Sortida preparada per Eva Garcia i Josep Mª Nonay amb la col·laboració d'Isabel Molina i Manel Carbó.
Paricipants: 33 Caminaires.
Amb la presència de dos convidats de l'Elsa: la seva germana Mª Carmen i el seu marit Ovidio.
Recorregut: Passeig Marítim de Sitges-Terramar-Punta de les Coves.
Distància de la caminada: 10 km aproximadament.
Per primera vegada els Caminaires hem preparat una sortida a Sítges, la "Blanca Subur" de l'època romana.
Amb un temps assolellat, i amb un lleuger ventijol hi hem arribat amb tren a les 9.40 h. del matí.
Els organitzadors de la sortida ens han informat de les activitats previstes:
Matí: Itinerari guiat pel Centre d'estudis del Mar: La franja litoral, un medi fràgil.
Dinar: Restaurant "Los Vikingos".
Tarda: Recorregut pel nucli històric de Sitges.
El recorregut litoral és un itinerari fàcil, molt agradable i a l'abast de tothom.
A Sitges podríem dir que tots el carrers condueixen al Passeig Marítim, en direcció cap al Sud hem anat a la cita programada al Centre d'Estudis del Mar (CEM).
A mig camí hem fet l'aturada per esmorzar, aquesta vegada ben arran de mar.
La situació era tan propícia que algunes caminaires ja han aprofitat per tastar el mar caminant per la sorra.
I també hem aprofitat per afegir-nos al clam contra en racisme:
Menjar un plàtan i cridar:
NO AL RACISME !!!
Amb "puntualitat caminaire", la Rosa i la Isabel, educadores ambientals del CEM ens han rebut i hem iniciat el recorregut.
Han començat explicant-nos que fins a finals de segle XIX, l'actual Passeig Marítim era una zona de dunes de sorra. Els camps de conreus més propers al mar estaven protegits per una extensa pineda que s'interposava entre les dunes i els camps.
Des dels inicis del segle XX es va començar la urbanització amb la construcció d'ostentoses cases senyorials que es feien bastir els anomenats "indianos": persones enriquides que retornaven de les colònies americanes.
La urbanització d'aquesta zona litoral va tenir l'impuls més important quan l'empresari sabadellenc Francesc Armengol, al voltant de 1920, va projectar la creació d'un "Gran Hotel", amb jardirns, que encarregà a l'arquitecte modernista Miquel Utrillo, i fins i tot un "Autòdrom" oval a imitació d'Indianàpolis.
De tot aquell projecte no en queda gairebé res, però en els últims anys s'ha recuperat una part dels jardins, que hem pogut recórrer i admirar.
l'Autòdrom també existeix en un estat molt abandonat, però que es té el projecte de rehabilitar.
Hem continuat l'itinerari seguint una petita carretera que voreja el camp de golf Terramar fins arribar a la riera de Sant Pere de Ribes.
Malgrat que els seus recursos d'aigua són molt escassos, encara els aprofiten aus migratòries, com aquesta colla d'ànecs collverd que ens hem trobat.
A l'altra banda de Terramar ens hem trobat una platja totalment diferent a les anteriors: en no estar protegida per espigons, no té sorra, és una platja de còdols.
Amb totes les mostres de l'acció del mar i dels éssers vius que hi habiten.
També hem vist com s'adapten les plantes al medi litoral: Aquí estem observant una formació de fonoll marí (hinojo) adoptant formes arrodonides per aguantar el vent i amb fulles grasses per acumular aigua.
Arribats ja a la part final de l'itinerari, hem observat diversos vegetals molt característics del Massís del Garraf on ens trobem: el margalló (palmera autòctona) i el llentiscle, matoll que s'ha utilitzat en arts de pesca, introduint-lo dins de les nanses com a parany per pescar la sípia.
I arran del penya-segat de la Punta de les Coves, protegit per una tanca, l'Avenc del Gegant, on s'hi va trobar una mandíbula d'un "Homo del Neandertal" . Es considera la resta humana més antiga de Catalunya amb més 50.000 anys d'antiguitat.
Més informació, clicar.
Un petit carreró comunica amb les vistes al mar.
I s'arriba al Palau de Maricel i al seu costat el "Cau Ferrat". Dos indret que actualment no es poden visitar.
El "Racó de la Calma" on també es troba l'estudi.-museu del pintor Santiago Rusiñol i el Museu Maricel.
Fins arribar a la platja de Sant Sebastià, la considerada platja de la "gent de Sitges"
Vam tornar a endinsar-nos al nucli antic, trobant-nos amb restes de l'antiga muralla.
Pel carrer d'en Bosc la muralla es troba tapada per antigues construccions.
Ja a la zona més comercial, dirigint-nos cap a l'estació de Renfe per fer la tornada.
I ens acomiadem de Sitges passant per davant de Can Bartomeu Carbonell, una de les cases modernistes més destacades de Sitges, també coneguda com la "Casa del Rellotge", obra de l'arquitecte Ignasi Mas, autor també de la "Plaça Monumental" de Barcelona.
El retorn l'hem fet seguint la línia de mar, en algun tram amb moltes dificultats, que hem anat superant.
I finalment novament pel Passeig Marítim en direcció cap al CEM.
Al CEM hem acabat l'activitat guiada visualitzant un documental sobre les formes de vida al fons marí, i també ens ha servit per fer un petit repòs abans d'anar a dinar.
El restaurant "Los Vikingos" ens esperava amb les taules parades.
Aquí hi som tots, gaudint de la bona taula!
Però l'activitat encara no havia acabat: ens esperava un petit recorregut pel centre històric de Sitges:
Hem reprès el Passeig Marítim en direcció a l'església, passant pel "Chiringuito".
Aquí és on es va inventar el nom de "Chiringuito".
Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges, situada a sobre d'una roca arran de mar és visible des de tot el seu litoral.
Al peu de les seves escales ens vam fer la foto del grup.
Vam seguir el recorregut passant per davant de l'Ajuntament.
Un petit carreró comunica amb les vistes al mar.
I s'arriba al Palau de Maricel i al seu costat el "Cau Ferrat". Dos indret que actualment no es poden visitar.
El "Racó de la Calma" on també es troba l'estudi.-museu del pintor Santiago Rusiñol i el Museu Maricel.
Fins arribar a la platja de Sant Sebastià, la considerada platja de la "gent de Sitges"
Vam tornar a endinsar-nos al nucli antic, trobant-nos amb restes de l'antiga muralla.
Pel carrer d'en Bosc la muralla es troba tapada per antigues construccions.
Ja a la zona més comercial, dirigint-nos cap a l'estació de Renfe per fer la tornada.
I ens acomiadem de Sitges passant per davant de Can Bartomeu Carbonell, una de les cases modernistes més destacades de Sitges, també coneguda com la "Casa del Rellotge", obra de l'arquitecte Ignasi Mas, autor també de la "Plaça Monumental" de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada