvem preparats per fer barranquisme, vam decidir fer parada per esmorzar.

I vam deixar l'abadia de Sant Martí de Riells recordant el seu il·lustre morador: el sacerdot i poeta Mossen Pere Ribot.

La segona part del matí la vam dedicar a fer la descoberta dels llocs més destacat de la població de Breda.

Ajuntament de Breda

Església i  campanar romànic

Restes de l'antic claustre

Pati restaurat de l'abadia

A migdia ens esperava l'Antoni Majó,  artesà ceramista, que ens va oferir una demostració de com treballa el fang.

L'Antoni ens va deixar bocabadats amb l'habilitat  de les seves mans donant forma al fang que feia girar el torn.

Li agraïm la seva amabilitat i la simpatia amb que ens va tractar. Nosaltres li vam correspondre fent una visita a la botiga i emportant-nos algun record.

Vam acabar la trobada dinant tots plegats a la "Fonda Santa Anna"

La sobretaula la vam aprofitar per informar sobre la propera sortida amb autocar a Banyoles, on ens espera un programa d'activitats molt variades.

També per anar avançant en la preparació del projecte de "Camino de Santiago" per a finals de setembre.

I com que ens ho passem molt bé junts, el Martín ens va fer una proposta que sembla que tindrà molt bona acceptació:

Dijous, 13 de juny, dinar compartit: Martín posarà cada i beguda, l'Àfrica: Rabo de toro, i la resta d'assistents, cadascú un tast de la seva especialitat. Això promet!!!

Hostalric-Ribera de la Tordera

Web Ajuntament d'Hostalric

Data de la sortida: 15 de maig 2013
Sortida preparada per Josep (d.e.p.) i Conxita
Recorregut: Trasllat en cotxe fins a Hostalric. Circuit per la ribera del riu Tordera.
Distància recorreguda:  aproximadament  8 km

Hostalric és una població amb aproximadament  4.000 habitants. Està situada a mig camí entre Girona i Barcelona i té una posició molt estratègica dalt d'un petit turó, coronat per un castell i rodejada per muralles.

El seu patrimoni històric i arquitectònic fou declarat "Bé d'interès nacional (BCIN)  l'any 1963.

Web Ajuntament d'Hostalric

Malgrat les desfavorables previsions meteorògiques, un grup de 21 "Caminaires", ben acompanyats pel Parche i el Pitu, hem arribar a Hostalric  al voltant de les 9.
La policia local d'Hostalric ens ha rebut a l'aparcament de les escoles amb tota amabilitat.

I ens ha facilitat el pas per accedir a la població travessant les muralles.

Sense entretenir-nos, el nostre pas pel carrer Major, ens ha portat fins a l'altre portal de les muralles.

 I ja ens hem dirigit cap a la ribera del riu Tordera al seu pas per Hostalric.

Ens hem trobat un riu Tordera amb un curs d'aigua excepcional, es nota que les pluges que estem tenint aquesta primavera han fet augmentar considerablement el seu cabal.

El circuit que hem fet està molt ben senyalitzat i el camí en molt bon estat. Es nota que és molt apreciat perquè ens em trobat diversos caminaires i corrigaires, gaudint com nosaltres d'una llarga estona de bon temps. 

 El sol ens ha acompanyat durant tot el trajecte d'anada.

Com és habitual, hem fet la parada per esmorzar. Fins i tot teníem una taula i diversos bancs.

I també hem tingut una estona per informar de les properes sortides i d'alguns canvis en la programació prevista:

Propera sortida: Breda i Riells: Podrem visitar el taller d'un ceramista i ens mostrarà com és el seu treball artesà i artístic. També tindrem oportunitat d'adquirir alguna peça de ceràmica al seu establiment comercial. I qui ho desitgi, dinar a Breda.

Sortida amb autocar el dia 29 de maig. Anirem a Banyoles i Besalú.

Festa Major de Sant Pere: L'Ajuntament ens demana col·laboració per ajudar a servir el sopar que es fa per a la gent gran. Qui tingui disponibilitat el Josep M. Fonts tindrà el llistat de voluntaris.

I quan ja ens preparàvem per iniciar la ruta de tornada...
Ha fet acte de presència, tímidament, la temuda pluja.

Així és que hem hagut d'accelerar el retorn, per la via més ràpida.

I així hem acabat la nostra estada pels dominis d'Hostalric.

I si algú té ganes de tornar-hi aviat, una bona recomanació.

En memòria d'en JOSEP SÀNCHEZ. L'adéu a un bon CAMINAIRE

En Josep ha fet una parada en el seu caminar per agafar un nou itinerari, un nou recorregut per camins celestials. Ara va pel davant, marcant un últim camí que tots hem de fer. En Josep, com a "Caminaire de les Faldes del Montseny" de Sant Pere de Vilamajor, li agradava anar al darrere de la colla. Ho feia amb esperit de servei per si algun caminaire es quedava enrere, pendent per si necessitava ajuda i animava als que en algun moment mostraven signes de cansament... Sempre estava disposat a ajudar a que tot el grup fes camí i arribés al lloc programat. Era un bon caminaire i una excel·lent persona. De diàleg fluid, de conversa constructiva, d'una experiència de caire útil i una actitud solidària amb tots.
En Josep feia tot el possible perquè les caminades de cada dimecres al matí fossin agradables, ens sentíssim satisfets del que fèiem, del que aconseguíem amb un petit esforç.
Caminant, les nostres xerrades posaven en evidència les seves aficions i les seves habilitats: les motos, el futbol... tot un senyor. Preparat en la seva professió, molt hàbil i d'esperit creador. Diríem que un artesà en l'art manual i el cant. Creava per a tothom i ho mostrava tant fent un pessebre com realitzant una exposició. En molts bons moments que vam compartir la seva veu reproduïa excel·lents melodies que agradaven a tothom.
Ha estat un lluitador fins al final quan una greu malaltia el va afectar. Conxita i fills: vosaltres el trobareu a faltar. Nosaltres també.
Déu ja li ha preparat una bona motxilla i un fort bastó i continua fent camí.
Josep, et recordarem sempre!

Els Caminaires de les Faldes del Montseny

"-No lo olvides: la muerte  no interrumpe nada-

y como empieza a latir el pulso de un enfermo,

se fue haciendo la niebla,

se fue haciendo el silencio cuando te fuiste...

y yo seguí contigo,

y yo seguí callado entre la sombra,

i yo seguí callando

callando hasta nacer y hasta nacerte."

Luís Rosales, La casa encendida