Cardona: Via Verda-Muntanya de la Sal-Castell

 
Data de la sortida: 5 de març 2026

Sortida preparada per: Manel Carbó, Isabel Molina, Xavier Mellado, Imma Fàbregas i Enric Zamorano.

Participants: 40 Caminaires.

Ens hem desplaçat a Cardona en autocar amb ganes de gaudir del programa d'activitats que ens han preparat els guies d'avui. Entrem al casc antic per Carrer de la Fira.

En la seva carta de poblament atorgada pel comte Borrell II el 23 d'abril de l'any 986 els atorgava el dret a mercat. Per aquest carrer entrarien els pagesos amb els seus productes cap a la Plaça de la Fira.

La Plaça de la Fira continua essent el centre de la vila: L'Ajuntament, l'església de Sant Miquel, oficina de turisme, bars-restaurants...

Nosaltres aprofitem per esmorzar-hi.

 Al mirador del Castell ens fem la foto de record.

Iniciem la primera activitat del dia: farem la "Ruta Verda" una caminada de 4 km que ens han proposat des de l'oficina de turisme.

És una ruta circular que es permet descobrir la població des de tots el angles.

Comencem pujant a la Plaça de la Fira de Dalt, vorejant l'església de Sant Miquel.

Continuem pujant pel Carrer del Convent, travessarem el Carrer Major i continuarem pujant pel Carrer Hospital.

Fins arribar al capdamunt on ens trobem l'antic hospital medieval convertit en la "Residència Sant Jaume".

Arribem al Passeig de Mossèn Joan Riba. Al seu extrem est trobem un altre excel·lent mirador des d'on admirar l'imponent castell de Cardona.

El Passeig de Mn. Ribot fa uns 600 m. orientat cap al Pirineu acull algunes cases senyorials de la primera meitat del s. XX.

També ens ofereix unes fantàstiques vistes del Pla de les Hortes amb els seus fèrtils conreus, masos i granges.

Al final del passeig, trobarem una senyalització vertical de ferro oxidat que ens indica seguir fins a la Mare de la Font. Seguirem trobant fites fetes amb pilonets de pedres fins arribar al parc de la Mare de la Font. Som aproximadament a mig camí.

Uns 200 m més enllà una nova senyalització de ferro ens indica seguir el camí endinsant-nos dins del bosc. Aquest serà el tram amb més desnivell, caminat dins del pinar.

Acabem la pujada a la part alta del poble, des d'on veiem la torre del Baró de Meer. Es tracta d'una torre de defensa de l'època de les guerres carlines del s. XIX.

Ja per dins d'aquest eixample de Cardona, anem baixant en direcció a la plaça de la Fira on acabarem el recorregut i ens prepararem per anar a visita la Mina de la Sal.

VISITA A LA MUNTANYA DE LA SAL

El "Parc Natural de la Muntanya de la Sal" forma part des de 1992 del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)

Des de 2003 està museïtzat i obert al públic.

Des del Centre d'acollida als visitants, ens traslladen amb dos minibusos a l'entrada de la mina. Aquest recorregut ja ens causa una gran sorpresa: estem circulant per sobre de la muntanya de les deixalles salines no aprofitables en l'obtenció del mineral potàssic.

Els seus origens geològics provenen d'un antic mar interior, que amb el pas de milions d'anys es va anar evaporant deixant en els seu fons grans dipòsits salins. Fa aproximadament 36 milions d'anys, quan es va produir el plegament alpí, les pressions laterals de les plaques van pressionar el fons marí, aixecant verticalment els estrats salins, quedant al descobert.

El jaciment salí a cel obert ja va ser aprofitat des del Neolític i molt valorat en l'època romana, quan la sal es considerava "or blanc" i d'ella prové el nom de "salari" perquè la sal formava part de la paga dels soldats.

Més informació sobre la Mina de la Sal. Clicar.

Ens preparem per entrar a l'explotació minera seguint les necessàries normes de seguretat.

La galeria per on accedim no era d'on s'extreia el mineral, és una galeria de ventilació.

L'accés a la mina es feia amb ascensors-muntacàrregues que inicialment baixaven fins als 500 m de profunditat, però en els últims anys d'explotació van arribar fins als 1300 m de profunditat.

Les diferents coloracions de les vetes es produeixen per la presència de mineral de ferro que les tenyeix de color vermell o magnesi de color gris.

La mina es va explotar  entre 1925 i 1990 i s'hi van extreure més de 37 milions de tones de mineral.

