Data de la sortida: 27 de novembre 2024.
Participants: 38 Caminaires.
Sortida preparada per: Gil Méndez i Bernardo Rodríguez.
Ruta semicircular molt fàcil i amb bons camins.
No està senyalitzada, però és fàcil de orientar-se per senyalitzacions d'altres rutes que es creuen.
Distància: 12 km.
Desnivell: 250 m.
Dificultat 2/5 Baixa.
Ens hem desplaçat fins al polígon Gaserans de Sant Feliu de Boixalleu.
S'accedeix per la C-35, km 66,7, a l'alçada d'una benzinera Cepsa.
A l'extrem sud del polígon es localitza un monument molt poc conegut en record del comte Ramon Berenguer II.
La Història explica que en aquest indret, el 5 de desembre de l'any 1082, fou assassinat el comte Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes. Una història digna d'un capítol de "Crims".
Clicar per conèixer la història.
Amb més rigor històric, trobem un cartell informatiu i els més interessats, podeu consultar el llibre
"Els grans comptes de Barcelona"
Autor: Santiago Sobrequés.
Retrocedim en direcció nord i sortim del polígon creuant l'autopista.
Accedim a una pista ampla i planera.
Trobarem indicadors i seguim en direcció a Sant Andreu de Ramió.
Hem caminat uns 3 km i arribem a Sant Andreu de Ramió, lloc de culte i trobada dels habitants de les nombroses masies d'aquest vessant del Montnegre.
Informació sobre Sant Andreu de Ramió. Clicar.L'antiga casa rectoral s'ha convertit en una casa de colònies.
Aprofiten l'espai planer i assolellat dels voltants de la casa de colònies per esmorzar.
La colla del 38 Caminaires que visitem Sant Andreu de Ramió.
Tornem al camí per on hem vingut i retrocedim fins al trencall de ca l'Oller.
Ca l'Oller és una explotació ramadera. No són gaire partidaris de permetre el pas d'excursionistes, però hem arribat a un acord amistós. Cal insistir en el merescut respecte de les activitats de les masies, però defensant també el dret de pas.
Passat ca l'Oller, ens endinsem al bosc i farem uns 2 km de pujada bastant intensa per superar uns 200 m de desnivell.
Arribant al turó de cal Roig, el bosc s'aclareix i caminem entre alzines sureres.
Gaudim de molt bones vistes de la vall del riu Tordera.
La baixada és molt pronunciada. Aquest vessant està ocupat per plantacions d'eucaliptus.
Arribem a la pista paral·lela a l'autopista i ens dirigim en direcció sud.
Travessem l'autopista i a continuació caminarem entre l'autopista i el riu Tordera. Ha hi trobem indicadors de la "Zona humida de les Llobateres".
Fem un curt tram entre canyissars i plantacions de plàtans que ens amaguen la proximitat de l'autopista.
I sobtadament, en un gir de 90º del camí, se'ns apareix l'Estany de les Llobateres.
El sender segueix la riba de l'estany protegit per vegetació que facilita la tranquil·litat de l'hàbitat. S'arriba a un punt d'observació.
Vistes de l'Estany de les Llobateres des del punt d'observació.
Trobem diversos panells informatius i és sorprenent descobrir que aquest estany es va formar artificialment per inundació d'una antiga gravera.
Seguim la pista en direcció nord i arribarem novament al punt de sortida.
Acaben una caminada fàcil, molt agradable i amb descobriments molt interessants.