Masia Platraver-Puigsacalm

Data de la sortida: 28 d'octubre 2026

Sortida preparada per: Jaume Torelló, Isabel Peña i Pere Pont

Participants: 20 Caminaires.

Els organitzadors ens han volgut preparar una ruta a l'abast de tothom per fer el cim del Puigsacalm.

Hem fet el mateix recorregut ta pujada i baixada.

Distància: 4+4 km

Desnivell: 286 m

Temps:

Pujada 1h 30 min

Baixada: 1h 10 min.

Ens hem desplaçat en cotxe per la C-17 fins St. Quirze de Besora i ens hem desviat fins a Vidrà, on hem agafat la carretera de Ciuret.

Al coll de Ciuret s'agafa la pista no enquitranada que ens portarà a la masia de Platraver. Són aproximadament 3 km que cal fer amb molta cura.

Aconseguim arribar a la zona d'aparcament que tenen habilitada a can Platraver.

La masia Platraver està situada en un pla de prats i pastures que continuen ocupades per vaques i cavalls.

Actualment també funciona com a casa rural.

Més informació, clicar.

Voregem la casa en direcció a llevant.

Les vaques observen el nostre pas sense immutar-se, nosaltres tampoc volem destorbar-les.

Comencem a pujar a través del prat. En aquesta vessant tenim sol, però endevinem la presència de núvols baixos cap a on ens dirigim.

Anem guanyant alçada  i el camí es dibuixa amb més precisió.

Ens sorprèn l'abundància de flors liles amb estams grocs que semblen sembrades al prat.

Es tracta de la flor del "safrà bord", en castellà "azafrán salvaje"   amb el nom científic Crocus Nudiflorus. 

És un bulb que resisteix l'hivern i l'estiu per tornar a florir als inicis de la tardor entre els 1.400 i 2.500 m d'alçada.

El camí s'endinsa dins de la fageda i va guanyant en desnivell.

Sortim del bosc i arribem a una tanca divisòria on trobem la primera  senyalització.

Ens confirma que anem en la direcció correcta, sense indicar distància ni temps aproximat.

No tenim cap visió del cim del Puigsacalm.

Travessen la tanca tenint cura de deixar-la novament ben tancada per evitar la dispersió del bestiar.

El camí segueix vorejant  la tanca. Sobtadament comença a baixar la boira.

Al capdamunt arribem al coll de Manter on coexisteixen senyals de diferents generacions. Afortunadament, coincideixen en indicar-nos la ruta.

Fem un tram vorejant el bosc envoltats per la boira, fins arribar al coll de les Civaderes.

Anem guanyant altura i sembla que la boira vulgui esvair-se.

Tornem a entrar dins de la fageda i la pujada va guanyant intensitat.

Malgrat l'exigència de la del camí gaudim de la bellesa de la fageda tardoral.

Al final de la fageda trobem l'últim indicador. estem arribant al nostre objectiu.

Fem l'últim esforç per arribar al cim, que trobem força ocupat.

Compartim l'alegria d'haver arribat al cim amb un nombrós grup d'estudiants.

Ens acomodem com podem per refer forces.

I quan els bancs de boira ens ho permetem, gaudir del paisatge de la Garrotxa: Joanetes, Sant Esteve d'en Bas, fins a Olot.

A la nostra esquerra, molt difuminat per la boira, el Puigsacalm Xic (1491 m)

A la nostra dreta, el Puig del Llops ( 1486 m) que veiem cada vegada amb més claredat.

Una colleta d'expedicionaris no volen deixar passat l'ocasió per arriba-se  fins al cim del Puig del Llops.

En reagrupem tota la colla per fer-nos al foto de record 

i acomiadar-nos del Puigsacalm (1515 m).

La baixada l'hem feta seguint el mateix recorregut de la pujada. Potser la propera vegada buscarem un itinerari alternatiu.

Ara tenim les vistes cap a Osona, gaudint a la nostra esquerra del Puig de Miralles (1435 m).

Amb una hora llarga de baixada ja tenim a la vista la masia de Platraver.

Arribem als prats baixos de Platraver havent gaudit d'una caminada que ha estat una meravella en tots el sentits.

Per acabar d'arrodonir el dia ens hem desplaçat al castell de Montesquiu, tocant a Sant Quirze de Besora.

On es disposa d'una zona de pícnic per gaudir d'un agradable dinar de carmanyola.

Com que anem sobrats de ganes de fer gresca, i ens sentim molt joves, uns més que d'altres, hem acabat la nostra estada saltant la corda per preparar el viatge de tornada a casa.

Llinars del Vallès-Sant Andreu del Far

Data de la sortida: 14 d'octubre 2026

Sortida preparada per: Antonio Sosa i Elo Tinoco

Participants: 35 Caminaires.

Ruta circular variada i molt agradable de fer. No està senyalitzada però fàcil de seguir combinant camins de bosc, corriols i pista.

Distància: 12 km

Desnivell: 260 m

El punt de trobada per iniciar la ruta ha estat l'aparcament que hi ha a l'inici del polígon del Mogent a Llinars del Vallès.

Pugem fins la pista que transcorre en paral·lel a l'AP-7. Tavessarem l'autopista per sota del pont blau de la via de l'AVE.

També voregen el riu Mogent on apreciem els efectes de la darrera crescuda els dies 4-5 d'octubre.

Trobarem una senyalització d'enllaç amb el GR-92 que seguirem fins arriabr a la pista del Corredor.

Comencem l'ascens per dins del bosc, seguint un camí força castigat per les intenses pluges que han caigut recentment.

La pujada és mantinguda amb trams de major i menor intensitat durant 3 km.

Al Km 2,5 arribem a una clariana que ens ofereix una vista molt bona del nostre territori.

Vista de la plana del Vallès, des de Sant Llorens fins als Cingles de Bertí.

Reprenem el camí que va perdent desnivell.

Enllacem amb la pista del Corredor per on caminarem uns 2 km planers.

Arribem a l'aparcament de conegut restaurant de Can Guinart i ja tenim a la vista el campanar de Sant Andreu del Far.

La presència de l'església de Sant Andreu del Far és imponent, amb el seu campanar emmerlat. Llàstima que 

no la puguem visitar.

Però sempre tenim la possibilitat de trobar bona informació online:

Informació de l'Ajuntament de Dosrius, clicar.

Informació situada al costat de la posta principal de l'església.

Als voltants de l'església disposem d'un bon espai per gaudir de l'esmorzar.

Acabem la nostra estada amb la foto de tots els participants en la sortida.

Iniciem el retorn agafant el camí que traspassa un cadena que impedeix el pas de vehicles.

Fem un bon tram  de baixada caminant per dins del bosc.

En arribar a la part baixa, ja tindrem vistes de Llinars on destaquen les noves construccions d'habitatges als voltants del Castell i l'Auditori.

A la dreta del camí, una mica enlairada i protegida per una tanca, s'hi troba l'ermita de Lourdes.

Continuant el camí passem per Can Bataller.

També voregem la casa de colònies del Germans Maristes.

Tornarem a travessar per sota la via de l'AVE i l'autopista per acostar-nos a Llinars.

Entrem al poble pel carrer Tomàs Rossell, seguint pel carrer Major.

I acabem la sortida a l'aparcament del Mogent, on aquest matí hem aparcat el nostres cotxes.

Hem gaudit d'una sortida de proximitat i de molt bona companyia.