Els minerals que s'han explotat són:

* Halita o sal gemma (comestible)

* Silvina o clorur potàssic

* Carnal·lita o clorur de magnesi.

El més impressionant de la visita és la bellesa de les formacions salines que es produeixen per filtracions de l'aigua.

I no és només interès estètic, també científic: El CSIC està estudiant unes formacions amb coloració verda  sembla ser que produïda per unes micro-algues capaces d'adaptar-se a aquest medi salí.

Ens acomiadem de la Mina de la Sal al voltant del monument als miners en memòria dels 81 que van morir en accidents a la mina. L'any 1989 hi treballaven 560 miners.

VISITA AL CASTELL DE CARDONA

Pugem al castell pel camí esglaonat, passant el Portal de Sant Llorenç que tancava el primer recinte emmurallat.

La situació del castell és molt estratègica: Protegeix i controla la població Cardona, la vall del Cardener i també té visió directa sobre la muntanya de la sal, el seu tresor.

Plànol de les estances de les estances del castell que visitarem.

Les estances nobiliàries pertanyen a l'empresa pública Paradores Nacionales. El Parador de Cardona va ser inaugurat l'any 1976 i no es visita.

Història del castell. Clicar.

Ens rep a l'entrada el nostre guia l'Àlex, qui ens introdueix als orígens dels Castell: 

La primera fortificació fou creada per primer comte català Guifré el Pilós als voltants de l'any 880, però la primera "Carta de Poblament"  fou concedida pel Comte de Barcelona Borrell II, nomenant vescomte de Cardona al noble osonenc Ermenir.

Aquesta "Carta de Poblament" datada el 23 d'abril de l'any 986 és molt important perquè expressa molt clarament els drets i deures molt avantatjosos per als nous pobladors.

Destaca el dret encara vigent d'obtenir sal per a ús propi tots el dijous de l'any.

Carta de poblament adaptada. Clicar.

Ens trobem al Pati d'Armes, al voltant del qual es troben les estances dels senyors.  Val a dir que el castell va ser poc utilitzat pels senyors perquè el consideraven fred i poc senyorial.

El llinatge dels Cardona va evolucionar molt positivament per la seva bona relació amb la casa comtal de Barcelona.

El comte-rei Pere el Cerimoniós va nomenar primer comte de Cardona Hug Folc II de Cardona l'any 1375.

L'any 1491 Joan Ramon Folc III de Cardona va ser nomenat primer duc de Cardona pel rei Ferran en Catòlic. (Ferran era nebot de l'esposa del duc).

Annex a les estances senyorials es troba el claustre que formava part de la canònica de Sant Vicenç. Les seves dimensions són molt reduïdes: 10,5 m de llargària i 7,5 d'amplària. Era utilitzat pels monjos agustinians.

L'Àlex ens destaca les diverses restauracions dutes a terme entre 1968 i 1999: Només el 3 arcs de ponent, amb columnes metàl·liques són originals, els 3 arcs de llevant, amb columnes de pedra són el més moderns i d'imitació.

La resta, d'estructura metàl·lica.

L'atri d'accés a l'església té la particularitat de contenir còpies molt fidels de les pintures murals originals que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catanunya.

També va ser el lloc de sepultura dels primers vescomtes.

Més informació, clicar.

L'església de Sant Vicenç va ser consagrada l'any 1040 per Eribau, bisbe d'Urgell.

És un model del romànic català d'unes dimensions excepcionals:

La nau central fa 6,5 m d'amplària, 18,7 m d'alçària

Les dues naus laterals fan 2,9 m d'amplària i 12,1 d'alçària.

La longitud del temple és de 50 m.

L'any 1592 el papa dissolgué la comunitat agustiniana, essent abandonada l'església que es convertí en part de la caserna. La seva reconstrucció i restauració s'acabà l'any 1952. 

Actualment està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Als laterals de les naus es conserven algunes sepultures.

La més destacada és el panteó del duc Ferran Joan Ramon Folc i la seva esposa Francisca Manrique de Lara (S.XVI) d'estil renaixentista.

Sota l'altar major es troba la cripta que tenia la funció de venerar relíquies, però no es té constància de que hi fossin dipositades.

Més informació, clicar.

Acabem la nostra estada visitant la "Torre de la Minyona". Era una torre de guaita i presó, però que tothom ha de visitar i conèixer la seva llegenda:

l'amor impossible entre Adalés, la filla petita del duc de Cardona i el príncep moro Abdalà.

Versió de la llegenda. Clicar.

Sant Bartomeu de Cabanyes-Coves de Can Nadal-Turó Rodó

Data de la sortida: 25 de febrer 2026

Sortida preparada per: Gil Méndez i Isabel Peña

Participants: 44 Caminaires

Itinerari circular amb sortida i arribada a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Trobarem senyalització de diferents PR. L'arribada a les coves està senyalitzat però han desaparegut alguns indicadors i et desorientes amb facilitat.

Distància: 8,5 km.

Desnivell: 210 m.

Ens hem desplaçat fins a Sant Bartomeu de Cabanyes per la BV-5106. El parc Natural de la Serralada Litoral ha habilitat un aparcament.

Iniciem el recorregut seguint el GR-92, en direcció SE  per la pista que va endinsant-se en la Serralada Litoral.

Passem vorejant Mas Céllecs, convertit actualment en un espai per a trobades i esdeveniments.

Seguim el camí visualitzem amagada al bosc, la torre del molí de can Tarascó.

Arribem a la "Plana del Fum" on ens reagrupem.

En aquest punt ens haurem de desviar a la dreta en direcció cap a Vilanova del Vallès. La senyalització ens orienta perfectament.

La pista és lleugerament descendent. Passarem per can Jep de la Mel. Trobarem senyalització vertical força antiga i difícil de llegir.

Passarem can Sardà arribant a un desviament a la dreta que haurem d'agafar.

Al costat esquerre del camí es troba emplaçat un cartell informatiu sobre la Cova de Can Nadal.

Informació especialitzada al  blog Catalunya subterrània. Clicar

Prenem el camí ascendent de la dreta on trobem la primera senyalització del camí cap la Cova de Can Nadal.

Seguint aquesta senyalització ens endinsarem dins del bosc.

Cal advertir que el camí és troba en molt mal estat, amb molts arbres caiguts que dificulten molt el seu seguiment.

La primera cova que trobem és la Cova de l'Escarpat. 

Es tracta d'una cova megalítica, possiblement d'ús funerari en èpoques prehistòriques i utilitzada i adaptada a les necessitats del pas del temps.

Seguint el sender, trobem un arbre caigut que ens barra el pas. Els nostres predecessors han tallat algunes branques que ens possibiliten travessar-lo.

Aconseguim arribar a la Cova de l'Ermità. Excavada en un gran bloc granític, en el seu origen va ser utilitzada com refugi d'ermitans solitaris que buscaven la sol·litud.

El seu interior és prou ample i conserva en seu fons una excavació més elevada i una creu repicada a la roca.

Les restes de sutge produït pel foc evidencien l'ús de la cova més recent per pastors o carboners de la zona.

La nostra companya Isabel ens ha preparat una explicació molt interessant sobre el que es coneix de la història d'aquestes coves.

Més informació. Clicar.

Gaudim de l'espai i aprofitem per refer forces i preparar-nos per la segona part del nostre recorregut. 

Tornem al camí parcialment senyalitzat per baixar a la pista principal per on hem vingut.

En arribar a la pista, a la nostra esquerra en direcció a Sant Bartomeu de Cabanyes, observem a l'horitzó difuminat per la boira el Turó Rodó.

Passat can Jep de la Mel, trobem un desviament a l'esquerra. És el camí que en pujarà fins al Turó Rodó.

És el tram amb més desnivell que farem avui: 2 km de distància i 200 m de desnivell.

Arribem al cim del Turó Rodó (530 m), coronat per antenes de telecomunicacions.

Els nostres guies d'avui també ens porten fins a una obertura excavada que fou l'entrada a una galeria o mina d'extracció de mineral.

Passant per sota el vèrtex geodèsic reprenem el nostre recorregut seguint un sender faldejant el Turó de Céllecs.

Alguna clariana del bosc ens permet veure des de l'alçada el mas de Céllecs, per on hem fet el camí d'anada.

El corriol és poc concorregut va estretant-se, però l'anem seguint sense dificultat.

El sender va a parar a la pista que porta fins al jaciment del poblat ibèric i el Turó de Céllecs, just una mica més avall a de Mirador.

Avui no és un bon dia per gaudir de les vistes del mirador. Però recordem que el vam visitar l'any passat.

Deixem el mirador,  ja de baixada en direcció a l'ermita de Sant Bartomeu.

El camí voreja el Turó de Mataró coronat per una torre de vigilància forestal.

Poc més de 1 km de baixada i arribem a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, on ens retrobem per tornar a dinar a casa.

Malgrat les dificultats per accedir a les coves, ha estat una caminada molt variada i agradable.